dissabte, de setembre 10, 2011

De Bolungarvík i cap al sud

Ahir vaig llogar una bicicleta per moure'm per la zona i realment va ser una molt bona opció. Com sempre, aquí tot funciona molt personal i com que no hi havia molta demanda de bicicletes, em van deixar llogar-la per mig dia i que la tornés l'endemà al matí. Per la tarda, em vaig trobar la noia que m'havia llogat la bicicleta per Ísafjörður i em va comentar que tindrien tancat avui, però que podia tornar quan vulgués la bicicleta i que la deixés davant d'un hotel.
Així, vaig començar a fer camí cap a Bolungarvík, el següent poble després d'Ísafjörður en direcció a la boca del fiord. El dia va començar una mica tapadot, però de seguida tots els núvols matiners es van anar esvaint i fins avui el cel s'ha mantingut totalment clar, un temps espectacular!
De camí a Bolungarvík, passes per Hnífsdalur (la vall del ganivet?), un petit poble (podríem dir un barri d'Ísafjörður) molt bonic i tranquil. Es comenta que una família del poble es va fer construir una casa per passar l'estiu a la mateixa vall, només una mica més amunt, de tant que els agrada el lloc.

De Hnvífsdalur a Bolungarvík, hi ha un túnel que els connecta, però també hi ha l'antiga carretera que actualment està una mica en obres però per la qual s'hi pot anar en bicicleta, realment no tenia ganes d'anar pel túnel en bicicleta com és d'imaginar. La carretera va resseguint la costa i en un dia tan clar podia veure tota la costa de l'altra riba del fiord alhora amb els seus petits fiords.
Finalment, vaig arribar a Bolungarvik, que de nou, és un poble més o menys gran si el compares amb Klaustur o Vík.

Just entrar al poble, hi ha una petita gasolinera on també serveixen Hamburgueses i patates fregides. Com que tenia molta gana, vaig decidir dinar allà i practicar el meu islandès. Vaig sortir-ne força ben parat de la conversa, fins i tot vaig impressionar a l'home de la benzinera amb el què vaig mantenir una conversa íntegrament en islandès.


Bolungarvík és un poble de pescadors i també té un port, que m'imagino que a l'hora adequada, és força actiu. Quan jo hi vaig passar, vaig notar una atmòsfera com si finalment hagués acabat una jornada de molta feina.

La tornada va ser molt tranquila. Per la tarda es van instal·lar uns companys bascos de Pamplona amb els què vam poder compartir experiències ja que ells estan recorrent l'illa a dit. Una parella molt simpàtica amb la qual vam compartir un sopar exquisit amb revuelto de chistorra (que en un principi havia de ser tortilla però la paella de la casa no està feta per tal delicatesse), jamón de Guijuelo boníssim i més embotits deliciosos de la zona.

Per la nit, vam sortir jo i un company americà (els dos havíem llogat bicicleta) per anar al Tungudalur, on en un principi havia acampat, per allunyar-nos de les llums de la ciutat i provar de veure aurores boreals. Vam tenir sort i en vam poder veure! Realment eren una cosa preciosa, era com una pols lluminosa que s'anava extenent pel cel lentament, com quan llences sorra a l'aigua i va caient lentament, al principi està tota concentrada però poc a poc es va esvaint? No sé si m'explico. La llàstima és que amb la càmera que tinc no vaig poder fer-ne cap foto. Pensant-ho bé, fa dues setmanes a l'hotel també en vam veure, però en aquell moment estaven força esvaïdes i no ens van convèncer (a mi i als txecs).

És una bona manera d'acabar l'estada a Islàndia. Ara, ja només em toca anar cap al sud: Reykjavík, Londres i Barcelona. El vol d'avui promet ser molt bonic perquè el cel està totalment clar i sembla ser que és així a tota l'illa!

