Náttúra og menning

[nauhtura ok menning] (natura i cultura)

El títol d'aquest blog podria resumir una mica la meva estada a Islàndia i de fet dos dels punts forts que ofereix el país (segurament una mica més de Náttúra que de Menning, però Déu n'hi do). No només té aquest significat, sinó que el curs d'islandès que vaig estar seguint i encara esporàdicament segueixo té dos nivells dedicats a aquests dos temes:

Curs molt recomanable si voleu aprendre Islandès, gratuït i molt complet!

Náttúra

El dijous a la tarda vaig agafar el bus des de Þórsmörk [Zours-mörk] fins a Hveragerði [Kvera-gerði], un poble a uns 50km a l'est de Reykjavík, el primer poble que trobes si agafes la carretera principal (la número 1, ringroad, Þjóðvegur 1 [Ziouz-vegür eiht] o Hringvegurinn) en direcció est.

El riu Varmá [vàrmau] (lit. riu calent) que passa per Hveragerði

El nom de la ciutat està conté la paraula Hver [Kver] que vol dir font (d'aigua termal), una mica com el que per nosaltres seria caldes o termes. Efectivament és molt característic del paisatge de la zona, veure columnes de fum sortint de la terra a causa de la gran activitat geotèrmica de la zona (de fet a tota l'illa n'hi ha, però allà és més visible).

Els afores de Hveragerði

Camí cap al Reykjadalur

Uns avets per la zona (no autòctons!)

Quan vaig arribar-hi era ja el vespre i plovia, de manera que simplement vaig muntar la tenda, vaig fer-me el sopar i vaig donar una volta pel poble per veure que en certes zones hi havia cases de gent que m'atreviria a dir que tenia diners.

Entrada al camí cap a Reykjadalur

Divendres al matí vaig encaminar-me cap a la vall Reykjadalur [Reikia-dàlür], Reyk és fum (com Rauch/rök en alemany/suec) i dalur és vall (com Tal/dal en alemany/suec o fins i tot dale en anglès). Així doncs, la vall del fum. Durant tot el camí es podien trobar fonts d'aigües termals, d'on també sortia fum i feia molta olor a sofre, i més amunt hi havia un riu i un llac on et podies banyar a l'aigua calenta. Totalment recomanable.

Riu calent

Sortida de fum

Més riu 

I un mapa de la zona

Un dia m'agradaria fer una caminada per aquí i anar fins al Þingvallavatn [Zing-vatla-vat]. També us deixo amb un petit vine per fer-vos una idea:

A la tarda vaig tornar al càmping per agafar el bus cap a Reykjavík. Em vaig trobar dos israelites que volien anar a fer el Laugavegur però com que les previsions no eren massa bones, els vaig convèncer de passar el dissabte a Reykjavík perquè veiessin la menningarnótt.

Menning

Vaig arribar a casa la Fanney i en Björn cap a les 17, i vam decidir sortir a sopar alguna cosa a Reykjavík. Vam anar a un local que estava prou bé i vaig menjar el panxell de xai (no sé ben bé com es diu) amb patates i bastant bo en general. A més, en Björn feia poc havia anat a fer un curs a l'anomenada "escola de la cervesa" i em podia recomanar les millors cerveses d'Islàndia.

Cervesa Einstök Islandesa

Respecte les cerveses, no és que hi hagi hagut massa varietat en general. Quan treballava a l'hotel per exemple, només es podia triar entre Víking (que em sembla que era una marca danesa) i Gull [gutl] que era una marca islandesa. Es veu que en els últims anys han començat a aparèixer més productors de cervesa islandesos i la varietat comença a augmenta. I és que resulta que no fa massa temps que la cervesa és legal a Islàndia. El 1915 es va prohibir l'alcohol a Islàndia (una llei seca com als Estats Units). Es veu llavors, que el cap d'any de 1914 a 1915, s'havien d'exhaurir totes les existències d'alcohol i que va ser una festa espectacular. La prohibició es va laxar una mica, primer al 1921 on Espanya va amenaçar amb deixar de comprar peix a Islàndia si no importaven vi. Així doncs, l'únic vi permès a Islàndia durant un temps era l'espanyol. Més endavant, al 1935, es va permetre les begudes fortes de manera que només la cervesa era il·legal. Es diu que la gent gran que va votar aquella llei, considerava una beguda vulgar la cervesa, a més argumentaven que al ser més barata afavoria el mal ús de l'alcohol. Es veu que els pares del que seria la meva generació, havien de barrejar la cervesa amb vodka si no volien cometre un delicte!

Un cop après això, vam anar a tastar una de les "exquisiteses" islandeses: el Hákarl [haukarl]. Els nòrdics no sé molt bé què tenen, que les seves exquisiteses tenen sempre a veure amb peix pudent (vegeu Surströmming a Suècia). Vam anar al "bar islandès" i vam demanar una ració de Hákarl, amb una de Harðfiskur [harð-fiskür] (lit. peix dur, bacallà assecat, aquest realment sí que està bo) i un parell de xupitos de Brennivín (lit. vi ardent).

