diumenge, de setembre 30, 2012

Nach Berlin!

Demà marxo cap a Berlín per quedar-m'hi un bon temps, encara mai hauré marxat tant de temps fora de casa tot i que molt probablement baixaré algun cop.

Probablement és veritat que aquest any no pari, després d'haver passat l'estiu a Islàndia treballant ara m'he pres unes setmanes de relax i no fer massa cosa per marxar demà a fer un any d'Erasmus a estudiar matemàtiques a la Humboldt Universität zu Berlin.

A més, aprofitaré la meva estada fora per continuar escrivint al blog, tot i això, la cultura alemanya així com l'idioma no em resulten tan nous i diferents per mi ja que porto tota la meva vida parlant l'alemany i anant al país com a mínim un parell de cop l'any (aquests utlims anys no tant, però bé). En tot cas, això farà que els posts probablement tinguin un aire diferent, potser més enfocat a la meva nova vida estudiantil sol (o acompanyat) i relacionades amb l'erasmus. Per altra banda però, a Alemanya hi he estat especialment al sud-oest, Baden-Wüttenberg, a Tübingen (prop de Stuttgart) d'on ve la meva mare. A Berlín només hi he estat una vegada de turisme quan tenia 13 anys i tot i guardar-ne una molt bona imatge crec que ara la veuré amb uns altres ulls vivint-hi. És per això que el meu blog no es titula "SASTREY in Deutschland" com faria si seguís la línia de les altres vegades (SASTREY i Sverige, SASTREY á Íslandi o SASTREY Suomessa) sinó que he decidit centrar-ho més en la ciutat on passaré l'any: Berlin.

Bé, a veure com surt això.
Us deixo amb una cançó de SEEED:

divendres, de setembre 07, 2012

Tornada

Avui he marxat de Núpar. La festa d'ahir va estar molt bé, amb barbacoa i aurores boreals! Tot i haver tingut un dia ennuvolat, a la nit el cel es va aclarir bastant i va poder oferir més aurores. A més a més, millor per vosaltres, la Halldóra tenia la seva reflex per fer-hi unes fotos més resultones que les del post anterior:













Fins i tot en vam veure una que es movia molt ràpid. Realment una molt bona manera d'acabar la meva estada. Al matí d'avui he plegat totes les coses i cap a les 2 ens hem reunit tots per menjar pastís, tal i com hem fet amb cada un dels que han marxat. Aquí ens teniu:


Després, hem marxat amb la Halldóra que tenia dies de festa i així he aprofitat per anar amb ella cap a casa. Ella viu a Hveragerði, un poble a uns 30 km de Reykjavík. Des d'allà he agafat el bus cap a Reykjavík i ara mateix sóc a casa l'Ásdís que viu a Kópavogur, una ciutat al costat de Reykjavík (diguem que tot pertany a la mateixa "àrea metropolitana"). El pis de l'Ásdís està molt bé, és en un 6è pis i dóna una molt bona vista cap a Reykjavík i els seus voltants! Llàstima que el cel estigui tapat i no es vegi cap aurora.

El viatge cap a Hveragerði ha estat molt entretingut. A la Halldóra li agrada molt parar per veure els llocs i també és aficionada a la fotografia. Com que se m'ha acabat la bateria de la càmera, ella m'ha deixat la seva Nikon per què fes les fotos que vulgui. He de reconèixer que és tot un plaer fer fotos amb una càmera més bona...

L'hotel al marxar
Platja de Reynisfjara, prop de Vik
Reynisfjara
Pedres de la platja
Reynisfjara
Reynisfjara
Reynisfjara
Reynisfjara
Reynisfjara
Més Reynisfjara
i més
Reynisfjara, les columnes són impressionants
i més columnes!
Reynisfjara
Reynisfjara
El cotxe de la Halldóra
Una excavadora abandonat
I una antiga tanca
Ovelles
Granja abandonada
Vista des del cotxe
Skógafoss
Rierol a Skógar
Skógafoss
més!
Esperant el bus de Skógar
Preguntant-me perquè no ve
Una estelada a Skógar!!
Vista des del cotxe
i més vistes
més paisatges
i una casa

Si no escric res demà, aquest serà potser el meu últim post a Islàndia. Tot i això, crec que encara n'escriuré com a mínim un més! El plan per demà és passar el dia a Reykjavik, fer algunes compres i a la nit sortirem de festa amb l'Ásdís, la Fanney i la Dóra. Promet bastant!

dijous, de setembre 06, 2012

Última nit

Avui ha estat el meu últim dia de feina i ara comença la meva última nit. No canvia gaire la cosa però sempre està bé pensar "Aquest és l'últim llit que faig", "Aquesta és l'última habitació que frego", "Aquest és l'últim cop que passo l'aspirador pel menjador"... Per ara tenim preparada una barbacoa i farem una mica de festeta! A més, potser les aurores boreals m'acompanyen a la meva última nit a Núpar.

Sí! Ahir vam veure aurores boreals des de l'hotel, amb el vent huracanat que va fer durant tot el dia ens va destapar completament el cel i ens va deixar veure l'espectacle de les llums de colors al cel. Fer-ne fotos no és massa fàcil, sobretot amb les nostres càmeres, però en Vasek en va poder fer un parell que almenys dónen una idea de com eren:


dimarts, de setembre 04, 2012

Salts d'aigua cap amunt

Avui us parlaré d'un curiós fenòmen que he observat aquests últims dies, els salts d'aigua cap amunt. Sí, ho llegiu bé, a Islàndia de vegades els salts d'aigua no obeeixen la llei de la gravetat, jo crec que és perquè hi ha poca policia per la zona.

La primera vegada que el vaig observar va ser al Falljökull, el dia que vaig anar a escalar amb els Glacier Guides a Skaftafell. Per mala sort no n'he trobat cap foto cosa que em pot treure credibilitat. La segona vegada que ho he vist ha estat avui dues vegades, des de l'hotel a l'interior de les muntanyes. Aquest fenòmen té lloc en dies de molt vent i el d'avui és especialment ventós, a la nit ens ha llevat a tots un rere l'altre i és tal el vent que al matí estava tot el cel ennuvolat i ara gairebé no en queda ni un, n'hi ha que diuen que són les restes d'un huracà que va passar fa poc pels Estats Units (en sabeu algo?).

Bé, per treure una mica d'enigma a la qüestió el fenòmen és que el vent s'endú l'aigua que cau d'un salt d'aigua i fa que vagi cap amunt en comptes de cap avall. En el cas de la glacera, era un petit rierol i una petita cascadeta que amb el vent pujava. En el cas d'avui, dins de les muntanyes es veia com un núvol, però inspeccionant-ho millor veies que era una cascada cap amunt! Fins i tot se'n veia una altra de més evident. No sé quina trascendència té aquest fenòmen pels islandesos, no crec que tingui cap nom ni sigui res especial, simplement una cosa curiosa que he observat.

Per altra banda, també us parlaré del menjar fresc. Un tema poc relacionat amb l'anterior però que volia tocar abans de marxar. Per aquells més interessats en la gastronomia, no us parlaré dels menjars típics islandesos ni de com mengen a les cases, més aviat del què preparem a l'hotel. Si vaig observant el menjar dia a dia, a l'hotel hi ha molt poc fresc (potser perquè és un hotel? Jo crec que sí que té a veure amb el preu però per altra banda he de dir que representa que aquest hotel està bastant bé i opino que hauria d'oferir més qualitat de vegades, cosa que em fa decantar-me que és perquè és BASTANT més car).

Què és fresc? La carn (els xais deliciosos islandeos o el porc), algunes hortalisses com tomàquets, cogombres, pebrots i enciams (però no la pastanaga ni les patates ni mongetes) i algunes fruites com meló, síndria, poma, plàtan, kiwi, taronges i mandarines (però moltes vegades la macedònia és de llauna).

El peix o bé és salmó fumat o arengada marinada o amb espècies que no és relament peix fresc però ho considerarem. Sí que el bacallà, salmó sol ser fresc o congelat com el lluç.

Tot i això, moltes vegades també hi ha mandonguilles i pasta congelada. Anant als supermercats a comprar, no he pogut retenir gaire els preus de les verdures fresques però segur que són més cares. Tot i això, la majoria d'hortalisses provenen d'Islàndia (sobretot tomàquets i cogombres i molt d'enciam). La fruita, almenys la de l'hotel, ve de molts llocs. Les pomes de Xile i les taronges de València.

Finalment, ja que se m'acaba l'estada aquí vull proposar una cosa, simplement per curiositat. Sempre veig que el meu blog rep bastantes visites i m'agrada molt i tot i que molta gent m'ha comentat coses, moltes vegades gent em sorprèn dient que em segueix (i m'alegra!). Per això, tinc curiositat de saber qui sou, us animo que escribiu a aquest post un comentari simplement amb el vostre nom (no cal res més!) i per fer-ho més entretingut, faré un sorteig d'algun dibuix que he fet a Skaftafell (podeu fer el què vulgueu amb ell, com si el voleu guardar en una paperera XD). Però animeu-vos que vull saber qui sou!

Va, i una foto gratis:
(No és Photoshop!!)

diumenge, de setembre 02, 2012

Notícies i historietes

Bé, avui us parlaré una mica d'Islàndia més que del què he fet, en part perquè bàsicament no ha passat res de nou a part que està fent molt bon temps avui i per altra banda perquè tinc uns quants temes dels quals parlar rondant pel meu cap i avui us n'exposaré un: les notícies.

En primer lloc encara no sé com em sorprenen coses, suposo que tinc encara molt arrelada la imatge d'Islàndia com a un país petit i no paro de repetir-ho, que aquí tenen de tot, sempre però a un nivell més local. I és que de nou, Islàndia és un país petit en població però molt gran en extensió. He de dir, que després d'haver passat aquí ja dos estius, he canviat bastant els meus estàndards i tornar a Gävle o Björke (pels que em seguiu de més recentment, Björke és el poble a Suècia on vaig estar vivint durant el meu primer trimestre del segon de batxillerat i Gävle és la ciutat on hi havia l'institut) em semblaria la metròpoli, òbviament ja no parlo de Barcelona, que no em semblaria cap xoc, simplement hauria de canviar el xip. El que vull dir és que Suècia ja no em sembla un país tan aïllat quan he vist això. Potser Noruega, els fiords o el nord, hi pot tenir alguna similitud. Bé, m'estic desviant una mica.

El cas és que amb el temps que porto aquí he tingut la sensació que els islandesos en general, o almenys els que he conegut fins ara, estan sempre bastant pendents de les notícies i els successos a tota l'illa. Una de les principals pàgines de notícies és www.mbl.is i he de dir que moltes vegades trobo que molts amics del facebook islandesos en comparteixen alguna notícia de tots els temes possibles. I és que clar, com són les notícies a Islàndia? Realment passa tanta cosa? Doncs novament, hem d'anar al nivell local. Les notícies que es llegeixen a àmbit nacional són, en general, qüestions que nosaltres trobaríem en diaris d'àmbit municipal o comarcal com "No sé qui ha pescat un peix de 20 kg" o "La dona del poble X ha obert un restaurant de menjar 100% ecològic" o "La granja de no sé on ha estat restaurada només amb escuradents" (m'invento les notícies però ja veieu per on van). Òbviament sempre hi ha notícies d'àmbit més estatal com qüestions de govern, economia o internacionals sobretot relacionades amb els països nòrdics (Dinamarca, Noruega, Suècia) o Europa/Amèria i la resta del Món. Però la gran majoria de notícies són molt locals. I no importa que siguis del sud d'Islàndia, sabràs que al poble més remot del nord-est hauran trobat una balena aparellant-se amb un calamar.

Un altre tipus de notícies ben habitual al nivell nacional, sobretot a l'estiu que és l'època més turística, són aquelles relacionades amb els "stupid tourists". I és que quan algun turista és desaparegut tota la nació se n'assabenta en menys de 24 hores (potser exagero una mica). Així, notícies com "Una parella holandesa s'ha perdut per les terres altes a la zona de Kjölur" o "Un excursionista fent el Laugavegur no ha arribat al següent refugi" o  "Un autobus-hotel txec s'ha enfonsat en un llac de les terres altes" (aquesta útlima és True Story de l'any passat). Fins i tot aquesta curiosa notícia, que ha arribat a la vanguardia, també era coneguda per la gent d'aquí quan els la vaig comentar.

De turistes perduts n'he sentit mil i una i els islandesos encara més. Tot i això, aquí retornem al tema dels islandesos heroics. Més d'una vegada em sembla que ho he dit que els islandesos, quan es tracta d'ajudar a la gent i fer-se els herois, són dels millors. Així, quan algun turista es perd, ràpidament un equip de voluntaris es mobilitza i ja sigui amb els seus quads, tot terrenys, super-jeeps o bagger 288 (no m'extranyaria que algun islandès en tingués algun) s'encaminen cap a l'interior amb l'únic fi de trobar aquells desafortunats que no saben on són. Igual que de turistes perduts n'he sentit mil i una, també d'islandesos heroics com aquell que va ajudar a creuar el riu quan el pont que el creuava va ser destruït amb el seu súper camió alemany (que al final va resultar que ell també va quedar encallat i algun altre heroi el va ajudar a ell) o d'algú que té una pana amb el cotxe i el granger de la zona té un amic que sap bastant de cotxes, el truca i aquest arriba amb el seu tractor toca quatre coses i els ho arregla (mentrestant els han convidat a casa a prendre un cafè). Sí, jo crec que els Islandesos solen ser bastant hospitalaris. També hi ha una parella que va venir fa poc a l'hotel amb autobús, pensant que Islàndia era tan gran com Mallorca i que sense cotxe podies fer el que vulguessis, també a l'hotel els vam ajudar. L'heroicitat i hospitalitat s'encomana també quan portes un temps aquí: de camí cap als focs artificials del Jökulsárlón ens vam trobar una parella asiàtica a qui se'ls havia punxat una roda. Vam arribar dos cotxes de la foscor i en vam sortir unes 10 persones amb cerveses i fent festa (els que conduien no!) i en Matje que en sap de tot una mica els va salvar del mal tràngol. També l'any passat tornant del Jökulsárlón (del castell de focs) vam trobar un cotxe amb una avaria i uns islandesos ajudant-los. Com veieu mil i una. Finalment també hi ha la història de turistes que es perden i no ho saben (com la del link que he posat més amunt), una parella de turistes es va perdre aquest juny per les terres altes, o almenys algú els va trobar a faltar, i uns dies més tard un home els va trobar passejant-se per aprop de la seva casa de camp a la zona de Höfn (uns 500km més lluny) i ells que no sabien que els estaven buscant.

Cal dir que els grups de rescat voluntaris no sempre fan la seva feina gratis, veient les negligències que moltes vegades cometen els "stupid tourists" com creuar un riu amb el 4x4 quan no es té cap tipus d'experiència, intentar caminar per les glaceres sense l'equipament necessari (la guia dels glacier guides ens va comentar que va trobar gent per la glacera que anava a fer el Hvannadalshnúkur i no anaven ni pel camí correcte ni el temps era l'adequat, per sort van girar cua), sortir a fer muntanya amb molt mal temps, desviar-se del camí en zones termals on està ben indicat que no es pot sortir... etc. Bé, doncs si es comenten aquest tipus de negligències, l'equip de rescat fa pagar als rescatats per les molèties causades (totalment raonable i comprensible) així que tampoc us confieu quan aneu cap a Islàndia, prengueu totes les precaucions normals, penseu que sempre hi podeu comptar però no en depengueu! Si us passa alguna cosa prou vergonyosa no penseu que es quedarà amb alguna història local, ben aviat tota l'illa se n'assebentarà!

dissabte, de setembre 01, 2012

Per molts anys síminn

Avui la xarxa 3G de Síminn, una de les companyies telefòniques d'Islàndia el nom de la qual vol dir literalment "el telèfon", fa 5 anys. I us preguntareu, a mi què m'importa? Ara treballa per Síminn aquest? No! Diguem que a mi tampoc m'hagués importat massa si no hagués estat pel moment que estem passat i és que el regal que ha decidit fer-nos l'empresa a aquells que tinguem algun mòbil (com jo) és internet gratis durant tot el cap de setmana! No podia ser més oportú!

