dimarts, d’agost 28, 2012

(Des)connectant

Bé, en primer lloc, perdoneu per l'inactivitat, to té els seus motius...

Les raons són dues principals: la primera i crec que la més rellevant és que se'ns ha acabat l'internet (ara us ho explico). La segona és que aquesta setmana hem tingut bastanta feina.

L'internet, a la part del camp com és l'hotel o qualsevol altre lloc com aquests va per mòbil o per 3G. Bé, en el cas del de l'hotel va per mòbil, connectat a una targeta SIM i pagant un dineral per MB (40 corones, uns 0.25€) cosa que jo no entenc perquè sent 7 persones que gastem l'internet a la nostra casa i amb ningú de nosaltres sent islandès (és a dir, no marxem cada quant a gastar l'internet de casa nostra) no té massa sentit al meu entendre perquè fàcilment gastem el límit. En canvi, amb el 3G es poden tenir 30GB mensuals per 5000 ISK (uns 30 €, pagant amb mòbil surt a uns 1.228.800 ISK que son uns 8000€, que algú m'ho expliqui si us plau). Bé doncs, el fet és que se'ns ha acabat l'internet, i a més ho va fer el dia que jugava el barça (per sort vam poder utilitzar l'internet de les noies per veure'l). Llavors potser us preguntareu, i com està escrivint això en Marc??

Aquí és on entra en joc el segon motiu. Aquesta última setmana hem tingut molta feina ja que fa res van marxar en Johannes i l'Angelina i avui marxaran l'Ásdís i en Marko, així quedarem només els 4 txecs i jo a part de dues islandeses (la Halldóra i la Sigríður) i el xef i la gerent de torn (Guðmundur i Jóna o Guðrún). Dissabte passat a més era quan començaven els meus dies de festa però com que al dissabte al vespre hi havia el castell de focs al Jökulsárlón i a més volia exprimir al màxim les meves hores extres vaig decidir treballar-lo també. El dissabte al vespre doncs, vam marxar cap al Jökulsárlón a veure el meravellós castell de focs que també vaig veure l'any passat. Us deixo el vídeo que vaig fer-ne l'any passat (no deu ser massa diferent del què hagués fet aquest any):




Va durar més de 40 minuts! (m'han dit que altres anys ha sigut més llarg).

A la tornada vaig dir que em deixessin a Skaftafell iara ja és el tercer dia que hi sóc, utilitzant un dels ordinadors que tenen aquí per actualitzar-vos una mica de les meves experiències. Aquí he aprofitat per descansar una mica, dibuixar (he fet bastants dibuixos dels paisatges i tinc alguna idea en ment) i penjar la meva slackline!! Finalment un lloc decent!

Ahir vaig anar amb els Glacier Guides a fer escalada en gel! Va ser una experiència molt interessant, vam fer parets curtetes i fàcils, però cal dir que és molt divertit. Ara mateix en aquest ordinador no puc posar fotos de la càmera així que tocarà esperar una mica, potser fins a setembre, ja veurem com me les apanyo!

Us deixo que se m'acaba el temps en 5 minuts!!

dilluns, d’agost 20, 2012

Visita al Jökulsárlón

En primer lloc perdoneu la inactivitat, aquests últims dies està marxant molta gent del personal i això pinta que cada cop haurem de treballar més, almenys si es manté l'activitat a l'hotel. Fa un parell de setmanes van marxar les dues islandeses (la Hanna i l'Amal) i fa menys d'una setmana van marxar la Fanney i l'Aldís. D'aquí ben poc, 5 dies, marxaran en Johannes i l'Angelina i poc després l'Ásdís i en Marko. Així, ben aviat passarem a ser 7 o 8 treballant a l'hotel. Tot i això, espero que més endavant el meu compte bancari ho noti :P

També dir-vos que fa un o dos dies vaig superar les 10.000 visites al blog, així que moltes gràcies per seguir llegint-me! Això, juntament amb que ben aviat superaré les 200 entrades (espero que fer-ho) m'anima a escriure més. També tinc altres plans de cara a parlar sobre Islàndia, he pensat recopilar en un mapa tota la informació de llocs, excursions, allotjament per on hagi passat o fins i tot n'hagi sentit a parlar per tal de poder recopilar tota la informació del blog en una pàgina i que serveixi tan per mi així com de consell o "guia" per si algú mai s'anima a pujar cap aquí. Encara no està acabada ni molt menys, però a mesura que vagi actualitzant el mapa s'anirà actualitzant aquí també:


