diumenge, de juliol 31, 2011

Netejant

Ahir vaig parlar de quan faig de cambrer i vaig dir que avui parlaria de netejar habitacions. Bé, doncs aquí vaig. Aquesta feina és la que faig menys sovint, normalment entro a les 15 quan ja estan fetes gairebé la majoria de coses i també és una mica aborrida per mi, encara més si no tens cap iPod de manera que només et queda xiular les cançons i imaginar-te-les :) Però bé, també pots anar admirant el paisatge i les vistes que hi pot haver des de les habitacions. A més, quan se't comença a fer monòtona una tasca, de cop tens una pausa per anar a menjar.

L'hotel té dos passadissos amb 30 habitacions cada un. Aquí ja hem tret el carro de la neteja.

La neteja comença sempre a les 9:00 quan la majoria de gent comença a fer el Check-out. El primer que fem és anar habitació per habitació i treure llençols, fundes de coixí i manta, tovalloles i bosses d'escombraries de les habitacions.

Així queda l'habitació després del primer pas

A continuació i ha moltes tasques diverses a fer. Per una banda netejar totes les superfícies i treure'ls la pols. Netejar els miralls i vidres si cal, fer els llits, col·locar el mobiliari com toca, assegurar-se que cada habitació té el format que calgui per a la nit (Single - dos llits amb llençol, però només un amb manta i coixí, 1 pers. , Double - dos llits amb llençol, mantes i coixí, junts a l'estil llit de matrimoni, 2 pers. , Twin - dos llits amb llençol, mantes i coixí, separats, 2 pers. Triple - tres llits amb llençol, mantes i coixí). També cal passar l'aspiradora:

Molt sovint les habitacions estan plenes de petjades de cendra ja que des de cada habitació es pot sortir a fora directament.

El lavabo és l'altra, cal netejar bé la pica, l'aixeta i la dutxa de manera que quedi sense cap marca de calç, l'aixeta ha d'estar centrada, el lavabo ben net per dins i per fora, el paper de vàter plegat correctament i sempre n'hi ha d'haver de recanvi. La cortina de la dutxa sempre plegada en un cantó en concret i les tovalloles col·locades de manera pertinent, sempre amb l'etiqueta al darrera:

Aquestes tovalloles, ara que les veig, haurien de tenir l'etiqueta una mica més amagada (però ja està al darrera) L'aixeta centrada i el paper de vàter plegat triangularment.

Quant tot això està fet, cal tancar totes les finestres, i si fa sol baixar les cortines una mica perquè no es calenti massa l'habitació, pot arribar a fer-hi molta calor si te n'oblides! Després es canvien totes les bosses d'escombraries de l'habitació i del lavabo així com es posen gots al lavabo en funció de quanta gent hi ha de dormir. També s'han de fer els llits, amb el llençol sempre centrat, a la mateixa alçada pels dos llits i amb l'etiqueta amagada. Cal posar les fundes del coixí i el nòrdic de manera que tampoc es vegin les etiquetes i en cas d'habitacions de més d'una persona, els nòrdics d'ambós llits han d'estar plegats a la mateixa alçada. Finalment es passa la fregona i es tanquen les llums i les portes.

Així queda una habitació Double quan està preparada.

Em sembla que això és una mica tot el què s'ha de fer i amb el què s'ha de tenir atenció. Com veieu hi ha moltíssims petits detalls que al principi semblen impossibles de recordar, però a mesura que mecanitzes cada tasca no te n'oblides quasi mai. També recordar d'utilitzar els draps blaus per les finestres, els verds pel mobiliari i els roses pel lavabo del qual n'utilitzes un exclusivament per les tasses de vàter. Això normalment porta unes 6-7 hores de feina (incloent 2 pauses d'aproximadament mitja hora) depenent del nombre d'habitacions que calgui preparar. Si hi ha gent que es queda a dormir (Stay-over) normalment només aspirem el terra, de vegades també canviem les tovalloles usades, i si ja porten dues nits, els fem l'habitació de nou).

