SASTREY i Sverige

Hemifrån

2012-02-10T15:38:00.008+01:00

([Hemifron] Traducció: des de casa)

Avui escric ja des de casa, el post torna a ser una simple excusa per penjar fotos i explicar una mica la meva estada a Suècia (i breument a Finlàndia)

Aparcament de bicis a l'estació de tren d'Uppsala

Parc a Gävle al costat del riu Gavleå

Salvavides per si algú s'ofegués en mig de tanta neu!

Una mica de Gavleå

El Konserthuset (casa de concerts) també conegut com Konservhuset (casa de conserves)

Ponts que passen per les petites illes que forma el riu

Més parc

Finalment, l'últim dia el vaig passar a Helsinki, a casa l'Aksu. Va ser perfecte. Només arribar vam donar una volta pels -16º que feia i després vam anar a la sauna que té a casa, sortint una vegada a la neu per posar-nos-la pel cos.

Després de la sauna, unes salsitxes a la brasa, una cerveseta i el barça. Un meravellós final pel meu viatge!

Buscant el fred

2012-02-05T23:26:00.004+01:00

He pensat que qualsevol excusa és bona per escriure, i ja que sóc a Suècia i el blog tracta bàsicament de les meves aventures pel nord és el millor moment per a una nova entrada. Potser és una mica sintètica però intento resumir els quatre primers dies de la meva estada combinant-ho amb fotos de la meva passejada per Estocolm.

Cal anar ben abrigat!

El canal del Djurgården mig congelat

Es comenta que aquesta setmana ja passada havia de fer molt fred, tinc entès que ha nevat una mica per Catalunya (hi ha gent que no ha anat a escola??). Jo vaig pensar que no en tenia prou amb arribar als 0 graus, i vaig decidir passar aquesta onada de fred encara més al límit. Només arribar a Helsinki vaig batre el meu record personal (que jo en tingui consciència) arribant als -18º. La parada però va ser una escala i arribat a Estocolm "només" en feia -10º.

Kaknäs amb el Kaknästornet [Kaknèstunnet] (torre de Kaknäs) al darrera

Un dels meus temors de cara al viatge, a part que em cancel·lessin el segon vol (el primer l'havia comprat a Spanair si no coneixeu la història) era no trobar neu. Un temor una mica ridícul si el penso ara, però cal dir que fa dues setmanes no hi havia neu amb prou feines.

El primer dia de la meva estada va ser el 2 de febrer. Vaig arribar a Arlanda (l'aeroport d'Estocolm) i vaig agafar l'exprés cap a la capital on em vaig trobar amb en Johannes, un amic que vaig fer a Islàndia quan treballàvem junts. En Johannes és un meravellós acordionista, és impressionant, i aquella mateixa nit tenia un concert en un 'garito' de la Gamla Stan (ciutat vella). La veritat és que no n'esperava menys, ell toca en un grup de progressive-metal o una cosa per l'estil i si creieu que un acordió no hi encaixa gaire és que no l'heu sentit prou (cal dir que el feia servir com a sintetitzador).

El segon dia, divendres, vaig fer una passejada per Estocolm. Vaig anar per una zona boscosa que tenen al nord de la ciutat. Kaknäs [Kaknès], un prat molt gran, i pel Djurgården [Iürgorden] uns boscos que em sembla que pertanyien al rei (literalment és "jardí d'animals"). El dia era tapadot però la neu el feia entretingut. Fins i tot vaig veure un cérvol! Al mig d'Estocolm!

Mapa de la zona de Kaknäs i el Djurgården

El tercer dia vaig agafar el tren que em portava a la meva propera destinació: Uppsala. Allà hi viu i estudia actualment l'Andreas, un amic que vaig fer a Gävle quan hi estava d'intercanvi. Aquest home és un geni dels idiomes i entre ells destaquen tres variants del Persa que ha après a l'exèrcit. Va ser molt divertit perquè vam anar a menjar un kebab i ens vam posar a parlar amb els propietaris del local sobre aquests idiomes, ells eren Kurds i no parlen persa però els idiomes tenen una mica de semblança. Al vespre vam anar al cine a veure Hamilton, una pel·lícula sueca, basada en una novel·la de Jan Guillou, l'autor de Arn. No tenen res a veure, però està molt bé el missatge que jo entenc de crítica social que tenen amagat aquestes històries.
Avui he anat amb tren també cap a Gävle on els Nyman em fan d'amfitrions. A veure si faig alguna volteta per Trödje i us ensenyo una mica de fotos.

Per acabar una foto dels indignats a Estocolm, cal dir que les tendes estaven buides, són valents però no inconscients!

De Bolungarvík i cap al sud

2011-09-10T11:48:00.004+02:00

Ahir vaig llogar una bicicleta per moure'm per la zona i realment va ser una molt bona opció. Com sempre, aquí tot funciona molt personal i com que no hi havia molta demanda de bicicletes, em van deixar llogar-la per mig dia i que la tornés l'endemà al matí. Per la tarda, em vaig trobar la noia que m'havia llogat la bicicleta per Ísafjörður i em va comentar que tindrien tancat avui, però que podia tornar quan vulgués la bicicleta i que la deixés davant d'un hotel.
Així, vaig començar a fer camí cap a Bolungarvík, el següent poble després d'Ísafjörður en direcció a la boca del fiord. El dia va començar una mica tapadot, però de seguida tots els núvols matiners es van anar esvaint i fins avui el cel s'ha mantingut totalment clar, un temps espectacular!
De camí a Bolungarvík, passes per Hnífsdalur (la vall del ganivet?), un petit poble (podríem dir un barri d'Ísafjörður) molt bonic i tranquil. Es comenta que una família del poble es va fer construir una casa per passar l'estiu a la mateixa vall, només una mica més amunt, de tant que els agrada el lloc.

De Hnvífsdalur a Bolungarvík, hi ha un túnel que els connecta, però també hi ha l'antiga carretera que actualment està una mica en obres però per la qual s'hi pot anar en bicicleta, realment no tenia ganes d'anar pel túnel en bicicleta com és d'imaginar. La carretera va resseguint la costa i en un dia tan clar podia veure tota la costa de l'altra riba del fiord alhora amb els seus petits fiords.
Finalment, vaig arribar a Bolungarvik, que de nou, és un poble més o menys gran si el compares amb Klaustur o Vík.

Just entrar al poble, hi ha una petita gasolinera on també serveixen Hamburgueses i patates fregides. Com que tenia molta gana, vaig decidir dinar allà i practicar el meu islandès. Vaig sortir-ne força ben parat de la conversa, fins i tot vaig impressionar a l'home de la benzinera amb el què vaig mantenir una conversa íntegrament en islandès.

Bolungarvík és un poble de pescadors i també té un port, que m'imagino que a l'hora adequada, és força actiu. Quan jo hi vaig passar, vaig notar una atmòsfera com si finalment hagués acabat una jornada de molta feina.

La tornada va ser molt tranquila. Per la tarda es van instal·lar uns companys bascos de Pamplona amb els què vam poder compartir experiències ja que ells estan recorrent l'illa a dit. Una parella molt simpàtica amb la qual vam compartir un sopar exquisit amb revuelto de chistorra (que en un principi havia de ser tortilla però la paella de la casa no està feta per tal delicatesse), jamón de Guijuelo boníssim i més embotits deliciosos de la zona.

Per la nit, vam sortir jo i un company americà (els dos havíem llogat bicicleta) per anar al Tungudalur, on en un principi havia acampat, per allunyar-nos de les llums de la ciutat i provar de veure aurores boreals. Vam tenir sort i en vam poder veure! Realment eren una cosa preciosa, era com una pols lluminosa que s'anava extenent pel cel lentament, com quan llences sorra a l'aigua i va caient lentament, al principi està tota concentrada però poc a poc es va esvaint? No sé si m'explico. La llàstima és que amb la càmera que tinc no vaig poder fer-ne cap foto. Pensant-ho bé, fa dues setmanes a l'hotel també en vam veure, però en aquell moment estaven força esvaïdes i no ens van convèncer (a mi i als txecs).

És una bona manera d'acabar l'estada a Islàndia. Ara, ja només em toca anar cap al sud: Reykjavík, Londres i Barcelona. El vol d'avui promet ser molt bonic perquè el cel està totalment clar i sembla ser que és així a tota l'illa!

Ísafjörður, la capital del nord

2011-09-08T20:30:00.011+02:00

Bé, ahir al matí em vaig llevar ben d'hora a Reykjavík, a les 6:30. Després d'haver anat a dormir a dos quarts d'una estava mort, però havia d'agafar l'avió a les 7:30 per marxar de l'aeroport intern de Reykjavík a les 8:00. Així, vaig agafar el bus i em vaig dirigir cap al Flugvöllur (Aeroport) on només va caldre dir el meu cognom perquè pugués tenir el meu bitllet. Anar amb avió per dins d'Islàndia és més o menys com agafar el tren, com a mínim a nivell logístic.

L'aeroport

..,i el bitllet

Tot i això, les coses no sempre van com esperem (i com ja és de costum en el meu blog em sembla) i a mig vol un motor va fallar i vam començar a caure. És broma! Això és el què hagués passat si no hi hagués controls de seguretat. Ben bé no sé què va passar però el fet és que vam haver de canviar d'avió i esperar 1 hora i mitja per fer-ho. Així, vam arribar gairebé dues hores tard a Ísafjörður, però a mi no m'esperava res ni ningú així que m'era ben indiferent.

El temps no va ser l'òptim per veure coses ja que tota l'illa estava plena de núvols (com és habitual de fet) però Reykjavík des de l'aire era molt bonica i el cel s'està aclarint dia rere dia de manera que a la tornada potser tindré més sort.
Un cop arribat, vaig anar fins al càmping de Tungudalur, un càmping preciós i amb molt bones instal·lacions, fins i tot aigua calenta gratixx que s'aprecia molt!

Tot i això, durant la nit ha fet molt de vent i he tingut fred als peus. A més, el càmping està a més d'una hora a peu d'Ísafjörður. Aquestes raons, i el fet que tinc diners que he cobrat de l'hotel, han
fet que decideixi passar les dues properes nits a un "alberg" a la ciutat, Gamla Gistihús.

El riu tunguá del tungudalur
Un dels petits afluents del tunguá que passava pel càmping
Hi havia molts bolets
La tenda
Una casa al Tungudalur

Què us en puc dir d'Ísafjörður. Quan t'acostumes a Kirkjubæjarklaustur i als serveis que ofereix un poble com aquest així com a les seves dimensions, realment veus que Ísafjörður es pot considerar una ciutat. Bàsicament, si això no ho és, llavors només Reykjavík és ciutat (i gràcies!). Així, quan vas a Islàndia, ja has de canviar una mica els estàndards. Ísafjörður és una ciutat molt maca, on hi viu força gent i té molta activitat als carrers (estàndards nòrdics!) per la latitud a la que està situada i la zona tan aïllada. Aquests dies, que són feiners, veus a tots els nens a l'escola, els joves que surten de l'institut i van a prendre alguna cosa... em recorda molt al tipus de vida de Gävle, tot i que repeteixo que la ciutat no és gran. Per altra banda, és una ciutat pesquera i realment em recorda moltíssim també als pobles de pescadors que tenim al llarg de tota la costa catalana.

Ahir vaig estar rondant pel port per preguntar si podia unir-me a algun vaixell de pesca per ajudar-los durant un dia, en principi a canvi de res. Tot i això, vaig arribar tard per hores pesqueres i em van dir que normalment fan falta molts papers per pujar en un vaixell d'aquests tot i que a Borlungavík havíen deixat pujar a més d'un en un vaixell d'aquests per ajudar. També buscaven gent per ajudar a classificar els peixos. En tot cas, jo no buscava aquesta última opció i Borlungavík està lluny si no hi puc anar amb cotxe. Així que potser deixaré aquesta opció per un altre any.

Un vespre al Tungudal

Avui al matí m'he llevat a les 10 i he fet una excursió pel Tungudal, seguint el riu que passa pel càmping:

Després he agafat el bus que va del Tungudal a Ísafjörður un cop cada 2 o 3 hores, que m'ha sortit gratis, i m'he instal·lat a l'alberg. Demà tinc pensat de llogar una bicicleta i anar fins a Borlungavík o fer alguna excursió per la zona, i a veure si amb una mica de sort alguna nit veig aurores boreals, avui fa un cel molt clar!

Bæ bæ Núpar

2011-09-07T01:52:00.003+02:00

Avui ha estat el meu últim dia a l'hotel, de fet ara estic a Reykjavík a casa la Fanney i la seva amiga, que tenen un pis molt bonic. Ahir a la nit vam beure tots junts una mica després de la feina per última vegada i vam fer una mica de festeta.

Avui al matí hem netejat algunes habitacions i més tard hem anat a Klaustur, jo a buscar la meva targeta de dèbit. Tot i això, m'han dit que encara no havia arribat, que estava de camí cap a Vík i que possiblement a les 15:30 la tindrien. A aquella hora hem tornat al banc amb la Sigrún i encara no havia arribat. La targeta era a Vík. Sort però, que estem al "countryside" islandès (al camp) i que tothom es coneix, les coses aquí funcionen molt més personalment que a la capital. Així, calia fer alguna trucada i hem aconseguit quedar que quan el bus parés a Vik (on para per sopar) una persona em portaria la targeta. I així ha anat, quan hem arribat a Vik, a la gasolinera hi havia una dona esperant-me que m'ha portat la targeta amb la qual finalment em puc gastar els diners que he anat fent! Realment aquesta és una de les grans ventatges del camp a Islàndia, no hagués pogut passar mai això a Reykjavík (o Catalunya crec jo).

Tornats de la meva segona visita al banc, hem menjat tots pastís amb el tema "Hello Kitty" (de fet podia escollir entre Hello Kitty o Spiderman, òbviament la pregunta era retòrica).

Demà, ben d'hora al matí em llevaré per agafar el vol cap a Ísafjörður on, en principi, ha de fer bon temps (és dir, no ha de ploure massa). Mentrestant, al Mýrdalsjökull, el volcà Katla va fent de les seves i amenaça en tenir una erupció en qualsevol moment, podeu anar seguint l'activitat sismològica a la glacera aquí. Sincerament, espero que passi abans que marxi!

De Grècia a Islàndia

2011-09-04T18:46:00.002+02:00

Poc a poc es nota com a l'hotel s'acaba la temporada, cada cop hi ha menys feina a fer, el sopar ja no és bufet sinó a la carta (ja que només tenim 2/3 habitacions per mi) i l'hotel va agonitzant. Tot i això, avui i demà serà l'últim respir de l'hotel on tot tornarà "a la normalitat" durant dos dies, ja que vindran dos grups grans, per acabar de morir definitivament la pròxima setmana. A mi però, em queden encara menys dies d'estada a l'hotel ja que el dia 6 (passat demà) deixaré definitivament la feina. Ahir vam tancar els apartaments del personal per instal·lar-nos a diverses habitacions de l'hotel ja que només erem 3 els que hi viviem. Realment és curiós viure en una de les habitacions que has estat netejant durant gairebé 2 mesos.

No sé si us havia comentat que fa una setmana o dues van venir dos txecs a treballar a l'hotel, potser us preguntareu perquè han contractat dues persones de txèquia tant al final de la temporada. La història és bastant interessant i dóna per reflexionar una mica també:

Poc a poc ja fos perquè la gent havia de tornar a la rutina, havia trobat millors feines o bé estava cansada de treballar en un lloc tan aïllat, l'hotel s'havia anat quedant sense personal, de fet ha estat una cosa que algú podria dir que ha faltat durant tota la temporada (personalment jo no m'he sentit sobreexplotat en cap moment). Tot i això, fa dues setmanes només quedariem 5 o 6 dels 15 o 16 que havíem arribat a ser en el personal de l'hotel (incloent, gerent i xef). Així doncs, la Sigrún va dedicar-se a anunciar per tot arreu que buscava personal, creant esdeveniments al facebook, a través del boca a boca i trucant a l'oficina de treball local per demanar que enviéssin a qui fos, tingués l'edat que tingués, les capacitats que tingués, fos qui fos, a treballar a l'hotel ja que necessitava personal urgentment per fer les habitacions o qualsevol altra feina que no requerís formació o experiència especial.

A l'altra punta d'Europa, si sóm al nord doncs al sud, en un hotel de la costa grega, típic hotel de platja com els que podríem trobar a qualsevol ciutat turística de la costa catalana (personalment aquest tipus d'hotels a mi em repugnen) teníem dos nois txecs que cansats de com els tractaven, a crits i amb un sou fix bastant baix, van decidir deixar la feina i tornar-se'n cap a casa. Tot i això, com que volíen seguir treballant, un d'ells es va passar tota una nit enviant currículums i sol·licituds de treball a TOTS els hotels i restaurants/bars que va trobar d'Islàndia (perquè Islàndia? Perquè els atreia l'illa tal com a mi).

Bé doncs, va passar que abans que cap islandès respongués a cap sol·licitud ni per part del facebook o del boca boca o ni tan sols per part de l'oficina de treball, va arribar un mail a la Sigrún de dos nois txecs que buscaven feina. Quatre dies més tard ja eren a l'hotel treballant.

És que no hi ha atur a Islàndia? El què diu tothom que ha sentit aquesta història (islandesos que passen per l'hotel per temes de feina, o curiosos de perquè hi ha tant personal extranger) és que l'atur islandès no és real. Simplement són gent que viu bé cobrant de l'atur i espera a trobar "la seva feina ideal". Òbviament no es pot generalitzar, però és veritat que la Sigrún no pot aguantar aquella gent que per facebook es queixa de l'atur i que no troba feina però que alhora no es mou de casa quan constantment falta personal a la meitat d'hotels de l'illa. Si busqueu feina per l'estiu, estigueu segurs que a la meitat d'hotels hi faltarà personal, potser no a principis de temporada, però sense cap dubte a mitjans d'aquesta, molt personal haurà decidit marxar, he sentit que buscaven gent a Vík (sud) i també a Húsavík (nord) així com també a l'escorxador de Höfn on hi paguen molt bé (però la feina és molt dura).

Clar que no es pot traslladar completament la situació a la que hi ha a Espanya ja que no és la mateixa (segurament sí que hi ha molt més atur "real" que a Islàndia) però sí que em ve al cap la figura dels famosos ni-ni. Per altra banda admiro molt als dos txecs que recent tornats de Grècia, d'un dia per l'altre, troben feina a Islàndia i se n'hi van directament, marxant a l'aventura.

Què dius?

2011-09-01T17:11:00.004+02:00

Avui tornaré a escriure sobre la llengua, però aquesta vegada parlaré de les expressions més usuals i les primeres que s'aprenen i s'adopten quan s'està aprenent islandès. Aprofitaré també per fer comparacions amb altres idiomes (majoritàriament suec) i apuntar algunes curiositats.

La més bàsica de totes és "já" [iau] que vol dir sí (si mai heu jugat a l'Age of Mythology, els nòrdics parlen islandès i diuen Já). És l'expressió que més ràpid s'adapta i que fins i tot utilitzo quan parlo en anglès. En suec normalment es diu "ja" ([ia] amb una a molt tancada que gairebé podria ser [iò]) però moltes vegades, en llenguatge oral es diu simplement "aa" [aa/òò], en islandès no passa, i sempre diuen Já. Toti això, una altra manera de dir sí en els dos idiomes (tot i que em sembla que més sovint en suec) és fent una petita aspiració d'aquestes com si anessis a dir alguna cosa, també es pot dir Já/Ja aspirant (com parlant cap a dins), és una cosa bastant freqüent.

Una expressió composta és Jájá [iauiau], que bàsicament vol dir "Sí,sí" tot i que també es pot utilitzar per no dir res, omplir un silenci o donar per acabada una conversació. Ahir fullejant el diari vaig veure unes declaracions d'una persona que començaven "Jájá..."

Una altra expressió molt similar, i que a mi m'agrada molt, és Jæja [iaiia], que també es fa servir per no dir res en concret, normalment per omplir un silenci i iniciar una conversa. En el curset d'islandès que té l'universitat d'Islàndia a internet, la majoria de converses (listening) comencen amb un "Jæja...".

Com que he introduit el Sí, no discriminaré la negació, que és Nei. Amb aquesta però no conec tantes expressions... en suec (on es s'escriu Nej però es pronuncia igual) es diu moltes vegades "nää" [nèè] (una è molt oberta), però no acabo d'estar segur si es fa en islandès (molt probablement sí), tampoc sé però com ho escriurien.

Finalment, una expressió molt utilitzada, sobretot quan estas aprenent un idioma és "Què?". Depèn de l'idioma, es diu d'una manera o una altra. Normalment en català es diu "Què dius?","Com dius?","Què?", "Com?" on cap és necessariament informal. En alemany pots die "Wie bitte?" (lit "Com, siusplau?") o una mica més informal "Was?". En anglès normalment diràs "What did you say?". En suec solen dir "Vad sade du?" o simplement "Vad sa du?" que sona com [vasarü?] i vol dir "Què dèies" normalment no diuen "Vad?" (Què?). En islandès de manera més estàndard es diu "Hvað sagðirðu?" [Kva sagðirðu?] però moltes vegades, o casibé sempre, quan la situació no és formal diuen "Ha". El més curiós és que no ho fan en to interrogatiu, gairebé sona com si diguéssin "Ahà" de manera que els primers dies et pensaves que t'havien entès quan en realitat era totalment al contrari.

Aquestes són doncs, algunes de les expressions més bàsiques de l'islandès. Alguna cosa més que vulgueu saber us la puc respondre als mateixos comentaris o bé en algun post futur!

També relax

2011-08-30T20:19:00.002+02:00

Aquests quatre dies que he tingut festa, no he tingut cap Adventure com les anteriors. Bàsicament he dedicat aquests 4 dies a no fer res, una mica de relax a islàndia també és una bona activitat, perquè estar tan aïllat sinó?

