Islandesos/es

Demà ben d'hora al matí aniré a Skaftafell per fer una excursió per la glacera del Vatnajökull. Ja us n'ensenyaré els resultats! Avui però, aprofitant que ja porto poc més d'un mes a Islàndia, em veig capacitat per fer una petita primera valoració de la impressió que he tingut de la gent islandesa.

Abans de continuar, quina és la imatge que teniu vosaltres d'una persona islandesa, com us la imagineu, així en general? La meva idea a priori dels islandesos era que no diferien gaire dels suecs, gent tancada des d'un principi però no necessariament hostils, també em feien pensar en els víkings, però no sabira molt bé com definir-ho. Fins i tot, el fet que visquessin tan aïlladament encara reforçava més la idea que tenia de gent de poques paraules.

Amb què m'he trobat fins ara? Quina és la imatge global de la gent que he conegut en aquest mes? Crec que els islandesos no són tan tancats com els suecs quan es tracta de parlar amb la gent i/o conèixer-la. Tot i això, els islandesos són com una família molt gran (d'això en parlaré més tard) i a mesura que els vas coneixent em sembla que es pot detectar un subtil (molt subtil de vegades) hostilitat cap als estrangers. El què vull dir amb això, és que no ho notaràs fins al cap d'un temps i tampoc de manera directa, seran petits comentaris aïllats i sense molt de pes realment que de manera inconscient els delaten. Tot i això, cal dir que treballant en el món del turisme molt probablement males experiències amb algun tipus de gent fa que en tinguis males impressions (els israelians ho volen tot i ho volen ara). No vull dir que siguin hostils amb els extrangers, de fet molta part de l'economia es basa en el turisme (gent que ve dóna diners a islàndia i marxa) però cal dir que són molt defensors de la seva nació i de la seva llengua, ja que són conscients que són poca gent en un pais molt gran que a més a sofert durant molt de temps de la manca d'autogovern.

En quant al què deia que són tots una família, ahir vaig descobrir una cosa que em va deixar al·lucinat: l'anomenat Íslendingabók [islendingabouk]. La traducció literal és "El llibre dels islandesos" i aquest és una base de dades que emmagatzema un (o diversos) gran arbre genealògic de tots els islandesos amb entrades que remonten des de finals del segle XVI. Des del seu portal a internet, un islandès pot buscar la seva entrada al llibre i veure el seu arbre genealògic fins a 7 o 8 generacions cap amunt! Això però no és prou, fins i tot pots veure la relació que tenen dues persones islandeses. Fins i tot hi ha una aplicació del facebook per veure quina relació tens amb els teus amics, la Fanney em va ensenyar el seu compte, i gairebé dos terços dels seus amics (o més) estaven emparentats amb ella, si més no 7 o 8 generacions enllà. Per exemple, es veu que la rebe-rebesàvia de la Fanney i l'Ásdís és el mateix.
Aquesta magnífica base de dades no només guarda les persones sinó també dades com, en quina granja van viure durant quant de temps, quins germans teníen... etc

Per altra banda també se'm va acudir remenar el llibre telefònic (de fet les pàgines grogues i les pàgines blanques són un mateix llibre ja que les pàgines grogues només són un grapat ben petit) i buscar gent. El més curiós, que ja vaig dir em sembla, és que la gent està ordenada pel seu nom (a mi m'hauríeu de buscar per Marc i no per Sastre). Ben fàcilment vaig trobar l'entrada d'alguns treballadors de l'hotel així com la de l'Eiður Guðjohnsen, tot i això per raons de privacitat he decidit no fer-ne cap foto, no sigui cas que jo ara sigui el desencadenant d'una allau de trucades. En quant al tracte de la gent famosa a islàndia, és també una cosa molt particular. La gent famosa no és tractada com a la majoria de països, el què vull dir és que normalment els islandesos no s'exhaltaran al veure una persona famosa, i menys un islandès famós. És molt freqüent coincidir amb la Björk o l'Eiður per Reykjavík pel què m'han dit. Els famosos internacionals tampoc són tractats amb tanta excepcionalitat com a la majoria de països, així és molt probable que a una persona famosa no el molesti estar en el llibre telefònic perquè molt poc probablement els islandesos es dediquin a trucar-la per assetjar-la.

Més coses sobre gent islandesa no se m'acudeixen ara mateix... alguna cosa que vulgueu saber?

Staffparty i altres

Abans d'ahir vam tenir la Staffparty, en principi havia de venir poca gent a l'hotel de manera que hi hauria poques habitacions per endreçar el dia següent. Per això vam decidir fer la festa del personal abans d'ahir. El dia va consistir en començar tots a les 9 (els que havien de servir l'esmorzar abans) i acabar el dia tan aviat com haguéssim preparat totes les habitacions, així que vam posar-nos a treballar ben ràpid i cap a les 15:30 ja havíem acabat.