Una de les coses que he après fent això és bàsicament la quantitat de petits detalls que hi ha, i que vulguis o no, marquen la diferència. Segurament mai miris si es veu l'etiqueta o no, però indirectament transmet més bones sensacions. Per altra banda també uns quants consells per si mai dormiu en un hotel i voleu ajudar a la neteja, al menys si funciona com funciona aquí.
  • No té cap sentit plegar les tovalloles usades i deixar-les com estaven, bàsicament perquè llavors els que netegem no sabem mai si estan usades o no i les hem d'anar a tocar i tot això, el millor és deixar ben clar que estan usades i deixar-les de qualsevol manera, o sinó una mica maques però que es vegi clarament que s'han usat
  • El mateix amb els llits. Fer el llit no té cap mena de sentit ja que la gent de neteja ho treurem tot, de fet, segur que ningú espera dormir en un llit que ja hi hagi dormit algú altre (en un hotel, dic). El millor si es vol ajudar és deixar els llençols ja trets.
  • Deixar el mobiliari tal com s'ha trobat. Si hi ha alguna cosa que no toquem quan netejem les habitacions és el mobiliari. Si ens trobem una cadira on no toca, l'haurem de moure. Tota l'energia gastada en fer el llit hauria estat més apreciada si s'hagués posat la cadira al seu lloc.
Tampoc és que em trobi molts llits fets o tovalloles ben col·locades, també cal pensar que la gent que netejem, en general, no tenim ni idea de qui ha dormit a cada habitació de manera que si es fan el llit per mostrar que són nets i ordenats tampoc tindrem ningú a qui associar amb això.

Finalment també afegiré que la gent en general sol ser educada i que de moment no hem tingut massa problemes amb clients massa fins, tot i que n'hi ha molts i de molt refinats en segons quins sentits de la neteja. Tenim un taulell a la recepció on s'hi poden penjar Post-it's amb el títol "Gefurðu bros" (Dóna un somriure), on els clients poden donar un "feedback" sobre el què els ha semblat el servei. N'hi ha un que he vist avui que m'ha fet força gràcia i que intueixo modestament que anava referit, si més no indirectament, a mi:

Cal dir que tots els que hi ha aquí són positius, es veu que és una iniciativa del departament de turisme islandès per incitar als treballadors d'hotels a ser simpàtics a l'hora de treballar.

Ja que hi sóc, us penjo unes fotos de fa uns quatre dies quan vaig sortir de treballar a les 22:00 i feia un dia molt clar!

El Lómagnúpur amb la glacera Öræfajökull (una llengua del gengant Vatnajökull) al darrera
El mateix paisatge però des de més endarrera amb l'hotel al davant
Alguns cotxes aparcats

Servint

Després d'uns dies sense escriure, per causes diverses com la tranquilitat de la feina (portavem dues nits amb molt poca feina) i perquè m'he posat a programar i no he parat, de fet m'ha costat fer la pausa ara per escriure el post. Estic treballant en un petit programa que m'he proposat (un compilador de LOLCODE) i hi he estat concentrat uns quants dies durant el temps lliure... bé, coses de hackers si se'n pot dir així...

En tot cas, avui us parlaré una mica de la feina a l'hotel, concretament de la que faig més sovint i amb la que m'ho passo millor, cambrer.

El menjador abans de començar

El buffet de sopar és de 19:00 a 21:00 i per preparar el menjador, normalment comencem a les 17:00, comptant que a les 17:30 "sopem" els treballadors. Havent sopat, calculem quanta gent tindrem, quants grups i de quanta gent, col·loquem les taules com cal, les estovalles i tot el què calgui per tenir les taules parades i preparades per les 19:00.

El menjador amb les taules parades
Una taula parada per dues persones

Per altra banda, a la cuina porten tota la tarda preparant el què hi hagi per sopar:

En Guðmundur, el xef, col·locant els plats calents
Aquí tenim els plats freds
Aquesta és la pinta del buffet, amb en Guðmundur al darrera

La feina de cambrer durant la nit és bàsicament la d'acompanyar la gent a la taula que li toca, portar-los i estar pendent que sempre tinguin pà i aigua, així com prendre'ls nota de qualsevol altra beguda que vulguin prendre (bjór [biour] - cervesa, rauðvín [röiðvin] - vi negre, hvítvín [kvitvin] - vi blanc, kók [couc] - cocacola...). Durant el sopar, anem recollint tots aquells plats bruts que s'hagin acabat i si van pels postres els oferim cafè i tè que hem de tenir preparats.