El primer dels quatre dies va ser el castell de focs del Jökulsárlón, el segon dia va servir per dormir després de la festa a Hrollaugarstaður. Ahir, vaig dormir més i vaig dedicar el dia a programar el compilador que estic fent (un compilador és un programa que tradueix un llenguatge de programació en un programa d'ordinador per dir-ho simple, tampoc és molt important). També he aprofitat per llegir a fora, tot i que de tant en tant plovia, i per observar el comportament de les ovelles, intentar acostar-me el màxim a elles i atrapar-ne alguna (diuen que són molt ràpides, jo no m'ho acabo de creure). Avui he seguit programant i al vespre anirem a sopar alguna cosa a Klaustur amb l'Ásdís ja que ella també té lliure la nit. Cal dir que a l'hotel no hi passa res, aquesta nit només tindrem 2 o 3 parelles a dormir, i ahir només hi havia un grup de 20, es nota com poc a poc, la temporada es va acabant.

Ja tinc definitivament decidit que el dia 6 de setembre serà el meu últim dia de feina. El mateix 6 a la tarda, amb el cor trencat hauré de deixar l'hotel i agafar el bus cap a Reykjavík. El perquè marxo 6 dies abans de l'hotel que d'Islàndia és perquè tinc pensat anar a Ísafjörður, els fiords del nord oest, a visitar tota la zona, que diuen que és preciosa. Ja us en faré un resum. Mentre sigui a Reykjavík podré dormir al pis de la Fanney que m'ha ofert el seu sofà (sempre millor que dormir en una tenda) i on també podré deixar la meva maletota per quan sigui al nord. Allà podré assolir un nou rècord de latitud i arribar al paral·lel 66, tot i això, no creuaré el cercle polar àrtic :( (amb prou feines islàndia el toca O_O)

Bé, això són una mica els plans. Ja que aquestes són les últimes setmanes que estaré aquí (me'n queda una i mitja) us animo a que si teniu alguna curiositat sobre el país, alguna cosa que vulgueu saber sobre Islàndia, me la pregunteu que jo intentaré esbrinar-la. De moment, sobre el tema de la crisi i la "revolta" he sentit força coses, i quan vagi a Reykjavík intentaré aprendre'n més.

Finalment, pels què no seguiu el facebook, us deixo un video que vaig penjar fa dos dies. Està gravat a la zona on sóc, i si sou seguidors del blog, molt probablement reconeixereu més d'un lloc. Aquí s'hi reflecteix molt bé la vastedat i els colors de la zona, disfruteu-lo!

Descripció d'alguns llocs:

0:00 -> Granja Sel (està a Skaftafell, no en vaig penjar cap foto però hi vaig anar, s'hi pot entrar)
1:29 -> Skeiðarsandur
2:13 -> Jökulsárlón (també aquí)
2:49 -> Svartifoss
4:00 -> Probablement el Mýrdalssandur (aprop de Vík) tot i que també pot ser Ingolfshöfði
4:49 -> Dýrhólaey (també aprop de Vík)

Flugeldasýning og ball @ Hrollaugarstaður

2011-08-28T18:41:00.003+02:00

[traducció: Castell de focs i concert @ Hrollaugarstaður]

Ahir es va cel·lebrar el castell de focs anual del Jökulsárlón [Jökuls-aur-loun] . Cal dir que és impressionant, ve a ser una mica com el castell de focs de la festa major de Sant Cugat (o segurament, qualsevol altre lloc en general) però en un ambient molt més màgic. Tots els icebergs estan il·luminats amb antorxes i els focs artificials també estan col·locats en ells. L'espectacle va durar uns 20 minuts i l'afluència va ser molt gran, molta gent venia de Reykjavík per veure-ho.

Després, vam anar a la granja Hrollaugarstaður, a prop de Hali, on hi havia un concert (ball en islandès) com el què hi havia hagut a Klaustur, també 2000 ISK d'entrada (12 eurus!!) però són coses excepcionals, o això o res XD Després ens va tocar viatjar 150km per tornar a l'hotel, sort que jo tinc festa i he pogut dormir bona part del matí :)

Aquí teniu un video que he fet del castell de focs!

Adventure nº3 (Skaftafell)

2011-08-20T20:16:00.012+02:00

Tot i que no tan periòdiques com abans, intento fer posts més sucosos de contingut. El d'avui va farcit de fotos ja que he de relatar els meus 4 dies per Skaftafell [Skaptafètl] una zona del Vatnajökulsþjóðgarður [Vatna-jökuls-ziouð-garður] o Parc Nacional del Vatnajökull (Glacera de les Aigües) (Vatna-aigües, jökull-glacera, þjóð- -nacional, garður-parc).

El Vatnajökull [Vatnajökull] (Glacera de les aigües) és la glacera més gran d'Islàndia i la més gran d'Europa (si comptem l'illa com a part d'Europa). També és la tercera glacera més gran del món on per davant només hi ha Groenlàndia i l'Antàrtida. Per mostrar la mida de la glacera m'he currat rupestrement amb el GIMP i el google maps una imatge on es pot apreciar el Vatnajökull sobre Catalunya:
La punta sotint més a baix de tot és l'Öræfajökull [öraifaiökütl] i just a la seva esquerra una mica més petit hi ha el Skeiðarjökull. Entre aquests dos sortints més grans hi ha Skaftafell. Aquest està equipat amb un càmping, un centre de turisme i molts camins i senders per fer excursions de tot tipus de durada.

El dia 16, tot i tenir festa, em vaig llevar a les 7. La raó era bàsicament perquè a les 8 la Sigrún em portaria en cotxe cap a Skaftafell. Així doncs vam sortir de l'hotel, amb el dipòsit gairebé buit, per creuar el Skeiðarsandur, el desert que hi ha al peu de Skeiðarjökull i que està entre l'hotel i Skaftafell, uns 50 km. A les 9 m'esperaven els Glacier Guides, que per ser membre del personal de l'hotel em van deixar anar amb ells de gràtix. Vam anar al Falljökull.

Allí vam estar caminant durant 4 hores descobrint totes les formes i llocs que amaga una glacera com aquesta. El més fascinant de tot és el constant canviar de la glacera. A priori, sembla que la glacera sigui una cosa estàtica, com la roca d'una muntanya, per vegades que vagis a Montserrat, hi trobaras les mateixes roques i les mateixes coves al seu lloc. El mateix pensava jo amb la glacera, però és completament diferent. En qüestió de setmanes es poden formar forats com aquest:

Amb fondàries que solen arribar als 20 metres. Apareixen coves i desapareixen, i constantment la glacera està en moviment, pressionada per altres llengües del Vatnajökull i per les muntanyes. Vaig torbar fascinant el dinamisme poc aparent de les glaceres, però estan constantment en moviment, i molt ràpid:

A tot arreu pots trobar rierols que semblen tobogans aquàtics de les voltes que donen.

Més tard també ens vam endinsar en alguna cova que vam trobar (no molt fonda, eh!)

Els guies eren un Islandès i un Finlandès molt simpàtics que ens van explicar de tot, des de la formació, fins als canvis que pateixen i tot això. Tot i això, és una llàstima perquè últimament les glaceres estan retrocedint molt, i a un ritme molt ràpid. Es calcula que en cent anys ja no quedaran glaceres a Islàndia si seguim així. Cal dir que això ja havia passat abans i que en l'època de la colonització d'Islàndia el Vatnajökull estava dividit en dos (s'han trobat informes de gent que el creuava cavalgant per la meitat). És una llàstima però.

Per la tarda vaig caminar una mica pels camins de Skaftafell i vaig veure l'emblemàtica Cascada Negra o Svartifoss:

Magnúsfoss

Un dels generadors hidroelèctrics casolans que hi ha per Skaftafell L'emblemàtic Svartifoss

Les formes de les columnes de basalt són totalment impressionants, sembla que els mateixos nans haguéssin estat allí fa milers d'anys picant i donant forma a la roca.

Per la nit, abans d'anar a dormir, vaig sotir a córrer per cansar-me una mica i vaig tornar a anar al Svartifoss (està a 25 minuts del càmping caminant). Al llarg dels dies hi passaria unes quantes vegades pel costat.

El següent dia vaig decidir encaminar-me cap a Krístinartindar, les muntanyes de més al nord, i a les 10 vaig posar-me en camí per un sender que anava vorejant la muntanya cap a la dreta.
El dia no era especialment dolent tot i que queia la típica pluja polsim que quan t'hi acostumes ja no la notes, a més, com que anava a un pas força accelerat podia anar amb màniga curta (quan parava m'abrigava esclar). Al cap d'una horeta o menys vaig arribar al mirador de Sjónarnípa [siounarnipa] on m'esperava aquesta vista:

Estava en mig de la boira però com que tots els camins estan molt ben senyalitzats amb pals no em vaig acabar de perdre. Tot i això, no vaig anar en la direcció que volia de debò. Seguint el camí però, vaig poder sortir dels núvols i al menys a curta distància tenia certa visibilitat.Així doncs, vaig decidir anar al Mórsárdalur [Mours-aur-dalur], la vall del Mórsár o el riu Mór. És una vall per on passa el riu Mórsá (tal com diu el nom). El riu aquest però, no és com els que ens imaginem. Tots els rius del sud d'islàndia, que passen pel desert són rius de glaceres molt plans amb moltíssimes branques i que de vegades poden portar cabals impressionants. És el cas també del Múlakvísl que es va endur el pont que em va fer fer la vola o bé el Skeiðará, que es va endur el pont més llarg d'islàndia l'any 1996. Així, el Mórsárdal és una vall molt ampla i plana per baix:

Finalment vaig arribar al peu de la glacera on hi havia un petit llac a l'estil Jökullsárlón:
La caminada, amb altres distraccions pel mig, va durar 7 hores.

El dia següent vaig decidir anar a Krístinartindar i aquest cop de debò. Agafant el mateix camí (havent sortit a les 11 aquest cop) vaig arribar a la Sjónarnípa on aquest cop m'esperava un paissatge una mica millor:

La glacera de Skaftafell, Skaftafellsjökull

Tot i això, més amunt em tornava a esperar la boira, però els camins per on anava eren molt bonics així com tot l'entorn.
El que més em va agradar de l'excursió, i sobretot de l'ordre en que les vaig fer, va ser que aquest cop vaig poder veure el Mórsárdalur des de dalt, de manera que podia anar reconeixent tot allò que havia recorregut el dia anterior:

La tornada també va ser per un camí molt agradable:

Finalment, l'últim dia em no vaig llevar ni d'hora ni tard i vaig guardar totes les meves coses. A les 10 vaig començar a fer autoestop per tornar (havia de començar a treballar a l'hotel a les 15). Al cap de dues hores no m'havia agafat ningú així que per prundència vaig trucar a l'hotel on em van dir que la Dóra estava també anant cap a l'hotel (també havia tingut festa) i que em podria venir a recollir. Així, vaig poder tornar a temps per treballar de nou.

Crec que per les properes vacancetes miraré d'agafar un avió intern (que m'han dit que si fa bon dia val molt la pena) i aniré a Ísafjorður, els fiords de l'oest! A veure si tinc sort!

Islandesos/es

2011-08-15T21:39:00.002+02:00

Demà ben d'hora al matí aniré a Skaftafell per fer una excursió per la glacera del Vatnajökull. Ja us n'ensenyaré els resultats! Avui però, aprofitant que ja porto poc més d'un mes a Islàndia, em veig capacitat per fer una petita primera valoració de la impressió que he tingut de la gent islandesa.

Abans de continuar, quina és la imatge que teniu vosaltres d'una persona islandesa, com us la imagineu, així en general? La meva idea a priori dels islandesos era que no diferien gaire dels suecs, gent tancada des d'un principi però no necessariament hostils, també em feien pensar en els víkings, però no sabira molt bé com definir-ho. Fins i tot, el fet que visquessin tan aïlladament encara reforçava més la idea que tenia de gent de poques paraules.

Amb què m'he trobat fins ara? Quina és la imatge global de la gent que he conegut en aquest mes? Crec que els islandesos no són tan tancats com els suecs quan es tracta de parlar amb la gent i/o conèixer-la. Tot i això, els islandesos són com una família molt gran (d'això en parlaré més tard) i a mesura que els vas coneixent em sembla que es pot detectar un subtil (molt subtil de vegades) hostilitat cap als estrangers. El què vull dir amb això, és que no ho notaràs fins al cap d'un temps i tampoc de manera directa, seran petits comentaris aïllats i sense molt de pes realment que de manera inconscient els delaten. Tot i això, cal dir que treballant en el món del turisme molt probablement males experiències amb algun tipus de gent fa que en tinguis males impressions (els israelians ho volen tot i ho volen ara). No vull dir que siguin hostils amb els extrangers, de fet molta part de l'economia es basa en el turisme (gent que ve dóna diners a islàndia i marxa) però cal dir que són molt defensors de la seva nació i de la seva llengua, ja que són conscients que són poca gent en un pais molt gran que a més a sofert durant molt de temps de la manca d'autogovern.

En quant al què deia que són tots una família, ahir vaig descobrir una cosa que em va deixar al·lucinat: l'anomenat Íslendingabók [islendingabouk]. La traducció literal és "El llibre dels islandesos" i aquest és una base de dades que emmagatzema un (o diversos) gran arbre genealògic de tots els islandesos amb entrades que remonten des de finals del segle XVI. Des del seu portal a internet, un islandès pot buscar la seva entrada al llibre i veure el seu arbre genealògic fins a 7 o 8 generacions cap amunt! Això però no és prou, fins i tot pots veure la relació que tenen dues persones islandeses. Fins i tot hi ha una aplicació del facebook per veure quina relació tens amb els teus amics, la Fanney em va ensenyar el seu compte, i gairebé dos terços dels seus amics (o més) estaven emparentats amb ella, si més no 7 o 8 generacions enllà. Per exemple, es veu que la rebe-rebesàvia de la Fanney i l'Ásdís és el mateix.
Aquesta magnífica base de dades no només guarda les persones sinó també dades com, en quina granja van viure durant quant de temps, quins germans teníen... etc

Per altra banda també se'm va acudir remenar el llibre telefònic (de fet les pàgines grogues i les pàgines blanques són un mateix llibre ja que les pàgines grogues només són un grapat ben petit) i buscar gent. El més curiós, que ja vaig dir em sembla, és que la gent està ordenada pel seu nom (a mi m'hauríeu de buscar per Marc i no per Sastre). Ben fàcilment vaig trobar l'entrada d'alguns treballadors de l'hotel així com la de l'Eiður Guðjohnsen, tot i això per raons de privacitat he decidit no fer-ne cap foto, no sigui cas que jo ara sigui el desencadenant d'una allau de trucades. En quant al tracte de la gent famosa a islàndia, és també una cosa molt particular. La gent famosa no és tractada com a la majoria de països, el què vull dir és que normalment els islandesos no s'exhaltaran al veure una persona famosa, i menys un islandès famós. És molt freqüent coincidir amb la Björk o l'Eiður per Reykjavík pel què m'han dit. Els famosos internacionals tampoc són tractats amb tanta excepcionalitat com a la majoria de països, així és molt probable que a una persona famosa no el molesti estar en el llibre telefònic perquè molt poc probablement els islandesos es dediquin a trucar-la per assetjar-la.

Més coses sobre gent islandesa no se m'acudeixen ara mateix... alguna cosa que vulgueu saber?

Staffparty i altres

2011-08-15T00:32:00.005+02:00

Abans d'ahir vam tenir la Staffparty, en principi havia de venir poca gent a l'hotel de manera que hi hauria poques habitacions per endreçar el dia següent. Per això vam decidir fer la festa del personal abans d'ahir. El dia va consistir en començar tots a les 9 (els que havien de servir l'esmorzar abans) i acabar el dia tan aviat com haguéssim preparat totes les habitacions, així que vam posar-nos a treballar ben ràpid i cap a les 15:30 ja havíem acabat.

Cap a les 16:30 ens vam posar en marxa cap a Kirkjubæjarklaustur on vam anar a un hotel proper on ens tenien preparats uns quads per nosaltres! Vam anar pel no res i ens vam allunyar de Klaustur, al principi poc a poc agafant-li el truc als quads, però més tard, amb més confiança anavem deixant més espai entre nosaltres per poder córrer més, realment va ser molt divertit.

Un dels quadsL'andrés anava davant meuParats mirant el paisatge
Efectivament, al mig del no-res

Després d'això vam tornar cap a l'hotel on vam preparar una barbacoa i moltes cerveses per cadascú. Cal dir que aquella nit vaig menjar balena! Crec que és l'animal més gros que he menjat mai, i realment era molt bona! D'un principi, sense pensar-hi, quan em van dir que menjaria balena, m'esperava peix. Òbviament no era així, la balena no és un peix, sinó que era com un bistec amb més sabor "a mar" (tampoc exagerat). Aquí en teniu la pinta:

Balena a l'esquerra (més fosc) i xai a la dreta (poc fet com a mi m'agrada) amb xampinyons i patates al caliu

La festa va anar molt bé, llàstima que jo no fes gaires fotos i encara no me n'han passada cap per poder-vos-la ensenyar.

Cervesa de les illes Faroe
Més cervesa de les illes Faroe

En Johannes, que ha portat el seu estimat acordió des de suècia, va animar-nos gairebé tota la nit amb el seu talent excepcional tocant tot tipus de cançons i cantant-les, realment és boníssim tocant l'acordió! El dia següent no començavem fins les 10 i tampoc teníem massa habitacions per recollir.

Per altra banda, també dir que aquests últims dies no ha estat povent gens. Això, juntament amb el fet que ahir i avui ha fet molt de vent, ha portat a què aquests dos dies hi havia cendra constantment a l'aire, quan sortíem a fora ens havíem de tapar la cara perquè no ens entrés cendra als ulls, no es podien veure les muntanyes que es veuen normalment i les habitacions s'omplen de cendra per molt que tanquis les finestres (s'escola per qualsevol forat per minúscul que sembli), si deixes alguna cosa a prop de la finestra, al cap d'un parell d'hores i trobaras una fina capa de cendra (molt subtil, però moltesta). És una experiència molt interessant tot i que quan toca netejar habitacions molesta molt haver de buscar tots els racons i aspirar-ne la cendra.

Demà tornaré a tenir quatre dies de festa i els aprofitaré per anar a Skaftafell, un parc nacional que hi ha molt a la vora (abans del Jökullsárlón, de fet) on hi ha moltíssimes excursions per fer. A més, és molt probable que provi l'escalada en gel! Ja us en faré un feedback quan torni!

Saga

2011-08-08T01:26:00.004+02:00

[Traducció: Història]

Avui amics i amigues parlaré una mica de l'història d'islàndia. Tampoc és que en sigui un gran expert, però sí que us en puc explicar algunes coses i la resta la trec de llibres o internet (així ja faig jo la feina de buscar-ho i informar-me'n).

PRINCIPIS
Les primeres referències a Islàndia apareixen cap a finals del segle IV aC en fonts gregues i romanes amb el nom de Thule o Ultima Thule. De vegades Ultima Thule també podia fer referència a Groenlàndia i llavors Thule era Islàndia. Estava situada en l'anomenat Oceanus Innavigabilis. (Cal dir que el nom Ultima Thule també té connotacions en tot el misticisme al voltant de la raça ària i hi ha grups de música d'extrema dreta amb aquest nom, per exemple un de suec...)

Una representació de Thule

Cap al segle VI dC i fins al segle IX diversos monjos irlandesos, el primer d'ells Sant Brendan, van començar a habitar l'illa, però simplement per buscar l'aïllament i meditar, per tant no us imagineu que estés molt poblada. No va ser fins al 874 quan Ingolfr Arnarson va iniciar la colonització nòrdica d'Islàndia.

LANDNÁM (COLONITZACIÓ)
Abans però, va ser un suec anomenat Naddoddur el primer navegant nòrdic en arribar a les costes de l'illa i el què va canviar el nom de Thule a Snæland [Snailand] o "Terra de Neu". Poc després, un altre mariner víking anomenat Gadar Svarvarsson va rebatejar l'illa en honor seu com a Gadarshólmur (Illa de Gaddar) i va establir el primer assentament reconegut a l'illa. Més tard però, el noruec FLoki Vilgerdarson va ser qui va batejar l'illa, que no li va semblar tant terra de neu sinó més aviat de gel: Ísland.

Monument a Ingólfur a l'Ingolfshöfði

Tot i això, la colonització no s'atribueix a cap d'aquests mariners sinó al víking Noruec Ingolfr Arnarson que l'any 874 va arribar al cap Ingolfshöfði (el nom del cap en honor a ell) i un any més tard va instal·lar-se a la Badia del Fum o Reykjavík. En molt poc temps, molts víkings, sobretot noruecs, fugint de la monarquia totalitària noruega, van seguir l'exemple d'Ingólfur i van emigrar cap a Islàndia. Va ser a l'any 920 quan va istaurar-se una assamblea regional a Reykjavík que més tard s'adoptaria a altres zones i que finalment es centralitzaria en l'anomenat Alþing [Althing], l'assamblea nacional, que carregava amb els poders judicial i legislatiu. El poder executiu requeia sobre cada cap de les assamblees regionals o els caps de família.

*INCÍS RESPECTE EL NOM D'ISLÀNDIA: No sé si ues heu fixat que a part de les fotos del Jökjullsárlón, Islàndia no té gaire pinta de terra de gel com diu el seu nom. Per altra banda si analitzem el nom de Groenlandia (Grönland, Grønland, Greenland) veiem que vol dir "Terra verda". Llavors podria sorgir la pregunta "No és Islàndia molt més verda que Groenlàndia i Groenlàndia molt més gelada que Islàndia?" (Quan la vaig formular en anglès sonava millor: "Isn't Iceland much greener than Greenland and Greenland much Icier than Iceland?"). Bé, respecte això hi ha diverses teories, una és que no tenen res a veure i és pura casualitat. La teoria que els noms es poguéssin haver "traspapelat" es descarta completament. Una última i molt interessant és la que diu que els primers colonitzadors no van voler que molta gent anés a colonitzar aquella illa que podia semblar tan pròspera, per això li van posar un nom poc atractiu com "Terra de gel" per evitar els màxims curiosos. Per altra banda amb Groenlàndia va passar el contrari, el poc atractiu que pogués tenir la terra el van voler contrarrestar amb un nom maco com "Terra verda". Tot i que una teoria una mica poc plausible per mi, em sembla la més interessant. Bé seguim....