Cap a les 16:30 ens vam posar en marxa cap a Kirkjubæjarklaustur on vam anar a un hotel proper on ens tenien preparats uns quads per nosaltres! Vam anar pel no res i ens vam allunyar de Klaustur, al principi poc a poc agafant-li el truc als quads, però més tard, amb més confiança anavem deixant més espai entre nosaltres per poder córrer més, realment va ser molt divertit.

Un dels quadsL'andrés anava davant meuParats mirant el paisatge
Efectivament, al mig del no-res

Després d'això vam tornar cap a l'hotel on vam preparar una barbacoa i moltes cerveses per cadascú. Cal dir que aquella nit vaig menjar balena! Crec que és l'animal més gros que he menjat mai, i realment era molt bona! D'un principi, sense pensar-hi, quan em van dir que menjaria balena, m'esperava peix. Òbviament no era així, la balena no és un peix, sinó que era com un bistec amb més sabor "a mar" (tampoc exagerat). Aquí en teniu la pinta:

Balena a l'esquerra (més fosc) i xai a la dreta (poc fet com a mi m'agrada) amb xampinyons i patates al caliu

La festa va anar molt bé, llàstima que jo no fes gaires fotos i encara no me n'han passada cap per poder-vos-la ensenyar.

Cervesa de les illes Faroe
Més cervesa de les illes Faroe

En Johannes, que ha portat el seu estimat acordió des de suècia, va animar-nos gairebé tota la nit amb el seu talent excepcional tocant tot tipus de cançons i cantant-les, realment és boníssim tocant l'acordió! El dia següent no començavem fins les 10 i tampoc teníem massa habitacions per recollir.

Per altra banda, també dir que aquests últims dies no ha estat povent gens. Això, juntament amb el fet que ahir i avui ha fet molt de vent, ha portat a què aquests dos dies hi havia cendra constantment a l'aire, quan sortíem a fora ens havíem de tapar la cara perquè no ens entrés cendra als ulls, no es podien veure les muntanyes que es veuen normalment i les habitacions s'omplen de cendra per molt que tanquis les finestres (s'escola per qualsevol forat per minúscul que sembli), si deixes alguna cosa a prop de la finestra, al cap d'un parell d'hores i trobaras una fina capa de cendra (molt subtil, però moltesta). És una experiència molt interessant tot i que quan toca netejar habitacions molesta molt haver de buscar tots els racons i aspirar-ne la cendra.

Demà tornaré a tenir quatre dies de festa i els aprofitaré per anar a Skaftafell, un parc nacional que hi ha molt a la vora (abans del Jökullsárlón, de fet) on hi ha moltíssimes excursions per fer. A més, és molt probable que provi l'escalada en gel! Ja us en faré un feedback quan torni!

Saga

[Traducció: Història]

Avui amics i amigues parlaré una mica de l'història d'islàndia. Tampoc és que en sigui un gran expert, però sí que us en puc explicar algunes coses i la resta la trec de llibres o internet (així ja faig jo la feina de buscar-ho i informar-me'n).

PRINCIPIS
Les primeres referències a Islàndia apareixen cap a finals del segle IV aC en fonts gregues i romanes amb el nom de Thule o Ultima Thule. De vegades Ultima Thule també podia fer referència a Groenlàndia i llavors Thule era Islàndia. Estava situada en l'anomenat Oceanus Innavigabilis. (Cal dir que el nom Ultima Thule també té connotacions en tot el misticisme al voltant de la raça ària i hi ha grups de música d'extrema dreta amb aquest nom, per exemple un de suec...)

Una representació de Thule

Cap al segle VI dC i fins al segle IX diversos monjos irlandesos, el primer d'ells Sant Brendan, van començar a habitar l'illa, però simplement per buscar l'aïllament i meditar, per tant no us imagineu que estés molt poblada. No va ser fins al 874 quan Ingolfr Arnarson va iniciar la colonització nòrdica d'Islàndia.

LANDNÁM (COLONITZACIÓ)
Abans però, va ser un suec anomenat Naddoddur el primer navegant nòrdic en arribar a les costes de l'illa i el què va canviar el nom de Thule a Snæland [Snailand] o "Terra de Neu". Poc després, un altre mariner víking anomenat Gadar Svarvarsson va rebatejar l'illa en honor seu com a Gadarshólmur (Illa de Gaddar) i va establir el primer assentament reconegut a l'illa. Més tard però, el noruec FLoki Vilgerdarson va ser qui va batejar l'illa, que no li va semblar tant terra de neu sinó més aviat de gel: Ísland.