La barra amb el Brennvín, sortidor de cervesa i tots els vins i licors

Depèn de quan, alguna gent també ens demana algun licor pel postre o una mica de Brennvín (destil·lat típic islandès, que com a mínim per l'olor em recorda a l'anís) per provar productes del lloc.
Per postre sempre hi ha pastís, normalment un de xocolata i un de poma, de vegades també tenim Skyr de diferents gustos

El millor moment de la nit arriba quan la gent ja ha acabat de menjar i ha marxat del menjador. Llavors és quan posem la música, comencem a recollir, entrem els postres a la cuina i... CAKE TIME

mmmmmmmm..... pastís de xocolata!!!
També n'hi ha que no han sopat i s'han mort de ganes durant el sopar mentre oloraven la deliciosa sopa de carn islandesa. Tan aviat com ha pogut, la Fanney n'ha près un plat. L'Andrés [àndries] està recollint la cuina

Per recollir el menjador hem de treure tots els tapets, plegar els que estiguin nets per utilitzar-los de nou (els tapets són de "lloguer" ja que l'hotel no es dedica a rentar-los i planxar-los, hi ha una gran empresa prop de Höfn que gestiona tota la bugada de la zona), raspallar les cadires per treure les molles de pà (que sempre n'hi ha moltes) i aspirar tota la sala. Per altra banda, altres anem preparant tot el què calgui i es pugui de cara l'esmorzar del matí següent per tal de treure feina a aquells que s'hagin (o ens haguem) de despertar a les 6, per ser allà a les 6:30.

Potser demà us expliqui sobre la recollida d'habitacions, una tasca que també faig més de tant en tant i que demà precisament em toca (a part del sopar que faré igualment).

dimarts, de juliol 26, 2011

Una mica de llengua

Avui volia parlar una mica de llengua, ja porto una mica més de dues setmanes i ja em sento una mica capacitat de poder-ne parlar. Ara, no us espanteu, intentaré no ser massa tècnic, vull mostrar una mica el funcionament en general de la llengua islandesa, alguns trucs i símils amb d'altres llengües germàniques i indoeuropees en general i una mica la situació lingüística de l'islandès dins i fora de l'illa.

