dimarts, de juliol 24, 2012

Volteta a Islàndia en 5 dies

Torno a ser a "casa" de nou, és a dir a l'hotel. El post d'avui serà bastant llarg ja que equival a uns quants dies de no escriure i moltes coses passant! En un principi havia pensat d'escriure 4 posts en quatre dies diferents però seria deixar massa intriga i tampoc sé si tindria temps per fer-ho, o altres coses de què parlar. En tot cas, ja me'n penediré més tard!

 Vista des de l'hotel un vespre

Al final, la ruta ha resultat ser una volta per Islàndia amb molts paisatges i experiències viscudes. Cal dir que la previsió del temps quan varem sortir divendres era de pluja i més pluja. El què ens hem trobat ha estat però, núvols, pluja gairebé només quan érem als cotxes i fins i tot sol! Us deixo un mapa del què hem fet:


Mostra Viatge cap a Akureyri i més en un mapa més gran

Divendres

El dia va començar a les 6:30 ja que em tocava servir l'esmorzar. Durant el matí vaig sentir una taula parlant en català i m'hi vaig acostar per trobar-hi dues parelles una de les quals era de Valldoreix, cal dir que el món és bastant petit. Més tard ens va tocar netejar 29 habitacions el més ràpid que vam poder per marxar com abans millor. Vam acabar a les 16:30 i poc després ens vam posar a fer autostop al costat de l'hotel. No van passar ni 20 minuts que una parella islandesa de Reykjavík ens va agafar per dur-nos directament a Höfn. Tot i això, abans van tenir el gran detall de parar al Jökulsárlón que oferia unes vistes espectaculars!
 
 
  
Aquí s'hi veu una foca!
 

Un cop arribats a Höfn [Höp(n)], vam fer camí cap al càmping on hi vam trobar el marit de la Sigrún, la gerent de l'hotel l'any passat amb qui ens portavem molt bé. Ell ens va dir el camí cap a casa seva i allí hi vam trobar la Sigrún amb el seu fill i la seva filla que amb 9 i 6 anys respectivament parlen un anglès fascinant (sobretot el fill). Ens va convidar a pizza, cervesa i cereals i més tard ens va oferir un bungalow del càmping. També ens va deixar unes bicis per donar una volta pel poble. Cal dir que tenir contactes a Islàndia és un gran avantatge. La Sigrún ens ha comentat que aquest any no treballa a l'hotel perquè ha rebut un préstec de l'estat per tirar endavant un projecte que consisteix en dissenyar una ruta per ciclistes per la costa sud d'Islàndia, de Höfn a Reykjavík. Ens va dir que en un futur té previst de fer-ho per tota l'illa. Personalment penso que és una molt bona idea, no només per fomentar el ciclisme i el turisme en general sinó que actualment circular amb bici per la ruta principal com fa tothom és perillós i estressant pels ciclistes així com també posa nerviosos a tots els conductors que se'ls troben. A veure com se'n surt, jo crec que ho farà molt bé!

En Johannes amb la bici per Höfn
 El bungalow on vam passar la primera nit, juntament amb les bicis

Dissabte

El següent dia vam fer camí cap a la carretera principal per continuar el nostre viatge cap a Akureyri. Ens hem llevat ben d'hora per acabar esperant durant més d'una hora fins que algun cotxe ens recollís. Per atraure més l'atenció, jo em dedicava a fer malabars mentre en Johannes ensenyava el polze. Un home que anava en direcció contrària va aturar-se i em va demanar les boles, només per ensenyar-nos com de bé feia malabarismes, tornar-me-les i continuar amb el seu viatge... un encontre molt curiós cal dir. Al final de l'espera, una parella Suïssa de Berna, l'Oliver i la seva xicota, en van dur fins a Egilsstaðir, una "ciutat" bastant bonica on vam dinar i veure un partit de futbol de la segona divisió islandesa. Mirant el partit vam conèixer un home també força singular. Era un holandès fanàtic del futbol, professor de llatí i grec, que viatjava pels països per mirar partits de categories baixes. Abans d'anar a qualsevol lloc s'informava del panorama del pais, els clubs i els jugadors. Realment fascinant, ens explicava un munt de cosa sobre els clubs islandesos i tot ho havia après poc abans de marxar, un personatge pintoresc que diria aquell.

La motxilla en espera d'alguna ànima caritativa que ens recollís
La vista des del cotxe
Un espectador privilegiat del partit de futbol
Nosaltres també el vèiem des d'una bona posició
Vista d'una part d'Egilsstaðir
Cartell curiós al costat de l'aeroport d'Egilsstaðir
A l'aeroport d'Egilsstaðir també hi tenen palla!