L'ERA DE LES ADVERSITATS
Les assamblees eren dirigides pels lögsögumaður però poc a poc van anar prenent poder en les decisions i la figura es va anar fent forta. L'Alþing es va anar corrompent amb el temps i finalment la legislació del país va tornar a ser la qual els colonitzadors n'havien fugit. L'única ajuda que van trobar va ser demanant ajuda de nou al rei noruec Hákon Hákonarson que no va voler desaprofitar l'oportunitat per extendre el seu poder i més tard forçar un acord unilateral per part de noruega on els islandesos serien súbdits del rei noruec. Així els islandesos van tornar on eren en un principi.
Això però, només suposava un principi en els calvaris que els tocaria viure durant molt de temps. Quan Noruega va passar a ser part de Dinamarca, a Islàndia els va passar el mateix ja que formaven part de Noruega. Els danesos van tractar malament Islàndia tallant-los tot el poder que poguéssin tenir, i si no fos prou, diverses erupcions com la del Hekla o el volcà Laki (molt aprop de Klaustur, ara ja extingit des de fa menys de 100 anys) van causar veritables catàstrofes no només per la seva lava sinó també les grans quantitas de cendra que deixaven anar. A això s'ha de sumar també les epidèmies com la pesta.

L'ACTUALITAT
A finals del segle XIX Islàndia va anar aconseguint autonomia de Dinamarca, però no prou. L'any 1918 es va signar un acord amb Dinamarca on aquesta reconeixia Islàndia com un estat independent però encara sota la corona danesa. No va ser fins el 17 de maig de l'any 1941 quan les tropes del Tercer Reich van envair Dinamarca quan Islàndia va aprofitar per declarar-se totalment independent. Aquesta declaració va quedar recolzada pels Estats Units (com no havíen d'aparèixer ells pel mig) que van situar tropes a Islàndia en cas que l'exèrcit alemany intentés agafar l'illa. Cal dir que algunes d'aquestes bases nord americanes encara existeixen.

Tampoc em vull allargar més. També vull disculpar-me per no haver escrit aquests dies, la veritat és que tenia bastanta feina i estava cansat, tenia pensat escriure aquest post des d'un principi i sabi que em portaria una mica de temps, per això no acabava de posar-m'hi.

Pels que no ho hagueu captat tot, aquí hi ha un còmic que vaig trobar penjat al càmping del Seljalandsfoss, que resumeix molt bé tot el què he explicat (cliqueu per veure'l en mida original):

Adventure nº2 (Seljalandsfoss & Skógarfoss)

2011-08-06T18:50:00.007+02:00

Ja he tornat del meu petit viatge, novament "accidentat", bé, amb això només vull dir que no ha anat tal com havia planejat. Per un simple malentès vaig perdre el bus el primer dia XD el conductor va dir "half six" traduit literalent de l'islandès (i de fet com es diu en català) però jo vai entendre "half PAST six". Bé doncs, a les "half past five" vaig veure passar el bus per davant l'hotel (a la tornada només para a l'hotel si algú l'espera). Així doncs vaig haver d'aplaçar el viatge aquell dia. Com que al vespre estava cansat de menjar-me els mocs a casa nostra vaig decidir fer hores extres i treballar aquella nit, ja que almenys així m'entretenia una mica i feia algun euru de més (cara de Núñez). Així doncs, ahir vaig agafar el bus ja al migdia perquè no volia esperar més i vam anar cap al Jökullsárlón on hi feia núvol i plovia, motiu pel qual jo vaig decidir quedar-me a la cafeteria i no pujar al bus-vaixell per mullar-me.

A la tornada vam passar per Skaftafell [Skàptafetl], un parc natural amb moltíssims senders i rutes per fer. Hi penso anar en alguna de les properes vacances. També vam recollir l'Andrés que tornava cap a Reykjavík, després vam parar a Vík per menjar alguna cosa i finalment vam parar al Seljalandsfoss on jo m'hi vaig quedar mentre que la resta van continuar cap a la capital. El dia havia estat plujós i ennuvolat a tota islàndia però cap a les 19 quan vam arribar a la cascada ja no plovia.

El Seljalandsfoss és una cascada que es pot veure des de darrere
Heus aquí, la part de darrera

El Seljalandsfoss està al peu de l'Eyafjallajökull, a l'est, i he descobert que en general tota la costa sud és similar, de 5 a 30 km de plana des de la costa i de cop sorgeixen parets de 50 a 500 metres on s'originen un munt de salts d'aigua (foss). Si hagúes de ser terra d'alguna cosa, el sud podria ser terra de cascades.

Just al costat del Seljalandsfoss hi ha el càmping on vaig dormir. Aquest també presentava una cascada una mica amagada però impressionant:

Amagada darrere unes pedres tenim el Glúfrafoss
Si escalaves una mica la podies veure millor...
... i des de dalt tenies aquesta vista de la zona
El Seljalandsfoss vist des del càmping

A la recepció del càmping hi havia uns quants mapes i informacions turístiques penjades, n'hi va haver dues que em van fer gràcia, una d'elles la penjaré demà, l'altra és aquesta:

Klaustur és famós per la primera monja cremada per hertgia.... quina fama!

Si us fixeu amb l'altre text, el conductor de bus ens va explicar mentre passavem per la zona desèrtica (aquella de la que vaig parlar en aquest post), es veu que un vaixell que venia de Java ple d'espècies i altres mercaderies així com or, va quedar atrapat a les sorres de la costa islandesa quan volíen vorejar gran bretanya per evitar passar pel canal (èpoques de guerra entre anglaterra i holanda, 1600 i pico). 200 homes van arribar a l'illa però la vastedat del desert i el clima fred del moment en va matar a 140 abans que els 60 restants arribéssin a la granja més propera que van trobar. Pels islandesos però, el fet que un vaixell quedés encallat a la sorra era una loteria, no només per les mercaderies, sinó també per la fusta. La fusta era molt preuada, els arbres no creixien a l'illa i la majoria de cases de fusta eren fetes de fusta de vaixells. Així, van anar a buscar el vaixell, però amb el temps que havia passat aquest s'havia enfonsat quasi totalment en la sorra i només una mica de fusta i espècies se'n van salvar. La resta ha quedat enterrada en el gegant desert. Tot i això, cap a l'any 1970, una empresa islandesa que treballava amb sorra (no sé si la venia o què en feia) van decidir anar a buscar el vaixell i el suposat or que portava. Després de molts estudis sobre les erupcions... etc van decidir anar prenent mostres de diferents llocs a grans profunditats. Finalment van trobar una mostra de fusta que després de ser datada al laboratori va resultar ser de pels voltants del 1600. Van començar a desenterrar allò que havien trobat però va resultar ser algun vaixell alemany de la segona guerra mundial (o una cosa així) i que justament la mostra que havien pres era de fusta (tenia alguna part de fusta), d'algun arbre que possiblement hagués estat viu per l'any 1600. Havent-se gastat tot el pressupost per al projecte, l'empresa va haver de deixar-ho córrer. Així doncs, el vaixell encara és allà fora amics!

Bé, havent explicat auqesta història, seguiré amb la meva. Al càmping també vaig conèixer una parella alemanya que estaven viatjant per islàndia amb bicicleta i fent excursions. Vam estar compartint experiències i maleïnt conjuntament el vent. Al matí següent, avui, m'he despertat a les 8 i després d'esmorzar i tornar a xerrar amb els alemanys, s'han fet les 10, quan he marxat del càmping, caminant en direcció al þjóðvegur i després 5 km a l'oest on hi havia els Paradisarhellir:

Els Paradisarhellir [pàradissarhetlir] són uns forats que hi ha a la roca (el nom vol dir coves de paradís, però jo no les anomenaria així, no són massa grans).

Després d'això m'he tornat a posar en marxa més cap a l'oest i aquest cop ensenyant el polze als cotxes que passaven. No n'havien passat ni cinc, que una parella francesa m'ha deixat pujar al seu cotxe i hem fet camí cap a Skógar [Skóugar] on hi ha el Skógarfoss (Skógar vol dir boscos):

El Skógarfoss és una cascada molt ample i amb molt cabal, s'hi pot pujar pel costat
Vista des del mig
Vista des de dalt
Vista des de baix amb la suadora de l'Escola d'Excursionisme!

A continuació he seguit a dit, i de nou no han passat ni 5 cotxes que una parella d'islandesos de més de 60 anys m'han deixat pujar al seu cotxe. Ha estat una oportunitat perfecta per practicar el meu islandès perquè jo crec que no tenien gaires ganes de parlar en anglès, en canvi en islandès ens hem entès prou bé, estic molt satisfet. Aquesta parella anva cap a Vík, i una mica més enllà a veure el pont que va caure quan vaig arribar fa tres setmanes.

A Vik m'han deixat i he fet una mica de visita a la "ciutat" i la platja:

La platja de sorra negra de Vík"Vík City"

Vík no vol dir Vic, és badia, com a reykjaVÍK (badia del fum), però fa gràcia que es digui com una ciutat catalana (com la Mora de suècia). De Vík a l'hotel, l'autoestop ha estat molt difícil, he hagut de caminar durant una hora i han passat més de 40 cotxes fins que algun parés perquè hi pugés. He pogut fer alguna foto dels voltants de Vík:

Vík està envoltat de muntanyes a la vall del Mýrdalur [Mírdal] (dalur vol dir vall, així Mýrdalur és "Vall de Mý"). El nom "oficial" és Vík í Mýrdal. Un cavall! (islandès?)

La parella que després de més de 40 cotxes i una hora de camí m'ha deixat pujar ha estat la mateixa parella francesa que m'havia dut a Skógar. Així hem anat fent camí fins a l'hotel on ells m'han deixat i han seguit fent camí fins a Skaftafell que he mencionat abans.

Respecte al pont que va caure i que em va obligar a fer aquella volta el dia que vaig arribar a l'hotel va ser efecte d'activitat volcànica al volcar Katla (al Mýrdalsjökull), això va calentar l'aigua de la glacera i va fer que baixessin grans riuades pel riu Múlakvísl que es van endur el pont. Actualment hi ha un pont "provisional" nou. Es veu que tots els ponts que fan per aquesta zona són baratets perquè molt fàcilment pot arribar una riuada i endur-se'l:

PAREU! Tancat a causa del calentament del Katla (hi ha una tanca a la carretera amb aquesta senyal, ara oberta)
Aquí teniu les restes de l'antic pont. És impressionant la força que pot tenir l'aigua, segur que el meu pare ja ho deu saber això.

Propera aventura

2011-08-04T15:44:00.003+02:00

Avui a la tarda agafaré el bus en direcció a Reykjavík, però baixaré una mica abans, al Seljalandfoss un salt d'aigua força conegut al costat oest de l'Eyjafjallajökull. De fet passaré el dia de demà per la zona, segurament dormiré a Skógar on hi ha un altre salt d'aigua conegut i possiblement l'últim dia visiti Vík i Mýrdal per tornar a Klaustur (Núpar) per la tarda, amb una mescla d'autostop i el què sorgeixi.

Ja en faré un informe quan torni!

Mostra Llocs on vull anar (2) en un mapa més gran

Pedalant a contravent

2011-08-03T22:15:00.007+02:00

Avui ha estat el meu primer dia de festa dels quatre que tinc. L'he utilitzat per endreçar una mica l'habitació, rentar la roba bruta i fer una petita excursió amb bici. La Dóra ha portat la seva bici i la podem utilitzar si volem, així que he decidit agafar-la i encaminar-me en direcció a Klaustur per veure on arribava. Pedalant he arribat a un camp de lava amb unes formes ben particulars:

El què es veu majoritàriament és la molsa/líquens que creiexen sobre la roca volcànica (lava solidificada)

També he aprofitat per fer-li una foto a la suadora de l'Escola d'Excursionisme que els monitors em van enviar!

L'Escola fa món

He continuat pedalant per la carretera principal (la carretera 1, þjóðvegur o Ring Road), on s'hi pot anar molt tranquilament perquè passen pocs cotxes i a més sempre tenen espai per avançar-te. Mentre anava en bicicleta he pogut anar fent fotos als paisatges que normalment veig en cotxe i no tinc oportunitat de fotografiar:

Tota la zona de Kirkjubæarklaustur és gairebé totalment plana des de la costa (uns 30km) fins que començen les mintanyes de cop, apareixen com una paret Aquest "turó" que surt del no-res no recordo com es diu, però es veu que hi ha un pavelló d'esports al Laugardalur a Reykjavík (just al costat del camping on vaig estar) que vaig veure i que està inspirat en la forma d'això.

A més, això també m'ha donat la oportunitat de poder parar a visitar els llocs d'interès que hi ha entre Núpar i Klaustur, com per exemple els Dverghamrar. Dverghamrar vol dir més o menys "Turons dels nans", aquest nom va lligat a la misticitat del lloc, i es diu que era una casa de nans o d'elfs:

Entrant a Dverghamrar
Una de les parets
El final de la paret
Al costat hi ha un bosquet
Les columnes vistes des de dalt

Realment és un lloc molt místic i fa pensar en que allà realment s'hi havien instal·lat els nans. És en llocs com aquests que visualitzes algunes escenes del senyor dels anells o altres històries fantàstiques, és per això que a la tronada m'hi he estat una estona llegint un dels llibres d'Arn (Arvet efter Arn de Jan Guillou), que tot i no ser fantàstic, parla de l'edat mitjana a Suècia i té escenaris similars. Es veu que es contaven moltes històries sobre el lloc, però moltes s'han perdut. Una de les que no, parla d'una noia, Ólafía Pálsdottir (Ólafía filla de Pál) que vivia a la granja de Foss (just al costat) i que un dia va sentir unes veus als Dverghamrar cantant "Faðir á himna hæð" (Pare al cel) quan clarament no hi podia haver ningú. Segons això doncs, allí hi vivien uns nans cristians XD

Just al costat dels Dverghamrar hi ha la granja de Foss, i en ella hi ha el Foss á Síðu [Fos au siðu] (lit. Salt d'aigua al costat). Com he dit, les muntanyes surten de cop formant una paret, de la qual en surten moltes cascades, una d'elles és aquesta.

Foss á síðu
Una altra cascada que surt de la paretEls voltants del þjóðvegur (Ring Road)

Finalment, he arribat a Klaustur, cosa que d'entrada no m'esperava. Hi ha 22 km de Núpar a Klaustur, i els havia fet en menys d'una hora (he tardat 1:40 minuts en total, però hem de comptar que havia fet parades al camp de lava, als Dverghamrar i a la cascada). Així que he decidit fer una mica de compres pels quatre dies, possiblement vagi a Skógar demà, i mirar una mica el poble.

L'escola de Kirkjubæarklaustur
Un monument que hi ha
L'edifici on hi va haver el concert
L'església de Klaustur

La tornada ha estat un infern i ara us diré el perquè. Durant l'anada no me n'havia adonat gaire, però el motiu principal pel què he tardat menys d'una hora en fer 22 km ha estat perquè pedalava en la direcció del vent (10m/s en direcció Oest). Doncs bé, a la tornada m'ha tocat fer aquests 22 quilòmetres a contravent, ja que Núpar queda a l'Est de Klaustur. Com que a més no hi ha un sol arbre i el terreny és totalment pla, no hi ha res que aturi aquest vent que m'obligava a pedalar fins i tot a les baixades! He tardat 2h30 en tornar, tot i això, arribar a "casa" ha estat molt reconfortant al final. Amb el què he tingut sort ha estat amb el temps, just quan sortia de Klaustur s'ha posat a ploure, per fortuna ha parat de ploure 10 minuts després, si una cosa prefereixo és 2:30 de bici que no 1 hora plovent.

Anar en bici per islàndia és, en general molt factible, ja que la costa (per on va el þjóðvegur) és molt plana i per tant amb prou feines hi ha desnivells. Tot i això la contra està en el temps, que pot variar molt, i en el vent, que pot ser molt fort, i si hi vas en contra estàs fora.

Nöfn

2011-08-03T02:31:00.002+02:00

([Nöpn] Traducció: Noms)

Avui ha estat un dia tranquil, pel matí he entrat a les 7, despertant-me a les 6:30 i havent posat tres alarmes al mòbil (també havent-me despretat diverses vegades a les 3:45 i 5:30) amb por de no fer tard ja que ahir vaig fer tard dues vegades seguides, entrant a les 7:00 en canvi de les 6:30 i a les 19:20 en canvi de les 19:00 (em vaig adormir les dues vegades). Tot i això la Sigrún, comprensiva, no em va dir res, però personalment a mi em va fer força ràbia...

Així, avui no he fet tard pel matí i he servit l'esmorzar, on bàsicament has d'estar al tanto que no s'acabi res, que sempre hi hagi cafè i d'anar traient els plats a la gent. Alhora vas reomplint les coses i posant-les a la nevera per l'esmorzar de l'endemà. Després hem estat preparant el dinar i servint-lo també (de nou, no té molta feina al moment, simplement assegurar-te que tothom ha pagat i recollir plats). Havent recollit el dinar i havent netejat el menjador he tingut una pausa fins les 18:00 quan he tornat per servir el sopar. A les 19:00, quan hem començat, no ha vingut ningú, erem tres la Fanney, la Ásdís [Àustis] i jo, i no teniem res més a fer que petar la xerrada, cosa que també s'agraeix. Al final ha acabat venint alguna gent i al final hem estat fent una cervesa i relaxant-nos. A partir de demà tindré quatre dies de festa, demà recolliré una mica tota l'habitació, que està feta un desastre a ran de la festa d'abans d'ahir i que en Johannes ha tornat dels seus dies de vacances, de festa també (a les illes Vestman, vestmaneyjar). Miraré la previsió del temps i planejaré els següents tres dies, en els quals havia pensat potser anar a Skógar (cap a l'oest) i fer una ruteta d'un dia pel costat de l'Eyjafjallajökull (el famós volcà de l'any passat).

Avui també tenia pensat parlar una mica dels noms islandesos i tot el tema del cognom patronímic que tenen. Els noms islandesos són molt particulars, en el sentit que en general només existeixen a islàndia i n'hi ha molts que són poc freqüents a europa en general, una mica més al nord (suècia, noruega, dinamarca). Ja els deveu haver vist mentre he anat escrivint al blog, però aquí teniu uns quants exemples de noms islandesos:

Noi: Einar (nom típic, com John en anglès), Ragnar, Guðmundur, Árni [Aurni], Baldur, Björn, Ólafur, Egill, Halldór [Hatldour], þórhall [thourhatl], Vilhjálmur, þór, Sigurður...

Noia: Hrefna [Rebna], Ólöf [Oulöf], Sigriður, Dóra, Ásdís, Sigrún, Fanney, Hafdís [Hàbtis], Fjóla [Fioula], Aldís [Àltis]...

Els de noia són els de les que treballen a l'hotel, no hi treballen gaires nois islandesos. Com veieu, hi ha molts noms purament isalndesos tot i que també n'hi ha de més "internacionals" o diguem-ne europeus com Anna, María, Andrés [Àndries].
Una altra cosa que compleixen els noms islandesos, i són a més els que es poden posar a islàndia, és que es declinen segons el cas. Així Anna sér mig vol dir l'Anna em veu a mi, però Ég sér Önnu és jo veig a l'Anna (cal dir que he escollit el nom que varia més al declinar-se, normalment no canvien tant). Normalment a més, els islandesos solen tenir més d'un nom (per exemple Eiður Smári, Hrefna Karen, Hanna Ágústa) una de les raons principals la diré a continuació.
L'altra cosa molt particular en els noms islandesos és el cognom. El cognom dels islandesos és patronímic, això vol dir que indica el nom del pare. Els cognoms es formen a partir del nom en la forma del Genitiu (un dels quatre casos) més la parula "son" o "dottir" i vol dir literalment "fill/a de", quan dic literalment és que si ho diguéssis senser voler dir un cognom ho diries de la mateixa forma. Així, algú es diu Ragnar i té un fill que es digui Einar, declinem Ragnar al genitiu -> Ragnars i afegim son: Einar Ragnarsson (lit. Einar fill de Ragnar). Si en Ragnar té una filla que es diu Hanna, llavors tindríem: Hanna Ragansdottir (lit. Hanna filla de Ragnar). Actualment però, sempre es pot escollir si utilitzar el nom del pare o de la mare en el cognom (fins i tot hi ha casos molt extrems on algú es podria dir Hjálmar Önnu og Ólafsson (lit. Hjálmar fill d'Anna i Ólafur). Finalment però hi ha casos especials com el del futbolista Eiður Smári Guðjohnsen o l'escriptor Halldór Laxness. En els dos casos es tracta de noms de familia (o cognoms "de veritat") en el cas que algú tingui un cognom de familia, llavors no cal tenir cognom patronímic, així el pare d'Eiður Smári Guðjohnsen no necessàriament ha de dir-se Guðjohn (de fet seria Guðjón). El fet doncs que en una mateixa família tothom tingui cognoms diferents, fins i tot germans de sexe diferent, fa que el cognom no sigui molt identificatiu, és per això que les llistes de noms van ordenades sempre pel nom i no pel cognom, així com la gent s'adreça sempre pel nom (fins i tot si parléssis amb el primer ministre l'anomenaries pel nom) i també és per aquesta raó que solen tenir més d'un nom.

Fins i tot em sembla que per nacionalitzar-te islandès has de tenir un nom accpetat (que es pugui declinar) i fins i tot adaptar-te al cognom patronímic islandès, jo potser em diria Marc Jaumesson o bé Marc Andreuson (Andrea sí que es pot declinar).

Countryside-style party @ Klaustur

2011-08-02T00:19:00.005+02:00

Ahir hi va haver un gran esdeveniment a Kirkjubæjarklaustur, hi va haver un ball com diuen ells, o com entenem millor nosaltres un concert d'un grup que tocava versions. Realemnt va ser un esdeveniment important ja que normalment aquí no hi passa res. De primeres quan m'ho van dir, m'esperava una cosa molt modesta i amb poca gent, però realment l'excepcionalitat d'aquesta va fer que vingués molta gent. Es veu que ho fan cada any. Per anar-hi, s'organitzen autobusos que surten des de Jökullsárlón si no m'equivoco (uns 50 km de l'hotel i uns 80-90 de Klaustur) i tota la gent que treballa als hotels i hostals d'entremig s'hi apunten, entre ells, nosaltres.

El bus, de tornada, sobre les 4 del matí

Quan vam acabar de servir el sopar, desitjant que tothom mengés el més ràpid possible, vam anar cap a la casa on vivim on ja haviem preparat tota la pre-festa, bàsicament teniem cervesa i mojitos. El bus cap a Klaustur passaria cap a les 00:00 així que mentrestant vam fer una mica de temps i una mica de festa al nostre "apartament". Van venir dues noies d'aprop (no sé realment d'on van sortir) per poder agafar el bus amb nosaltres. El bus va costar unes 2000 corones (uns 12 euros) que és caret però realment tampoc hi ha gaire cosa més, a part islàndia de per se ja és cara tot i la crisi que tenen, a més a més, quan no tens gastos t'ho pots permitir, perquè treballant aquí a l'hotel al mig del no res els gastos són gairebé nuls (excepte pels dies de vacances i quatre coses més).

Un cop arribats a Klaustur vam haver de comprar entrades, que valien 2500 ISK (15 eur) de nou car, però és lo que hay. Tot i això, la majoria no teníem diners en metàl·lic, a més a més, com que a quasi tothom li passava el mateix, el caixer automàtic estava buit. Per això el què feien era que anéssis al bar del costat i et cobréssin les 2500 corones per la VISA i ells amb el ticket t'ho acceptaven. Així vam fer. Un cop dins, vam entrar a una modesta sala d'actes que tenen amb un escenari i vam trobar el grup tocant i força gent ballant.

El vestit del cantant em va agradar foça XD

Tocaven majoritàriament cançons islandeses i algun tema internacional o conegut del moment, vamos, el típic grup que podria actuar durant una festa major de qualsevol poble de catalunya. La gent realment es motivava moltíssim amb els temes islandesos, que jo no coneixia, i òbviament em van transmetre la motivació a mi, que simplement repetia allò que em semblava sentir, era força divertit. A més, com que les meves expectatives eren molt més baixes, em van sorprendre gratament.

La Dóra i la Fanney ballant i suposo que comprovant que l'ampolla estpa buida

En quant al que vaig "aprendre", la manera de fer festa dels islandesos és, en general, molt similar a la de tots els països nòrdics. Cal dir, que si una cosa fem bé al sud, és beure. Per molt que diguin del botellón i dels joves bevent, al nord l'alcohol porta molts més problemes que al sud, jo crec que pel tipus de cultura, i per això també està tan restringit (per alra banda, em pregunto també si aquesta restricció és d'alguna manera causant alhora, no ho sé). La venda i consumició d'alcohol està prohibida a menors de 20 anys, i qualsevol beguda més forta que una cervesa, ha de ser venuda en establiements especials del govern (els vínbuð). A Klaustur n'hi ha un, que a més només obre durant una hora de dilluns a dijous, tres hores el divendres i dues el dissabte.

Doncs el què deia, es veu que és molt freqüent que les festes acabin amb baralles (més freqüent que al sud, diguem, jo no ho hagués esperat d'una festa com aquesta a Sant Cugat) i la veritat és que vam veure un parell d'escenes, algunes fins i tot còmiques, on el grup va tocar una cançó i la gent va començar a donar-se cops i de cop a algú se li va girar la olla i va començar a repartir, tothom se li va llançar al damunt, la seguretat el va fer fora, i quan era a fora, al terra immobilitzat anava cridant "Vull la meva sabata!". Una altra, protagonitzada per un tio, que més tard em van dir que es fa dir EL rei (kongurinn). També cal dir que ja gent, en general, s'empenyia més del normal per moure's entre la multitud.

El final de la festa va anar bé però a banda d'aquests incidents i cap a quarts de quatre les quatre vam pujar al bus que ens tornaria a l'hotel, on va continuar una mica la festa. El què més em va agradar va ser, de nou, la quantitat de llum que hi havia al arribar:

Cal dir que és necessari dormir amb les persianes baixades, sinó, et pots despertar a les 5 i pensar que són les 9.

Bé, us deixo que només he dormit 2 hores avui, a les 4 al llit i a les 6:30 a treballar de nou. Sort que la Sigrún ha estat comprensiva i he pogut fer una pausa per dormir una mica més.

Netejant

2011-07-31T18:00:00.004+02:00

Ahir vaig parlar de quan faig de cambrer i vaig dir que avui parlaria de netejar habitacions. Bé, doncs aquí vaig. Aquesta feina és la que faig menys sovint, normalment entro a les 15 quan ja estan fetes gairebé la majoria de coses i també és una mica aborrida per mi, encara més si no tens cap iPod de manera que només et queda xiular les cançons i imaginar-te-les :) Però bé, també pots anar admirant el paisatge i les vistes que hi pot haver des de les habitacions. A més, quan se't comença a fer monòtona una tasca, de cop tens una pausa per anar a menjar.

L'hotel té dos passadissos amb 30 habitacions cada un. Aquí ja hem tret el carro de la neteja.

La neteja comença sempre a les 9:00 quan la majoria de gent comença a fer el Check-out. El primer que fem és anar habitació per habitació i treure llençols, fundes de coixí i manta, tovalloles i bosses d'escombraries de les habitacions.

Així queda l'habitació després del primer pas

A continuació i ha moltes tasques diverses a fer. Per una banda netejar totes les superfícies i treure'ls la pols. Netejar els miralls i vidres si cal, fer els llits, col·locar el mobiliari com toca, assegurar-se que cada habitació té el format que calgui per a la nit (Single - dos llits amb llençol, però només un amb manta i coixí, 1 pers. , Double - dos llits amb llençol, mantes i coixí, junts a l'estil llit de matrimoni, 2 pers. , Twin - dos llits amb llençol, mantes i coixí, separats, 2 pers. Triple - tres llits amb llençol, mantes i coixí). També cal passar l'aspiradora:

Molt sovint les habitacions estan plenes de petjades de cendra ja que des de cada habitació es pot sortir a fora directament.

El lavabo és l'altra, cal netejar bé la pica, l'aixeta i la dutxa de manera que quedi sense cap marca de calç, l'aixeta ha d'estar centrada, el lavabo ben net per dins i per fora, el paper de vàter plegat correctament i sempre n'hi ha d'haver de recanvi. La cortina de la dutxa sempre plegada en un cantó en concret i les tovalloles col·locades de manera pertinent, sempre amb l'etiqueta al darrera:

Aquestes tovalloles, ara que les veig, haurien de tenir l'etiqueta una mica més amagada (però ja està al darrera) L'aixeta centrada i el paper de vàter plegat triangularment.

Quant tot això està fet, cal tancar totes les finestres, i si fa sol baixar les cortines una mica perquè no es calenti massa l'habitació, pot arribar a fer-hi molta calor si te n'oblides! Després es canvien totes les bosses d'escombraries de l'habitació i del lavabo així com es posen gots al lavabo en funció de quanta gent hi ha de dormir. També s'han de fer els llits, amb el llençol sempre centrat, a la mateixa alçada pels dos llits i amb l'etiqueta amagada. Cal posar les fundes del coixí i el nòrdic de manera que tampoc es vegin les etiquetes i en cas d'habitacions de més d'una persona, els nòrdics d'ambós llits han d'estar plegats a la mateixa alçada. Finalment es passa la fregona i es tanquen les llums i les portes.

Així queda una habitació Double quan està preparada.

Em sembla que això és una mica tot el què s'ha de fer i amb el què s'ha de tenir atenció. Com veieu hi ha moltíssims petits detalls que al principi semblen impossibles de recordar, però a mesura que mecanitzes cada tasca no te n'oblides quasi mai. També recordar d'utilitzar els draps blaus per les finestres, els verds pel mobiliari i els roses pel lavabo del qual n'utilitzes un exclusivament per les tasses de vàter. Això normalment porta unes 6-7 hores de feina (incloent 2 pauses d'aproximadament mitja hora) depenent del nombre d'habitacions que calgui preparar. Si hi ha gent que es queda a dormir (Stay-over) normalment només aspirem el terra, de vegades també canviem les tovalloles usades, i si ja porten dues nits, els fem l'habitació de nou).

Una de les coses que he après fent això és bàsicament la quantitat de petits detalls que hi ha, i que vulguis o no, marquen la diferència. Segurament mai miris si es veu l'etiqueta o no, però indirectament transmet més bones sensacions. Per altra banda també uns quants consells per si mai dormiu en un hotel i voleu ajudar a la neteja, al menys si funciona com funciona aquí.

No té cap sentit plegar les tovalloles usades i deixar-les com estaven, bàsicament perquè llavors els que netegem no sabem mai si estan usades o no i les hem d'anar a tocar i tot això, el millor és deixar ben clar que estan usades i deixar-les de qualsevol manera, o sinó una mica maques però que es vegi clarament que s'han usat
El mateix amb els llits. Fer el llit no té cap mena de sentit ja que la gent de neteja ho treurem tot, de fet, segur que ningú espera dormir en un llit que ja hi hagi dormit algú altre (en un hotel, dic). El millor si es vol ajudar és deixar els llençols ja trets.
Deixar el mobiliari tal com s'ha trobat. Si hi ha alguna cosa que no toquem quan netejem les habitacions és el mobiliari. Si ens trobem una cadira on no toca, l'haurem de moure. Tota l'energia gastada en fer el llit hauria estat més apreciada si s'hagués posat la cadira al seu lloc.

Tampoc és que em trobi molts llits fets o tovalloles ben col·locades, també cal pensar que la gent que netejem, en general, no tenim ni idea de qui ha dormit a cada habitació de manera que si es fan el llit per mostrar que són nets i ordenats tampoc tindrem ningú a qui associar amb això.

Finalment també afegiré que la gent en general sol ser educada i que de moment no hem tingut massa problemes amb clients massa fins, tot i que n'hi ha molts i de molt refinats en segons quins sentits de la neteja. Tenim un taulell a la recepció on s'hi poden penjar Post-it's amb el títol "Gefurðu bros" (Dóna un somriure), on els clients poden donar un "feedback" sobre el què els ha semblat el servei. N'hi ha un que he vist avui que m'ha fet força gràcia i que intueixo modestament que anava referit, si més no indirectament, a mi:

Cal dir que tots els que hi ha aquí són positius, es veu que és una iniciativa del departament de turisme islandès per incitar als treballadors d'hotels a ser simpàtics a l'hora de treballar.

Ja que hi sóc, us penjo unes fotos de fa uns quatre dies quan vaig sortir de treballar a les 22:00 i feia un dia molt clar!

El Lómagnúpur amb la glacera Öræfajökull (una llengua del gengant Vatnajökull) al darrera
El mateix paisatge però des de més endarrera amb l'hotel al davant
Alguns cotxes aparcats

Servint

2011-07-31T02:37:00.004+02:00

Després d'uns dies sense escriure, per causes diverses com la tranquilitat de la feina (portavem dues nits amb molt poca feina) i perquè m'he posat a programar i no he parat, de fet m'ha costat fer la pausa ara per escriure el post. Estic treballant en un petit programa que m'he proposat (un compilador de LOLCODE) i hi he estat concentrat uns quants dies durant el temps lliure... bé, coses de hackers si se'n pot dir així...

En tot cas, avui us parlaré una mica de la feina a l'hotel, concretament de la que faig més sovint i amb la que m'ho passo millor, cambrer.

El menjador abans de començar

El buffet de sopar és de 19:00 a 21:00 i per preparar el menjador, normalment comencem a les 17:00, comptant que a les 17:30 "sopem" els treballadors. Havent sopat, calculem quanta gent tindrem, quants grups i de quanta gent, col·loquem les taules com cal, les estovalles i tot el què calgui per tenir les taules parades i preparades per les 19:00.

El menjador amb les taules parades

Una taula parada per dues persones

Per altra banda, a la cuina porten tota la tarda preparant el què hi hagi per sopar:

En Guðmundur, el xef, col·locant els plats calents
Aquí tenim els plats freds
Aquesta és la pinta del buffet, amb en Guðmundur al darrera

La feina de cambrer durant la nit és bàsicament la d'acompanyar la gent a la taula que li toca, portar-los i estar pendent que sempre tinguin pà i aigua, així com prendre'ls nota de qualsevol altra beguda que vulguin prendre (bjór [biour] - cervesa, rauðvín [röiðvin] - vi negre, hvítvín [kvitvin] - vi blanc, kók [couc] - cocacola...). Durant el sopar, anem recollint tots aquells plats bruts que s'hagin acabat i si van pels postres els oferim cafè i tè que hem de tenir preparats.

La barra amb el Brennvín, sortidor de cervesa i tots els vins i licors

Depèn de quan, alguna gent també ens demana algun licor pel postre o una mica de Brennvín (destil·lat típic islandès, que com a mínim per l'olor em recorda a l'anís) per provar productes del lloc.

Per postre sempre hi ha pastís, normalment un de xocolata i un de poma, de vegades també tenim Skyr de diferents gustos

El millor moment de la nit arriba quan la gent ja ha acabat de menjar i ha marxat del menjador. Llavors és quan posem la música, comencem a recollir, entrem els postres a la cuina i... CAKE TIME

mmmmmmmm..... pastís de xocolata!!!
També n'hi ha que no han sopat i s'han mort de ganes durant el sopar mentre oloraven la deliciosa sopa de carn islandesa. Tan aviat com ha pogut, la Fanney n'ha près un plat. L'Andrés [àndries] està recollint la cuina

Per recollir el menjador hem de treure tots els tapets, plegar els que estiguin nets per utilitzar-los de nou (els tapets són de "lloguer" ja que l'hotel no es dedica a rentar-los i planxar-los, hi ha una gran empresa prop de Höfn que gestiona tota la bugada de la zona), raspallar les cadires per treure les molles de pà (que sempre n'hi ha moltes) i aspirar tota la sala. Per altra banda, altres anem preparant tot el què calgui i es pugui de cara l'esmorzar del matí següent per tal de treure feina a aquells que s'hagin (o ens haguem) de despertar a les 6, per ser allà a les 6:30.

Potser demà us expliqui sobre la recollida d'habitacions, una tasca que també faig més de tant en tant i que demà precisament em toca (a part del sopar que faré igualment).

Una mica de llengua

2011-07-26T15:20:00.004+02:00

Avui volia parlar una mica de llengua, ja porto una mica més de dues setmanes i ja em sento una mica capacitat de poder-ne parlar. Ara, no us espanteu, intentaré no ser massa tècnic, vull mostrar una mica el funcionament en general de la llengua islandesa, alguns trucs i símils amb d'altres llengües germàniques i indoeuropees en general i una mica la situació lingüística de l'islandès dins i fora de l'illa.

L'islandès és una llengua germànica i dins d'aquestes, si no m'equivoco és escandinava occidental. Diguem que per ordre de similaritat a l'islandès tindríem:

Faroès > Suec, Noruec, Danès > Alemany, Holandès, Anglès

Espero que s'entengui. Com que jo d'aquestes sé el suec, l'alemany i l'anglès doncs tinc una mica d'aventatge, però cal dir que no molta ja que l'islandès és una llengua molt difícil (dit per molta gent) i jo crec que és per dues raons principals:

Gramàtica complicada: La gramàtica del islandès és similar a l'alemanya, tots els noms poden tenir tres gèneres (masculí , femení o neutre), nombre (singular, plural) i cas (nominatiu, acusatiu, datiu i genitiu). Encara s'afegeix la dificultat que l'article definit (el, la) s'afegeix darrere del nom (com en el suec). Així hús és "casa" i húsið és "la casa". La dificultat gramatical afegida, que jo crec que el fa encara més difícil que l'alemany, és que casi totes les paraules canvien segons el cas, per exemple "Pastís gros" és Stór kaka [stour kaaka] però "Veig un pastís gros" és Ég sér stóra köku. [Ieg sie stoura kökü] Això ja reflexa una mica la dificultat, però cal recordar que hi ha 3 casos a part del nominatiu (el "normal") i que Noms, Adjectius i fins i tot els numerals 1,2,3 i 4 es conjuguen en nombre, gènere (els noms no) i cas.

Molt pocs manlleus: La llengua islandesa ha estat aïllada durant molt temps de les influències d'altres llengües com podríen ser el llatí (i grec), l'alemany, el francès o l'anglès. A més, en general, les polítiques lingüístiques són molt conservadores en el sentit d'intentar manllevar el mínim de paraules extrangeres i inventar-les ells. Així doncs, paraules tan internacionals com podríen ser telèfon (telefon, telephone...) o televisió (television, TV...) són sími i sjónvarp [siounvarp] (similar al Ferhnseher alemany). Això fa doncs que ni en les converses normals puguis identificar paraules extrangeres fàcilment. Un altre exemple podria ser el "fantàstic" (fantastisch (alemany), fantastisk (suec), fantastic (anglès)) és frábært [fraubairt].

Vista la dificultat de l'islandès us ensenyaré quatre símils amb altres llengües. Principalment:

Vocabulari: Principalment és vocabulari germànic i per tant pots identificar-lo sabent suec, i de vegades alemany/anglès. Per exemple Eyja [eiia] (øya [öia] en noruec, ö en suec i curiosament illa en català, tot i que crec que és casualitat). Takk (tak en suec, danke en alemany, thanks en anglès). Bæ bæ [bai bai] (bye bye en anglès). Drekka (dricka en suec, trinken en alemany, drink en anglès) i blá [blau] (blau en català).
Conjugació verbal: A diferència de l'anglès o el suec i similarment a l'alemany i al català, els verbs també es conjuguen segons la persona. El més típic és que per la primera persona del singular acabi en vocal (com en alemany) Ég sé o acabi en r (com en suec) Ég er. Per la segona del singular és típic que acabi amb r (com en suec) þú sér o amb t (com l'alemany) þú ert. Per la tercera, sol acabar amb r (com en suec) han sér, hún er. Per al plural, la primera persona casi sempre acaba amb -um (com en català, que acaba amb -em) við sjáum, við erum. Per la segona acaben amb -ið (com amb l'alemany en -t) þið sjáið, þið eruð. Finalment la tercera sol ser com l'infinitiu (com en alemany) þeir sjá, þær eru.

Acabat això tan tècnic, parlaré una mica de la situació de l'islandès i també una mica el fet d'aprendre llengües minoritàries.
L'islandès es parla només a Islàndia i la majoria dels seus habitants parlen també l'anglès, alguns amb una mica d'accent marcat, però el parlen. Del tema de l'anglès sempre se'n parla molt, de nou es demostra que en un país on no hi ha doblatge amb prou feines l'anglès es parla molt millor. Per altra banda és obligatori, si no m'equivoco, aprendre danès a l'escola, però podríem dir que passa una mica com amb l'anglès a catalunya i espanya, la gent l'aprèn a l'escola però són pocs els que realment el saben parlar. Hi ha molts joves que passen un any d'intercanvi a dinamarca o noruega per practicar el danès o el noruec.
En els últims anys la immigració ha crescut, com a tot arreu, i es veu que a Islàndia hi ha majoritàriament polonesos. Com que ja es mouen prou bé amb l'anglès i alguns fins i tot amb el polonès, n'hi ha alguns (no sé quants, ni si són molts) que no aprenen l'islandès. A més, la presència de tan turisme (jo m'atreviria a dir que al menys per l'estiu hi ha més turistes a l'illa que islandesos) l'anglès és molt extès. De vegades, islandesos es neguen a parlar l'anglès amb un telefonista o un cambrer pel fet de què estan a Islàndia i això és un tema que jo entenc perfectament, normalment si atenc una familia islandesa o bé ho intento en islandès o bé demano a alguna companya que els atengui. Si estas en el teu país, que a més és l'únic en el qual pots parlar el teu idioma és completament estúpid que t'atenguin en anglès (tu com a client islandès, el què si que pots fer en la meva opinió, és si no et molesta en aquell moment, voler iniciar la conversa en anglès i deixar que t'atenguin en anglès) però és ben clar que has de tenir el dret d'exigir l'islandès. No és pas que l'islandès es trobi en perill, crec jo, ja que a part de tenir una literatura molt forta, té un estat darrere que el recolza, però sí que cal entendre les exigències dels islandesos a voler parlar la seva llengua, de fet és totalment lògic i no sé perquè ho estic justificant.

El següent tema és el fet d'aprendre l'islandès o qualsevol llengua aparentment "menys útil". Per començar, jo crec que totes les llengües són útils. Quan deia que volia aprendre islandès (a catalunya encara) em vaig trobar amb més d'un que em deia "I no seria millor practicar l'anglès?" o "de què et servirà parlar islandès"? És veritat que al món segurament no hi hagi més de 400.000 parlants d'islandès, però aprendre la llengua, o alemnys fer l'esforç d'intentar-ho diu molt d'una persona i la gent del lloc realment ho aprecia. No només és la llengua, és el conèixer la nova cultura, una altra manera de fer i les immenses facilitats que això et donarà per conèixer nova gent, ja que en la seva llengua materna vulguis o no estaran més còmodes i d'alguna manera més predisposats a donar-se a conèixer i 400.000 persones són moltes a les que conèixer. Per altra banda, mai saps de què et podrà servir, la utilitat d'una llengua hi és sempre, el fet que hi hagi més o menys parlants només et dirà la PROBABILITAT que aquesta llengua et sigui útil. Ara, una probabilitat baixa no vol dir nul·la, ni molt menys. Segur que ningú es planteja el suec com una llengua útil, però en canvi a mi, el suec m'ha permès arribar a treballar en aquest hotel, perquè sense el suec no hagués pogut participar en el programa Nordjobb que m'ha donat la feina. Per tant, el nombre de parlants o la seva distribució només et diran ON has de buscar la seva utilitat. Clarament l'islandès a Brasil em servirà de ben poc, però jo busco oportunitats al nord i per tant m'és més útil que no el portuguès que és més parlat que l'islandès.
El mateix passa amb el català (suposo que ho haureu anat intuint al llarg de tot el post), clar que el català no et serà útil al Japó, però l'anglès tampoc t'ho serà molt més, si vols treballar al japó, aprèn japonès. Esclar que l'anglès t'ajudarà més que el català, però vulguis que no serà una sol·lució ràpida a curt termini però en cap cas definitiva. En canvi, si busques oportunitats a catalunya, el català et serà més útil (o hauria de ser-ho) que no l'italià o el portuguès. Però clar, no hi ha cap estat (fort, andorra no compta) darrera que recolzi el català i li doni credibilitat. És bastant fort que molta més gent conegui l'islandès que el català i en canvi l'un té més de 30 vegades més parlants que l'altre.