Mostra ÍSLAND en un mapa més gran

Si us acosteu als diversos llocs podeu veure informacions o aproximacions dels recorreguts en cas que es tracti d'una excursió. Espero poder omplir el mapa amb molta informació, almenys de la part del sud que és la que més he recorregut.

Abans d'ahir vam sortir amb tot el personal de l'hotel. Així com l'any passat vam anar a fer una volta amb quads, aquest any hem anat al Jökulsárlón [Iökuls-aur-loun] a donar una volta amb una barca zodiac (un bot inflable amb motor). Bàsicament vam escollir el dia perquè hi havia molt poques habitacions per netejar i ens vam posar tots a treballar per haver acabat a la una. Llavors vam agafar els cotxes cap al llac i ens hi vam estar una estona prenent un cafè.

Un merendero com qualsevol altre

A continuació vam pujar tots a la barca i ens van dur fins al peu de la glacera, d'allí on surten tots els blocs que hi ha surant per l'aigua. Això és a 6.5 km de la riba d'on vam sortir! Realment és un llac molt gran i no ho sembla. A més de gran en extensió, és el llac més profund d'Islàndia, si no recordo malament més de 200 metres!
 Pujant a la Zodiac
 Una altra barca d'un altre grup
 El nostre destí és al fons!




 Gel del llac
 I comprovant si és gel de veritat

El millor de tot és que aquesta sortida la vam fer per gastar els diners que en han anat donant de propines però els de les barques ens ho han fet gratis, així que encara tenim diners per gastar... problemes d'islandesos.

Pel vespre vaig fer el torn de cambrer ben tranquil. No teníem cap grup a menjar i ens van venir només 19 persones. Després a la nit vam baixar en Matje, en Vasek, en Guðmundur (el xef) la Sigriður, l'Angelina, l'Ásdís i jo cap a Klaustur on un grup de 4 homes grans i borratxos (és com me'ls van descriure) tocaven al Sistrakaffi diverses cançons islandeses. Realment va estar molt bé i el que més gràcia feia era que allí tothom es coneixia, hi havia la banquera, el caixer del supermercat, el treballador de la piscina muncipial...

Aquí teniu les millors fotos que vaig poder fer:




Aquí teniu un video que he trobat d'ells:



Ahir a la nit però es van tornar a animar les coses, després d'haver començat amb l'esmorzar a les 6:30, vam estar fent gairebé totes les habitacions. A continuació vam preparar el menjador i a la nit van venir tres grups. Al final del dia vaig haver treballat 14 hores. Tot i això, es va animar el dia quan vaig conèixer dues parelles. La primera arribava quan erem a punt de tancar i ja em vaig ensumar alguna cosa. De seguida vaig escoltar l'accent que tenien al parlar anglès i a continuació vaig dir que els aniria a prendre nota jo. Es van confirmar les sospites quan després de preguntar-los si "Do you want something else to drink?" comentaven entre ells "Vols beure alguna cosa?". Catalans de Barcelona, que venien de l'est i ben aviat tornarien cap a Reykjavík. Ja feia temps que no en trobava i vam estar parlant una mica. Al tornar cap a la cuina va semblar-me que una altra parella ens havia estat mirant, al acostar-m'hi em van dir que també eren catalans. Perquè vénen tots de cop? Mai ho sabré, però sempre està bé trobar gent de la terra tan lluny de casa. Em van parlar d'un cuiner gallec que treballa al sud d'Islàndia i resulta que no són els primers que me'n parlen. Probablement intentaré anar cap allà a conèixer-lo i dir-li que n'he sentit a parlar bastant d'ell.

dimecres, d’agost 15, 2012

Ascenció al Lómagnúpur

Avui un post ple de fotos :) Crec que ja us n'he parlat del Lómagnúpur [Loumaknúpur], almenys aquí en teniu algunes fotos de posts anteriors:








 


Com podeu veure, és gairebé un penya-segat que veiem gairebé cada dia com s'alça imponent davant la glacera de l'Öræfajökull. Fa 688 metres d'alçada i gairebé segur que per la cara que veiem cada dia hi ha almenys 500 metres de paret vertical. Veure'l cada dia aixecar-se d'aquesta manera ha suposat una mena de provocació cap a mi i en Johannes que des del primer dia volíem anar a pujar-lo. No ha sigut fins un any més tard que hem decidit fer-hi camí.