Monument a Ingólfur a l'Ingolfshöfði

Tot i això, la colonització no s'atribueix a cap d'aquests mariners sinó al víking Noruec Ingolfr Arnarson que l'any 874 va arribar al cap Ingolfshöfði (el nom del cap en honor a ell) i un any més tard va instal·lar-se a la Badia del Fum o Reykjavík. En molt poc temps, molts víkings, sobretot noruecs, fugint de la monarquia totalitària noruega, van seguir l'exemple d'Ingólfur i van emigrar cap a Islàndia. Va ser a l'any 920 quan va istaurar-se una assamblea regional a Reykjavík que més tard s'adoptaria a altres zones i que finalment es centralitzaria en l'anomenat Alþing [Althing], l'assamblea nacional, que carregava amb els poders judicial i legislatiu. El poder executiu requeia sobre cada cap de les assamblees regionals o els caps de família.

*INCÍS RESPECTE EL NOM D'ISLÀNDIA: No sé si ues heu fixat que a part de les fotos del Jökjullsárlón, Islàndia no té gaire pinta de terra de gel com diu el seu nom. Per altra banda si analitzem el nom de Groenlandia (Grönland, Grønland, Greenland) veiem que vol dir "Terra verda". Llavors podria sorgir la pregunta "No és Islàndia molt més verda que Groenlàndia i Groenlàndia molt més gelada que Islàndia?" (Quan la vaig formular en anglès sonava millor: "Isn't Iceland much greener than Greenland and Greenland much Icier than Iceland?"). Bé, respecte això hi ha diverses teories, una és que no tenen res a veure i és pura casualitat. La teoria que els noms es poguéssin haver "traspapelat" es descarta completament. Una última i molt interessant és la que diu que els primers colonitzadors no van voler que molta gent anés a colonitzar aquella illa que podia semblar tan pròspera, per això li van posar un nom poc atractiu com "Terra de gel" per evitar els màxims curiosos. Per altra banda amb Groenlàndia va passar el contrari, el poc atractiu que pogués tenir la terra el van voler contrarrestar amb un nom maco com "Terra verda". Tot i que una teoria una mica poc plausible per mi, em sembla la més interessant. Bé seguim....


L'ERA DE LES ADVERSITATS
Les assamblees eren dirigides pels lögsögumaður però poc a poc van anar prenent poder en les decisions i la figura es va anar fent forta. L'Alþing es va anar corrompent amb el temps i finalment la legislació del país va tornar a ser la qual els colonitzadors n'havien fugit. L'única ajuda que van trobar va ser demanant ajuda de nou al rei noruec Hákon Hákonarson que no va voler desaprofitar l'oportunitat per extendre el seu poder i més tard forçar un acord unilateral per part de noruega on els islandesos serien súbdits del rei noruec. Així els islandesos van tornar on eren en un principi.
Això però, només suposava un principi en els calvaris que els tocaria viure durant molt de temps. Quan Noruega va passar a ser part de Dinamarca, a Islàndia els va passar el mateix ja que formaven part de Noruega. Els danesos van tractar malament Islàndia tallant-los tot el poder que poguéssin tenir, i si no fos prou, diverses erupcions com la del Hekla o el volcà Laki (molt aprop de Klaustur, ara ja extingit des de fa menys de 100 anys) van causar veritables catàstrofes no només per la seva lava sinó també les grans quantitas de cendra que deixaven anar. A això s'ha de sumar també les epidèmies com la pesta.

L'ACTUALITAT
A finals del segle XIX Islàndia va anar aconseguint autonomia de Dinamarca, però no prou. L'any 1918 es va signar un acord amb Dinamarca on aquesta reconeixia Islàndia com un estat independent però encara sota la corona danesa. No va ser fins el 17 de maig de l'any 1941 quan les tropes del Tercer Reich van envair Dinamarca quan Islàndia va aprofitar per declarar-se totalment independent. Aquesta declaració va quedar recolzada pels Estats Units (com no havíen d'aparèixer ells pel mig) que van situar tropes a Islàndia en cas que l'exèrcit alemany intentés agafar l'illa. Cal dir que algunes d'aquestes bases nord americanes encara existeixen.

Tampoc em vull allargar més. També vull disculpar-me per no haver escrit aquests dies, la veritat és que tenia bastanta feina i estava cansat, tenia pensat escriure aquest post des d'un principi i sabi que em portaria una mica de temps, per això no acabava de posar-m'hi.