Espero haver-me explicat amb claretat.

Adventure nº1 (Jökulsárlón & Höfn)

2011-07-25T15:54:00.004+02:00

Avui tinc unes quants dies per explicar, i unes quantes fotos! Així que som-hi,

el primer dia (23-JUL) vaig sortir a les 13:00 amb el bus que va cap a Jökulsárlón [Iökulsaurloun] (el llag de la glacera), com que tenien lloc hi vaig poder anar gratis. En el bus vaig conèixer un parell de Sevillans que estaven encantats amb el seu viatge, ells estaven a Reykjavík. El Jökulsárlón és un llac tan maco com diuen ser i a part dels icebergs que hi ha, s'hi poden veure molts ocells i foques, nosaltres en vam veure una!

Aquí unes quantes fotos:

Un tros de gel a la platja, hi ha blocs ben grossos, tot i això el canal que uneix el llac amb l'oceà és prou estret perquè no s'escapin els icebergs grossos Vista del Jökulsárlón (1)A les meves mans sostenc un tros de gel de més de mil anys! En en van deixar menjar un tros. És tan compacte que tarda 5 vegades més en desfer-se que el gel normal, això diuen, no ho vaig notarHi ha trossos de gel coberts de cendra que gairebé semblen roques, a mesura que naveguen van donant voltes i es "netegen" tornant-se blancs i blavosos Aquest és el vaixell-bus que et porta a fer un tomb pel llacVista del Jökulsárlón (2)

A continuació, el bus va girar cua cap a Reykjavík i jo vaig continuar per encaminar-me cap al nord. Vaig continuar per la carretera principal i al cap de menys de 30 minuts i 11 cotxes en la meva direcció, una parella Suïssa, en Patrik i la Beatrix, em van deixar pujar al seu cotxe. Ells no anaven cap a Höfn [Höp(n)] directament, van voler parar a acampar en una granja d'entremig (en realitat dues) Hali i Gerði. Jo vaig decidir unir-me a ells ja que tampoc tenia moltes ganes de seguir al nord. Vam sopar junts i vam estar parlant una mica de tot, sabent que eren d'aprop de Zürich (però no d'Aarau). Va fer un dia assolellat i molt bo.

Vista des de Gerði (1)
Vista des de Gerði (2)

El dia següent (24-JUL) a les 9:00 ens vam posar en camí cap a Höfn, entremig però, vam parar a buscar una columna basàltica que hi havia d'haver (i no vam trobar perquè més tard ens vam assabentar que l'havíem passada de llarg). Després vam anar a visitar una glacera, el Heinabergsjökull (com no, una llengua del Vatnajökull). El Heinabergsjökull feia un llac molt similar al Jökullsárlón.

No vam trobar la columna però vam veure un lloc maco igualment

Finalment, cap a les 12:00 vam arribar a Höfn, tot i que ells volien visitar la "ciutat" i ens hi vam acabar creuant un parell de vegades, els nostres camins es van separar llavors. Jo vaig anar al càmping i vaig plantar la meva tenda. Em vaig buscar un lloc mínimament arraserat

Havent dinat vaig decir fer una mica de turisme per la "ciutat", ho poso entre cometes perquè a nivell islandès es podria considerar una ciutat ja que almenys té uns carrers ben definit, però no és més que un poble de costa. Allò que anomenaríem poble, no és més que quatre granges disseminades, com podria ser Núpar o Kálfafell (aquí aprop). Höfn [Höp(n)], posant aquesta n entre parèntesi perquè amb prou feines sona, no vol dir més que Port (Hamn en suec, Hafen en alemany, Harbor en anglès), en realitat el nom complert (tot i que ningú l'utilitza) és Höfn í Hornafirði. És, com el nom indica, una ciutat costanera que bàsicament es dedica a la pesca i es nota molt amb les cases, decorades majoritàriament amb temes mariners.

Vista del port (1)
Vista del port (2)
Cartell que avisa dels ocells que hi pot haver pel camí, amb un signe de batman per alertar també

Església de Höfn

En la meva caminada vaig trobar la piscina municipal i vaig decidir banyar-m'hi. Costava 450 kr i m'hi vaig estar dues hores, a unes piscines a l'aire lliure però amb aigua calenta, dos més petites amb aigua més calenta (38-40º i 40-42º). Relament s'hi estava perfecte i a més tenia dos tobogans que sempre fa gràcia baixar. A més a més, cal dir que hi havia bastanta gent, no sé si hi ha moltes més coses a fer per la gent d'allà, però la piscina no estava gens malament.

Foto des de fora, òbivament, no vaig dur la càmera a dintre

Va fer un dia amb molts núvols i no parava d'amenaçar de ploure amb petits plugims, tot i això el temps es va comportar i no va començar a ploure fins que em vaig posar a dormir.

L'últim dia, avui, (25-JUL) m'he despertat a les 8:00 hora a la que ha acabat de ploure, ja que m'havia despertat un parell de vegades abans plovent, i he aprofitat per plegar la tenda. He esmorzat i a les 9:15 m'he encaminat cap a casa amb l'esperança que algú em portés. Tot i això, la carretera principal (Ring road o þjóðvegur) passa a 4 km de Höfn, que he hagut de fer a peu sense que ningú m'agafés, han estat només 45 minuts.

Finalment al þjóðvegur

Arribat a la carretera principal, només he hagut d'esperar 20 minuts i 4 cotxes perquè m'agafés una parella alemanya que m'ha dut entre 20 i 30 km més al sud. Just al deixar-me, 1 minut més tard, m'ha agafat una furgoneta que m'ha dut directe a l'hotel. El conductor, en Biggi, era un noi d'uns 28-29 anys (no crec que més) molt simpàtic. Es veu que és propietari, amb dos amics més, d'un club a Reykjavík (Hvíta Perlan) i amb ells té també un lloguer de cotxes. Doncs ahir a al nit, el truquen de Djúpivogur (uns 80 km al nord de Höfn) que se'ls havia espatllat el cotxe i que en volíen un de nou. Va haver de marxar de Reykjavík amb un cotxe nou i conduir uns 800 km fins a Djúpivogur, a Höfn m'havia vist però es pensava que era un excursionista (jo crec que en aquell moment no havia posat el dit perquè anava per un caminet, però amb la parella alemanya l'havíem avançat i 20 km més enllà m'ha tornat a veure així que amb 1090 km a l'esquena, sense haver parat, m'ha portat fins a l'hotel. M'ha estat explicant com és el portar un club a Reykjavík i m'ha donat el cobtacte per si mai hi vaig, realment bona gent, segurament ell també tenia ganes de xerrar una estona perquè portava moltes hores conduint. El què m'ha fet més gràcia és que allà tothom es coneix, ens ha avançat un cotxe i diu "Aquesta és la mare d'una exnòvia meva", també, "jo vaig treballar aquí perquè el pare d'una amiga meva n'és el propietari" o "en aquella gasolinera, has de pitar i llavors surt l'amo de la granja i t'atén". Així és com funcionen les coses a Islàndia!

Per acabar, una curiositat, aquesta és la pinta de les matrícules dels cotxes de les illes Faroe (Føroyar, de fer "oyar" vol dir illes en faroès, s'haurien de dir els illes Far, opino) hi havia un cotxe aparcat al càmping i m'ha fet gràcia. Demà a treballar!

La bandera de les Føroyar és blanca amb la creu vermella resseguida de blau

Missió abortada

2011-07-22T23:08:00.003+02:00

Bé, no us havíeu d'esperar cap post avui. M'he llevat i a les 10 en Johannes, el company suec que té carnet de conduir, m'ha acompanyat cap a Klaustur per poder fer les compres per la meva ruta, com que ell no tenia res a fer ha acceptat de bon grat.

A les 12:40 he decidit començar a caminar amb la meva motxilla ben carregada i amb moltes ganes. Aquestes ganes han rebut un cop fort quan havent caminat durant 15 minuts s'ha posat a plovisquejar, tot i això, he pensat que seria una de les pluges que acaben abans d'haver començat seriosament. He estat caminant mitja hora sota la pluja i en vista que els núvols es dirigien cap on anava jo, fins i tot se'ls intuia un somriure maliciós, he perdut tota motivació. Pot posar-se a ploure, sí, però no a mitja hora de camí, això no, a més a més, no hi ha cap lloc on em pogués arraserar quan vulgués dinar, no hi ha cap tipus d'arbre ni tampoc estava a prop de la paret per veure si trobava algun forat. Així he donat mitja volta i he aparegut triumfalment a l'hotel de nou. La pròxima vegada hauré de consultar la veðurspá [veðürspau] (previsió meteorològica).

I precisament en vista a això, he decidit que demà em dirigiré cap al nord-est. Primer, vull anar al Jökullsárlón [jökutlsaurloun], el nom consisteix de tres parts jökulls- (glacera) -ár- (riu) -lón (llacuna). Vé a ser el llac del riu de la glacera o llac de la glacera directament, ells de fet el tradueixen com a Glacier Lagoon. Després vull dirigir-me cap a Höfn [Höp(n)] on vull passar la nit. El següent dia o bé visito Höfn i passo el dia allà o arribo fins a Egilsstaðir [égilstaðir]. Tot això ho vull fer a dit, autostop. És realment molt "popular" per aquí i és el millor pais per fer-ho ja que només hi ha una carretera i la gent és, en general, molt amable. De fet avui, tornant de Klaustur, hem portat a un autoestopista belga que volia anar a Skaftafell [skaptafetl] un bon tros fins a l'hotel on ha hagut d'esperar uns tres quarts d'hora em fa l'efecte fins que algú se l'ha emportat més enllà. El meu company, en Johannes, ha anat a Skaftafell a dit també i diu que té pensat fer una volta per Islàndia de la mateixa manera.

Mostra Llocs on vull anar (1) en un mapa més gran

Espero que les previsions meteorològiques siguin més o menys fiables, en tot cas demà ha de fer bon temps per tot arreu, el problema serà diumenge que ha de ploure a casi tot arreu excepte l'est del pais, motiu pel qual m'he decidit per aquesta ruta. Ja us diré el què i esperem que no escrigui més en el blog mentre no sigui necessari!

Avui no hi ha fotos per raons òbvies.

Fuglar og fossar

2011-07-22T01:25:00.005+02:00

[Traducció del títol: ocells i salts d'aigua]

Avui també he començat a les 15:00 com ahir, però en canvi de fer el mandrós, he anat a fer una excursioneta. Tot per poder-me calentar per aquests pròxims quatre dies que tindré lliures en els quals penso caminar i per tant no podré fer cap post al blog, quan torni ja us explicaré el què.

L'excursió d'avui ha durat 2 horetes (tampoc l'he feta molt llarga) però he caminat uns 10 km, amb un desnivell d'uns 150-200 metres. Està prou bé. He seguit el riu Brúará [Bruarau], el riu en què m'he banyat, i després he pujat a mig un turó per tenir tota la vista de la zona costanera, que és molt plana. Després he seguit a la mateixa alçada fins que he trobat un riu i l'he seguit de baixada, amb totes les cascades que feia. He arribat a Kálfafell [Kaulfafètl], el poble del costat de Núpar, i he seguit la carretera fins a l'hotel. Pel camí he trobat uns quants ocells curiosos i els he pogut observar una estona, realment ha sigut molt interessant. Us deixo unes quantes fotos:

El Brúará

Paret dels costats del riu

Una aranya!

Vista des de dalt, fixeu-vos en la vastedat de la plana

Un ocell!

L'impressionant Lómagnúpur

El riu que he seguit, des de dalt

Un altre ocell diferent!

Primera cascada

Segon salt d'aigua (foss)

I les cascades vistes des de baix!

Per la nit he servit al restaurant i ha vingut una colla de 12 sabadellencs. Quina gràcia! Cada cop vénen de més a prop, a veure si un dia faré de cambrer als meus veïns! A ells també els ha fet molta gràcia, i com que sabien el meu nom (els l'he dit) sempre em cridaven a mi, o quan els treia els plats em deien "Gràcies, Marc!". Ha estat molt divertit.

Com he dit, durant aquests pròxims 3-4 dies no escriuré res, ja us contaré com ha anat la meva ruta. Demà em llevaré d'horeta, intentaré que algú em porti fins a Kirkjubaearklaustur per fer alguna compra i cap al migdia em posaré a caminar en direcció interior amb l'esprança de trobar-me el Siðujökull, un braç de la glacera del Vatnajökull. El següent dia, vull vorejar la glacera i dirigir-me cap a un llac que es diu Grænalón (llac verd). El tercer dia vull pujar el Lómagnúpur que em té tan fascinat. I finalment intentaré tornar el quart dia, si pot ser aniré cap a la carretera i si amb una mica de sort em porten a l'hotel i arribaré abans i menys cansat!

Ja us diré el què!

Llet i cosetes

2011-07-21T01:16:00.003+02:00

Abans de començar, em disculparé per la manca de post ahir. La veritat és que tampoc tenia molt a dir, em vaig llevar a les 6:00 per entrar a treballar a les 6:30 i vaig sortir a les 23:00 (amb una pausa llarga entremig). Una cosa que sí que m'agradaria comentar és que per molt que em llevés a les 6:00, el sol ja havia sortit feia estona i feia la mateixa llum que a les 10:00, cosa que em va ajudar molt a superar el fet de matinar tant.

Avui he començat a les 15:00 i realment no he fet molta cosa pel matí més que llegir i esmorzar i dinar amb mitja hora de diferència (acabant d'esmorzar a les 11:00 i entrant a dinar a les 11:30). A l'hora de sopar hem tingut una taula de suecs, una de francesos i una d'italians a part d'una familia canadenca i algunes més. Els canadencs eren del Québec i també hi eren ahir. Al principi vaig pensar que eren nord americans perquè parlaven un anglès molt bo i amb cert accent americà. Després però els vaig sentir parlar francès, però em va estranyar que fossin francesos amb un anglès tan bo. Els ho vaig comentar i el va fer bastanta gràcia, i em van dir d'on eren.

Skyr

He pensat que avui podria parlar una mica de gastronomia. Sobre gastronomia tinc pensat fer uns quants posts, en el d'avui en concret pensava parlar dels làctics i més precisament d'un anomenat Skyr.

En la cuina islandesa, i l'escandinava en general, els làctics juguen un paper molt important (sobretot en l'esmorzar, sobre el qual també pensava fer-ne un post). En una taula d'esmorzar islandesa pots trobar tot tipus de làctics. Mjólk [mioulk], surmjólk [sürmioulk], jógúrt [iougurt], skyr [skir]...

AB-mjólk, un altre nom per la surmjólk

Tal com els he anomenat el primer, Mjólk, és simplement el nom islandès de la llet (mjölk en suec, Milch alemany, milk anglès) normalment per beure'n un got. Seguidament, tenim la surmjólk. Veiem que una part del nom és llet, el prefix sur [sür] vol dir àcid (sour en anglès, sauer en alemany). És llavors una llet àcida, bé. Té una textura com la del iogurt però més líquid. És el què en suec s'anomena Filmjölk o només Fil i ja n'havia escrit en el blog. A continuació tenim el jógúrt, que no té gaire secret. És iogurt. Tot i això pot ser com el què estem acostumats o una versió més líquida. Llavors és similar al surmjólk però no tan àcid.

Un pot gros de Skyr que vaig esmorzar el dia que anava cap a l'hotel

Finalment tenim l'exclusiu làctid de l'islàndia, el Skyr. Què és el Skyr? Bé, el skyr és tècnicament un formatge fresc (no sé molt bé què implica això). Jo m'atreviria a dir que té el gust d'un iogurt una mica més àcid (potser com la surmjólk) i una textura com la del Quark. Tot i això moltes vegades també pots trobar Skyr de diferents gustos, a l'hotel servim Skyr de vainilla per esmorzar i de fruites del bosc com a postre pel sopar. El skyr és exclusiu d'islàndia i n'estan força orgullosos, és molt saludable i també molt bo. Ja el dia que vaig arribar en vaig comprar al supermercat de diferents gustos i de natural i em va agradar molt, de fet a mi quasi tots els làctics m'agraden molt.

Skyr de préssec, mmmmmm, boníssim!

El bosc que va convertir-se en un desert

2011-07-18T23:31:00.004+02:00

Avui havia de començar a les 15:00 també, i com que els suecs tenen dies de festa, han anat a fer una mica de turisme. La Sigrún també volia que hi anés i m'ha dit d'acompanyar-los i de començar a treballar quan arribés. Així, me n'he pogut anar amb ells a Ingólfshöfði [Ingoulfshöfði] (ahir vaig explicar la pronúncia de ð) que no vol dir res més que Cap d'Ingólfur (höfði és cap, paraules similars: huvud en suec haupt- en alemany). Aquest cap està aquí:

Mostra Ingólfshöfði en un mapa més gran

El cap d'Ingólfur, a part de ser vist des de molt lluny perquè bàsicament és com una muntanya que sobresurt de tota la costa plana, és allà on va arribar per primera vegada Ingólf Arnarsson, el poblador víking de Noruega. Allà va instal·lar el seu campament on hi va passar un estiu i un hivern, llavors es va traslladar cap a Reykjavík.

El cap, com he dit abans, pot veure's des de molt lluny, fins i tot a l'interior ja que la zona on està situat és totalment plana, una extensió vastíssima de plana amb sorra negra, també anomenada el desert (no recordo el nom en islandès):

La pregunta podria ser llavors, perquè va voler Ingólfur Arnarsson instal·lar-se en aquell desert de sorra negra? La resposta ens l'ha donada el guia i és força simple. Al 870 d.C quan Ingólfur va arribar allà, aquella zona era un bosc amb extensos prats i originàriament s'havia anomenat la zona bella (també he oblidat el nom islandès). És per això que Ingólfur va decidir instalar-s'hi. Tot i això, va enviar monjos irlandesos a recórrer tota la costa per trobar algun altre lloc. És llavors, després de l'hivern, que va amb els monjos per instalar-se a Reykjavík (per cert, Reykjavík vol dir "badia del fum", Reyk (rök en suec, rauch en alemany) és fum, Vík (vik en suec) és badia).

Com va arribar la zona bella a convertir-se en un desert? Bé, per això hem d'avançar en el temps fins als voltants del 1300 (no recordo ben bé l'any). Aquell any hi va haver l'erupció més catastròfica del volcà Hekla (també el cim més alt d'Islàndia). Va passar una mica com el què va passar amb el Grimsvötn la setmana passada, tot el gel de la glacera (en el cas del Hekla, 600 metres de glacera) va fondre's a causa de l'erupció del volcà. Això va causar unes riades impressionants que van arrasar tot, TOT, el què es van trobar per davant, granges, l'assentament, i tot el bosc. Així va desapareixer la zona bella.

La sorra negra és una altra cosa, aquesta és molt més recent, de les últimes dècades, i vé, com no, també dels volcans. No és cendra volcànica ja que no és tan fina, però té el mateix color i composició similar.

Una mica d'història i una mica de biologia. El cap d'Ingólf és un lloc on molts ocells de diferets espècies fan el seu niu. Quan caminavem per allà havíem de vigilar no apropar-nos als nius perquè alguns ocells són molt agressius i alguns realment ens volaven molt aprop per amenaçar-nos.

Finalment, també hi ha uns ocells molt particulars d'Islàndia (i illes Faroe) anomentars Fratercula en llatí (Puffins en anglès Lundar [Luntar] en islandès). Tot i això, no n'he pogut fer cap foto ja que estaven molt lluny, els he pogut veure a través d'uns prismàtics que ens han deixat, així us deixo una foto d'internet, perquè us feu una idea de com són (són com petits pingüins):

Per la tarda/vespre he servit el sopar, han vingut dos grups espanyols, sempre fa gràcia poder tenir una conversa distesa. Demà he de començar a les 6:30 per fer l'esmorzar, així que us deixo aquí, perquè a més tinc companyia a la sala d'estar i m'estan desconcentrant.

Lectura al camp de lava

2011-07-17T16:33:00.003+02:00

Avui he tingut un dia tranquil, no he entrat fins les 15 de la tarda i he aprofitat el matí per fer una mica el mandra, recollir les meves coses i llegir una mica. Despré a la tarda he acabat d'arreglar habitacions, tot i que la majoria de feina ja estava feta, i després he preparat el menjador així com he estat fent-hi de cambrer. La veritat és que m'agrada força això de fer de cambrer, bàsicament perquè dóna a lloc a parlar amb molta gent amb diversos idiomes i a tots els fa gràcia que els parlin en el seu idioma, fins i tot he atès un home en islandès tot i que és difícil ja que preguntes tan simples com "Número d'habitació?" poden desencadenar en respostes molt llargues i sortides de tema davant de les quals m'he de rendir i dir "D'acord, no entenc l'islandès, en anglès si us plau, o sinó el pot atendre aquella noia".

Avui hem tingut uns suecs i m'ha cridat l'atenció que dos d'ells han demanat dues vegades un xarrup de "Brennvin" un licor islandès. Els suecs són bastant de licors em fa l'efecte. De nou, els alemanys m'han confirmat que els agrada la cervesa. Finalment la jefa de l'hotel m'ha dit que li agradava la feina que estava fen de cambrer i que intentaria posar-m'hi tant com pugués, cosa que m'agrada força.