Quan hem sortit feia tan de núvol que amb prou feines es veia

Abans d'ahir va fer núvol tot el dia, però a la tarda es va aclarir tant que fins i tot vam tenir sol. Les previsions del dia d'ahir havíen de ser les mateixes i és per això que malgrat la boira que teníem vam decidir anar a pujar el Lómagnúpur. Per fer-ho, vam sortir a les 12 de l'hotel i vam començar a fer autoestop perquè ens duguéssin (dos islandesos que treballaven al servei de carreteres) fins on comença el camí d'ascenció a uns 20km de l'hotel.

 Abans de sortir, vam fer-li una foto a la pàgina de l'altas corresponent per tenir un mapa. Aquí hi he marcat el camí que vam fer.


Així, vam arribar al punt de partida amb molt millor temps del què havíem sortit:

 Paret del Lómagnúpur des del cotxe
 Lómagnúpur des del punt de sortida

Vam començar a seguir un camí de grava bàsicament utilitzat pels 4x4's que s'endinsen cap a la vall, que el conductor del cotxe ens havia dit que era molt bonica. Tenia raó:
 Estany al principi del camí
 Camí de grava
 Un altre estany
 La sortida de les tortugues ninja
 Vista a la glacera Skeiðarjökull
 Paret del Lómagnúpur des de l'altra banda
 Johannes al camí de grava
 Salt d'aigua al fons
 i més!
 Riu Skeiðará [Skeidarau]
 .. que ens tancava cada cop més el pas

Els rius glacials que es formen de les glaceres quan es fonen i arriben a la plana del desert que s'extén fins a 40km fins arribar al mar formen moltíssims braços i es divideixen i d'ajunten moltes vegades, canvien molt de forma i poden arribar a ser molt cabalosos i destructius. El Skeiðará (que surt del Skeiðarjökull) és el que passava per la nostra dreta i al cap d'una hora caminant pel camí de grava vam començar a elevar-nos per un caminet que anava enfilant-se per una petita vall.
 Skeiðará
 El camí passa per un bosquet!!
 L'arbre més gruixut!
 Formacions basàltiques a tort i a dret
 Skeiðará i Lómagnúpur al fons
 També trobes constantment rius baixant
 Cascades i columnes basàltiques
 I de nou girem el cap per veure el camí fet
 Un altre riu per omplir l'ampolla d'aigua
 i més cascadetes

Arribats a cert punt del camí al cap de dues hores, no sé com, ens en vam desviar i vam començar a pujar directament. Va ser un tram duret però vam arribar a un bon collet que connectava amb una vall preciosa que ens va tocar remuntar.

 Vista del Skeiðarjökull i les muntanyes de Skaftafell
 Més vistes!
 Una tanca al coll que no servia de massa, almenys ara
 La vall Hvirfildalur [Kvilfildalur]
 i més vall
 arribats a cert punt, un barranc ens va obligar a baixar una mica
 l'aigua ben al fons
 a baixar s'ha dit doncs
 i aquí un pas travessable del barranc
 Vista endarrera del Hvirfildalur
 Un riu que baixa al fons
 I aigua per tot arreu
 i més!
 Vista endarrera amb les muntanyes de Skaftafell al fons
 I una mica de jo
 Últim tram del Hvirfildalur
 i finalment ja som al nou coll
 i aquí arriba en Johannes!

A dos quarts de quatre (havent sortit pels volts de la una) vam arribar al coll on vam parar a menjar una mica, els trossos de peix assecat (Harðfiskur) són molt bons per dur d'excursió! Tot el primer tram de l'excursió és ple de rius que baixen amb moltes cascadetes i amb les ampolles de mig litre que duiem n'hi havia prou ja que cada dos per tres podies parar a reomplir-la i l'aigua era molt fresca i bona!