L'islandès és una llengua germànica i dins d'aquestes, si no m'equivoco és escandinava occidental. Diguem que per ordre de similaritat a l'islandès tindríem:
Faroès > Suec, Noruec, Danès > Alemany, Holandès, Anglès
Espero que s'entengui. Com que jo d'aquestes sé el suec, l'alemany i l'anglès doncs tinc una mica d'aventatge, però cal dir que no molta ja que l'islandès és una llengua molt difícil (dit per molta gent) i jo crec que és per dues raons principals:
  • Gramàtica complicada: La gramàtica del islandès és similar a l'alemanya, tots els noms poden tenir tres gèneres (masculí , femení o neutre), nombre (singular, plural) i cas (nominatiu, acusatiu, datiu i genitiu). Encara s'afegeix la dificultat que l'article definit (el, la) s'afegeix darrere del nom (com en el suec). Així hús és "casa" i húsið és "la casa". La dificultat gramatical afegida, que jo crec que el fa encara més difícil que l'alemany, és que casi totes les paraules canvien segons el cas, per exemple "Pastís gros" és Stór kaka [stour kaaka] però "Veig un pastís gros" és Ég sér stóra köku. [Ieg sie stoura kökü] Això ja reflexa una mica la dificultat, però cal recordar que hi ha 3 casos a part del nominatiu (el "normal") i que Noms, Adjectius i fins i tot els numerals 1,2,3 i 4 es conjuguen en nombre, gènere (els noms no) i cas.
  • Molt pocs manlleus: La llengua islandesa ha estat aïllada durant molt temps de les influències d'altres llengües com podríen ser el llatí (i grec), l'alemany, el francès o l'anglès. A més, en general, les polítiques lingüístiques són molt conservadores en el sentit d'intentar manllevar el mínim de paraules extrangeres i inventar-les ells. Així doncs, paraules tan internacionals com podríen ser telèfon (telefon, telephone...) o televisió (television, TV...) són sími i sjónvarp [siounvarp] (similar al Ferhnseher alemany). Això fa doncs que ni en les converses normals puguis identificar paraules extrangeres fàcilment. Un altre exemple podria ser el "fantàstic" (fantastisch (alemany), fantastisk (suec), fantastic (anglès)) és frábært [fraubairt].
Vista la dificultat de l'islandès us ensenyaré quatre símils amb altres llengües. Principalment:
  • Vocabulari: Principalment és vocabulari germànic i per tant pots identificar-lo sabent suec, i de vegades alemany/anglès. Per exemple Eyja [eiia] (øya [öia] en noruec, ö en suec i curiosament illa en català, tot i que crec que és casualitat). Takk (tak en suec, danke en alemany, thanks en anglès). Bæ bæ [bai bai] (bye bye en anglès). Drekka (dricka en suec, trinken en alemany, drink en anglès) i blá [blau] (blau en català).
  • Conjugació verbal: A diferència de l'anglès o el suec i similarment a l'alemany i al català, els verbs també es conjuguen segons la persona. El més típic és que per la primera persona del singular acabi en vocal (com en alemany) Ég sé o acabi en r (com en suec) Ég er. Per la segona del singular és típic que acabi amb r (com en suec) þú sér o amb t (com l'alemany) þú ert. Per la tercera, sol acabar amb r (com en suec) han sér, hún er. Per al plural, la primera persona casi sempre acaba amb -um (com en català, que acaba amb -em) við sjáum, við erum. Per la segona acaben amb -ið (com amb l'alemany en -t) þið sjáið, þið eruð. Finalment la tercera sol ser com l'infinitiu (com en alemany) þeir sjá, þær eru.
Acabat això tan tècnic, parlaré una mica de la situació de l'islandès i també una mica el fet d'aprendre llengües minoritàries.
L'islandès es parla només a Islàndia i la majoria dels seus habitants parlen també l'anglès, alguns amb una mica d'accent marcat, però el parlen. Del tema de l'anglès sempre se'n parla molt, de nou es demostra que en un país on no hi ha doblatge amb prou feines l'anglès es parla molt millor. Per altra banda és obligatori, si no m'equivoco, aprendre danès a l'escola, però podríem dir que passa una mica com amb l'anglès a catalunya i espanya, la gent l'aprèn a l'escola però són pocs els que realment el saben parlar. Hi ha molts joves que passen un any d'intercanvi a dinamarca o noruega per practicar el danès o el noruec.
En els últims anys la immigració ha crescut, com a tot arreu, i es veu que a Islàndia hi ha majoritàriament polonesos. Com que ja es mouen prou bé amb l'anglès i alguns fins i tot amb el polonès, n'hi ha alguns (no sé quants, ni si són molts) que no aprenen l'islandès. A més, la presència de tan turisme (jo m'atreviria a dir que al menys per l'estiu hi ha més turistes a l'illa que islandesos) l'anglès és molt extès. De vegades, islandesos es neguen a parlar l'anglès amb un telefonista o un cambrer pel fet de què estan a Islàndia i això és un tema que jo entenc perfectament, normalment si atenc una familia islandesa o bé ho intento en islandès o bé demano a alguna companya que els atengui. Si estas en el teu país, que a més és l'únic en el qual pots parlar el teu idioma és completament estúpid que t'atenguin en anglès (tu com a client islandès, el què si que pots fer en la meva opinió, és si no et molesta en aquell moment, voler iniciar la conversa en anglès i deixar que t'atenguin en anglès) però és ben clar que has de tenir el dret d'exigir l'islandès. No és pas que l'islandès es trobi en perill, crec jo, ja que a part de tenir una literatura molt forta, té un estat darrere que el recolza, però sí que cal entendre les exigències dels islandesos a voler parlar la seva llengua, de fet és totalment lògic i no sé perquè ho estic justificant.