Després de plegar a les 22:30, he sortit a llegir una mica, aquest és l'aspecte del lloc on normalment m'assento per llegir, està molt bé perquè és molt irregular i el terra és molt tou de manera que pots seure a qualsevol lloc còmodament i a tota hora hi ha prou llum per llegir.

Demà vaig a Ingolfshöfði (la lletra ð es pronuncia com la z castellana però sonora, m'explico, com la d quan parlem ràpid, per exemple en "cada dia" no diem caDa Dia amb una d marcada, sinó mol més lleugera, també és com la "th" en l'anglès "the" o "then" però no com "think"). Ingolfshöfði és el primer lloc on Ingólfr Arnarson [Ingoulfr Arnarson] va arribar quan va descobir Islàndia (Ingólf Arnarson va ser el víking noruec que va iniciar la colonització d'Islàndia "en sèrio", abans només hi havia monjos Irlandesos dispersats). Ja us explicaré com m'haurà anat, tot i això demà al vespre he de treballar i passat demà començaré ben d'hora, així que intentaré trobar un foradet!

Pels més escèptics

2011-07-16T20:16:00.005+02:00

Ahir vam sortir per Kirkjubæjarklaustur per la tarda a prendre alguna cosa, una mica car però és comprensible perquè bàsicament hi ha turistes i pel perdut que està allò.

Entrant a la cafeteria

Avui també ha estat un dia tranquilet, he entrat a les 9:00 i a les 16:00 ja hem acabat d'arrglar habitacions. Avui tampoc hauré de servir el sopar i per tant ja estic lliure. Després de treballar he aprofitat que encara tenia una hora i mitja pel sopar i he anat cap al riu on vaig anar ahir corrent i ja que feia un dia preciós, fins i tot amb sol i caloreta, per anar a banyar-m'hi:

El lómagnúpur, no sé si es veu bé a la foto però al natural és una paret força espectacular, ja hi aniré

El riu!I dibuixos sospitosos...

Per altra banda he sentit gent que no es creu que estigui a Islàndia, que tot aquestes fotos les ha fet algú altre, fins i tot es comenta que "Sastrey á Íslandi" són els pares. Bé, per aquests escèptics aquí teniu unes quantes fotos que m'he fet on hi surto jo:

Brrr fred!
Ecs! Cendra!
Yiih!
I aquí el sol s'ha dignat a sortir d'entre els núvols! Just per assecar-me!

Per cert! Tinc una petita llista al cap de coses que he d'escriure, potser faré un apartat al blog on la posi, però si hi ha alguna cosa de la què vulgueu especialment que parli, no dubteu en demanar-m'ho!

Una mica de calma

2011-07-15T22:42:00.004+02:00

Avui és un dia més tranquil i la majoria hem acabat de treballar ara, sobre les 17:00. Així tenim una mica de temps lliure per fer una mica el què vulguem. Al matí hem arreglat habitacions, i ara ja estem. Jo he sortit a córrer una mica abans d'anar a sopar ("sopem" a les 17:30), tot i això, m'he trobat amb un riu i m'hi he entretingut una bona estona...

Diverses vistes

Cel blau! Feia temps que no en veiem!

La boira que ens acompanya cada dia, sigui l'hora que sigui aquesta és més o menys la llum que hi ha sempre, de constant

Un riu! Més gran que el què vaig trobar l'última vegada!

Un dia m'hi banyaré!

Un riu que té cendra com a ribera

Ara que hi sóc, us explicaré una mica els horaris que hi ha en general a l'hotel. Normalment funciona de la manera següent; a les 6:30 s'obre la cuina per preparar les últimes coses per l'esmorzar i les més fresques (les altres es preparen el vespre anterior), a les 7:00 comença l'esmorzar i per tant qui l'hagi de servir. Sobre les 9:00 la gent comença a a marxar i és quan es fa tota la neteja d'habitacions i es preparen això normalment porta unes 7 hores, i sobre les 17:00 és quan s'acaba de fer tot això, si n'hi ha moltes, doncs cap a les 18:00. Entre mig tenim l'esmorzar entre les 7 i les 9. Cap a les 11:30 hi ha el "dinar", cap a les 15:00 hi ha un "coffee break" i a les 17:30 i ha el "sopar". Després, més cap a les 21:00 de vegades també mengem alguna cosa, sobre tot els què encara treballem i estem servint. Servir el sopar implica entrar a les 18:15 o 18:45, preparar-ho tot i a les 19:00 comença el sopar. Sobre les 21:00 acaben les últimes persones i fins les 23:00 o una mica més tard, es prepara tot per l'esmorzar del dia següent així com es netegen tots els plats, la sala, etc... això és més o menys el què passa, o del què m'he percatat en aquests dies.

Aprofito per deixar-vos també algunes fotos de la recepció, la cuina, la sala on mengem i el lloc que tenim els del personal per viure.

La recepció (una mica borrosa)

La cuina amb en Marco (DE) i la Sigrún (IS, ha vingut avui, és cambrera i té el mateix nom que la jefa, per què no us confongueu)

Més cuina amb el xef Korni (IS)

La sala de menjar amb (esquerra a dreta) Fjóla (IS), Elina (FI), Johannes (SE), Milla (SE) i Malin (SE)

La cuina amb en Korni i la Dora (IS)

El lobby de l'hotel

L'hotel per fora

L'entrada de la casa de personal amb totes les nostres sabates

La sala d'estar

I la sala d'estar des de l'altra banda

Per cert, tots aquests dies hem tingut molta boira i plugim, però res molest de debò. Avui torna a sortir el sol però no com quan us vaig ensenyar les fotos, encara hi ha molts núvols, però fa un dia força més maco que els anteriors, quina sort que tinguem lliure la tarda. Ah! I la Sigrún ens ha felicitat avui pel servei d'ahir a la nit, perquè ella no hi va ser i ens en vam sortir molt bé, hi va haver ahir un moment en què anavem estressadíssims, però va acabar anant tot molt bé.

Ara (2h més tard) hem anat a Kirkjubæjarklaustur a prendre alguna coseta, ja en penjaré alguna foto demà.

Gent de la terra

2011-07-15T01:47:00.004+02:00

Abans d'anar a dormir escriuré una miqueta. Avui el dia també ha estat molt llarg, treballant de 9:00 a 23:30 amb una pausa de 17:00 a 18:45. Aquests últims dies està venint molta gent a l'hotel i a causa de l'erupció aquella, que ha causat bàsicament unes inundacions, sóm poc personal ja que el personal que tenia dies lliures té problemes per venir, tot això junt fa que haguem de treballar moltes hores.

Com sempre, pel matí hem arreglat habitacions i per la nit hem servit el sopar. Avui per sopar teníem alemanys de nou, que han demanat cervesa, holandesos a qui els agradava força el vi negre i danesos que ni fu ni fa. Finalment, també hem tingut valencians, quan he els sentit parlar he saltat i he dit "aquests els atenc jo!". Realment fa il·lusió poder trobar gent de la terra i poder parlar una mica de català (o castellà amb alguns). A ells també els ha fet molta gràcia que els atengués un cambrer de Barcelona. Bé, el menjar a l'hotel és un buffet però la beguda que no sigui aigua (ni cafè o tè) no està inclosa. Al final del dia, com que hem fet molta feina, hem pogut beure una cerveseta islandesa, Víking, que no està gens malament.

Demà o un dia amb més temps intentaré fer un post de la casa on visc, la gent amb qui treballo i/o l'hotel més a fons, a part ja tinc planejada una ruteta de 3 o 4 dies per quan tingui festa, crec que em pot sortir una cosa bastant maca.

Des de dins

2011-07-13T23:26:00.002+02:00

Avui tampoc hi haurà fotos, bàsicament perquè no hi ha temps. Tot i això es poden explicar moltes coses sense imatges. Com vaig dir ahir, avui seria un dia llarg i si no fos perquè les meves companyes, sabent que ahir vaig treballar moltes hores i avui també, m'han dit que podia marxar abans (a més demà també hi haurà força feina). Així, avui he entrat a les 9:00, tres quarts de nou per esmorzar (tot i que he descobert que necessito més temps perquè els esmorzars són més potents... ja parlaré de gastronomia un altre dia) i hem començat a fer TOTES les habitacions (exepte dues), és a dir 78 habitacions que s'havien de netejar i fer de nou. Hem sigut molta gent però ens hi hem estat des de les 9:00 fins les 18:45 (amb pauses per dinar i sopar). Això però no és tot, perquè a mi i algunes més ens ha tocat servir el sopar, de 19:00 a 23:00, però jo, com he dit, m'he pogut escapar a les 21:00. Hi ha molta feina, però cal dir que l'ambient és molt agradable i a més servir no és tan estressant normalment com n'havia tingut la primera impressió de les adolescents angleses.

Com han comentat al post anterior, és molt interessant veure tot el què passa en un hotel/restaurant des de l'altra banda, com es comporta la gent de diferents països i això. És molt interessant, avui per exemple hem tingut un grup d'alemanys i austríacs, un grup de francesos, un parell de families angleses, una danesa, francesa, belga i suïssa.

Bé, els alemanys han demanat molta crevesa i s'han estat força estona amb el postre, els anglesos de nou eren molt polite i deien thank you tota l'estona, els francesos només dominaven la seva llengua (els alemanys no ho sé perquè els he atès en alemany) i anaven força a la seva. És força interessant perquè vulguis o no, en general, sí que veus una manera de fer similar per a la gent d'un mateix lloc i fa gràcia perquè realment d'adiu força als estereotips que tenim, això no vulgui dir que hagin de ser certs en tothom, òbviament ho sabem tots crec, però sí que per norma general, o en massa, es compleixen. Per altra banda, tots pensaven que jo era italià, no crec que tingui molt accent en el meu anglès, però potser el meu físic no és precisament el d'un islandès.

Fully booked

2011-07-13T01:42:00.002+02:00

Avui us escric una mica més tard i molt cansat, a més no hi haurà fotos :(

La jornada ha estat llarga, he començat a les 7:00 i he estat fins les 16:00 després he tornat de 19:00 a 23:00 i és que aquesta nit l'hotel estava totalment reservat i hi havia molta feina, calia netejar les habitacions (demà serà el dia fort, perquè totes hauran estat utilitzades) i hem hagut de ser força gent a les hores de menjar. Avui, no només he netejat lavabos, al matí estava de cambrer vigilant que no faltés de res per l'esmorzar, després hem arreglat habitacions, i pel vespre he fet de cambrer al sopar. Teníem un grup de 52 british teenagers (totes noies) que ens han portat força feines, ara, s'ha de dir que eren totes molt educades thank you tota l'estona. Més tard hem tingut un grup de 37 francesos que no agraïen tant però per altra bada ens han donat un segon torn una mica més tranquil. Avui estic força exhaust i a més el temps que ha fet no era gaire bonic, tot el dia núvol i moltes estones de plugim. Tampoc em queixo, perquè no era un temps insuportable!

Demà entro a les 9:00 així que suposo que tocarà arreglar habitacions, com he dit, moltes. A veure si hi ha sort i es pot fer ràpid.

Primer dia de feina

2011-07-11T20:34:00.008+02:00

Això ja comença a ser serious bussines amics, avui he tingut el meu primer dia de feina, mi massa cansat ni massa lleuger, no vol dir que hagi de ser així cada dia, estic segur que em tocaran dies llargs i dies menys llargs, però per ser el primer ha anat prou bé.

Avui parlaré una mica de tot, on i amb qui visc i treballo així com un tast dels preciosos voltants de l'hotel. Tot i això, tampoc hi aprofunditzaré gaire ja que això encara són primeres impressions i qui sap, potser avui us dic que netejar lavabos és fantàstic i tots sabem que no ho és. Així doncs, aquest és l'hotel on treballo:

i aquesta és la caseta de personal on visc:

avui però, només us ensenyo la coberta del llibre, que molts direu que és una mica lletja, i potser teniu raó, un hotel fet de contenidors al mig de la natura... bé, no és molt maco. Però tampoc ho jutjarem tot per la coberta... l'hotel per dins està prou bé, les habitacions millor i allà on es allotgem no està malament. Cal dir però que està al mig del no res.

Amb qui treballo? Doncs bé, força gent. La jefa es diu Sigrún [Sígrun] i és islandesa. Llavors tenim el chef islandès també, i bastants treballadors de la meva edat, islandesos/es, suecs/es una finlandesa i una mexicana així com un alemany. Així doncs, els idiomes a la feina han estat de moment, islandès, suec, alemany, anglès i castellà, prou bé considerant que només n'hi ha un que no entenc.

Veieu l'hotel?

La feina d'avui, i de molts dies, ha consistit en netejar les habitacions. Jo he decidit fer els lavabos, ja que dintre de tot portava més temps però menys quantitat de coses a fer. Al netejar hem de ser molt meticulosos i perfeccionistes, hem de deixar totes les habitacions com noves i és que els clients poden arribar a queixar-se per tot, i això cal evitar-ho. S'han de deixar totes les habitacions igual, òbviament ni una taca de pols o cendra (i és que la cendra s'escola per qualsevol lloc! Obres la finestra una estona i sense adonar-te'n tens l'habitació plena de cendra. És tan fina que fins i tot amb les finestres tancades acaba entrant per algun lloc!) i cal deixar tots els mobles ben col·locats. He entrat a treballar a les 10 i sobre les 16:30 m'han dit que ja estava, com us he dit, un dia no massa llarg. De moment demà em tocarà entrar a les 7, a veure què tal!

Cendra!

Acabat de treballar he volgut fer una passejada per la zona ja que avui feia i fa un dia preciós (així com ahir vaig arribar, va estar fent boira i plugim tot el dia). Us deixo alguna foto de la zona i dels voltants perquè realment sóm impressionants:

Paissatge amb cendra

Espiant ovelles

...de cop et trobes un riu!

La muntanya del fons, lómagnúpur [Loumaknúpur] és força impressionant, no sé si veieu que és tot pla i de cop s'alça aquesta bestialitat

Per cert, he canviat la imatge del fons del blog, que ara ja és meva (abans era una que havia trobat per internet) tampoc es nota molt però així ho fa més autèntic

Camí a l'hotel

2011-07-10T21:26:00.006+02:00

Avui he anat cap a l'hotel on estaré treballant aquests dos mesos. Es diu Islandia Hotel Núpar i està al poble de Núpar, no gaire conegut, però a prop d'un de més gaire conegut (pels islandesos esclar!) anomenat Kirkjubæjarklaustur [Kirkiu-baiar-klöistur] (pels que llegien quan estava a suècia, normalment posava la paraula en l'idioma original i entres claus [] una aproximació de la pronúncia de com ho faríem en català, en el cas de la ö, em refereixo a la vocal entre la "o" i la "e" que en alemany s'escriu ö, així podeu posar un so a aquestes paraules tan impronunciables a primera vista). Ja que hi sóc, us explicaré què vol dir el nom. B´, com deveu haver vist en la pronúncia, la he separada en tres parts. La primera Kirkju- [Kirkiu] vol dir església (Kirka en suec, Kirche en alemany, Church en anglès) la segona -bæjar- [baiar] vol dir poble (by [bü] en suec) i finalment -klaustur [klöistur] que vol dir convent (Kloster en suec i alemany, claustre en català). Així és com he fet jo per recordar aquest nom tan llarg, que els mateixos islandesos escurcen simplement amb Klaustur.
Havent fet aquesta aclaració lingüística, que a mi m'agrada tant, seguiré amb el què anava dient. Klaustur està al sudest d'islàndia i té poc més de 160 habitants (font: Wikipedia amics meus). Per arribar-hi, cal agafar un bus que recorre l'única autopista de l'illa, la þjóðvegur [thiouthvegur] (o ring road) de la manera següent:

Mostra Camí original en un mapa més gran

Però ja sabem tots que el meu viatge no són flors i violes, jo volia fer-ho diferent i és que avui al matí, quan he anat a agafar el bitllet de bus m'han dit, "no, és que la carretera de Skógar [Skougar] a Vík [Vic] està tancada i el bus farà una ruta alternativa".

Mostra Ruta Alternativa en un mapa més gran

Aquesta ha estat una total aventura, i és que no hem anat per l'autopista (bé, quan dic autopista us heu d'imaginar una carretera de dos carrils, un per anar i l'altre per tornar, i gràcies) aquesta anava pel mig de les muntanyes per camins de terra que no paraven de fer pujada i baixada així com creuar rius (però creuar-los per dins, no per sobre). Com deia l'Hatori, "Saltant per les muntanyes i travessant els rius" o el què fos... no me'n recordo molt bé la veritat.

Landmannalaugar

Al mig de la ruta hem parat a Landmannalaugar [Lant-manna-löigar] a dinar, on he tingut l'oportunitat de xerrar uns deu minuts amb uns islandesos que m'han dit el perquè estava tallada la carretera i és que pel què es veu hi ha hagut una petita erupció o activitat volcànica del volcà Mýrdalsjökull [Mir-dals-jökutl] que ha provocat una espècie de riades o jo què sé... aquest volcà està força aprop del famós Eyjafjallajökull [Eiya-fiatla-iökutl] (ja que estem d'apunts lingüístics, el nom extranyíssim d'aquest volcà no és més que illa-muntanya-glacera, Eyja- [eiya] illa (ö en suec), -fjalla- [fiatla] muntanya (fjäll [fièl] en suec, felsen en alemany) i -jökull [iökutl] que no té cap similitud en alguna paraula que conegui). Així doncs, una erupció m'ha fet canviar la ruta que d'haver arribat a les 13:45 a l'hotel ho he acabat fent sobre les 18:00. Tot i això, la zona per on he anat és preciosa i us en deixaré alguna foto. Per cert, temperatures entre 9ºC i 19ºC, com a mi m'agraden! XD (de moment positius haha)

Matrícula amb la lletra Thorn (þ) que es pronuncia com la "th" anglesa o la "z" castellana

Vistes des del bus (1)

Vistes des del bus (2)

Per aquests camins es ficava el bus...
Una altra parada que hem fet

Riu a la parada

Formacions rocoses que no sé com anomenar... columnes basàltiques m'atreviria a dir

Fugint de la nit

2011-07-09T16:18:00.009+02:00

Ja hi sóc! Després d'un viatge llarg, més per les esperes que pels vols, he arribat a Reykjavik! Ja em toca omplir el blog de nou, amb posts diferents cada dia, a veure si me'n surto. De moment estic a la biblioteca municipal de Reykjavík (Brogarbókasafn Reykjavíkur).

Ahir vaig sortir de casa a les 6:30, bàsicament perquè així la meva mare em podria portar en cotxe (sinó, hagués d'haver anat amb tren i aquestes coses) i vaig arribar cap a les 7:00 al Prat. Allí hi vaig haver d'esperar, dormint una mica o intentant-ho almenys, fins els vols de les 9 quan vaig facturar la maleta. Tot havia d'anar bé i havia de marxar amb l'avió a les 11:05 per arribar a Madrid a les 12:25 i agafar un vol cap a londres a les 13:45. Però bé, bé, no va anar. El vol va sortir a les 12:25 de Barcelona i vaig arribar a les 13:40 a Barajas, em vaig morir de nervis durant tot el vol i quan ja semblava que entrava a l'avió em diuen "No, tu ja no pots entrar en aquest avió". En aquell moment vaig muntar un numeret de que si jo havia d'anar a Londres a agafar un altre vol, de què el seu vol havia fet 1h20min tard... etc, no em van fer gaire cas i em van enviar a l'oficina d'informació. Allà va anar millor, em van canviar el bitllet per un vol que marxava a les 16:30 i arribava a les 18:50 (hora anglesa), prou bé perquè el meu vol cap a Keflavik (Aeroport de Reykjavík) marxava a les 21:10. Aquest vol també va sortir 40 minuts tard però ja no em va fer patir tant. El vol de Londres a Islàndia, ja per no canviar la tònica del dia, va sortir tard també i va sortir de nit.

Era de nit, fosc fosc quan vam sortir de Londres i vaig pensar que ja s'havia acabat el dia. Al cap d'una estona d'estar volant vaig començar a veure llum a l'horitzó. Cada cop es feia més clar, fins que vam arribar a l'aeroport de Reykjavík, on no feia sol, però la llum era la mateixa que just després de pondre's.

Arribada a les 23:50 (hora Islandesa) a Keflavík

L'aeorport de Keflavík està a 50 km de Reykjavík, així doncs encara em quedava una bona estona d'autorcar fins arribar al càmping. Finalment vaig arribar al càmping cap a la 1 de la nit i entre totes les històries a les 2 vaig anar a dormir, aquestes fotos són d'aquelles hores:

I aquesta d'avui al matí (les 9 em sembla)

A Islàndia, em fa l'efecte que ara som 2 hores abans que a Barcelona perquè a Londres vaig canviar el rellotge i a Reykjavík ho he hagut de fer una altra vegada. Avui estic fent visita turística per Reykjavík i demà aniré cap a l'hotel on treballo tot i que el viatge em fa l'efecte que també serà un pèl turístic. Us deixo amb algunes fotos sense gaires comentaris, a part de dir que m'està fent un dia preciós i que la ciutat i la zona és molt maca:

Escultura del vaixell Víking al passeig marítim

Vista des del passeig marítim (1)

Vista des del passeig marítim (2)

Llac Tjörn

Llac Tjörn

Parc al costat del llac Tjörn

Illeta al llac Tjörn

Escultura (n'hi ha moltes per tota la ciutat i de tots tipus, antigues, modernes... etc)
Hallgrímskirkja (Església de Hallgrím) des del carrer Skólavörðustígur

Obrint el diari he vist la foto d'aquest nen amb una samarreta coenguda (la notícia no té res a veure amb el barça)

I la resta de fotos:

Reykjavik

Kungsberget

2010-02-12T11:05:00.002+01:00

Ahir no vaig escriure cap post perquè vaig arribar molt cansat a casa ja que vam anar a esquiar. A una hora de Trödje, tenim unes pistes que es diuen Kungsberget (La muntanya del rei) un petit turó que està prou bé per anar-hi a esquiar:

Els dijous per la tarda també està oberta de 18 a 21. Així vam aprofitar per anar-hi la Stina, en Bengt, la Maria i jo. La veritat és que en tres hores vaig aprendre a esquiar prou bé per baixar amb seguretat una pista vermella, espero no oblidar-ho com vaig fer amb el snowboard. La Maria, que ha fet de monitora d'esquí uns quants cops a Àustria, em va ensenyar molt bé a esquiar! Aquí posaré uns quants consells que com a mínim em serviran a mi la pròxima vegada que vagi a esquiar, no els vull oblidar!

