divendres, d’octubre 26, 2012

De nou a la rutina

Avui m'he adonat que últimament els dies m'estan passant volant! Sí, de fet ja fa més d'una setmana que no he escrit res i no me n'he adonat. En certa manera això és un bon símbol perquè vol dir que no m'avorreixo, tinc força coses a fer. La primera, la uni:

A la uni faig tres assignatures:  Funktion Analysis (Anàlisi Funcional), Numerik gewönliche Differentialgleichungen (Equacions diferencials ordinàries numèriques), Analysis und Geometrie auf Mannigfaltigkeiten (Anàlisi i Geometria sobre Varietats). Els noms semblen molt estranys però les assignatures no són massa difícils, tot i això algunes van força ràpid i tinc la sensació que farem molt de temari. Aquestes primeres classes també m'han servit per aprendre molt de vocabulari específic de les matemàtiques així com la forma habitual de redactar textos matemàtics. Per exemple, el què en català seria:
Demostració: v.v. (volem veure) que el conjunt A és no numerable, i.e. (id est/és a dir) és numerable. Sigui a un element de A...
en alemany:
Beweis: z.z. (zu zeigen) dass die Menge A nicht abzählbar ist, d.h. (das heisst) sie ist abzählbar. Sei a ein Element von A...
Clar, d'alemany en sé però paraules com conjunt, continu, numerable... específiques de les mates, així com moltes abreviatures les estic havent d'aprendre i quan això va junt amb un professor que va ràpid, la cosa es posa interessant. També he començat les classes de txec, els cursos d'idiomes costen 40€ el semestre i he pensat que per aquest preu n'hauria de prendre algun. Per temes d'horaris i perquè he estat convivint tot l'estiu amb txecs vaig escollir aquest idioma. Està molt bé perquè tinc la sensació que coneixeré molta gent del curs!

El diumenge passat vam passar el dia al parc Mauerpark. Vam fer una barbacoa, vam penjar la slackline i per la tarda vam mirar el karaoke que sempre organitzen els diumenges. Va fer un dia esplèndid i realment va valer la pena sortir de casa!

 Un home que feia música electrònica (anava gravant i loopejant)
El Fernsehturm des del Mauerpark

Us deixo amb una cançó que tinc enganxada aquests dies, òbviament de Seeed, crec que acabaré penjant-vos cada cançó del disc XD

dilluns, d’octubre 15, 2012

Visita a Beelitz

Ahir diumenge vam fer una excursió. Vam anar amb una Noe, dues Sares, una Paloma, una Martina, una Clara, un Diego, un Miguel, un David, un Jose i un Marc (espero no deixar-me ningú, bé una Gloria) cap als afores de Berlín. Al sud-oest de Berlín hi ha el poble anomenat Potsdam, i més enllà encara, seguint la mateixa direcció i agafant un tren regional arribes fins a un antic sanatori abandonat que s'usava per malalts de tuberculosi (es diu que Hitler hi va ser durant la primera guerra mundial) i que més tard va ser un sanatori soviètic anomenat Beelitz Heilstätten:


Vam quedar tots a tres quarts de dotze a l'estació Hauptbahnhof (Estació principal) i tot i que la majoria clamàvem haver arribat a l'hora (o fins i tot abans) fins poc després de les dotze no ens havíem trobat tots. Tot i això no hi va haver massa problema i vam agafar la S-Bahn fins a la parada de Berlin-Wannsee on vam agafar un tren regional: 


Aprofito per remarcar la cal·ligrafia alemanya, fixeu-vos amb la 's' (de Wansee) com encara l'utilitzen per cartells i tal.

Des d'allí va ser un trajecte agradable d'uns 20 minuts en tren. Vam arribar i vam començar a acostar-nos i entrar als diversos edificis abandonats del sanatori. Realment era una mescla entre misteri i mal rotllo, trobar tot de sales buides i imaginar-les plenes de llits amb gent tossint, passadissos amb infermeres corrent amunt i avall...

Us deixo amb les fotos que, tot i que la meva càmera no valgui massa, descriuen una mica com era el lloc:




 Estàtua soviètica al pati principal 







 No crec que siguin de l'època les pintades però donen un toc de manicomi/presó al lloc 
 "Neva."