El següent tema és el fet d'aprendre l'islandès o qualsevol llengua aparentment "menys útil". Per començar, jo crec que totes les llengües són útils. Quan deia que volia aprendre islandès (a catalunya encara) em vaig trobar amb més d'un que em deia "I no seria millor practicar l'anglès?" o "de què et servirà parlar islandès"? És veritat que al món segurament no hi hagi més de 400.000 parlants d'islandès, però aprendre la llengua, o alemnys fer l'esforç d'intentar-ho diu molt d'una persona i la gent del lloc realment ho aprecia. No només és la llengua, és el conèixer la nova cultura, una altra manera de fer i les immenses facilitats que això et donarà per conèixer nova gent, ja que en la seva llengua materna vulguis o no estaran més còmodes i d'alguna manera més predisposats a donar-se a conèixer i 400.000 persones són moltes a les que conèixer. Per altra banda, mai saps de què et podrà servir, la utilitat d'una llengua hi és sempre, el fet que hi hagi més o menys parlants només et dirà la PROBABILITAT que aquesta llengua et sigui útil. Ara, una probabilitat baixa no vol dir nul·la, ni molt menys. Segur que ningú es planteja el suec com una llengua útil, però en canvi a mi, el suec m'ha permès arribar a treballar en aquest hotel, perquè sense el suec no hagués pogut participar en el programa Nordjobb que m'ha donat la feina. Per tant, el nombre de parlants o la seva distribució només et diran ON has de buscar la seva utilitat. Clarament l'islandès a Brasil em servirà de ben poc, però jo busco oportunitats al nord i per tant m'és més útil que no el portuguès que és més parlat que l'islandès.
El mateix passa amb el català (suposo que ho haureu anat intuint al llarg de tot el post), clar que el català no et serà útil al Japó, però l'anglès tampoc t'ho serà molt més, si vols treballar al japó, aprèn japonès. Esclar que l'anglès t'ajudarà més que el català, però vulguis que no serà una sol·lució ràpida a curt termini però en cap cas definitiva. En canvi, si busques oportunitats a catalunya, el català et serà més útil (o hauria de ser-ho) que no l'italià o el portuguès. Però clar, no hi ha cap estat (fort, andorra no compta) darrera que recolzi el català i li doni credibilitat. És bastant fort que molta més gent conegui l'islandès que el català i en canvi l'un té més de 30 vegades més parlants que l'altre.

Espero haver-me explicat amb claretat.

dilluns, de juliol 25, 2011

Adventure nº1 (Jökulsárlón & Höfn)

Avui tinc unes quants dies per explicar, i unes quantes fotos! Així que som-hi,

el primer dia (23-JUL) vaig sortir a les 13:00 amb el bus que va cap a Jökulsárlón [Iökulsaurloun] (el llag de la glacera), com que tenien lloc hi vaig poder anar gratis. En el bus vaig conèixer un parell de Sevillans que estaven encantats amb el seu viatge, ells estaven a Reykjavík. El Jökulsárlón és un llac tan maco com diuen ser i a part dels icebergs que hi ha, s'hi poden veure molts ocells i foques, nosaltres en vam veure una!

Aquí unes quantes fotos:

Un tros de gel a la platja, hi ha blocs ben grossos, tot i això el canal que uneix el llac amb l'oceà és prou estret perquè no s'escapin els icebergs grossos Vista del Jökulsárlón (1)A les meves mans sostenc un tros de gel de més de mil anys! En en van deixar menjar un tros. És tan compacte que tarda 5 vegades més en desfer-se que el gel normal, això diuen, no ho vaig notarHi ha trossos de gel coberts de cendra que gairebé semblen roques, a mesura que naveguen van donant voltes i es "netegen" tornant-se blancs i blavosos Aquest és el vaixell-bus que et porta a fer un tomb pel llacVista del Jökulsárlón (2)

A continuació, el bus va girar cua cap a Reykjavík i jo vaig continuar per encaminar-me cap al nord. Vaig continuar per la carretera principal i al cap de menys de 30 minuts i 11 cotxes en la meva direcció, una parella Suïssa, en Patrik i la Beatrix, em van deixar pujar al seu cotxe. Ells no anaven cap a Höfn [Höp(n)] directament, van voler parar a acampar en una granja d'entremig (en realitat dues) Hali i Gerði. Jo vaig decidir unir-me a ells ja que tampoc tenia moltes ganes de seguir al nord. Vam sopar junts i vam estar parlant una mica de tot, sabent que eren d'aprop de Zürich (però no d'Aarau). Va fer un dia assolellat i molt bo.

Vista des de Gerði (1)
Vista des de Gerði (2)

El dia següent (24-JUL) a les 9:00 ens vam posar en camí cap a Höfn, entremig però, vam parar a buscar una columna basàltica que hi havia d'haver (i no vam trobar perquè més tard ens vam assabentar que l'havíem passada de llarg). Després vam anar a visitar una glacera, el Heinabergsjökull (com no, una llengua del Vatnajökull). El Heinabergsjökull feia un llac molt similar al Jökullsárlón.
No vam trobar la columna però vam veure un lloc maco igualment

Finalment, cap a les 12:00 vam arribar a Höfn, tot i que ells volien visitar la "ciutat" i ens hi vam acabar creuant un parell de vegades, els nostres camins es van separar llavors. Jo vaig anar al càmping i vaig plantar la meva tenda. Em vaig buscar un lloc mínimament arraserat

Havent dinat vaig decir fer una mica de turisme per la "ciutat", ho poso entre cometes perquè a nivell islandès es podria considerar una ciutat ja que almenys té uns carrers ben definit, però no és més que un poble de costa. Allò que anomenaríem poble, no és més que quatre granges disseminades, com podria ser Núpar o Kálfafell (aquí aprop). Höfn [Höp(n)], posant aquesta n entre parèntesi perquè amb prou feines sona, no vol dir més que Port (Hamn en suec, Hafen en alemany, Harbor en anglès), en realitat el nom complert (tot i que ningú l'utilitza) és Höfn í Hornafirði. És, com el nom indica, una ciutat costanera que bàsicament es dedica a la pesca i es nota molt amb les cases, decorades majoritàriament amb temes mariners.