dijous, de setembre 08, 2011

Ísafjörður, la capital del nord

Bé, ahir al matí em vaig llevar ben d'hora a Reykjavík, a les 6:30. Després d'haver anat a dormir a dos quarts d'una estava mort, però havia d'agafar l'avió a les 7:30 per marxar de l'aeroport intern de Reykjavík a les 8:00. Així, vaig agafar el bus i em vaig dirigir cap al Flugvöllur (Aeroport) on només va caldre dir el meu cognom perquè pugués tenir el meu bitllet. Anar amb avió per dins d'Islàndia és més o menys com agafar el tren, com a mínim a nivell logístic.
L'aeroport
..,i el bitllet
Tot i això, les coses no sempre van com esperem (i com ja és de costum en el meu blog em sembla) i a mig vol un motor va fallar i vam començar a caure. És broma! Això és el què hagués passat si no hi hagués controls de seguretat. Ben bé no sé què va passar però el fet és que vam haver de canviar d'avió i esperar 1 hora i mitja per fer-ho. Així, vam arribar gairebé dues hores tard a Ísafjörður, però a mi no m'esperava res ni ningú així que m'era ben indiferent.

El temps no va ser l'òptim per veure coses ja que tota l'illa estava plena de núvols (com és habitual de fet) però Reykjavík des de l'aire era molt bonica i el cel s'està aclarint dia rere dia de manera que a la tornada potser tindré més sort.
Un cop arribat, vaig anar fins al càmping de Tungudalur, un càmping preciós i amb molt bones instal·lacions, fins i tot aigua calenta gratixx que s'aprecia molt!

Tot i això, durant la nit ha fet molt de vent i he tingut fred als peus. A més, el càmping està a més d'una hora a peu d'Ísafjörður. Aquestes raons, i el fet que tinc diners que he cobrat de l'hotel, han
fet que decideixi passar les dues properes nits a un "alberg" a la ciutat, Gamla Gistihús.
El riu tunguá del tungudalur
Un dels petits afluents del tunguá que passava pel càmping
Hi havia molts bolets
La tenda
Una casa al Tungudalur

Què us en puc dir d'Ísafjörður. Quan t'acostumes a Kirkjubæjarklaustur i als serveis que ofereix un poble com aquest així com a les seves dimensions, realment veus que Ísafjörður es pot considerar una ciutat. Bàsicament, si això no ho és, llavors només Reykjavík és ciutat (i gràcies!). Així, quan vas a Islàndia, ja has de canviar una mica els estàndards. Ísafjörður és una ciutat molt maca, on hi viu força gent i té molta activitat als carrers (estàndards nòrdics!) per la latitud a la que està situada i la zona tan aïllada. Aquests dies, que són feiners, veus a tots els nens a l'escola, els joves que surten de l'institut i van a prendre alguna cosa... em recorda molt al tipus de vida de Gävle, tot i que repeteixo que la ciutat no és gran. Per altra banda, és una ciutat pesquera i realment em recorda moltíssim també als pobles de pescadors que tenim al llarg de tota la costa catalana.









Ahir vaig estar rondant pel port per preguntar si podia unir-me a algun vaixell de pesca per ajudar-los durant un dia, en principi a canvi de res. Tot i això, vaig arribar tard per hores pesqueres i em van dir que normalment fan falta molts papers per pujar en un vaixell d'aquests tot i que a Borlungavík havíen deixat pujar a més d'un en un vaixell d'aquests per ajudar. També buscaven gent per ajudar a classificar els peixos. En tot cas, jo no buscava aquesta última opció i Borlungavík està lluny si no hi puc anar amb cotxe. Així que potser deixaré aquesta opció per un altre any.

Un vespre al Tungudal

Avui al matí m'he llevat a les 10 i he fet una excursió pel Tungudal, seguint el riu que passa pel càmping:


Després he agafat el bus que va del Tungudal a Ísafjörður un cop cada 2 o 3 hores, que m'ha sortit gratis, i m'he instal·lat a l'alberg. Demà tinc pensat de llogar una bicicleta i anar fins a Borlungavík o fer alguna excursió per la zona, i a veure si amb una mica de sort alguna nit veig aurores boreals, avui fa un cel molt clar!

dimecres, de setembre 07, 2011

Bæ bæ Núpar

Avui ha estat el meu últim dia a l'hotel, de fet ara estic a Reykjavík a casa la Fanney i la seva amiga, que tenen un pis molt bonic. Ahir a la nit vam beure tots junts una mica després de la feina per última vegada i vam fer una mica de festeta.