 Pujant una de les torres/campanars
 Textos en polonès
 Un passadís que en el seu moment devia estar molt transitat
 Una petita recopilació dels símbols soviètics que vaig anar trobant

divendres, d’octubre 12, 2012

A la nova habitació

Avui i ja fins a finals de mes viuré en una habitació d'un pis a la zona de Neukölln/Kreuzberg, molt aprop de la plaça Hermannplatz. El pis està molt bé i estic vivint a l'habitació de la Julia que ara mateix és de viatge mentre jo sigui aquí. Té una companya de pis, la Mareen, que encara no he conegut i que no coneixeré fins dilluns al vespre però que sembla molt simpàtica, m'ha deixat un paper donant-me la benvinguda i esperant-me una bona estada així com conèixer-nos. La Julia també em va deixar una nota a l'habitació i m'ha vingut al cap que la cal·ligrafia alemanya és ja una mica diferent de la nostra, tant la de la Julia com la de la Mareen m'han recordat a la de la meva mare.

Cal dir, pels que no ho sàpiguen, que la cal·ligrafia alemanya fins a principis del segle XX era molt diferent de l'actual i realment és molt difícil, si no impossible, entendre manuscrits antics amb aquesta cal·ligrafia (Kurrentschrift):

Només dir que al final de tot posa "Immanuel Kant 1784". Però ara ja no és així, eh? Tot i això m'agrada remarcar que sí que trobo que en general la cal·ligrafia és lleugerament diferent i tot i potser no notar-se a primer cop d'ull, quan t'hi fixes una mica potser ho veus:

"Hallo Marc! Herzlich willkommen ! Viel Glück und eine wundervolle Zeit Dir hier ! "
"Hola Marc! Benvingut! Molta sort i tingues una molt bona estada !"

M'agrada molt la "G" de Glück.

Bé, us deixo amb un parell de fotos de l'habitació:






I la cuina:

dijous, d’octubre 11, 2012

Coses que m'agraden de Berlín

Fa molt poc que hi sóc aquí, poc més d'una setmana, però sento que puc dir que hi ha bastantes coses que m'agraden de la ciutat. Potser un dia faré un post de coses que no m'agraden però crec que haurà de passar més temps. Què és el que m'agrada de Berlín?

Doncs:
  • Seeed i Peter Fox: Sóc un gran fan d'un grup berlinès anomenat Seeed. La seva música és bastant variada però en uns inicis es tractava de reggae/dancehall alemany. Tot i això, al llarg del temps ha anat evolucionant molt i tenen cançons de molts tipus. No sé si pel 2006 o així van decidir fer una pausa i alguns integrants del  grup (que són 11) van decidir fer coses per solitari. Un d'ells és en Peter Fox que va fer un CD anomenat Stadtaffe on bàsicament parla de la seva ciutat, Berlín. Cal dir que gran part de la imatge que tinc de la ciutat és la que m'han transmès les seves cançons, per exemple "Schwarz zu blau" (de negre a blau):



    La lletra (en alemany) parla bàsicament de Berlín a la matinada (quan el cel es torna de negre a blau) i de com bruta està la ciutat, com li repugna però a la vegada com la necessita. Aquest any però Seeed s'ha reagrupat i han tret un CD que està anunciat per tota la ciutat. Abans d'ahir o així vaig anar a una botiga de CDs i em vaig comprar el nou disc i també el d'en Peter Fox (que prèviament ja havia descarregat):

  • S-Bahn: La S-Bahn, que vol dir Stadtbahn  (tren de ciutat), és un dels transports públics de Berlín. En general, el transport públic de Berlín està molt bé, tenen metros (U-Bahn), tramvies (Straßenbahn), busos i fins i tot ferris així com la S-Bahn. El què m'agrada de la S-Bahn és precisament això, un tren que va pel mig de la ciutat, de vegades està soterrada, però la majoria de vegades no, fins i tot al centre de la ciutat (em sembla que a París és similar). 






    Fins i tot en una ciutat tan gran com Berlín hi ha lloc per un tren i estacions tan grans.

  • L'Art urbà: D'acord, les fotos que poso aquí són només d'una part del mur que està plena de murals, però cal dir que tota la ciutat és plena de pintades, unes més maques que d'altres, amb façanes, parets, columnes pintades. Una altra cosa que m'agrada és que és una ciutat molt encartellada. Es troben moltes parets, bústies etc. plenes de cartells d'esdeveniments i festes. No sé, és una cosa que m'agrada (també vol dir que hi passen moltes coses, no?).



( Qui vol que el món es quedi tal com és vol que no es quedi )








  • Espai: A Berlín hi ha molt d'espai. És una ciutat molt gran però molt menys densament poblada que qualsevol ciutat de Catalunya o Espanya. Els carrers són amples, les places són espaioses i els parcs són boscos (el Tiergarten més que altres). En part això també ho comentava a l'apartat dels trens. Cal dir que si algunes constructores espanyoles veiessin aquesta ciutat se'ls posarien $ als ulls, espero que mai passi! Que així quedi. Aquí un parell de fotos del Tiergarten: