divendres, de febrer 10, 2012

Hemifrån

([Hemifron] Traducció: des de casa)

Avui escric ja des de casa, el post torna a ser una simple excusa per penjar fotos i explicar una mica la meva estada a Suècia (i breument a Finlàndia)

Aparcament de bicis a l'estació de tren d'Uppsala

Parc a Gävle al costat del riu Gavleå

Salvavides per si algú s'ofegués en mig de tanta neu!

Una mica de Gavleå

El Konserthuset (casa de concerts) també conegut com Konservhuset (casa de conserves)

Ponts que passen per les petites illes que forma el riu

Més parc

Finalment, l'últim dia el vaig passar a Helsinki, a casa l'Aksu. Va ser perfecte. Només arribar vam donar una volta pels -16º que feia i després vam anar a la sauna que té a casa, sortint una vegada a la neu per posar-nos-la pel cos.

Després de la sauna, unes salsitxes a la brasa, una cerveseta i el barça. Un meravellós final pel meu viatge!

diumenge, de febrer 05, 2012

Buscant el fred

He pensat que qualsevol excusa és bona per escriure, i ja que sóc a Suècia i el blog tracta bàsicament de les meves aventures pel nord és el millor moment per a una nova entrada. Potser és una mica sintètica però intento resumir els quatre primers dies de la meva estada combinant-ho amb fotos de la meva passejada per Estocolm.

Cal anar ben abrigat!
El canal del Djurgården mig congelat

Es comenta que aquesta setmana ja passada havia de fer molt fred, tinc entès que ha nevat una mica per Catalunya (hi ha gent que no ha anat a escola??). Jo vaig pensar que no en tenia prou amb arribar als 0 graus, i vaig decidir passar aquesta onada de fred encara més al límit. Només arribar a Helsinki vaig batre el meu record personal (que jo en tingui consciència) arribant als -18º. La parada però va ser una escala i arribat a Estocolm "només" en feia -10º.
Kaknäs amb el Kaknästornet [Kaknèstunnet] (torre de Kaknäs) al darrera

Un dels meus temors de cara al viatge, a part que em cancel·lessin el segon vol (el primer l'havia comprat a Spanair si no coneixeu la història) era no trobar neu. Un temor una mica ridícul si el penso ara, però cal dir que fa dues setmanes no hi havia neu amb prou feines.

El primer dia de la meva estada va ser el 2 de febrer. Vaig arribar a Arlanda (l'aeroport d'Estocolm) i vaig agafar l'exprés cap a la capital on em vaig trobar amb en Johannes, un amic que vaig fer a Islàndia quan treballàvem junts. En Johannes és un meravellós acordionista, és impressionant, i aquella mateixa nit tenia un concert en un 'garito' de la Gamla Stan (ciutat vella). La veritat és que no n'esperava menys, ell toca en un grup de progressive-metal o una cosa per l'estil i si creieu que un acordió no hi encaixa gaire és que no l'heu sentit prou (cal dir que el feia servir com a sintetitzador).

El segon dia, divendres, vaig fer una passejada per Estocolm. Vaig anar per una zona boscosa que tenen al nord de la ciutat. Kaknäs [Kaknès], un prat molt gran, i pel Djurgården [Iürgorden] uns boscos que em sembla que pertanyien al rei (literalment és "jardí d'animals"). El dia era tapadot però la neu el feia entretingut. Fins i tot vaig veure un cérvol! Al mig d'Estocolm!

Mapa de la zona de Kaknäs i el Djurgården

El tercer dia vaig agafar el tren que em portava a la meva propera destinació: Uppsala. Allà hi viu i estudia actualment l'Andreas, un amic que vaig fer a Gävle quan hi estava d'intercanvi. Aquest home és un geni dels idiomes i entre ells destaquen tres variants del Persa que ha après a l'exèrcit. Va ser molt divertit perquè vam anar a menjar un kebab i ens vam posar a parlar amb els propietaris del local sobre aquests idiomes, ells eren Kurds i no parlen persa però els idiomes tenen una mica de semblança. Al vespre vam anar al cine a veure Hamilton, una pel·lícula sueca, basada en una novel·la de Jan Guillou, l'autor de Arn. No tenen res a veure, però està molt bé el missatge que jo entenc de crítica social que tenen amagat aquestes històries.
Avui he anat amb tren també cap a Gävle on els Nyman em fan d'amfitrions. A veure si faig alguna volteta per Trödje i us ensenyo una mica de fotos.

Per acabar una foto dels indignats a Estocolm, cal dir que les tendes estaven buides, són valents però no inconscients!