Així doncs, aquí ens teniu a tota la casa exprimint cada megabyte que puguem pescar de la xarxa i baixar-lo al nostre ordinador, o en el meu cas pujar-los a la xarxa per poder publicar una nova entrada!

Avui us posaré una mica de fotos del què vaig parlar a l'última entrada des de Skaftafell i us explicaré com va acabar la meva estada.

Per començar, alguna foto del castell de focs al Jökulsárlón:




I de Skaftafell:

Svartifoss (foto ja obligatòria)
Vista cap als Kristinartindar
Vista des de la Sjónarnípa del Skaftafelsjökull
Central elèctrica casolana
Finalment un lloc decent per penjar la Slackline!!
Vespre al càmping
Vista cap al Vatnajökull i el Hvannadalshnúkur (cim més alt d'Islàndia) des del campament
Muntant una reunió al gel
Reunió muntada
Preparats pel primer bloc de gel
Rierols sobre la glacera que fan formes ben boniques
En Dennis pujant
Vista cap avall
Vista cap amunt (Falljökull)
I una mica de jo
També vam entrar a un túnel
Hundafoss
Més vista cap al Hvannadalshnúkur
Finalment ja preparat per tornar cap a l'hotel

L'últim dia el vai aprofitar per anar cap al Hundafoss i fer un parell de dibuixos més. Després vaig passar el migdia a la Slackline i finalment vaig plegar la tenda per marxar. Per tornar vaig tenir molta sort i en menys de dos minuts dues noies alemanyes em van portar cap a l'hotel (una d'elles treballava a l'hotel de Hof, una mica més enllà de Skaftafell).

Aquests dies la cosa ja s'està morint. Només tenim 5 o 6 habitacions per netejar al dia i a la nit fem de cambrers sols. Ahir fins i tot vam parar d'oferir buffet i oferíem "à la carte" entre dues opcions, carn o peix. Cal dir que en Guðmundur prepara uns plats que fan una pinta exquisita i més d'una vegada se't passa pel cap endur-te'l i menjar-te'l tu mateix. Tot i això, demà i els pròxims dies han de venir alguns grups (en el cas de demà tindrem tot l'hotel ple) així que tindrem uns últims dies d'estrés abans que l'hotel mori definitivament per aquesta temporada.

Ahir però, com que hi havia molt poca feina vaig acompanyar en Matje i en Vasek (que tenien festa) a fer una volta amb quads tal com vam fer l'any passat. Va ser molt divertit perquè al ser tres només vam poder córrer més i el guia ens va dur per uns llocs preciosos que, tot i la pluja constant, van fer de la volta uns diners molt ben invertits! (amb descompte per ser de l'hotel, òbviament!)


La zona és plena de cràters formats quan la lava i l'aigua es troben. Aquesta última s'esclafa molt ràpidament i genera "explosions" de vapor que fan com un volcà. Es veu que aquest tipus de paisatge també s'ha trobat a mart i és una de les proves que en el seu moment hi va haver aigua en el planeta roig. Cal dir que si no fos pel verd de la molsa, el paisatge és bastant marcià.

 Els quads
 El guia en Vasek i en Matje
 Diverses formes dels camps de lava que expliquen com els Islandesos creien en els elfs
 I el mateix des del quad

Com que l'internet és gratis miraré d'actualitzar demà també! A veure si recupero la regularitat (en part no depèn de mi, però faré tots els possibles per oferir uns bons últims posts)