Avui al matí hem netejat algunes habitacions i més tard hem anat a Klaustur, jo a buscar la meva targeta de dèbit. Tot i això, m'han dit que encara no havia arribat, que estava de camí cap a Vík i que possiblement a les 15:30 la tindrien. A aquella hora hem tornat al banc amb la Sigrún i encara no havia arribat. La targeta era a Vík. Sort però, que estem al "countryside" islandès (al camp) i que tothom es coneix, les coses aquí funcionen molt més personalment que a la capital. Així, calia fer alguna trucada i hem aconseguit quedar que quan el bus parés a Vik (on para per sopar) una persona em portaria la targeta. I així ha anat, quan hem arribat a Vik, a la gasolinera hi havia una dona esperant-me que m'ha portat la targeta amb la qual finalment em puc gastar els diners que he anat fent! Realment aquesta és una de les grans ventatges del camp a Islàndia, no hagués pogut passar mai això a Reykjavík (o Catalunya crec jo).

Tornats de la meva segona visita al banc, hem menjat tots pastís amb el tema "Hello Kitty" (de fet podia escollir entre Hello Kitty o Spiderman, òbviament la pregunta era retòrica).



Demà, ben d'hora al matí em llevaré per agafar el vol cap a Ísafjörður on, en principi, ha de fer bon temps (és dir, no ha de ploure massa). Mentrestant, al Mýrdalsjökull, el volcà Katla va fent de les seves i amenaça en tenir una erupció en qualsevol moment, podeu anar seguint l'activitat sismològica a la glacera aquí. Sincerament, espero que passi abans que marxi!

diumenge, de setembre 04, 2011

De Grècia a Islàndia

Poc a poc es nota com a l'hotel s'acaba la temporada, cada cop hi ha menys feina a fer, el sopar ja no és bufet sinó a la carta (ja que només tenim 2/3 habitacions per mi) i l'hotel va agonitzant. Tot i això, avui i demà serà l'últim respir de l'hotel on tot tornarà "a la normalitat" durant dos dies, ja que vindran dos grups grans, per acabar de morir definitivament la pròxima setmana. A mi però, em queden encara menys dies d'estada a l'hotel ja que el dia 6 (passat demà) deixaré definitivament la feina. Ahir vam tancar els apartaments del personal per instal·lar-nos a diverses habitacions de l'hotel ja que només erem 3 els que hi viviem. Realment és curiós viure en una de les habitacions que has estat netejant durant gairebé 2 mesos.

No sé si us havia comentat que fa una setmana o dues van venir dos txecs a treballar a l'hotel, potser us preguntareu perquè han contractat dues persones de txèquia tant al final de la temporada. La història és bastant interessant i dóna per reflexionar una mica també:

Poc a poc ja fos perquè la gent havia de tornar a la rutina, havia trobat millors feines o bé estava cansada de treballar en un lloc tan aïllat, l'hotel s'havia anat quedant sense personal, de fet ha estat una cosa que algú podria dir que ha faltat durant tota la temporada (personalment jo no m'he sentit sobreexplotat en cap moment). Tot i això, fa dues setmanes només quedariem 5 o 6 dels 15 o 16 que havíem arribat a ser en el personal de l'hotel (incloent, gerent i xef). Així doncs, la Sigrún va dedicar-se a anunciar per tot arreu que buscava personal, creant esdeveniments al facebook, a través del boca a boca i trucant a l'oficina de treball local per demanar que enviéssin a qui fos, tingués l'edat que tingués, les capacitats que tingués, fos qui fos, a treballar a l'hotel ja que necessitava personal urgentment per fer les habitacions o qualsevol altra feina que no requerís formació o experiència especial.

A l'altra punta d'Europa, si sóm al nord doncs al sud, en un hotel de la costa grega, típic hotel de platja com els que podríem trobar a qualsevol ciutat turística de la costa catalana (personalment aquest tipus d'hotels a mi em repugnen) teníem dos nois txecs que cansats de com els tractaven, a crits i amb un sou fix bastant baix, van decidir deixar la feina i tornar-se'n cap a casa. Tot i això, com que volíen seguir treballant, un d'ells es va passar tota una nit enviant currículums i sol·licituds de treball a TOTS els hotels i restaurants/bars que va trobar d'Islàndia (perquè Islàndia? Perquè els atreia l'illa tal com a mi).

Bé doncs, va passar que abans que cap islandès respongués a cap sol·licitud ni per part del facebook o del boca boca o ni tan sols per part de l'oficina de treball, va arribar un mail a la Sigrún de dos nois txecs que buscaven feina. Quatre dies més tard ja eren a l'hotel treballant.

És que no hi ha atur a Islàndia? El què diu tothom que ha sentit aquesta història (islandesos que passen per l'hotel per temes de feina, o curiosos de perquè hi ha tant personal extranger) és que l'atur islandès no és real. Simplement són gent que viu bé cobrant de l'atur i espera a trobar "la seva feina ideal". Òbviament no es pot generalitzar, però és veritat que la Sigrún no pot aguantar aquella gent que per facebook es queixa de l'atur i que no troba feina però que alhora no es mou de casa quan constantment falta personal a la meitat d'hotels de l'illa. Si busqueu feina per l'estiu, estigueu segurs que a la meitat d'hotels hi faltarà personal, potser no a principis de temporada, però sense cap dubte a mitjans d'aquesta, molt personal haurà decidit marxar, he sentit que buscaven gent a Vík (sud) i també a Húsavík (nord) així com també a l'escorxador de Höfn on hi paguen molt bé (però la feina és molt dura).

Clar que no es pot traslladar completament la situació a la que hi ha a Espanya ja que no és la mateixa (segurament sí que hi ha molt més atur "real" que a Islàndia) però sí que em ve al cap la figura dels famosos ni-ni. Per altra banda admiro molt als dos txecs que recent tornats de Grècia, d'un dia per l'altre, troben feina a Islàndia i se n'hi van directament, marxant a l'aventura.

dijous, de setembre 01, 2011

Què dius?

Avui tornaré a escriure sobre la llengua, però aquesta vegada parlaré de les expressions més usuals i les primeres que s'aprenen i s'adopten quan s'està aprenent islandès. Aprofitaré també per fer comparacions amb altres idiomes (majoritàriament suec) i apuntar algunes curiositats.

La més bàsica de totes és "já" [iau] que vol dir sí (si mai heu jugat a l'Age of Mythology, els nòrdics parlen islandès i diuen Já). És l'expressió que més ràpid s'adapta i que fins i tot utilitzo quan parlo en anglès. En suec normalment es diu "ja" ([ia] amb una a molt tancada que gairebé podria ser [iò]) però moltes vegades, en llenguatge oral es diu simplement "aa" [aa/òò], en islandès no passa, i sempre diuen Já. Toti això, una altra manera de dir sí en els dos idiomes (tot i que em sembla que més sovint en suec) és fent una petita aspiració d'aquestes com si anessis a dir alguna cosa, també es pot dir Já/Ja aspirant (com parlant cap a dins), és una cosa bastant freqüent.

Una expressió composta és Jájá [iauiau], que bàsicament vol dir "Sí,sí" tot i que també es pot utilitzar per no dir res, omplir un silenci o donar per acabada una conversació. Ahir fullejant el diari vaig veure unes declaracions d'una persona que començaven "Jájá..."

Una altra expressió molt similar, i que a mi m'agrada molt, és Jæja [iaiia], que també es fa servir per no dir res en concret, normalment per omplir un silenci i iniciar una conversa. En el curset d'islandès que té l'universitat d'Islàndia a internet, la majoria de converses (listening) comencen amb un "Jæja...".

Com que he introduit el Sí, no discriminaré la negació, que és Nei. Amb aquesta però no conec tantes expressions... en suec (on es s'escriu Nej però es pronuncia igual) es diu moltes vegades "nää" [nèè] (una è molt oberta), però no acabo d'estar segur si es fa en islandès (molt probablement sí), tampoc sé però com ho escriurien.