Vista del port (1)
Vista del port (2)
Cartell que avisa dels ocells que hi pot haver pel camí, amb un signe de batman per alertar també
Església de Höfn

En la meva caminada vaig trobar la piscina municipal i vaig decidir banyar-m'hi. Costava 450 kr i m'hi vaig estar dues hores, a unes piscines a l'aire lliure però amb aigua calenta, dos més petites amb aigua més calenta (38-40º i 40-42º). Relament s'hi estava perfecte i a més tenia dos tobogans que sempre fa gràcia baixar. A més a més, cal dir que hi havia bastanta gent, no sé si hi ha moltes més coses a fer per la gent d'allà, però la piscina no estava gens malament.

Foto des de fora, òbivament, no vaig dur la càmera a dintre

Va fer un dia amb molts núvols i no parava d'amenaçar de ploure amb petits plugims, tot i això el temps es va comportar i no va començar a ploure fins que em vaig posar a dormir.

L'últim dia, avui, (25-JUL) m'he despertat a les 8:00 hora a la que ha acabat de ploure, ja que m'havia despertat un parell de vegades abans plovent, i he aprofitat per plegar la tenda. He esmorzat i a les 9:15 m'he encaminat cap a casa amb l'esperança que algú em portés. Tot i això, la carretera principal (Ring road o þjóðvegur) passa a 4 km de Höfn, que he hagut de fer a peu sense que ningú m'agafés, han estat només 45 minuts.

Finalment al þjóðvegur

Arribat a la carretera principal, només he hagut d'esperar 20 minuts i 4 cotxes perquè m'agafés una parella alemanya que m'ha dut entre 20 i 30 km més al sud. Just al deixar-me, 1 minut més tard, m'ha agafat una furgoneta que m'ha dut directe a l'hotel. El conductor, en Biggi, era un noi d'uns 28-29 anys (no crec que més) molt simpàtic. Es veu que és propietari, amb dos amics més, d'un club a Reykjavík (Hvíta Perlan) i amb ells té també un lloguer de cotxes. Doncs ahir a al nit, el truquen de Djúpivogur (uns 80 km al nord de Höfn) que se'ls havia espatllat el cotxe i que en volíen un de nou. Va haver de marxar de Reykjavík amb un cotxe nou i conduir uns 800 km fins a Djúpivogur, a Höfn m'havia vist però es pensava que era un excursionista (jo crec que en aquell moment no havia posat el dit perquè anava per un caminet, però amb la parella alemanya l'havíem avançat i 20 km més enllà m'ha tornat a veure així que amb 1090 km a l'esquena, sense haver parat, m'ha portat fins a l'hotel. M'ha estat explicant com és el portar un club a Reykjavík i m'ha donat el cobtacte per si mai hi vaig, realment bona gent, segurament ell també tenia ganes de xerrar una estona perquè portava moltes hores conduint. El què m'ha fet més gràcia és que allà tothom es coneix, ens ha avançat un cotxe i diu "Aquesta és la mare d'una exnòvia meva", també, "jo vaig treballar aquí perquè el pare d'una amiga meva n'és el propietari" o "en aquella gasolinera, has de pitar i llavors surt l'amo de la granja i t'atén". Així és com funcionen les coses a Islàndia!

Per acabar, una curiositat, aquesta és la pinta de les matrícules dels cotxes de les illes Faroe (Føroyar, de fer "oyar" vol dir illes en faroès, s'haurien de dir els illes Far, opino) hi havia un cotxe aparcat al càmping i m'ha fet gràcia. Demà a treballar!

La bandera de les Føroyar és blanca amb la creu vermella resseguida de blau

divendres, de juliol 22, 2011

Missió abortada

Bé, no us havíeu d'esperar cap post avui. M'he llevat i a les 10 en Johannes, el company suec que té carnet de conduir, m'ha acompanyat cap a Klaustur per poder fer les compres per la meva ruta, com que ell no tenia res a fer ha acceptat de bon grat.

