diumenge, d’agost 30, 2015

Noves destinacions

L'endemà de la Menninganótt, la Fanney i  en Björn em van portar a fer una excursió per la zona. Ens vam preparar uns entrepans per dinar, juntament amb una mica de fruita i aigua i vam fer camí en una direcció nova per mi: cap al nord de Reykjavík. La propera vegada que torni a Islàndia probablement tiri menys cap al sud, que aquest puc dir ja amb una mica de seguretat que me'l conec prou bé (com a mínim tota la carretera 1 fins a Skaftafell o fins i tot al Jökulsárlón).

Zona del Glymur

Com indica el nom de la ciutat (i probablement ja vagi explicar en el seu moment) Reykjavík vol dir Badia de fum (Reyk és fum, vík badia). Està doncs situat en una badia, que sincerament no sé del tot quina és però entenc que és la que té a "sobre". Al nord de Reykyavík, a l'altra banda del que és la badia a la que sospito que es refereix el seu nom, hi ha la muntanya anomenasa Esjan [ésian], que la gent de la capital anomena com la seva muntanya. És aparentment una muntanya molt transitada, utilitzada per molts Reykjavikencs (és aquest el gentilici?) per sortir a córrer i fer una mica d'esport al vespre. Allà no és on vam anar.

L'excursió que vam fer passava per dins d'una roca

Més roca

I després per sobre d'un riu!

Més al nord de l'Esjan hi ha el fiord Hvalfjörður [Kval-fiörðür] (Hvalur és balena, com whale en anglès) on, com el seu nom indica, hi ha una zona on arriben els pesquers de balena i en tracten la carn. Tampoc vam anar a visitar aquesta "fàbrica" ni ens posarem a parlar de la pesca de balenes, tot i haver de reconèixer que vaig provar la balena al seu moment. 

Mapa del Hvalfjörður amb l'excursió que vam fer

Per anar al Glymur [Klímür], vam haver d'entrar fins al fons del fiord per la carretera 47 (com es veu al mapa). Resulta que fins fa relativament poc temps, aquesta era la carretera principal, la número 1, i per tant, la gent que viva a Akranes havia de rodejar tot el fiord per tal d'anar a Reykjavík. La recent construcció d'un túnel per sota del fiord ha escurçat el trajecte una hora, cosa que segurament la població d'allà agraeix molt. Nosaltres però, com he dit, no vam passar pel túnel.

Vista enrere

Cordes per no relliscar

Vista amb el Hvalfjörður al fons

El mateix

El Glymur és una cascada que cau a un congost molt estret i molt alt, i és una excursió que val bastant la pena. Està molt ben senyalitzada i el camí és divertit, passant per dins d'una roca i amb trossos amb molta pendent i cordes o cadenes. Si teniu por a les alçades, no us acosteu massa als penya-segats, perquè realment són molt alts! Un cop a dalt vam menjar alguna cosa i després vam tornar a baixar pel mateix camí.

Paret ben alta!

El riu ben a baix


La cascada del Glymur

Vista de nou amb el fiord al fons

Més cascada (amb ovelles!)

I més fiord

Vista cap avall

Un bolet

Un cop feta l'excursió, encara ens quedava dia i vam decidir anar cap a Þingvellir [Zing-vetlir], un lloc especial geogràficament però també emblemàtic i crucial per a la història islandesa.

El Þingvellir està molt ple de gent (turistes com jo)

Més gent!

Geogràficament (o geològicament), la zona de Þingvellir està situada en la trobada entre les plaques tectòniques americana i eurasiàtica (parlo amb poc coneixement de geologia). En concret, es pot veure i caminar per una fissura que fa bastant espectacular el lloc. També és molt interessant veure un atles del lloc per apreciar la clara direcció dels accidents geogràfics, tots orientats en la direcció de la fissura.

La fissura




A nivell històric, el nom del lloc ens donarà molta informació. La primera part, Þing [zing] és el nom que tenien les assemblees que es celebraven periòdicament entre els diversos caps víkings de les granges. La celebració d'assemblees com aquesta ja era comuna a Escandinavia (en suec la paraula equivalent és Ting). La segona, vellir [vetlir], vol dir corts. Així doncs, aquest lloc és on es reunien tots els caps islandesos per decidir les lleis i per resoldre conflictes. Els islandesos diuen que tenen el parlament més antic d'Europa, havent estat fundat l'Alþingi a Þingvellir l'any 930 dC. Actualment, el parlament que està situat a Reykjavík (tot i que algú el volia situar a Þingvellir) i segueix dient-se Alþingi [àlzinki] (assemblea general).


L'església de Þingvellir (Þingvallakirkja [Zing-vatla-kirkia])

Unes cases que no sé què eren però els vaig fer una foto per si un cas!

Tornant, ens vam trobar amb un home que ens va preguntar si el podíem portar a Reykjavík. Va resultar ser un madrileny molt simpàtic que també estava de visita a casa d'una amiga i que aquell mateix vespre agafava l'avió de manera que havia decidit fer alguna coseta abans de marxar. Quan vam arribar a Reykjavík, vaig fer una truita de patates per al Björn i la Fanney que per sort em va sortir prou bona i els va agradar molt. La nit va ser, típica nit de diumenge amb pelis, concretament Stóri Lebowski [Stouri lebowski] (The Big Lebowski), cal recordar que com la majoria de països, islàndia no dobla les pel·lícules i que per tant la vaig veure en anglès subtitulada en islandès.

Oques que menjaven pedres

Camí per la zona

I arbres!

I més Þingvellir

El dia següent em llevaria amb una pluja que no voldria parar en tot el matí que em va convidar a quedar-me a casa fent el mandra i preparant tot l'equipatge per anar cap a l'aeroport al migdia. A partir d'aquí tot és més o menys internacional i poc rellevant en el conjunt de la meva estada a Islàndia.

Sopar representatiu