Finalment, una expressió molt utilitzada, sobretot quan estas aprenent un idioma és "Què?". Depèn de l'idioma, es diu d'una manera o una altra. Normalment en català es diu "Què dius?","Com dius?","Què?", "Com?" on cap és necessariament informal. En alemany pots die "Wie bitte?" (lit "Com, siusplau?") o una mica més informal "Was?". En anglès normalment diràs "What did you say?". En suec solen dir "Vad sade du?" o simplement "Vad sa du?" que sona com [vasarü?] i vol dir "Què dèies" normalment no diuen "Vad?" (Què?). En islandès de manera més estàndard es diu "Hvað sagðirðu?" [Kva sagðirðu?] però moltes vegades, o casibé sempre, quan la situació no és formal diuen "Ha". El més curiós és que no ho fan en to interrogatiu, gairebé sona com si diguéssin "Ahà" de manera que els primers dies et pensaves que t'havien entès quan en realitat era totalment al contrari.

Aquestes són doncs, algunes de les expressions més bàsiques de l'islandès. Alguna cosa més que vulgueu saber us la puc respondre als mateixos comentaris o bé en algun post futur!

dimarts, d’agost 30, 2011

També relax

Aquests quatre dies que he tingut festa, no he tingut cap Adventure com les anteriors. Bàsicament he dedicat aquests 4 dies a no fer res, una mica de relax a islàndia també és una bona activitat, perquè estar tan aïllat sinó?

El primer dels quatre dies va ser el castell de focs del Jökulsárlón, el segon dia va servir per dormir després de la festa a Hrollaugarstaður. Ahir, vaig dormir més i vaig dedicar el dia a programar el compilador que estic fent (un compilador és un programa que tradueix un llenguatge de programació en un programa d'ordinador per dir-ho simple, tampoc és molt important). També he aprofitat per llegir a fora, tot i que de tant en tant plovia, i per observar el comportament de les ovelles, intentar acostar-me el màxim a elles i atrapar-ne alguna (diuen que són molt ràpides, jo no m'ho acabo de creure). Avui he seguit programant i al vespre anirem a sopar alguna cosa a Klaustur amb l'Ásdís ja que ella també té lliure la nit. Cal dir que a l'hotel no hi passa res, aquesta nit només tindrem 2 o 3 parelles a dormir, i ahir només hi havia un grup de 20, es nota com poc a poc, la temporada es va acabant.

Ja tinc definitivament decidit que el dia 6 de setembre serà el meu últim dia de feina. El mateix 6 a la tarda, amb el cor trencat hauré de deixar l'hotel i agafar el bus cap a Reykjavík. El perquè marxo 6 dies abans de l'hotel que d'Islàndia és perquè tinc pensat anar a Ísafjörður, els fiords del nord oest, a visitar tota la zona, que diuen que és preciosa. Ja us en faré un resum. Mentre sigui a Reykjavík podré dormir al pis de la Fanney que m'ha ofert el seu sofà (sempre millor que dormir en una tenda) i on també podré deixar la meva maletota per quan sigui al nord. Allà podré assolir un nou rècord de latitud i arribar al paral·lel 66, tot i això, no creuaré el cercle polar àrtic :( (amb prou feines islàndia el toca O_O)

Bé, això són una mica els plans. Ja que aquestes són les últimes setmanes que estaré aquí (me'n queda una i mitja) us animo a que si teniu alguna curiositat sobre el país, alguna cosa que vulgueu saber sobre Islàndia, me la pregunteu que jo intentaré esbrinar-la. De moment, sobre el tema de la crisi i la "revolta" he sentit força coses, i quan vagi a Reykjavík intentaré aprendre'n més.

Finalment, pels què no seguiu el facebook, us deixo un video que vaig penjar fa dos dies. Està gravat a la zona on sóc, i si sou seguidors del blog, molt probablement reconeixereu més d'un lloc. Aquí s'hi reflecteix molt bé la vastedat i els colors de la zona, disfruteu-lo!