Pels que no ho hagueu captat tot, aquí hi ha un còmic que vaig trobar penjat al càmping del Seljalandsfoss, que resumeix molt bé tot el què he explicat (cliqueu per veure'l en mida original):

Adventure nº2 (Seljalandsfoss & Skógarfoss)

Ja he tornat del meu petit viatge, novament "accidentat", bé, amb això només vull dir que no ha anat tal com havia planejat. Per un simple malentès vaig perdre el bus el primer dia XD el conductor va dir "half six" traduit literalent de l'islandès (i de fet com es diu en català) però jo vai entendre "half PAST six". Bé doncs, a les "half past five" vaig veure passar el bus per davant l'hotel (a la tornada només para a l'hotel si algú l'espera). Així doncs vaig haver d'aplaçar el viatge aquell dia. Com que al vespre estava cansat de menjar-me els mocs a casa nostra vaig decidir fer hores extres i treballar aquella nit, ja que almenys així m'entretenia una mica i feia algun euru de més (cara de Núñez). Així doncs, ahir vaig agafar el bus ja al migdia perquè no volia esperar més i vam anar cap al Jökullsárlón on hi feia núvol i plovia, motiu pel qual jo vaig decidir quedar-me a la cafeteria i no pujar al bus-vaixell per mullar-me.

A la tornada vam passar per Skaftafell [Skàptafetl], un parc natural amb moltíssims senders i rutes per fer. Hi penso anar en alguna de les properes vacances. També vam recollir l'Andrés que tornava cap a Reykjavík, després vam parar a Vík per menjar alguna cosa i finalment vam parar al Seljalandsfoss on jo m'hi vaig quedar mentre que la resta van continuar cap a la capital. El dia havia estat plujós i ennuvolat a tota islàndia però cap a les 19 quan vam arribar a la cascada ja no plovia.

El Seljalandsfoss és una cascada que es pot veure des de darrere
Heus aquí, la part de darrera

El Seljalandsfoss està al peu de l'Eyafjallajökull, a l'est, i he descobert que en general tota la costa sud és similar, de 5 a 30 km de plana des de la costa i de cop sorgeixen parets de 50 a 500 metres on s'originen un munt de salts d'aigua (foss). Si hagúes de ser terra d'alguna cosa, el sud podria ser terra de cascades.

Just al costat del Seljalandsfoss hi ha el càmping on vaig dormir. Aquest també presentava una cascada una mica amagada però impressionant:

Amagada darrere unes pedres tenim el Glúfrafoss
Si escalaves una mica la podies veure millor...
... i des de dalt tenies aquesta vista de la zona
El Seljalandsfoss vist des del càmping

A la recepció del càmping hi havia uns quants mapes i informacions turístiques penjades, n'hi va haver dues que em van fer gràcia, una d'elles la penjaré demà, l'altra és aquesta:

Klaustur és famós per la primera monja cremada per hertgia.... quina fama!

Si us fixeu amb l'altre text, el conductor de bus ens va explicar mentre passavem per la zona desèrtica (aquella de la que vaig parlar en aquest post), es veu que un vaixell que venia de Java ple d'espècies i altres mercaderies així com or, va quedar atrapat a les sorres de la costa islandesa quan volíen vorejar gran bretanya per evitar passar pel canal (èpoques de guerra entre anglaterra i holanda, 1600 i pico). 200 homes van arribar a l'illa però la vastedat del desert i el clima fred del moment en va matar a 140 abans que els 60 restants arribéssin a la granja més propera que van trobar. Pels islandesos però, el fet que un vaixell quedés encallat a la sorra era una loteria, no només per les mercaderies, sinó també per la fusta. La fusta era molt preuada, els arbres no creixien a l'illa i la majoria de cases de fusta eren fetes de fusta de vaixells. Així, van anar a buscar el vaixell, però amb el temps que havia passat aquest s'havia enfonsat quasi totalment en la sorra i només una mica de fusta i espècies se'n van salvar. La resta ha quedat enterrada en el gegant desert. Tot i això, cap a l'any 1970, una empresa islandesa que treballava amb sorra (no sé si la venia o què en feia) van decidir anar a buscar el vaixell i el suposat or que portava. Després de molts estudis sobre les erupcions... etc van decidir anar prenent mostres de diferents llocs a grans profunditats. Finalment van trobar una mostra de fusta que després de ser datada al laboratori va resultar ser de pels voltants del 1600. Van començar a desenterrar allò que havien trobat però va resultar ser algun vaixell alemany de la segona guerra mundial (o una cosa així) i que justament la mostra que havien pres era de fusta (tenia alguna part de fusta), d'algun arbre que possiblement hagués estat viu per l'any 1600. Havent-se gastat tot el pressupost per al projecte, l'empresa va haver de deixar-ho córrer. Així doncs, el vaixell encara és allà fora amics!

Bé, havent explicat auqesta història, seguiré amb la meva. Al càmping també vaig conèixer una parella alemanya que estaven viatjant per islàndia amb bicicleta i fent excursions. Vam estar compartint experiències i maleïnt conjuntament el vent. Al matí següent, avui, m'he despertat a les 8 i després d'esmorzar i tornar a xerrar amb els alemanys, s'han fet les 10, quan he marxat del càmping, caminant en direcció al þjóðvegur i després 5 km a l'oest on hi havia els Paradisarhellir:

Els Paradisarhellir [pàradissarhetlir] són uns forats que hi ha a la roca (el nom vol dir coves de paradís, però jo no les anomenaria així, no són massa grans).