Al principi posar els esquis en cunya (V). Per girar, posar el pes a la cama contrària a la que vols girar així com SEMPRE tenir el pes endavant (totalment contraintuitiu). Si poses el pes enrere, caus. Quan vas recte, aixecar-te i quan vols girar, ajupir-te, per tal de posar més pes a la cama que vols. Finalment quan domines això, intentar posar els esquí en paral·lel quan gires i finalment intentar girar amb els dos esquís alhora.

Bé, és una cosa força teòrica però és que em faria molta ràbia oblidar-ho. Per últim, molt important fer estiraments al acabar, per sort jo avui no tinc agulletes però vaig carregar molt els músculs. M'ho vaig passar molt bé, ho repetiré segur! Per ara, no sé si m'agraden més els esquís o l'snowboard, tampoc els he provat molt, ara, vas més ràpid amb els esquís i jo ho he trobat més fàcil d'aprendre. Per cert, si algú té més consells per esquiar, que no dubti en dir-m'ho!

A continuació també m'agradaria parlar-vos d'una cosa molt interessant que he vist al gymnasium ("institut de batxillerat" pels que no ho recorden). Com vaig explicar, allà els horaris i les assignaturen varien per semestres, una mica com a la universitat. Cada assignatura és un curs i hi ha per exemple Matte A, B, C... Bé doncs, quan jo estava allà feien Mates C, Biologia A, Física A i alguna coas més. Actualment en el seu horari ara fan Física B, Ampliació de Mates o Biologia (opcional) idiomes (nivell 5), Religió i Societat. No he pogut anar a cap lliçó de societat perquè tenien un examen i m'hagués aborrit molt. L'exàmen però tractava dels medis de comunicació massius, us podeu fer una petita idea de què es fa a l'assignatura. A la classe que sí he estat i dues vegades és a la de Religió. Personalment, trobo que és una assignatura interessantíssima. Sincerament, la primera vegada que vaig veure que tenien religió em vaig quedar parat, no sabia ben bé què és el que farien, si els separarien per religions i cadascú trballaria amb la seva... tenia una mica la visió que es té de Religió a primària per exemple. Ara, després d'haver assistit a dues classes crec que és una assignatura que s'hauria de fer a la ESO (més que al tercer any de batxillerat, tot i que a aquesta edat són potser més madurs). A l'assignatura de religió s'ensenya en què creu cada religió i totes les seves costums. Des de la cristiana i tots els seus tipus, passant per les altres abrahàmiques (judaisme i islam) fins al budisme, xintoisme, i tot tipus de religions animistes. És una assignatura on expliquen l'orígen d'aquestes tradicions i el seu sentit i que ajuda a entendre molt més les altres cultures. Ahir, vam fer una representació del Pesach (la pasqua jueva) i ens van explicar què és el que mengen, quin és el "ritual" i el perquè de cada cosa.

Tenen un aperitiu en uns plats, normalment molt bonics, amb sis forats amb verdures (entre elles julivert) que simbolitzen l'esperança que té el poble jueu de poder créixer. També hi tenen un os de xai normalment (el que es sacrificava per aquelles dates). Troços de rave molt picant i molt fort per poder sentir el sufriment del poble jueu durant els temps (esclavitud, holocaust ...etc). També tenen aigua salada on hi suquen aquestes verdures que simbolitza les llàgrimes dels esclaus. Un ou que cremen simbolitzant els temples jueus cremats...

em deixo bastantes coses, però la veritat és que amb dues classes he après bastantes coses dels jueus que no sabia. (Ah! la professora no era jueva)

Idees

2010-02-10T11:15:00.003+01:00

Avui no tinc gaire a escriure... ahir vaig anar a l'escola i tot és completament igual a fa un any, la veritat és que la classe no ha canviat gaire. Segurament és normal però com amb l'inici de la uni a Sant Cugat ha canviat tot, vull dir, companys de uni nous, els antics companys d'institut no els veig tant així com els del conservatori, doncs segurament hagi pensat que aquí havia d'haver canviat tot també.

Bé doncs, després d'això, durant aquests dies he pensat quina era la imatge que té la gent dels països escandinaus (concretament, finlàndia i suècia). Això va sorgir quan vaig anar a la classe de castellà de la Meena i em van preguntar quines diferències veia entre finlàndia i suècia. Jo, la veritat, que havia estat 3 o 4 dies a finlàndia, no en vaig saber trobar ni una (a part potser de l'idioma i de la sauna) i és que clar, venint del sud, jo només veia grans coses com el fred, les hores de menjar... i tot això és força similar (com podriem dir entre catalunya i itàlia).

Així doncs us proposo a tots els lectors de posar un comentari on em dieu què us vé al cap quan us diuen SUÈCIA o FINLÀNDIA. Jo començaré amb les més fàcils, a veure si vosaltres en trobeu algunes més (qualsevol cosa per molt estereotipada que sigui!):

SUÈCIA

Zlatan Ibraimovic
IKEA
Henrik Larsson
Ericsson
Stieg Larsson
H&M

FINLÀNIDA

Kimi Räikkönen
Bon sistema educatiu
Sauna
Lapònia
Pare Noel
Nokia

Continueu les llistes!

Matí assolellat a Trödje

2010-02-08T13:05:00.003+01:00

Avui m'he llevat i he sortit a fer una passejada per la zona. Bàsicament us ensenyaré les fotos del lloc (que s'assemblem molt a les fotos de l'últim post sobre Trödje que tinc aquí).

Un tren!

Un esquirol!

I com sempre, el link a l'àlbum picasaweb per si voleu veure totes les fotos (algunes valen la pena):

08-02-10

Turku - Stockholm (Sastrey i sverige igen)

2010-02-07T23:38:00.004+01:00

Avui m'he llevat a les 4:30 (hora de finlàndia així que a efectes pràctics es consideraria a les 3:30) i hem anat cap a Turku (Åbo en suec) on he agafat el ferri que sortia a les 8:15 (hora finesa de nou). El ferri ha arribat a les 18:15 (hora sueca) a Stockholm on he agafat el metro per anar al centre i d'allà un tren fins a Gävle on estic ara, així que de nou "Sastrey i Sverige".

He fet un munt de fotos al ferri i és que des de Turku fins a Stockholm, de les 11 hores que hi ha de viatge només 3 són a mar obert, tota l'estona estas envoltat d'illes, és PRECIOS!!! Aquí us deixo algunes fotos:

Molt interessant com de cop s'acaba el gel!

Finalment, us recomano fortament que les mireu totes al picasaweb perquè trobo que són molt maques:

07-02-10

Suomenlinna

2010-02-06T22:08:00.002+01:00

Avui dissabte hem anat a veure Helsinki i Suomenlinna. Suomenlinna (Sveaborg en suec) és una illa (o són unes illes) que hi ha molt aprop de Helsinki a les quals s'hi pot anar fàcilment en ferri utilitzant el bitllet de transport públic de Helsinki. Aquesta illa era bàsicament una fortalesa que havia de defensar de possibles invasions. Tot i la preparació que té l'illa per prevenir atacs, quan van venir els russos Suomenlinna es va rendir i va deixar Helsinki, el que es diu coloquialment, amb el cul a l'aire (n'hi ha que diuen que es tractava d'una conspiració). Després d'això, a la guerra civil finlandesa, on van lluitar els rojos contra els blancs, va ser una presó per als rojos (que van perdre la guerra) i finalment després d'això, a l'any 1991 va ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

Així doncs ja teniu una petita idea de què és Suomenlinna. Actualment hi viuen unes 900 persones (és una illa molt petita) i prou turísctica. Està plena de muralles ja que estava pensada de manera que si atacaven i avançaven els defensors poguéssin retrocedir i seguir lluitant, així com té molts tunels per poder escapar en cas que hi fos el rei i canons que podien disparar molt lluny, tot i això, no van servir de gaire.

Pel matí però, hem anat primer de tot a l'estadi olímpic i hem pujat a la torre que hi ha. Des d'allà he fet unes quantes fotos:

Després hem mirat uns quants llocs emblemàtics de la ciutat:
Monument a Sibelius
La catedral de Helsinki, molt gran i magestuosa.

Més catedral
Tribunal suprem de Finlàndia
Església ortodoxa de Helsinki
Casa del (actualment de la) presidenta de Finlàndia
Ambaixada de suècia

Finalment, he preparat un petit video de Suomenlinna. Sobretot, hi ha el què més m'ha impressionat, el mar blanc (la raó per la qual es diu mar Bàltic) i ple de gel.

I finalment, us poso el link al Picasaweb per a què pogueu veure TOTES les fotos:

06-02-10

Kuusijärvi

2010-02-06T08:53:00.003+01:00

Crec que la part més important del dia d'ahir va ser la tarda, quan vaig anar a Kuusijärvi on hi ha una Sauna pública al costat d'un llac a l'aire lliure. Ahir pel migdia vaig anar a Helsinki a veure les classes de castellà de la Meena, allà vaig estar-m'hi una hora parlant amb la gent del curs i després vaig anar a dinar amb l'Illi a un restaurant del centre de Helsinki.

Per la tarda com he dit, vam anar jo, la Meena, l'Illi i el seu cunyat a Kuusijärvi (llac d'avets) on ens vam anar primer a una sauna de 80º a 100º després ens vam remullar en l'aigua a 0º a continuació vam repetir-ho, anant a la sauna i banyant-nos i finalment vam anar a la sauna de 60º-80º (perquè vam veure que aquella era massa calenta).

I aquí tinc un video de la meva proesa:

Temperatura ambient -3ºC
Temperatura de l'aigua: 0ºC

(Notareu que la càmera tremola molt, perquè serà??)

I aquesta és la segona vegada, perquè la primera m'hi vaig estar força més estona, vsig entrar més endins i vaig nedar sortint per unes altres escales.
Això sí, al final et sents perfectament! És totalment relaxant! Tot i que no sé en què estava pensant el primer finlandès que ho va fer....

Helsingin keskustassa

2010-02-04T18:52:00.006+01:00

(El centre de Helsinki)

Avui he passat el matí a Helsinki (el centre). M'he dedicat a caminar sense rumb i finalment m'he perdut. Tot i això he tornat a trobar el camí i he arribat al centre de nou on he agafat el bus i he anat a casa a sopar. He menjat ren i després aniré a esquiar donant una volta a l'aeroport de Malmi (un aeroport secundari de vols privats).

Bé doncs, com sempre, aniré posant les fotos i comentant-les. Al final hi haurà un link del picassa web per veure-les totes si voleu. A més, avui he escrit un altre post així que si no ho sabíeu, després d'aquest, n'hi ha un altre:

Aquests quatre (les dos últimes fotos són el mateix edifici) són els edificis que hi ha al Rautatientori (plaça del ferrocarril), la plaça del centre de Helsinki. El primer és l'anomenat Ateneum, us podeu imaginar més o menys què és, és un centre cultural on hi sol haver exposicions mòbils. A continuació, el següent edifici és l'estació de trens de Helsinki i el tercer edifici és el Teatre Nacional de Finlàndia. A la plaça també hi havia una pista de patinatge pública.

Aquest edifici sí que és important!

Els texans són a tot arreu XD

Mapa del centre de Helsinki

A Helsinki hi ha bus, metro, tren i tramvia.

Una de les múltiples esglésies que m'he trobat

És que estan a tot arreu...

Aquesta és l'església de Sant Joan, Johanneksenkirkko (en finès) / Johanneskyrkan (en suec). A mi m'ha recordat molt a la catedral d'Uppsala.
Sempre fa gràcia quan et trobes alguna cosa que coneixes...

Les ambaixades de Rússia i d'Irlanda, jo crec que força identificables.
Ep! Això és perillós! (per sort, per allà sota no s'hi podia anar)
Aquesta és de nou l'estació de tren de Helsinki. Aquestes estatues que són quatre, dues a cada costat, són molt famoses i és un lloc molt comú per trobar-se amb la gent, en particular jo vaig quedar aquí amb una amiga per veure'ns.

Això és el Museu Nacional d'Art Contemporani Finlandès (l'homòleg del MACBA)

Això són fotos del parlament de Finlàndia i una estàtua d'un dels primers presidents: P.E.Svinhufvud (que en suec vol dir "cap de porc", fins i tot ell mateix en feia bromes).
Això és el Museu Nacional de Finlàndia (homòleg del MNAC)

Això és la casa de Finlàndia, no sé ben bé què era...

I finalment, acabar amb aquesta estàtua a prop del centre de la ciutat.

Com he dit, podeu veure TOTES les fotos (que són unes quantes més al picasaweb)

04-02-10

Tarda d'Ahir!

2010-02-04T15:48:00.007+01:00

Ahir vaig actualitzar el blog al migdia i encara em quedava explicar què havia fet per la tarda! Abans de tot però, m'agradaria comentar-vos una curiositat que havia oblidat mencionar en algun dels dos posts anteriors. El primer dia, quan passejàvem la Fata (la gossa dels Innanen) vaig veure dos cotxes aparcats que estaven endollats a l'electricitat. Vaig pensar "Mira! Aquí a Finlàndia ja es comença a portar això dels cotxes elèctrics!" així que li vaig preguntar a l'Illi si realment eren cotxes elèctrics, i va resultar ser que els endollen per a que s'escalfin una mica i així no es congelin durant la nit fent que no siguin utilitzables el dia següent... coses tan òbvies que alhora no estàs gens acostumat a veure...

Ahir per la tarda vam anar al costat de casa on hi havia unes pistes de patinatge. Però una d'aquestes a l'aire lliure al mig de la neu! Aquesta vegada no vaig caure tant com ho havia fet l'última vegada a Gävle fent hockey sobre gel (clar que en aquell moment havia d'estar pendent dels patins, l'stick i el puck). En aquell moment de la tarda el sol s'estava ponent (o ja ho havia fet) i tot estava de color blau, és el que anomenen "Sininen Hetki" (Moment blau). Vaig intenar-ho capturar amb la càmera:

Sininen Hetki

Patinant!

Després d'això vaig anar al centre de Helsinki a trobar-me amb una amiga de l'EYP, la Paula. Vam anar a un restaurant/pub a sopar i bé, allò que diuen que el menjar a Finlàndia és car, jo crec que és veritat. Tot i això, jo vaig demanar una pizza de ren (lo més finlandès que hi tenien) i no em va sortir malament el tret (9,80€):

( I aquí les proporcions estan malament, la pizza era GEGANTINA, no me la vaig poder acabar! )

Helsinki a les 22:00

Finalment, el dia va acabar a la Sauna. Calentada a 80º, vam anar a la Sauna que tenen a casa (Atenció: Preguntar-li a un finlandès si té sauna és com preguntar-li si té cuina. La resposta serà després d'un gran riure "Sí, tinc sauna, tinc cuina i tinc electricitat! Que no visc al paleolític!" per sort jo no ho vaig fer). Doncs això per la nit, després d'un llarg dia no hi ha res millor que una Sauna, totalment relaxant i a l'estil tradicional escalfada amb llenya i tirant l'aigua a les roques ardents.

Ja en parlaré un altre dia de la sauna.

Passejada per la zona

2010-02-03T11:26:00.004+01:00

Avui al matí m'he llevat i he decidit sortir a caminar una mica pel barri (en realitat a buscar caches, però o bé no he sabut arribar-hi o hi havia gent per la zona), aquesta tarda m'he de trobar amb una amiga i havia pensat passar el matí per aquí pensant què fer la resta de la setmana. Ara penjo totes les fotos que he fet.

Primer de tot m'agradaria ensenyar-vos una cosa bastant interessant que tenen penjada a la nevera:

És una taula molt interessant. Per una banda, tenim a l'eix horitzontal, la temperatura (ºC) de l'aire i a l'eix vertical la velocitat (m/s) del vent. La taula ens dóna la sensació de fred. Ara mateix fa -4ºC i un vent de 4m/s així que podriem dir que la sensació és -10ºC. Està molt bé aquesta taula i segurament no només val per finlàndia!

Aquesta és la vista sortint de casa
El mateix bosc que ahir a la nit

Això són els carrers per a viannats, a saber per on et fiques!
I això una petita pista de futbol suposo
I aquesta és la pinta que té un carrer per a cotxes
Per que us feu una idea de la neu...
Alguna casa del barri
Un altre camí "improvitzat" segurament a l'estiu estigui molt més clar.
Més cases del barri
Sort d'aquestes senyals! Sinó qui sap per on pots creuar els carrers i per on no!
Per on s'ha d'anar??
Una casa en construcció
Sort del GPS sinó us asseguro que m'haugués perdut per allà!
De nou he arribat al bosc! Però m'he desorientat i m'he tornat a perdre XD
Aquest camí ja em sona més!
El sol comença a sortir!
Una bona muntanya de neu
El cel ja és més blau ara

No us ho creureu, però aquí hi ha un banc!!!
GRÀCIES GPS, GRÀCIES!!! T_T

Finalment, si voleu veure-les totes, picasaweb:

03-02-10 (Matí)

Sastrey Suomessa

2010-02-02T23:22:00.006+01:00

(Sastrey Suomessa ve a ser l'adaptació del títol del blog Sastrey i Sverige que vol dir Sastrey a finlàndia/suècia en els respectius idiomes)

Bé, ja era hora que actualitzés el meu blog, no? Però a veure, és que des de Sant Cugat què volíeu que posés en un blog sobre Suècia (ara, sobre el Nord en general). Així pels que no sabeu de què va, avui he començat una estada de dues setmanes a finlàndia (Helsinki) i a suècia (Gävle) i en el blog aniré escribint una mica el què faig i penjant el nombre màxim de fotos que pugui per tal de donar a conèixer la bellesa del Nord!

Després d'aquest inici, prosseguim al primer dia.

Encara no em crec que avui al matí estigués dormint a casa a Mira-sol i hagués agafat els ferrocarrils... és una de les coses impressionants de viatjar amb avió, com puc estar a 2616 km d'on estava avui al matí?? Per cert, acabo de comprovar que és el lloc més llunyà de casa al qual he estat. Doncs això, avui al matí m'he llevat i he agafat els ferrocarrils a mira-sol:

He anat fins a provença, agafat la línia blava fins a Sants i d'allà la renfe fins a l'Aeroport, fins ara tot bé:

Un avió random que hi havia per allà

L'avió que he agafat jo

A continuació, a l'hora de facturar s'ha presentat la primera adversitat; no havia pagat la maleta i com que el vol feia escala (a Riga) havia de pagar els dos trajectes, m'ha costat 20€. Sort que a la tornada volo amb SAS que això no t'ho fan. Però això no és res, avui ha estat un dia d'aventures. A l'entrar a la part que has de passar el control de seguretat tot ha anat bé i mentre estava recollint les coses, posant el portàtil a la motxilla se m'ha acostat un guardia civil o policia nacional, la veritat és que no sé qui són uns i els altres, anava de verd i em pregunta "Perdone caballero, a dónde va usted?", responc, em pregunta quan surt el vol, faltaven 2 hores més o menys "bueno tenemos tiempo entonces, acompáñeme" m'ha portat a un petit "depatxet" que tenien allà montat, una cosa així cutre i molt petita on s'ha tancat amb mi i juntament un altre policia d'aquests i amb l'amabilitat que els caracteritza (que sort que et parlen de "usted" i de "caballero" perquè ho canvies per "tu" i "gilipollas" i el que et diuen ho podries perfectament posar en boca dels pallassos que hi ha a l'estació de Sant Cugat) "Lleva usted alguna sustancia estupefaciente que lo pueda poner en compromiso?", "no" responc, "Dígame la verdad caballero que si le encuentro algo me voy a cabrear" (sí, ha dit cabrear) "no, no". Bueno i m'han fet treure tot el que tenia a les butxaques, s'ha posat uns guants "procedamos a la mochila" i bé després d'ensenyar-li la motxilla m'han dit que ja me'n podia anar, ara sí, que ho recollís tot ràpidament.

Deprés he estat una bona estona pululant per la nova T1 pensant en el que m'havia deixat i qupè no, comprovant constantment que ho tingués tot... bé i quan era l'hora d'embarcar, les 13:15 diuen que l'avió té mitja hora de retràs... perfecte! Començo a comprovar tots els detalls de l'escala; Surto a les 13:45+00:30 = 14:15 ok, el vol dura 3:40, posem que van mol lents, contem 4:30, llavors arrivaré a les 18:45 el vol de Riga surt a les 19:25, perfecte encara em queda temps. El que no havia contat, i per això no em quadraven els números, és que a Riga és una hora més tard, així que les 19:25 de Riga eren les 18:25 del meu iPod, i bé, el vol cap allà ha sigut uninfern a partir que me n'he adonat. Finalment, arribem a les 19:12 a Riga i directe surto de l'avió, vaig cap a l'altre, només he tingut temps de fer aquesta foto de Letònia:

Aquesta és l'única foto de Letònia que tinc

M'he fixat però que els cartells estaven en Letó i en Rus, en realitat al pujar a l'avió m'ha sobtat que venguéssin diaris en rus. Finalment he agafat l'avió a Riga tranquil de saber que dormiria a Helsinki. Finalment a l'hora esperada he arribat a Vantaa, l'aeroport nacional de Finlàndia on m'esperaven la mare i el germà de l'Aksu (l'estudiant d'intercanvi finlandès que viu a casa nostra). Al arribar hem sopat tacos i després hem anat a treure a passejar la Fata (si s'escriu així) la gossa dels Innanen. És molt divertit perquè a diferència de molts gossos, aquesta se l'ha d'estirar al sortir a passejar, i si no es vol moure del lloc no ho farà! He aprofitat per fer algunes fotos de tota la neu que ha caigut ara a Finlàndia!