Descripció d'alguns llocs:

0:00 -> Granja Sel (està a Skaftafell, no en vaig penjar cap foto però hi vaig anar, s'hi pot entrar)
1:29 -> Skeiðarsandur
2:13 -> Jökulsárlón (també aquí)
2:49 -> Svartifoss
4:00 -> Probablement el Mýrdalssandur (aprop de Vík) tot i que també pot ser Ingolfshöfði
4:49 -> Dýrhólaey (també aprop de Vík)

diumenge, d’agost 28, 2011

Flugeldasýning og ball @ Hrollaugarstaður

[traducció: Castell de focs i concert @ Hrollaugarstaður]

Ahir es va cel·lebrar el castell de focs anual del Jökulsárlón [Jökuls-aur-loun] . Cal dir que és impressionant, ve a ser una mica com el castell de focs de la festa major de Sant Cugat (o segurament, qualsevol altre lloc en general) però en un ambient molt més màgic. Tots els icebergs estan il·luminats amb antorxes i els focs artificials també estan col·locats en ells. L'espectacle va durar uns 20 minuts i l'afluència va ser molt gran, molta gent venia de Reykjavík per veure-ho.

Després, vam anar a la granja Hrollaugarstaður, a prop de Hali, on hi havia un concert (ball en islandès) com el què hi havia hagut a Klaustur, també 2000 ISK d'entrada (12 eurus!!) però són coses excepcionals, o això o res XD Després ens va tocar viatjar 150km per tornar a l'hotel, sort que jo tinc festa i he pogut dormir bona part del matí :)

Aquí teniu un video que he fet del castell de focs!


dissabte, d’agost 20, 2011

Adventure nº3 (Skaftafell)

Tot i que no tan periòdiques com abans, intento fer posts més sucosos de contingut. El d'avui va farcit de fotos ja que he de relatar els meus 4 dies per Skaftafell [Skaptafètl] una zona del Vatnajökulsþjóðgarður [Vatna-jökuls-ziouð-garður] o Parc Nacional del Vatnajökull (Glacera de les Aigües) (Vatna-aigües, jökull-glacera, þjóð- -nacional, garður-parc).

El Vatnajökull [Vatnajökull] (Glacera de les aigües) és la glacera més gran d'Islàndia i la més gran d'Europa (si comptem l'illa com a part d'Europa). També és la tercera glacera més gran del món on per davant només hi ha Groenlàndia i l'Antàrtida. Per mostrar la mida de la glacera m'he currat rupestrement amb el GIMP i el google maps una imatge on es pot apreciar el Vatnajökull sobre Catalunya:
La punta sotint més a baix de tot és l'Öræfajökull [öraifaiökütl] i just a la seva esquerra una mica més petit hi ha el Skeiðarjökull. Entre aquests dos sortints més grans hi ha Skaftafell. Aquest està equipat amb un càmping, un centre de turisme i molts camins i senders per fer excursions de tot tipus de durada.

El dia 16, tot i tenir festa, em vaig llevar a les 7. La raó era bàsicament perquè a les 8 la Sigrún em portaria en cotxe cap a Skaftafell. Així doncs vam sortir de l'hotel, amb el dipòsit gairebé buit, per creuar el Skeiðarsandur, el desert que hi ha al peu de Skeiðarjökull i que està entre l'hotel i Skaftafell, uns 50 km. A les 9 m'esperaven els Glacier Guides, que per ser membre del personal de l'hotel em van deixar anar amb ells de gràtix. Vam anar al Falljökull.


Allí vam estar caminant durant 4 hores descobrint totes les formes i llocs que amaga una glacera com aquesta. El més fascinant de tot és el constant canviar de la glacera. A priori, sembla que la glacera sigui una cosa estàtica, com la roca d'una muntanya, per vegades que vagis a Montserrat, hi trobaras les mateixes roques i les mateixes coves al seu lloc. El mateix pensava jo amb la glacera, però és completament diferent. En qüestió de setmanes es poden formar forats com aquest:


Amb fondàries que solen arribar als 20 metres. Apareixen coves i desapareixen, i constantment la glacera està en moviment, pressionada per altres llengües del Vatnajökull i per les muntanyes. Vaig torbar fascinant el dinamisme poc aparent de les glaceres, però estan constantment en moviment, i molt ràpid:

A tot arreu pots trobar rierols que semblen tobogans aquàtics de les voltes que donen.


Més tard també ens vam endinsar en alguna cova que vam trobar (no molt fonda, eh!)