A la tarda vam continuar el nostre viatge, esperant uns quaranta minuts fins que un Islandès d'uns 30 anys ens recollís. Anava de camí cap a Akureyri per trobar-se amb un amic per sopar i més tard, a la nit, continuar cap a Reykjavík per agafar un avió cap a Noruega i continuar conduint fins a Ålesund, on viu actualment. Així doncs, al segon dia vam arribar al nostre destí: Akureyri. La ciutat és més petita que Reykjavík, segurament també perquè no té tot el cúmul de ciutats que la capital té al voltant (Kópavogur, Garðabær, Byggjuhverfið...). De nou vam fer ús dels contactes que tenim i vam parlar amb en Björgvín, el propietari de l'hotel, que també ho és d'un altre hotel a Akureyri i un "Guesthouse". Així, ens va deixar dormir dues nits en un "apartament" (bastant mediocre) que té.

Carrer principal del "downtown" d'Akureyri
Façana amb un mural bonic
Església d'Akureyri
Una gelateria molt rosa on vam menjar un gelat
La gelateria feia anys i ens va fer un 2x1
L'habitació que teníem. També hi havia sala d'estar amb tele i cuina, no estava malament, i menys gratis!

Diumenge

El següent dia vam dormir molt, que ho necessitàvem! Un cop llevats i esmorzats, vam posar-nos a desfer una mica de camí, per anar a passar el dia i fer alguna excursió aprop del llac Mývatn. Primer ens va portar una dona isalndesa que viva a una granja uns 10 km prop d'Akureyri. A continuació ens va dur una altra dona islandesa, aquesta professora de francès a Reykjavík, però que durant l'estiu vivia a on havia crescut, al nord-est d'Islàndia. Ens va deixar allà on el camí se separava per anar en direcció Húsavík. Llavors ens van dur dos danesos que treballaven a Reykjahlíð, el poble que hi ha al costat del Mývatn. Finalment una noia islandesa ens va dur els deu últims quilòmetres que ens faltaven fins al Námafjall, un camp termal que hi ha prop del llac Mývatn, que feia molta pudor a sofre (com tots els camps termals) i on vam fer una excursió pujant una muntanya que de tant en tant oferia sortides de vapor d'aigua. Calia sempre seguir el camí ja que per altres llocs ves a saber què hi podies trobar. Molts "stupid tourists" (com diu la Fanney) surten dels camins i acaben cremant-se.

Indicacions a mig camí cap al llac Mývatn
Natura als voltants del llac Mývatn
Camp termal de Námafjall
Atenció! Aigua de 80ºC a 100ºC
Això és aigua bullint amb molts minerals dissolts, sobretot a causa de l'àcid sulfúric
Més vistes del camp termal

Sortida de fum
Camí que vam seguir - Challenge accepted!
Aquí potser es veuen una mica els diferents colors a causa del sofre i altres elements relacionats amb la geologia de la zona
Vista de la zona
Arribats al cim

A la tronada vam trobar en Haukur [Höikur], un noi jove que com la majoria estudia a Reykjavík (tot i que a Akureyri també hi ha universitat) i durant l'estiu torna a casa per treballar. Va ser molt amable i a part d'explicar-nos moltíssimes coses sobre els llocs de la zona, també va parar perquè veiéssim el Goðafoss (cascada dels déus), una cascada molt bonica on durant la cristianització de l'illa es diu que s'hi van llençar molts pagans (o Ásatrú d'ara). Els islandesos tenen dues paraules per Déu: Guð [gvüz] que es refereix al Déu de la biblia pels cristians i Goð [gwoz] que es refereix als déus nòrdics com Thor (Þór), Odin (Óðinn), Loki, etc... A l'arribar a Akureyri en Haukur ens va dur fins a un supermercat perquè poguéssim comprar alguna cosa per menjar i fins i tot es va oferir a ensenyar-nos els voltants el dia següent. Ens vam donar els mòbils.

Dilluns

El dilluns ens vam tornar a llevar ben d'hora perquè vam decidir agafar el bus cap a Selfoss (costa sud) a través de les muntanyes de l'interior, una ruta molt maca que, tot i no rebre cap descompte per treballar a l'hotel, ha valgut molt la pena. Això va fer, però, que haguéssim de rebutjar l'oferta que molt amablement en Haukur ens va fer i que igualment agraïm moltíssim. El bus va sortir a les 8:30 de Akureyri i va seguir la carretera principal fins al poble de Varmahlíð. A partir de llavors ens vam desviar i vam entrar a les muntanyes de l'interior circulant per camins de terra amb un autobuset petit a unes velocitats bastant impressionants, fins i tot vam entrar dins d'un núvol i el conductor no va disminuir la velocitat. La primera parada va ser a Hveravellir [Kferavetlir], un altre camp termal situat al mig de la natura amb uns llocs per banyar-s'hi. La parada però, va ser d'uns 20 minuts així que de banyar-se no gaire.

Camí per on anar per no cremar-se
Aigua bullint
I més!
I més!
Formacions de lava amb un nom Hawaiià que ara no recordo
Sortida de fum!
Camins per la zona
Riu d'aigua calenta, devia estar a uns magnífics 40ºC

Més endavant, vam seguir per la carretera de terra i la conducció plena de bots i salts per parar al costat d'una altra cacada de la qual no recordo el nom.

Foto amb la suadora de l'Escola d'Excursionisme que sempre duc posada!

Així vam arribar fins a la zona de Kerlingafjöll on hi ha un refugi, una zona d'acampada i molts camins per descobrir. Com que teníem una mica més d'una hora, vam menjar ràpidament i ens vam posar a caminar una estona. Realment és una zona que m'apunto per anar a fer alguna ruteta d'alguns dies més endavant!
Vistes de la zona de Kerlingafjöll

El viatge amb bus seguia i finalment vam tornar a trobar camí asfaltat per fer una mica més còmode el viatge al qual ja ens havíem acabat acostumant. Per acabar, vam visitar la cascada de Gullfoss [Gutlfòss] (cascada daurada). És una cascada molt turística, molt gran i imponent! Poc més endavant vam arribar a Geysir per poder veure allò que l'any passat no vaig poder veure, un guèiser. En els vint minuts que vam ser allí el vaig veure sortir quatre vegades, i finalment en vaig poder fer algunes fotos amb una mica de sortida.

Cascada de Gullfoss, veieu l'arc de Sant Martí?
Gullfoss des d'un altre angle
I encara més
I més!
Un altre arc de Sant Martí, els víkings creien que aquest era el pont que portava cap a l'Ásgarð (jardí dels déus). Parlo de l'arc iris.
Guèiser sense res
Guèiser sortint
Guèiser sortit

El bus anava fins a Reykjavík, però com que fer-hi autostop és molt difícil vam dir que ens deixés a Selfoss, un poble de les afores a uns 40 km. Allí vam arribar-hi a les 19:30 i després de fer una mica de compres de menjar, vam decidir provar sort i veure fins on ens portava el polze. Primer, un islandès molt simpàtic ens va portar uns 15 km més enllà, ens va explicar què és el Formula Offroad (un esport d'aquests de motor amb uns jeeps gegants que pugen per pendents grandiosos i a més amb obstacles) i que ell hi participa. Si veieu algun video al youtube de Formula Offroad a Islàndia amb un cotxe taronja, llavors és ell. Més endavant ens van agafar una parella d'alemanys de Köln que ens van deixar a Hvolsvöllur. Allí vam esperar fins les 22:00 quan vam decidir que en 10 minuts plantaríem la tenda en algun lloc. El segon cotxe ens va agafar. Era un islandès de poques paraules, però bon home, que ens va dur fins la cascada de Seljalandsfoss. Allí vam decidir acampar, però no al càmping sinó que vam caminar una mica per pujar cap a les muntanyes i trobar un lloc preciós per acampar de gratis. Vam mirar més tard i resultava que estavem al costat del càmping, però bastant més amunt!

Vista del vespre des del Seljalandsfoss

Dimarts

Avui al matí ens hem llevat amb el sol i el soroll del vent fent vibrar la tenda. A fora ens esperaven unes vistes magnífiques i un temps espectacular.

Vista avui al matí amb el millor temps!
Una altra vista
Com deia, el càmping al costat!
El riu que passava pel costat que queia per la cascada Glúfrafoss

Per tornar hem fet més autostop, primer ens ha parat un home islandès que vivia a una granja d'aprop i més endavant ens ha agafat una noia islandesa que venia de Reykjavík per anar a treballar a un hotel del sud d'Islàndia, més endavant de Kirkjubæjarklaustur. Aquesta noia ha resultat ser la Fanney, que tornava també dels seus dies de festa per posar-se a treballar aquesta tarda, de fet comptavem que possiblement la trobaríem a la carretera, però en realitat pensavem trobar-nos-la una mica més tard. Ha estat una tornada rodona per aquest viatge!

3 comentaris:

Jaume ha dit...

Viatge rodó ;)

Anònim ha dit...

Wenn man das liest und die Bilder sieht, würde man am liebsten gleich losfahren!

Andrea

Nil Roda ha dit...

Ole, Ole i ole! Que xulo!

Doncs nosaltres varem tornar ahir de ruta. Tot ha anat molt i molt bé. Si vols, un dia d'aquests (abans de l'1, que marxo a menorca) podem fer un skype i t'ho explico amb pèls i detalls!

Un petó!