A les 12:40 he decidit començar a caminar amb la meva motxilla ben carregada i amb moltes ganes. Aquestes ganes han rebut un cop fort quan havent caminat durant 15 minuts s'ha posat a plovisquejar, tot i això, he pensat que seria una de les pluges que acaben abans d'haver començat seriosament. He estat caminant mitja hora sota la pluja i en vista que els núvols es dirigien cap on anava jo, fins i tot se'ls intuia un somriure maliciós, he perdut tota motivació. Pot posar-se a ploure, sí, però no a mitja hora de camí, això no, a més a més, no hi ha cap lloc on em pogués arraserar quan vulgués dinar, no hi ha cap tipus d'arbre ni tampoc estava a prop de la paret per veure si trobava algun forat. Així he donat mitja volta i he aparegut triumfalment a l'hotel de nou. La pròxima vegada hauré de consultar la veðurspá [veðürspau] (previsió meteorològica).

I precisament en vista a això, he decidit que demà em dirigiré cap al nord-est. Primer, vull anar al Jökullsárlón [jökutlsaurloun], el nom consisteix de tres parts jökulls- (glacera) -ár- (riu) -lón (llacuna). Vé a ser el llac del riu de la glacera o llac de la glacera directament, ells de fet el tradueixen com a Glacier Lagoon. Després vull dirigir-me cap a Höfn [Höp(n)] on vull passar la nit. El següent dia o bé visito Höfn i passo el dia allà o arribo fins a Egilsstaðir [égilstaðir]. Tot això ho vull fer a dit, autostop. És realment molt "popular" per aquí i és el millor pais per fer-ho ja que només hi ha una carretera i la gent és, en general, molt amable. De fet avui, tornant de Klaustur, hem portat a un autoestopista belga que volia anar a Skaftafell [skaptafetl] un bon tros fins a l'hotel on ha hagut d'esperar uns tres quarts d'hora em fa l'efecte fins que algú se l'ha emportat més enllà. El meu company, en Johannes, ha anat a Skaftafell a dit també i diu que té pensat fer una volta per Islàndia de la mateixa manera.


Mostra Llocs on vull anar (1) en un mapa més gran

Espero que les previsions meteorològiques siguin més o menys fiables, en tot cas demà ha de fer bon temps per tot arreu, el problema serà diumenge que ha de ploure a casi tot arreu excepte l'est del pais, motiu pel qual m'he decidit per aquesta ruta. Ja us diré el què i esperem que no escrigui més en el blog mentre no sigui necessari!

Avui no hi ha fotos per raons òbvies.

Fuglar og fossar

[Traducció del títol: ocells i salts d'aigua]

Avui també he començat a les 15:00 com ahir, però en canvi de fer el mandrós, he anat a fer una excursioneta. Tot per poder-me calentar per aquests pròxims quatre dies que tindré lliures en els quals penso caminar i per tant no podré fer cap post al blog, quan torni ja us explicaré el què.

L'excursió d'avui ha durat 2 horetes (tampoc l'he feta molt llarga) però he caminat uns 10 km, amb un desnivell d'uns 150-200 metres. Està prou bé. He seguit el riu Brúará [Bruarau], el riu en què m'he banyat, i després he pujat a mig un turó per tenir tota la vista de la zona costanera, que és molt plana. Després he seguit a la mateixa alçada fins que he trobat un riu i l'he seguit de baixada, amb totes les cascades que feia. He arribat a Kálfafell [Kaulfafètl], el poble del costat de Núpar, i he seguit la carretera fins a l'hotel. Pel camí he trobat uns quants ocells curiosos i els he pogut observar una estona, realment ha sigut molt interessant. Us deixo unes quantes fotos:

El Brúará

Paret dels costats del riu

Una aranya!

Vista des de dalt, fixeu-vos en la vastedat de la plana

Un ocell!

L'impressionant Lómagnúpur

El riu que he seguit, des de dalt

Un altre ocell diferent!

Primera cascada

Segon salt d'aigua (foss)

I les cascades vistes des de baix!

Per la nit he servit al restaurant i ha vingut una colla de 12 sabadellencs. Quina gràcia! Cada cop vénen de més a prop, a veure si un dia faré de cambrer als meus veïns! A ells també els ha fet molta gràcia, i com que sabien el meu nom (els l'he dit) sempre em cridaven a mi, o quan els treia els plats em deien "Gràcies, Marc!". Ha estat molt divertit.