El tram final, del coll fins a la punta del penya-segat era més planer (amb petits turons) i un paisatge amb menys vegetació. El terra seria o bé tot de roques dures o bé catifes de molsa ben toves, n'hi havia per als dos gustos però no entremig.
 Vista des del coll
 Colunmes basàltiques
 Tartera de roques polièdriques
 Vista cap a la vall d'on veníem
 I cap a l'Öræfajökull
 i més!

Poc a poc ens anavem acostant al nostre objectiu fins que vam trobar les escletxes que deixaven veure les caigudes de gairebé 600 metres cap al terra. Una vista impressionant i fins i tot una mica xocant, no s'aconsella acostar-s'hi a gent amb vertigen.
 Primera escletxa
 amb la vista del fons

 Aquí la segona escletxa amb la paret ben imponent!
 I encara més! Amb els meandres del Djúpá [Diup-au]
 I vista directament cap a baix, a 600 per sota nostre
 I més paret!
 I una altra!
 Vista del Djúpá i els seus nombrosos braços i afluents
 I vista en direcció a l'hotel!
 En Johannes amb la paret al fons
 i jo amb la suadora de l'Escola d'Excursionisme!!!
 I més Djúpá
 i encara més vistes, calia fer moltes fotos!
 I ara, mirant cap a l'altra banda!
 El Skeiðará, el Skeiðarjökull i les muntanyes de Skaftafell
 i més Skeiðará
 El riu de l'esquerra és el què vam estar seguint al principi
 Vista cap al Þjóðvegur (carretera principal) que travessa el desert en línia recta
 i més Þjóðvegur
 A les 17:30 erem a la punta de tot, en Johannes al fons
 I mirant de trobar l'hotel
 aquesta banda estava més ennuvolada que l'altra
 com es pot apreciar, un núvol s'estava acostant

Així, ens va dur unes quatre hores pujar fins dalt de tot. El què tocava llavors era baixar, i bé, com podeu veure els núvols s'estaven acostant. Això i voler tornar per un altre lloc va fer que perdéssim el camí i ens quedéssim perduts dins de la boira. Sort de les nostres super-capacitats orientatives i les fotos de l'Atlas que havíem fet, vam poder trobar el camí de tornada de nou, tot i això, ens va fer perdre una horeta. Un cop trobada la vall correcta ja ens vam calmar més i la baixada va ser xino-xano fins al punt de sortida.

 Un núvol entrant a la mateixa vall que nosaltres volíem anar
 Formacions basàltiques al fons de la vall Hvirfildalur
 El riu Hvirfilá que baixa pel mig del Hvirfildalur
 I ja de tornada amb el Skeiðará que havíem de seguir
 No era mal moment per fer més fotos dels rius
 i més!
 i el salt d'aigua al fons
 Finalment arribats a la carretera

Vam arribar a la carretera principal pels vols de les 21, així doncs, unes vuit hores caminant (comptant que ens havíem perdut a la tornada, possiblement l'excursió es pot fer un xic més ràpid ara que sabem el camí). Vam esperar uns deu minuts a que passés algun cotxe, però ràpidament se'ns va esgotar la paciència i vam trucar a la Fanney que molt amablement ens va venir a buscar.

Un cop a l'hotel, en Matje va tenir el gran detall de guardar-nos sopar, així que vam poder menjar unes pites ben bones i part del postre que sobrava del buffet! Una manera deliciosa d'acabar el dia.


El sopar, amb una pita tan farcida que aviat explotarà

Realment ha estat una excursió preciosa que amb aquest temps ja ha valgut la pena. No em puc imaginar com serà en un dia totalment clar, ha de ser encara més impressionant. Potser algun altre dia, per ara ja estic satisfet. Avui toca un dia de descans i recuperar energies per tornar a treballar a partir de demà i veure si a les properes vacancetes puc fer la ruta cap a Landmannalaugar. En aquest cas probablement la faré sol perquè en Johannes ja no estarà molts més dies aquí.