Després d'això m'he tornat a posar en marxa més cap a l'oest i aquest cop ensenyant el polze als cotxes que passaven. No n'havien passat ni cinc, que una parella francesa m'ha deixat pujar al seu cotxe i hem fet camí cap a Skógar [Skóugar] on hi ha el Skógarfoss (Skógar vol dir boscos):

El Skógarfoss és una cascada molt ample i amb molt cabal, s'hi pot pujar pel costat
Vista des del mig
Vista des de dalt
Vista des de baix amb la suadora de l'Escola d'Excursionisme!

A continuació he seguit a dit, i de nou no han passat ni 5 cotxes que una parella d'islandesos de més de 60 anys m'han deixat pujar al seu cotxe. Ha estat una oportunitat perfecta per practicar el meu islandès perquè jo crec que no tenien gaires ganes de parlar en anglès, en canvi en islandès ens hem entès prou bé, estic molt satisfet. Aquesta parella anva cap a Vík, i una mica més enllà a veure el pont que va caure quan vaig arribar fa tres setmanes.

A Vik m'han deixat i he fet una mica de visita a la "ciutat" i la platja:

La platja de sorra negra de Vík"Vík City"

Vík no vol dir Vic, és badia, com a reykjaVÍK (badia del fum), però fa gràcia que es digui com una ciutat catalana (com la Mora de suècia). De Vík a l'hotel, l'autoestop ha estat molt difícil, he hagut de caminar durant una hora i han passat més de 40 cotxes fins que algun parés perquè hi pugés. He pogut fer alguna foto dels voltants de Vík:

Vík està envoltat de muntanyes a la vall del Mýrdalur [Mírdal] (dalur vol dir vall, així Mýrdalur és "Vall de Mý"). El nom "oficial" és Vík í Mýrdal. Un cavall! (islandès?)

La parella que després de més de 40 cotxes i una hora de camí m'ha deixat pujar ha estat la mateixa parella francesa que m'havia dut a Skógar. Així hem anat fent camí fins a l'hotel on ells m'han deixat i han seguit fent camí fins a Skaftafell que he mencionat abans.

Respecte al pont que va caure i que em va obligar a fer aquella volta el dia que vaig arribar a l'hotel va ser efecte d'activitat volcànica al volcar Katla (al Mýrdalsjökull), això va calentar l'aigua de la glacera i va fer que baixessin grans riuades pel riu Múlakvísl que es van endur el pont. Actualment hi ha un pont "provisional" nou. Es veu que tots els ponts que fan per aquesta zona són baratets perquè molt fàcilment pot arribar una riuada i endur-se'l:

PAREU! Tancat a causa del calentament del Katla (hi ha una tanca a la carretera amb aquesta senyal, ara oberta)
Aquí teniu les restes de l'antic pont. És impressionant la força que pot tenir l'aigua, segur que el meu pare ja ho deu saber això.

Propera aventura

Avui a la tarda agafaré el bus en direcció a Reykjavík, però baixaré una mica abans, al Seljalandfoss un salt d'aigua força conegut al costat oest de l'Eyjafjallajökull. De fet passaré el dia de demà per la zona, segurament dormiré a Skógar on hi ha un altre salt d'aigua conegut i possiblement l'últim dia visiti Vík i Mýrdal per tornar a Klaustur (Núpar) per la tarda, amb una mescla d'autostop i el què sorgeixi.

Ja en faré un informe quan torni!

Mostra Llocs on vull anar (2) en un mapa més gran

Pedalant a contravent

Avui ha estat el meu primer dia de festa dels quatre que tinc. L'he utilitzat per endreçar una mica l'habitació, rentar la roba bruta i fer una petita excursió amb bici. La Dóra ha portat la seva bici i la podem utilitzar si volem, així que he decidit agafar-la i encaminar-me en direcció a Klaustur per veure on arribava. Pedalant he arribat a un camp de lava amb unes formes ben particulars:

El què es veu majoritàriament és la molsa/líquens que creiexen sobre la roca volcànica (lava solidificada)

També he aprofitat per fer-li una foto a la suadora de l'Escola d'Excursionisme que els monitors em van enviar!

L'Escola fa món

He continuat pedalant per la carretera principal (la carretera 1, þjóðvegur o Ring Road), on s'hi pot anar molt tranquilament perquè passen pocs cotxes i a més sempre tenen espai per avançar-te. Mentre anava en bicicleta he pogut anar fent fotos als paisatges que normalment veig en cotxe i no tinc oportunitat de fotografiar:

Tota la zona de Kirkjubæarklaustur és gairebé totalment plana des de la costa (uns 30km) fins que començen les mintanyes de cop, apareixen com una paret Aquest "turó" que surt del no-res no recordo com es diu, però es veu que hi ha un pavelló d'esports al Laugardalur a Reykjavík (just al costat del camping on vaig estar) que vaig veure i que està inspirat en la forma d'això.