Els guies eren un Islandès i un Finlandès molt simpàtics que ens van explicar de tot, des de la formació, fins als canvis que pateixen i tot això. Tot i això, és una llàstima perquè últimament les glaceres estan retrocedint molt, i a un ritme molt ràpid. Es calcula que en cent anys ja no quedaran glaceres a Islàndia si seguim així. Cal dir que això ja havia passat abans i que en l'època de la colonització d'Islàndia el Vatnajökull estava dividit en dos (s'han trobat informes de gent que el creuava cavalgant per la meitat). És una llàstima però.

Per la tarda vaig caminar una mica pels camins de Skaftafell i vaig veure l'emblemàtica Cascada Negra o Svartifoss:
Magnúsfoss
Un dels generadors hidroelèctrics casolans que hi ha per Skaftafell L'emblemàtic Svartifoss
Les formes de les columnes de basalt són totalment impressionants, sembla que els mateixos nans haguéssin estat allí fa milers d'anys picant i donant forma a la roca.

Per la nit, abans d'anar a dormir, vaig sotir a córrer per cansar-me una mica i vaig tornar a anar al Svartifoss (està a 25 minuts del càmping caminant). Al llarg dels dies hi passaria unes quantes vegades pel costat.

El següent dia vaig decidir encaminar-me cap a Krístinartindar, les muntanyes de més al nord, i a les 10 vaig posar-me en camí per un sender que anava vorejant la muntanya cap a la dreta.
El dia no era especialment dolent tot i que queia la típica pluja polsim que quan t'hi acostumes ja no la notes, a més, com que anava a un pas força accelerat podia anar amb màniga curta (quan parava m'abrigava esclar). Al cap d'una horeta o menys vaig arribar al mirador de Sjónarnípa [siounarnipa] on m'esperava aquesta vista:


Estava en mig de la boira però com que tots els camins estan molt ben senyalitzats amb pals no em vaig acabar de perdre. Tot i això, no vaig anar en la direcció que volia de debò. Seguint el camí però, vaig poder sortir dels núvols i al menys a curta distància tenia certa visibilitat.Així doncs, vaig decidir anar al Mórsárdalur [Mours-aur-dalur], la vall del Mórsár o el riu Mór. És una vall per on passa el riu Mórsá (tal com diu el nom). El riu aquest però, no és com els que ens imaginem. Tots els rius del sud d'islàndia, que passen pel desert són rius de glaceres molt plans amb moltíssimes branques i que de vegades poden portar cabals impressionants. És el cas també del Múlakvísl que es va endur el pont que em va fer fer la vola o bé el Skeiðará, que es va endur el pont més llarg d'islàndia l'any 1996. Així, el Mórsárdal és una vall molt ampla i plana per baix:

Finalment vaig arribar al peu de la glacera on hi havia un petit llac a l'estil Jökullsárlón:
La caminada, amb altres distraccions pel mig, va durar 7 hores.

El dia següent vaig decidir anar a Krístinartindar i aquest cop de debò. Agafant el mateix camí (havent sortit a les 11 aquest cop) vaig arribar a la Sjónarnípa on aquest cop m'esperava un paissatge una mica millor:
La glacera de Skaftafell, Skaftafellsjökull

Tot i això, més amunt em tornava a esperar la boira, però els camins per on anava eren molt bonics així com tot l'entorn.
El que més em va agradar de l'excursió, i sobretot de l'ordre en que les vaig fer, va ser que aquest cop vaig poder veure el Mórsárdalur des de dalt, de manera que podia anar reconeixent tot allò que havia recorregut el dia anterior:

La tornada també va ser per un camí molt agradable:

Finalment, l'últim dia em no vaig llevar ni d'hora ni tard i vaig guardar totes les meves coses. A les 10 vaig començar a fer autoestop per tornar (havia de començar a treballar a l'hotel a les 15). Al cap de dues hores no m'havia agafat ningú així que per prundència vaig trucar a l'hotel on em van dir que la Dóra estava també anant cap a l'hotel (també havia tingut festa) i que em podria venir a recollir. Així, vaig poder tornar a temps per treballar de nou.

Crec que per les properes vacancetes miraré d'agafar un avió intern (que m'han dit que si fa bon dia val molt la pena) i aniré a Ísafjorður, els fiords de l'oest! A veure si tinc sort!