dilluns, de juliol 18, 2011

El bosc que va convertir-se en un desert

Avui havia de començar a les 15:00 també, i com que els suecs tenen dies de festa, han anat a fer una mica de turisme. La Sigrún també volia que hi anés i m'ha dit d'acompanyar-los i de començar a treballar quan arribés. Així, me n'he pogut anar amb ells a Ingólfshöfði [Ingoulfshöfði] (ahir vaig explicar la pronúncia de ð) que no vol dir res més que Cap d'Ingólfur (höfði és cap, paraules similars: huvud en suec haupt- en alemany). Aquest cap està aquí:


Mostra Ingólfshöfði en un mapa més gran

El cap d'Ingólfur, a part de ser vist des de molt lluny perquè bàsicament és com una muntanya que sobresurt de tota la costa plana, és allà on va arribar per primera vegada Ingólf Arnarsson, el poblador víking de Noruega. Allà va instal·lar el seu campament on hi va passar un estiu i un hivern, llavors es va traslladar cap a Reykjavík.

El cap, com he dit abans, pot veure's des de molt lluny, fins i tot a l'interior ja que la zona on està situat és totalment plana, una extensió vastíssima de plana amb sorra negra, també anomenada el desert (no recordo el nom en islandès):

La pregunta podria ser llavors, perquè va voler Ingólfur Arnarsson instal·lar-se en aquell desert de sorra negra? La resposta ens l'ha donada el guia i és força simple. Al 870 d.C quan Ingólfur va arribar allà, aquella zona era un bosc amb extensos prats i originàriament s'havia anomenat la zona bella (també he oblidat el nom islandès). És per això que Ingólfur va decidir instalar-s'hi. Tot i això, va enviar monjos irlandesos a recórrer tota la costa per trobar algun altre lloc. És llavors, després de l'hivern, que va amb els monjos per instalar-se a Reykjavík (per cert, Reykjavík vol dir "badia del fum", Reyk (rök en suec, rauch en alemany) és fum, Vík (vik en suec) és badia).

Com va arribar la zona bella a convertir-se en un desert? Bé, per això hem d'avançar en el temps fins als voltants del 1300 (no recordo ben bé l'any). Aquell any hi va haver l'erupció més catastròfica del volcà Hekla (també el cim més alt d'Islàndia). Va passar una mica com el què va passar amb el Grimsvötn la setmana passada, tot el gel de la glacera (en el cas del Hekla, 600 metres de glacera) va fondre's a causa de l'erupció del volcà. Això va causar unes riades impressionants que van arrasar tot, TOT, el què es van trobar per davant, granges, l'assentament, i tot el bosc. Així va desapareixer la zona bella.

La sorra negra és una altra cosa, aquesta és molt més recent, de les últimes dècades, i vé, com no, també dels volcans. No és cendra volcànica ja que no és tan fina, però té el mateix color i composició similar.


Una mica d'història i una mica de biologia. El cap d'Ingólf és un lloc on molts ocells de diferets espècies fan el seu niu. Quan caminavem per allà havíem de vigilar no apropar-nos als nius perquè alguns ocells són molt agressius i alguns realment ens volaven molt aprop per amenaçar-nos.


Finalment, també hi ha uns ocells molt particulars d'Islàndia (i illes Faroe) anomentars Fratercula en llatí (Puffins en anglès Lundar [Luntar] en islandès). Tot i això, no n'he pogut fer cap foto ja que estaven molt lluny, els he pogut veure a través d'uns prismàtics que ens han deixat, així us deixo una foto d'internet, perquè us feu una idea de com són (són com petits pingüins):


Per la tarda/vespre he servit el sopar, han vingut dos grups espanyols, sempre fa gràcia poder tenir una conversa distesa. Demà he de començar a les 6:30 per fer l'esmorzar, així que us deixo aquí, perquè a més tinc companyia a la sala d'estar i m'estan desconcentrant.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Sehr schöne Fotos, und wie ich sehe, hattet ihr wirklich schönes Wetter für die Tour. Interessant.

Andrea

Anònim ha dit...

tu sastre posam aqui la teva direcció de l'hotel per a enviarte una postal de sudamerica

Anònim ha dit...

perdona marc, ja esta arreglat

la rateta ha dit...

Avui he gaudit de tot el que contes , he llegit des de el rprimer dia és molt interessant no tinguis mandra i ves contant ....
la rateta que escombrava l'escaleta

Nil Roda ha dit...

:) la rateta que escombrava l'escaleta eh.. bueno.. bueno..