A més, això també m'ha donat la oportunitat de poder parar a visitar els llocs d'interès que hi ha entre Núpar i Klaustur, com per exemple els Dverghamrar. Dverghamrar vol dir més o menys "Turons dels nans", aquest nom va lligat a la misticitat del lloc, i es diu que era una casa de nans o d'elfs:

Entrant a Dverghamrar
Una de les parets
El final de la paret
Al costat hi ha un bosquet
Les columnes vistes des de dalt

Realment és un lloc molt místic i fa pensar en que allà realment s'hi havien instal·lat els nans. És en llocs com aquests que visualitzes algunes escenes del senyor dels anells o altres històries fantàstiques, és per això que a la tronada m'hi he estat una estona llegint un dels llibres d'Arn (Arvet efter Arn de Jan Guillou), que tot i no ser fantàstic, parla de l'edat mitjana a Suècia i té escenaris similars. Es veu que es contaven moltes històries sobre el lloc, però moltes s'han perdut. Una de les que no, parla d'una noia, Ólafía Pálsdottir (Ólafía filla de Pál) que vivia a la granja de Foss (just al costat) i que un dia va sentir unes veus als Dverghamrar cantant "Faðir á himna hæð" (Pare al cel) quan clarament no hi podia haver ningú. Segons això doncs, allí hi vivien uns nans cristians XD

Just al costat dels Dverghamrar hi ha la granja de Foss, i en ella hi ha el Foss á Síðu [Fos au siðu] (lit. Salt d'aigua al costat). Com he dit, les muntanyes surten de cop formant una paret, de la qual en surten moltes cascades, una d'elles és aquesta.

Foss á síðu
Una altra cascada que surt de la paretEls voltants del þjóðvegur (Ring Road)

Finalment, he arribat a Klaustur, cosa que d'entrada no m'esperava. Hi ha 22 km de Núpar a Klaustur, i els havia fet en menys d'una hora (he tardat 1:40 minuts en total, però hem de comptar que havia fet parades al camp de lava, als Dverghamrar i a la cascada). Així que he decidit fer una mica de compres pels quatre dies, possiblement vagi a Skógar demà, i mirar una mica el poble.

L'escola de Kirkjubæarklaustur
Un monument que hi ha
L'edifici on hi va haver el concert
L'església de Klaustur

La tornada ha estat un infern i ara us diré el perquè. Durant l'anada no me n'havia adonat gaire, però el motiu principal pel què he tardat menys d'una hora en fer 22 km ha estat perquè pedalava en la direcció del vent (10m/s en direcció Oest). Doncs bé, a la tornada m'ha tocat fer aquests 22 quilòmetres a contravent, ja que Núpar queda a l'Est de Klaustur. Com que a més no hi ha un sol arbre i el terreny és totalment pla, no hi ha res que aturi aquest vent que m'obligava a pedalar fins i tot a les baixades! He tardat 2h30 en tornar, tot i això, arribar a "casa" ha estat molt reconfortant al final. Amb el què he tingut sort ha estat amb el temps, just quan sortia de Klaustur s'ha posat a ploure, per fortuna ha parat de ploure 10 minuts després, si una cosa prefereixo és 2:30 de bici que no 1 hora plovent.

Anar en bici per islàndia és, en general molt factible, ja que la costa (per on va el þjóðvegur) és molt plana i per tant amb prou feines hi ha desnivells. Tot i això la contra està en el temps, que pot variar molt, i en el vent, que pot ser molt fort, i si hi vas en contra estàs fora.

Nöfn

([Nöpn] Traducció: Noms)

Avui ha estat un dia tranquil, pel matí he entrat a les 7, despertant-me a les 6:30 i havent posat tres alarmes al mòbil (també havent-me despretat diverses vegades a les 3:45 i 5:30) amb por de no fer tard ja que ahir vaig fer tard dues vegades seguides, entrant a les 7:00 en canvi de les 6:30 i a les 19:20 en canvi de les 19:00 (em vaig adormir les dues vegades). Tot i això la Sigrún, comprensiva, no em va dir res, però personalment a mi em va fer força ràbia...