Com he dit, durant aquests pròxims 3-4 dies no escriuré res, ja us contaré com ha anat la meva ruta. Demà em llevaré d'horeta, intentaré que algú em porti fins a Kirkjubaearklaustur per fer alguna compra i cap al migdia em posaré a caminar en direcció interior amb l'esprança de trobar-me el Siðujökull, un braç de la glacera del Vatnajökull. El següent dia, vull vorejar la glacera i dirigir-me cap a un llac que es diu Grænalón (llac verd). El tercer dia vull pujar el Lómagnúpur que em té tan fascinat. I finalment intentaré tornar el quart dia, si pot ser aniré cap a la carretera i si amb una mica de sort em porten a l'hotel i arribaré abans i menys cansat!

Ja us diré el què!

dijous, de juliol 21, 2011

Llet i cosetes

Abans de començar, em disculparé per la manca de post ahir. La veritat és que tampoc tenia molt a dir, em vaig llevar a les 6:00 per entrar a treballar a les 6:30 i vaig sortir a les 23:00 (amb una pausa llarga entremig). Una cosa que sí que m'agradaria comentar és que per molt que em llevés a les 6:00, el sol ja havia sortit feia estona i feia la mateixa llum que a les 10:00, cosa que em va ajudar molt a superar el fet de matinar tant.

Avui he començat a les 15:00 i realment no he fet molta cosa pel matí més que llegir i esmorzar i dinar amb mitja hora de diferència (acabant d'esmorzar a les 11:00 i entrant a dinar a les 11:30). A l'hora de sopar hem tingut una taula de suecs, una de francesos i una d'italians a part d'una familia canadenca i algunes més. Els canadencs eren del Québec i també hi eren ahir. Al principi vaig pensar que eren nord americans perquè parlaven un anglès molt bo i amb cert accent americà. Després però els vaig sentir parlar francès, però em va estranyar que fossin francesos amb un anglès tan bo. Els ho vaig comentar i el va fer bastanta gràcia, i em van dir d'on eren.

Skyr

He pensat que avui podria parlar una mica de gastronomia. Sobre gastronomia tinc pensat fer uns quants posts, en el d'avui en concret pensava parlar dels làctics i més precisament d'un anomenat Skyr.

En la cuina islandesa, i l'escandinava en general, els làctics juguen un paper molt important (sobretot en l'esmorzar, sobre el qual també pensava fer-ne un post). En una taula d'esmorzar islandesa pots trobar tot tipus de làctics. Mjólk [mioulk], surmjólk [sürmioulk], jógúrt [iougurt], skyr [skir]...


AB-mjólk, un altre nom per la surmjólk

Tal com els he anomenat el primer, Mjólk, és simplement el nom islandès de la llet (mjölk en suec, Milch alemany, milk anglès) normalment per beure'n un got. Seguidament, tenim la surmjólk. Veiem que una part del nom és llet, el prefix sur [sür] vol dir àcid (sour en anglès, sauer en alemany). És llavors una llet àcida, bé. Té una textura com la del iogurt però més líquid. És el què en suec s'anomena Filmjölk o només Fil i ja n'havia escrit en el blog. A continuació tenim el jógúrt, que no té gaire secret. És iogurt. Tot i això pot ser com el què estem acostumats o una versió més líquida. Llavors és similar al surmjólk però no tan àcid.

Un pot gros de Skyr que vaig esmorzar el dia que anava cap a l'hotel

Finalment tenim l'exclusiu làctid de l'islàndia, el Skyr. Què és el Skyr? Bé, el skyr és tècnicament un formatge fresc (no sé molt bé què implica això). Jo m'atreviria a dir que té el gust d'un iogurt una mica més àcid (potser com la surmjólk) i una textura com la del Quark. Tot i això moltes vegades també pots trobar Skyr de diferents gustos, a l'hotel servim Skyr de vainilla per esmorzar i de fruites del bosc com a postre pel sopar. El skyr és exclusiu d'islàndia i n'estan força orgullosos, és molt saludable i també molt bo. Ja el dia que vaig arribar en vaig comprar al supermercat de diferents gustos i de natural i em va agradar molt, de fet a mi quasi tots els làctics m'agraden molt.

Skyr de préssec, mmmmmm, boníssim!