El Hákarl al pot petit (que venia tancat) i el Harðfiskur, que es menja amb mantega, al pot gran (que venia obert)

Quan vam obrir el pot del Hákarl, que és carn de tauró que es fermenta amb l'àcid úric que queda als músculs (perquè els taurons no tenen ronyons), vam poder olorar la fortor a amoníac que té el peix. Cal dir que el gust no és tan desagradable com la olor que, tot i que et pugi fins al nas, la carn en sí és més aviat salada que altra cosa. Tot i això, el Brennivín s'agraïa per netejar la boca una mica. Tot i ser una delicatesse islandesa, no és una cosa que a tots els islandesos agradi i fins i tot n'hi ha que ni ho han provat. Al Björn no li agradava i la Fanney feia 6 anys o més que no en provava, tot i que a ella no li desagradava. Estavem tots d'acord però, que el Harðfiskur era molt millor (amb diferència). Cal dir que els hiverns islandesos havien de ser molt durs en el passat, raó per la qual aquests menjars, que eren l'únic que hi havia per salvar la gana, devien ser recordats per la gent gran amb nostàlgia. Entre la gent jove es va perdent aquesta tradició, ja veurem d'aquí uns anys si només els turistes provaran aquestes coses.

Resum à la vine de la Menningarnótt

El dia següent, dissabte, va ser la Menningarnótt. La paraula Menningarnótt [meningar-nouht] es compon de dues parts, de les quals la primera ja us n'he dit el significat. Menning és cultura i nótt és nit, que s'assembla prou a la nostra paraula. Així doncs, és la nit de la cultura a Reykjavík. Tot i dir-se nit, hi ha esdeveniments des de les 11 del matí per tota la ciutat. Jo vaig passar pràcticament 10 hores a la ciutat voltant de dalt a baix sense parar.

El llac Tjörn al dissabte de Menningarnótt

La marató de Reykjavík

Em vaig llevar a les 10:40 i vaig marxar corrent cap al museu nacional Þjóðminjasafnið [Ziouz-minia-sapniz] on s'oferia una visita guiada en anglès per l'exposició permanent. Va ser molt interessant i vaig aprendre un munt sobre la història d'Islàndia. M'hi vaig quedar una bona estona, probablement fins les 13. També oferien una altra exposició sobre el paper de la dona a la societat islandesa, com havia anat progressant però com encara li quedava per fer. Entre altres coses, se celebraven els 100 anys des de l'inici del sufragi femení.

Free waffles!

Més endavant vaig anar a un lloc on donaven "waffles" i cafè gratis (com no desaprofitar aquesta oportunitat!!) i després em vaig trobar amb un escenari on punxaven música i havien col·locat gespa al mig del carrer per ballar-hi. He de dir que m'hi vaig passar molta estona més d'una vegada, em recordava a les tardes de diumenge a Tempelhof (que són un planazo si esteu a Berlín, aneu-hi). Es veu que un canal de snapchat bastant famós a Islàndia anava fent vídeos del lloc i la Dóra, que treballava amb mi a l'hotel i que estava treballant al càmping de Höfn a l'altra banda d'Islàndia, em va veure ballant en un dels vídeos.

L'associació de l'acordió!

A les 15 em vaig trobar amb l'Àlex, un company de la universitat, matemàtic i físic com jo, que estava de viatge per Islàndia també i vam passar la resta de la tarda anant per la ciutat veient què s'hi coïa. Vam veure una estona d'un torneig d'escacs (com a bons matemàtics) i després vam passar per l'església Hallgrímskirkja [hatlgrims-kirkia] per escoltar una coral. Més endavant vam donar més voltes, vam anar a un bar on punxaven reggae i després vam menjar alguna cosa. Vam anar a escoltar una altra coral que feia un espectacle bastant familiar (el públic érem nosaltres i les famílies pràcticament) i després ens vam acomiadar ja que ell havia d'agafar l'avió aquella nit.

'Where are you from?' la bandera catalana ja hi era!

Policies enrotllats

Jo vaig tornar a ballar a la gespa i després vaig anar a escoltar el concert principal que es retransmetia per la televisió pública islandesa on tocava un grup de reggae que vaig descobrir fa uns mesos anomenat Amabadama.

Hitazo d'Amabadama

Com que en tinc el disc (en vinil) em sabia les cançons i em vaig sentir molt orgullós de poder cantar amb la resta del públic totes les cançons (excepte una de nova, que ningú coneixia), em vaig sentir força integrat.

Al concert d'Amabadama!

Més endavant hi havia un altre concert finalment un castell de focs. Jo però, estava ja cansat d'estar tot el dia caminant per la ciutat i vaig tornar a casa on vaig trobar la Fanney i en Björn veient el concert per la tele (a la tarda havia plogut bastant fort i ja en van tenir prou). Em van dir que m'havien vist entre la multitud a la tele. Em vaig posar a sopar i vam mirar els focs artificials per la tele com veritables islandesos ganduls.

Un altre temazo

He de dir que em vaig quedar meravellat de la quantitat d'activitats, concerts i grups que hi havia per la ciutat. Una nació d'uns 300.000 habitants amb tanta cultura per oferir, realment impressionant, crec que ja ho he mencionat alguna vegada al blog.