Així, avui no he fet tard pel matí i he servit l'esmorzar, on bàsicament has d'estar al tanto que no s'acabi res, que sempre hi hagi cafè i d'anar traient els plats a la gent. Alhora vas reomplint les coses i posant-les a la nevera per l'esmorzar de l'endemà. Després hem estat preparant el dinar i servint-lo també (de nou, no té molta feina al moment, simplement assegurar-te que tothom ha pagat i recollir plats). Havent recollit el dinar i havent netejat el menjador he tingut una pausa fins les 18:00 quan he tornat per servir el sopar. A les 19:00, quan hem començat, no ha vingut ningú, erem tres la Fanney, la Ásdís [Àustis] i jo, i no teniem res més a fer que petar la xerrada, cosa que també s'agraeix. Al final ha acabat venint alguna gent i al final hem estat fent una cervesa i relaxant-nos. A partir de demà tindré quatre dies de festa, demà recolliré una mica tota l'habitació, que està feta un desastre a ran de la festa d'abans d'ahir i que en Johannes ha tornat dels seus dies de vacances, de festa també (a les illes Vestman, vestmaneyjar). Miraré la previsió del temps i planejaré els següents tres dies, en els quals havia pensat potser anar a Skógar (cap a l'oest) i fer una ruteta d'un dia pel costat de l'Eyjafjallajökull (el famós volcà de l'any passat).

Avui també tenia pensat parlar una mica dels noms islandesos i tot el tema del cognom patronímic que tenen. Els noms islandesos són molt particulars, en el sentit que en general només existeixen a islàndia i n'hi ha molts que són poc freqüents a europa en general, una mica més al nord (suècia, noruega, dinamarca). Ja els deveu haver vist mentre he anat escrivint al blog, però aquí teniu uns quants exemples de noms islandesos:

Noi: Einar (nom típic, com John en anglès), Ragnar, Guðmundur, Árni [Aurni], Baldur, Björn, Ólafur, Egill, Halldór [Hatldour], þórhall [thourhatl], Vilhjálmur, þór, Sigurður...

Noia: Hrefna [Rebna], Ólöf [Oulöf], Sigriður, Dóra, Ásdís, Sigrún, Fanney, Hafdís [Hàbtis], Fjóla [Fioula], Aldís [Àltis]...

Els de noia són els de les que treballen a l'hotel, no hi treballen gaires nois islandesos. Com veieu, hi ha molts noms purament isalndesos tot i que també n'hi ha de més "internacionals" o diguem-ne europeus com Anna, María, Andrés [Àndries].
Una altra cosa que compleixen els noms islandesos, i són a més els que es poden posar a islàndia, és que es declinen segons el cas. Així Anna sér mig vol dir l'Anna em veu a mi, però Ég sér Önnu és jo veig a l'Anna (cal dir que he escollit el nom que varia més al declinar-se, normalment no canvien tant). Normalment a més, els islandesos solen tenir més d'un nom (per exemple Eiður Smári, Hrefna Karen, Hanna Ágústa) una de les raons principals la diré a continuació.
L'altra cosa molt particular en els noms islandesos és el cognom. El cognom dels islandesos és patronímic, això vol dir que indica el nom del pare. Els cognoms es formen a partir del nom en la forma del Genitiu (un dels quatre casos) més la parula "son" o "dottir" i vol dir literalment "fill/a de", quan dic literalment és que si ho diguéssis senser voler dir un cognom ho diries de la mateixa forma. Així, algú es diu Ragnar i té un fill que es digui Einar, declinem Ragnar al genitiu -> Ragnars i afegim son: Einar Ragnarsson (lit. Einar fill de Ragnar). Si en Ragnar té una filla que es diu Hanna, llavors tindríem: Hanna Ragansdottir (lit. Hanna filla de Ragnar). Actualment però, sempre es pot escollir si utilitzar el nom del pare o de la mare en el cognom (fins i tot hi ha casos molt extrems on algú es podria dir Hjálmar Önnu og Ólafsson (lit. Hjálmar fill d'Anna i Ólafur). Finalment però hi ha casos especials com el del futbolista Eiður Smári Guðjohnsen o l'escriptor Halldór Laxness. En els dos casos es tracta de noms de familia (o cognoms "de veritat") en el cas que algú tingui un cognom de familia, llavors no cal tenir cognom patronímic, així el pare d'Eiður Smári Guðjohnsen no necessàriament ha de dir-se Guðjohn (de fet seria Guðjón). El fet doncs que en una mateixa família tothom tingui cognoms diferents, fins i tot germans de sexe diferent, fa que el cognom no sigui molt identificatiu, és per això que les llistes de noms van ordenades sempre pel nom i no pel cognom, així com la gent s'adreça sempre pel nom (fins i tot si parléssis amb el primer ministre l'anomenaries pel nom) i també és per aquesta raó que solen tenir més d'un nom.

Fins i tot em sembla que per nacionalitzar-te islandès has de tenir un nom accpetat (que es pugui declinar) i fins i tot adaptar-te al cognom patronímic islandès, jo potser em diria Marc Jaumesson o bé Marc Andreuson (Andrea sí que es pot declinar).