El que hi ha cobert de neu és un remolc
Això és el jardí

Allà està tot en Finès i en Suec

El barri quan hem anat a passejar la gossa

Un arbre torçat pel pes de la neu

Shopping på IKEA

2009-03-09T22:29:00.007+01:00

Idag blir det lite svenska på bloggen!

Jag tänkte skriva lite och visa vad jag gör för att inte glömma svenska köket och det är nämligen handla på IKEA hahaha, det är det enda stället som jag känner där man kan köpa svensk mat, det vet ni säkert. Så i söndags åkte mina föräldrar till Ikea och innan de tog sig dit bad jag dem att handla lite mat (jag sa faktiskt att jag ville lingonsylt, den som jag köpte på flygplatset var nästan slut, och lite bröd också).

När de kom hem såg jag vad de hade köpt och då tänkte jag ta kort och visa lite grann vad det blev, det är säkert roligt att se att man kan köpa frysna köttbullar i Katalonien. Här får ni lite bilder:

Jag tänkte koka lite stuvade makaroner till, men det var redan 23:00 så gjorde vi bara lite salad (vi brukar äta "middag" kl. 21:00~22:00)

Säg till och rätta felen!

Pel cap de setmana és de dia

2008-12-13T13:23:00.002+01:00

Avui m'he despertat a les 11, he mirat per al finestra i ho he vist tot blanc... però molt més maco que mai ho havia vist. Just al sortir de l'habitació la Stina em pregunta si vull anar amb trineu una mica, i que em dutxés més tard perquè suaria molt. Així que hem sortit amb tres tipusde trineu i la càmera de fer fotos i ha sortit això:

La nova foto del blog

La Stina baixant en ""snowboard""

Jo baixant en ""snowboard""

Trödje

Fins i tot la carretera és bonica ...

... i la parada del bus

En Bengt amb el seu tractor

L'estenedor

I un arbre del jardí

A més, com heu pogut veure, he canviat la foto per una de més hivernal... i ja he tret això de avui he menjat... perquè ja sé que us vé gana XD i jo ja m'he cansat de pujar les fotos diàriament com heu podut veure...

I aquí un link al picassaweb per si algú no s'ha cansat i en vol més:

Trödje preciós

Ishockey

2008-12-12T17:15:00.006+01:00

El dimecres passat avm fer hockey sobre gel a educació física. Cada setmana una parella prepara una classe, i abans d'ahir vam anar al pavelló de Nynäs [Nünès] a jugar a hockey. Allà Vasa hi té patins, sticks i una pista de gel (la pista és del pavelló prerò deu tenir algun acord amb Vasa).

Hahaha va ser molt divertit i sort que em vai endur la camera i van fer algunes fotos! Feia molt de temps que no patinava sobre gel i a més quasi mai ho faig així que al principi era un dels únics que no en tenia ni idea (n'hi havia un o dos més que tampoc solien fer-ho). Al final li pilles una mica el truc. Vam fer un partidet de 3 contra 3 que vam guanyar amb una assistència de gol meva XD va ser molt divertit, la veritat és que estaria guai saber patinar bé i jugar a hockey.

Ahir vaig tornar a anar a la Läkerol Arena a veure el partit Brynäs contra MODO (són del nord de suècia, no recordo la ciutat). Va ser molt divertit tot i que van perdre. Al hockey hi ha tres parts de 20 minuts i si acabades les tres parts es queda empatat hi ha una petita pròrroga de 5 minuts per veure si es pot desempatar.
Van començar amb un gol del Brynäs a la primera part. La segona part va ser força aborrida. Al principi de la tercera part hi va haver un gol del MODO i al final d'aquesta moltes oportunitats del Brynäs desaprofitades. Només van passar 24 segons de la pròrroga i el MODO va marcar amb que vam acabar 1-2.... llàstima, però bé, al Brynäs ja l'he vist guanyar.

Al partit em vaig endur la càmera però no tenia bateria.... així que no podeu veure cap foto del partit.

Sakib och Malin

Jo en acció

Jo, Sofia i mitja Malin

A punt de caure XD

Pooya, Rawaz, Peddy, Farbod, Isak och jag

Sobre el que menjo... crec que ho treuré perquè ja me n'estic cansant xD Però avui per dinar hi havia Gröt, és dir, arròs amb llet!! Com he disfrutat XD

Källvikgården och Pepparkakor

2008-12-07T13:18:00.002+01:00

Avui ve un post amb força fotos ja que en vaig ahir vam fer unes quantes coses.
Pel matí vam anar a Källvik [Xèlvik], al Källvikgården on hi tenen un museu de tractors i una botiga fair-trade, però ahir hi havia un mercat de nadal:

La Maria hi tenia una parada on venia les seves joies de plata que fa ella, molt maques totes!

I si les voleu veure millor o en voleu comprar alguna podeu visitar la seva pàgina web http://www.mariassilversmycken.tk o contactar amb ella per mail o a través meu.

Aquí heu tingut unes quantes fotos del mercat de Källvik amb una parada de salsitxes (korv) on es pot beure glög (Glühwein en alemany si no m'equivoco). Una petita foguera per..... calentar salsitxes? XD potser per calentar-se una mica que feia fred. I finalment una parada d'una noia que pinta coses de vidre ben maques.

Dintre d'aquesta casa hi ha una botiga de fair-trade on hi venen de tot i també ofereixen fika en unes sales molb maques i ben decorades que hi ha. La veritat és que si mai aneu per Gävle (vamos, el que fa tothom XD) doncs passeu-vos pel Källviksgården amb el seu museu de tractors del que vé una petita mostra a continuació:

Doncs això era la mostra del meu matí d'ahir. Però aquí no s'acaba el dia. Per la tarda van venir en Lars i la seva nòvia Anna (diria que amb dos N) i després de sopar ens vam posar a fer pepparkakor (la veritat és que FER queda malament... quan uses el verb baka, bake en anglès, fer pepparkakor sona raro, però bé, és el que hi ha... no forçarem la llengua). Després d'aquest incís lingüístic, recordar-vos que parlava de que vam fer pepparkakor ahir, i aquí estan algunes fotos:

A ke mola el meu devantal? XD

La maria va fer un pessebre de pepparkakor, li va quedar molt bé la veritat U_U
I finalment alguns pepparkakor decorats per aquí, ben macots també ^^

I com de costum per qui no n'hagi tingut prou i en vulgui més, aquí hi ha el link al picassaweb amb les 109 fotos d'ahir:

Källvik och pepparkakor

Advent!

2008-12-02T19:38:00.003+01:00

He rebut pressions de lectors i fins i tot amenaçes de mort i trucades sospitoses perquè no actualitzava el blog. Així que a punta de pistola escriuré aquest post XD

Ahir va ser 1 de Desembre i per qui no ho sàpiga és advent i aquí a Suècia el primer diumenge d'advent (i en tot l'advent en general) passen moltes coses, potser cada cop menys, però encara segueixen passant coses!

Començarem parlant del que m'han explicat que passava fa temps. Durant el dissabte abans del diumenge d'advent, totes les botigues tapaven els seus aparadors i finestres a l'exterior i decoraven les botigues amb llums, tomten (nans/follets/pare noel) i temes nadalencs. El dia següent diumenge, totes les botigues destapaven els aparadors però essent diuemenge les botigues seguien tancades. Tota la gent sortia al carrer només per anar d'aparador en aparador i mirar-los, com veieu com es fa fosc d'hora, feien diverses coses per sortir tots. Com he dit, famílies sortien al carrer a mirar els apardors que a més a més, en alguns, hi havia "jocs" on podies guanyar algun premi si encertaves quants follets hi havia amagats, o quantes monedes i havia en tal cofre tancat... etc Actualment això no es fa gaire, almenys jo no ho he vist però és interessant el que m'han explicat.

Tot i això, al primer d'advent són típics els mercats. N'hi va haver un a Hille, per exemple, on la Maria va vendre les seves joies de plata que fa. A valbo n'hi havia un altre on de pas aprofitave per obrir tres botigues força maques i bé, totes les cases estan decorades amb estrelles i llums nadalenques a les finestres (Una cosa de la que m'he adonat ultimament és que totes les cases tenen llums a les finestres que estan sempre obertes, de manera que les típiques cases les veurem sempre vermell-falu i llums a les finestres, ara per nadal, llums nadalenques).

Amb l'advent venen totes les pastes típiques tant de l'advent com del nadal en general i és que he tingut molta sort. Per començar, les pastes típiques són les anomenades pepparkakor [pèparkakur], pà de gengibre (? algú que tingui millor traducció?) unes pastes que podreu trobar a l'Ikea (Annas pepparkakor XD). A mi m'encanten, i encara hi ha una cosa més impressionant amb els pepparkakor, que és el pepparkakshus (casa de gengibre). Molta gent sol montar casetes o castellets fets d'això...gengibre?

Pepparkakor

Pepparkakshus

Per continuar amb coses bones, tenim típic del primer diumenge d'advent..... (redoble) Risgrynsgröt!!!!! No us diu res? hm.... provarem amb..... Arròs amb llet!!
Correcte, típic menjar del diumenge és ni més ni menys que l'arròs amb llet! Com m'agraden els suecs aquests xD I després amb el que sobra en fan "pastissos" (paj, com pie en anglès) com el que he menjat avui! Oh què bo!!

No em pregunteu perquè té mantega... la foto sembla ser danesa/noruega....

Finalment us parlaré d'una espècie típica nadalenca d'aquí de suècia de la qual a catalunya segur que n'hem sentit a parlar molt i un dels plats més coneguts nostres la porta.
Någon gissning? [Nogun iisning?] (Alguna idea/intent d'encertar?)
Us donaré una pista més: un nen petit ho va a comprar.
És una història típica catalana i el nen aca a la panxa del bou.
A la paella?

Bé, ja n'hi ha prou de pistes crec que arribats a aquest punt tots sabem que m'estic referint al safrà! Sí, sí! El safrà és una de les espècies típiques de nadal i existeix la saffrankaka (pastís de safrà) i al paj que hem menjat avui hi havia safrà. La veritat és que el menjar dolç amb safrà és una cosa nova i és que menges un pastís ben dolç i bo mentre recordes el gust de l'arrò de la paella.

Amb això arribem al final... dir que s'acosta Santa Llúcia, un sant molt celebrat aquí a suècia (Sankta Lucia) que vés d'Itàlia. Doncs com dic aquí a suècia es celebra molt, hi ha cançons típiques de Lucia que cantarem amb la coral. Tots els de la coral van amb una túnica blanca, les noies amb una corona de "fulles" i una de les noies és la Lucia que va amb una corona d'espelmes i una espelma a la ma.
Jo ja he rebut la meva túnica... a més em tocarà tocar el violí amb la túnica, ja en faré fotos!!
Però com dic, diria que de Lucia en vindrà un post a part... alguna foto que he trobat per internet:

Cançó típica de S:a Lucia:

Sankta lucia ljusklara hägring
Sprid i vår vinternatt glans av din fägring
Drömmar med vinge sus under oss sia
Tänd dina vita ljus sankta lucia

Kom i din vita skrud, huld med din maning
Skänk oss du julens brud, julfröjders aning
Drömmar med vinge sus under oss sia
Tänd dina vita ljus sankta lucia

Se'n va el fred???

2008-11-28T20:35:00.004+01:00

Quin escàndol! Mare meva!

Dilluns o dimarts passat al vespre, feia -10ºC (negatius, eh?)! No sé la veritat si mai havia viscut aquest fred en la meva vida... noves experiències U_U
Bé, el tema és que avui s'ha fos tota la neu!! Ja no hi ha neu!!! No pot ser!!! Ahir al vespre feia 8ºC (POSITIUS!!! Com a Sant Cugat podria apostar-me...) És escandalós!! Més val que vingui el fred ben aviat!

Farem uns quants càlculs per il·lustrar el que ha passat:

Increment de temperatura = temperatura final - temperatura inicial
ΔT = 8ºC - (-10ºC) = 8ºC + 10ºC = 18ºC

La temperatura ha variat en menys de 5 dies en 18ºC!!!! Això és extremadament molt!!!

Com veieu a mi això no m'agrada gaire i tot i que no sé fins a quin punt influeix el canvi climàtic aquí (perquè és un cas molt puntual) només vull recordar que algo passa XD Ja que fa 20 anys, per aquestes dates era Hivern, amb neu per tot arreu.

Pel dia fa fred també... però a veure, ja que he vingut aquí, que facin negatius, no??

Bé ballaré pel déu del fred XD no sé si n'hi ha molts que en vulguin però jo sí!!!

Vinga, que vagi bé i passeu fred que és hivern!!

Ruta amb autobus

2008-11-24T21:28:00.001+01:00

Neva fa fred etc i avui hi havia poca gent al bus així que m'he posat a grabar i ha sortit aquest video que he penjat al youtube, dura 7 minutets però és entretingut i té música guai. Amb el video podreu veure la meva ruta, com ha quedat tot amb la neu, els pobles Hille, Björke i Trödje, a mi, el bus... quantes coses!!

Vinga, aquí us el deixo:

Trödje nevat

2008-11-22T16:14:00.003+01:00

Avui he sortit a caminar una mica pel Trödjefjärdenväg, camí que porta cap al mar, després de que ahir a la nit nevés, poc però molta estona, i deixés tot blanc tant a Trödje com a Gävle.

He fet algunes fotos i lo de sempre:

El sol està sempre darrere dels arbres

Arbre

Trödjefjärdenväg [Tröiefièrdenvèg]

Més Trödjefjärdenväg

Eslésia de Trödje des d'un altre punt de vista

Picasaweb:

Trödjefjärdsvägen

Dir-vos finalment que la majoria de preguntes que feu estan contestades en els comentaris... si heu fet alguna pregunta, mireu si us la he respost. També procuraré fer-ne algun post quan recopili informació i medis necessaris!

Dia d'hivern

2008-11-20T19:46:00.003+01:00

Avui ja era un dia més d'hivern tot més blanc ja que va nevar ahir i la neu s'ha quedat al terra, tot el dia amb graus negatius i el fred es comença a notar més tal com els dies curts.

A les 11 hem acabat italià i no teniem mates així que teniem 2 hores de pausa i com que al menjador hi havia peix i no els agrada gaire als meus amics hem decidit anar a dinar al MAX (que ve a ser un McDonnalds suec {segurament} millor que l'americà).

Al camí cap allà i durant el dia he anat fent fotos, estan totes al picassaweb com sempre però jo us en poso una mostra aquí al bloc. Com sempre al final hi haurà el link per si voleu veure-les totes:

En Sakib i l'Isak de camí cap al MAX

Norra Kungsgatan / Rådmansgatan, carrer on està la Vasaskolan

Norra Kungsgatan / Rådmansgatan i el poc sol que podem gaudir pel matí

Teatre de Gävle (Folksteatern, el teatre del poble)

Edifici de circ i d'arts de la Vasaskolan (aprox 15:00h)

MAX

Link al picassaweb:

Dia fred

Uppsala

2008-11-16T13:27:00.004+01:00

Ahir dissabte vam anar a Uppsala, a visitar la ciutat on viu la Maria.

Primer de tot vam anar a la Gamla Uppsala (ciutata vella) on vam visitar el museu de la gamla Uppsala. Allà hi havia una mica sobre l'història dels tres turons que hi ha allà, originàriament tombes (túmults) víkings si no m'equivoco...

A continuació vam anar a Uppsala, on vam visitar la catedral (Domkyrkan) que és la més gran d'escandinavia i una mica la ciutat. Uppsala és coneguda a tota suècia, i a tot el Nord, per la seva universitat, la més antiga i segurament prestigiosa dels països nòrdics. Uppsala és una ciutat universitària i per això em recordava força a Tübingen, vam anar a prendre Fika a una Nation [Natjun] (la Nation de Gästrikland) on està molt barat i bo. Una Nation és un "local" on es pot prendre Fika i crec que també hi ha residències d'estudiants. Cada Landskap (ducat, província...) té la seva Nation (com hem dit, vam anar a la de Gästrikland-Hälsingland) per a Norrland (que vé a ser el terç superior de Suècia) només hi ha una Nation per exemple, és a dir que no estan estrictament separades per Landskap.

A Uppsala hi ha molts edificis macos com els de la Universitat, el Carolina Rediviva o el castell d'Uppsala (Uppsala Slott) que és divertit perquè en realitat és mig castell (té dues torres i una façana en canvi de quatre torres en quadrat i quatra façanes per tant). Jo només vaig fer-ne foto des del davant, però vist des del costat fa gràcia perquè t'esperes una cosa més gran i només és una paret XD (en realitat havien de construir tot el castell però no van poder al final perquè no tenien el permís o una cosa així, tot i que no era gaire viabble igualment crec)

Finalment vam anar a casa de la Maria a sopar i cap a les 6 vam sortir a donar una passejada per la ciutat ja que aquell mes Uppsala està il·luminada pel "projecte" Allt ljus på Uppsala [Alt iüs po üpsála] (Tota la llum a Uppsala) que es tracta d'il·luminar certes parts de la ciutat de manera bonica o fent jocs de llums i sons per tal de que la gent surti a veure-ho la ciutat estigui més il·luminada, hi hagi més gent al carrer i la sensació sigui més de seguretat... una bona idea per aquestes ciutats del nord on hi ha poca llum per l'hivern.

Aquest últim era molt interessant, havien pintat algunes parts de l'escultura de blanc i amb llums ultra violades (?) aconseguien aquest efecte.

Finalment he fet un petit video, una mica de prova, on es veu una mica d'Uppsala de dia i Uppsala de nit... una mica de proves amb el video de la càmera (de vegades es gria la imatge... havia oblidat que calia aguantar-la sempre igual, espero que no us maregi XD)

[VIDEO-encara no està pujat al youtube, editaré quan pugui]

I aquí us deixo el link al picassa-web si voleu veure totes les fotos, no dubteu de preguntar el que sigui:

Uppsala

Avui ha fet de tot

2008-11-13T18:11:00.003+01:00

Aquest matí quan sortia de casa estava nevant a Trödje però anant en bus s'ha vist que aquesta neu era pluja a Gävle. Més tard ha caigut "pedra" (mot petia, però no era neu) i també ha fet núvol. La neu no s'ha quedat ja que quan he tornat per la tarda (smeblava la nit) estava tot mullat però sense neu.

Vet aquí la foto d'aquest matí:

Els que hagueu tingut problema de veure el meu dinar d'ahir és per una raó molt simple, no vaig pujar la imatge ja que l'havia feta massa gran i tardava 3 minuts en pujar (ara que tinc la memory stick ja puc fer les fotos grans). No teia molt de temps ahir així que vaig decidir no pujar-la. La d'avui l'he feta més petita perquè es pugi més ràpidament.

Tornant de l'escola he mirat l'anunci que hi havia a la parada d'autobus a Gävle, i m'ha fet gràcia ja que anunciava suc de taronja amb taronges de valència (o targones valència? és algun tipus de tarongja?).

Nypressad = Expremuda "recentment" (Ny = nou, pressad = expremut)

Finalment us ensenyaré el llibe que m'ha deixat la professora de matemàtiques per tal de poder estudiar tot això dels límits que està fent la meva classe al leonardo i no sentir-me tant impotant davant de l'últim examen de mates que van fer XD

Està en anglès però és molt més fàcil d'entendre que el que havia trobat a internet (a la wikipedia quan es tracta de mates sempre és molt difícil d'entendre) però aquest llibre està molt bé, amb molts exemples i exercicis (tot i que només hi ha els resultats dels exercicis senars i els exercicis parells son més difícils XD).
Un llibre molt interessant, me l'he estat llegint tot el dia, crec que ja ho començo a pillar ^^!!

Aula de biologia

2008-11-11T16:09:00.002+01:00

... i altres (continuació del títol)

Començaré parlant de l'aula de biologia. Al tercer pis a l'esquerra de tot hi ha la zona de biologia amb les aules i els laboratoris de biologia. A la part del passadís hi ha força coses diverses com treballs dels alumnes i altres com a la foto de sobre on es pot veure un crani d'ant i un altre d'algun altre animal. Banyes i al fons una "còpia" o alguna cosa amb forma d'ocell (potser és un ocell dissecat...)
Al costat d'això hi ha una taula (al passadís sempre hi ha taules i bancs) i al costat hi ha això:
Un aquari. Sí, sí. No sé ben bé qui se n'encarrega però diria que ahir dilluns no hi havia peixos... m'han contat que es moren força sovint... però bé no ho sé. Està molt bé mirar els peixos abans d'entrar a classe XD. Al reflex del vidre se'm pot veure a mi i un amic i al fons de tot uns murals d'algun treball...

Això que heu vist en aquestes dues fotos no és ni una sala d'actes ni res semblant, no. És l'aula de biologia (on tenim classe els dimarts) els dimecres també en tenim però en una aula menys "luxosa". La primera vegada que vaig entrar a la classe vaig flipar! Potser l'únic dolent que té és que quan mires una peli t'adorms per força, tot fosc i còmode... oooh! XD

Bé, i després d'això unes coses més que us volia dir:

A la barra de la dreta he posat un nou "objecte". Sota de les hores de sortida i posta de sol hi ha l'apartat "Avui he dinat..." on com podreu deduir, penjo la foto del que he dinat cada dia. (Sempre es pot fer més gran apretant amb el botó dret i posant "Visualitza la imatge" i sempre es pot preguntar als coments què és)

Finalment vull fer un experiment. He près unes fotos a diverses hores (dues per les 10 i les altres per una altra hora). M'agradaria que endevinéssiu quina és. Poseu la hora que creieu al comment o digueu-m'ho per on sigui si voleu saber la hora de veritat. (les fotos han sortit potser un mica clares...:S)

Cap a les 10:30

Cap a les XX:00