Countryside-style party @ Klaustur

Ahir hi va haver un gran esdeveniment a Kirkjubæjarklaustur, hi va haver un ball com diuen ells, o com entenem millor nosaltres un concert d'un grup que tocava versions. Realemnt va ser un esdeveniment important ja que normalment aquí no hi passa res. De primeres quan m'ho van dir, m'esperava una cosa molt modesta i amb poca gent, però realment l'excepcionalitat d'aquesta va fer que vingués molta gent. Es veu que ho fan cada any. Per anar-hi, s'organitzen autobusos que surten des de Jökullsárlón si no m'equivoco (uns 50 km de l'hotel i uns 80-90 de Klaustur) i tota la gent que treballa als hotels i hostals d'entremig s'hi apunten, entre ells, nosaltres.

El bus, de tornada, sobre les 4 del matí

Quan vam acabar de servir el sopar, desitjant que tothom mengés el més ràpid possible, vam anar cap a la casa on vivim on ja haviem preparat tota la pre-festa, bàsicament teniem cervesa i mojitos. El bus cap a Klaustur passaria cap a les 00:00 així que mentrestant vam fer una mica de temps i una mica de festa al nostre "apartament". Van venir dues noies d'aprop (no sé realment d'on van sortir) per poder agafar el bus amb nosaltres. El bus va costar unes 2000 corones (uns 12 euros) que és caret però realment tampoc hi ha gaire cosa més, a part islàndia de per se ja és cara tot i la crisi que tenen, a més a més, quan no tens gastos t'ho pots permitir, perquè treballant aquí a l'hotel al mig del no res els gastos són gairebé nuls (excepte pels dies de vacances i quatre coses més).

Un cop arribats a Klaustur vam haver de comprar entrades, que valien 2500 ISK (15 eur) de nou car, però és lo que hay. Tot i això, la majoria no teníem diners en metàl·lic, a més a més, com que a quasi tothom li passava el mateix, el caixer automàtic estava buit. Per això el què feien era que anéssis al bar del costat i et cobréssin les 2500 corones per la VISA i ells amb el ticket t'ho acceptaven. Així vam fer. Un cop dins, vam entrar a una modesta sala d'actes que tenen amb un escenari i vam trobar el grup tocant i força gent ballant.

El vestit del cantant em va agradar foça XD

Tocaven majoritàriament cançons islandeses i algun tema internacional o conegut del moment, vamos, el típic grup que podria actuar durant una festa major de qualsevol poble de catalunya. La gent realment es motivava moltíssim amb els temes islandesos, que jo no coneixia, i òbviament em van transmetre la motivació a mi, que simplement repetia allò que em semblava sentir, era força divertit. A més, com que les meves expectatives eren molt més baixes, em van sorprendre gratament.

La Dóra i la Fanney ballant i suposo que comprovant que l'ampolla estpa buida

En quant al que vaig "aprendre", la manera de fer festa dels islandesos és, en general, molt similar a la de tots els països nòrdics. Cal dir, que si una cosa fem bé al sud, és beure. Per molt que diguin del botellón i dels joves bevent, al nord l'alcohol porta molts més problemes que al sud, jo crec que pel tipus de cultura, i per això també està tan restringit (per alra banda, em pregunto també si aquesta restricció és d'alguna manera causant alhora, no ho sé). La venda i consumició d'alcohol està prohibida a menors de 20 anys, i qualsevol beguda més forta que una cervesa, ha de ser venuda en establiements especials del govern (els vínbuð). A Klaustur n'hi ha un, que a més només obre durant una hora de dilluns a dijous, tres hores el divendres i dues el dissabte.

Doncs el què deia, es veu que és molt freqüent que les festes acabin amb baralles (més freqüent que al sud, diguem, jo no ho hagués esperat d'una festa com aquesta a Sant Cugat) i la veritat és que vam veure un parell d'escenes, algunes fins i tot còmiques, on el grup va tocar una cançó i la gent va començar a donar-se cops i de cop a algú se li va girar la olla i va començar a repartir, tothom se li va llançar al damunt, la seguretat el va fer fora, i quan era a fora, al terra immobilitzat anava cridant "Vull la meva sabata!". Una altra, protagonitzada per un tio, que més tard em van dir que es fa dir EL rei (kongurinn). També cal dir que ja gent, en general, s'empenyia més del normal per moure's entre la multitud.

El final de la festa va anar bé però a banda d'aquests incidents i cap a quarts de quatre les quatre vam pujar al bus que ens tornaria a l'hotel, on va continuar una mica la festa. El què més em va agradar va ser, de nou, la quantitat de llum que hi havia al arribar:

Cal dir que és necessari dormir amb les persianes baixades, sinó, et pots despertar a les 5 i pensar que són les 9.

Bé, us deixo que només he dormit 2 hores avui, a les 4 al llit i a les 6:30 a treballar de nou. Sort que la Sigrún ha estat comprensiva i he pogut fer una pausa per dormir una mica més.