De Bolungarvík i cap al sud

Ahir vaig llogar una bicicleta per moure'm per la zona i realment va ser una molt bona opció. Com sempre, aquí tot funciona molt personal i com que no hi havia molta demanda de bicicletes, em van deixar llogar-la per mig dia i que la tornés l'endemà al matí. Per la tarda, em vaig trobar la noia que m'havia llogat la bicicleta per Ísafjörður i em va comentar que tindrien tancat avui, però que podia tornar quan vulgués la bicicleta i que la deixés davant d'un hotel.
Així, vaig començar a fer camí cap a Bolungarvík, el següent poble després d'Ísafjörður en direcció a la boca del fiord. El dia va començar una mica tapadot, però de seguida tots els núvols matiners es van anar esvaint i fins avui el cel s'ha mantingut totalment clar, un temps espectacular!
De camí a Bolungarvík, passes per Hnífsdalur (la vall del ganivet?), un petit poble (podríem dir un barri d'Ísafjörður) molt bonic i tranquil. Es comenta que una família del poble es va fer construir una casa per passar l'estiu a la mateixa vall, només una mica més amunt, de tant que els agrada el lloc.

De Hnvífsdalur a Bolungarvík, hi ha un túnel que els connecta, però també hi ha l'antiga carretera que actualment està una mica en obres però per la qual s'hi pot anar en bicicleta, realment no tenia ganes d'anar pel túnel en bicicleta com és d'imaginar. La carretera va resseguint la costa i en un dia tan clar podia veure tota la costa de l'altra riba del fiord alhora amb els seus petits fiords.
Finalment, vaig arribar a Bolungarvik, que de nou, és un poble més o menys gran si el compares amb Klaustur o Vík.

Just entrar al poble, hi ha una petita gasolinera on també serveixen Hamburgueses i patates fregides. Com que tenia molta gana, vaig decidir dinar allà i practicar el meu islandès. Vaig sortir-ne força ben parat de la conversa, fins i tot vaig impressionar a l'home de la benzinera amb el què vaig mantenir una conversa íntegrament en islandès.


Bolungarvík és un poble de pescadors i també té un port, que m'imagino que a l'hora adequada, és força actiu. Quan jo hi vaig passar, vaig notar una atmòsfera com si finalment hagués acabat una jornada de molta feina.

La tornada va ser molt tranquila. Per la tarda es van instal·lar uns companys bascos de Pamplona amb els què vam poder compartir experiències ja que ells estan recorrent l'illa a dit. Una parella molt simpàtica amb la qual vam compartir un sopar exquisit amb revuelto de chistorra (que en un principi havia de ser tortilla però la paella de la casa no està feta per tal delicatesse), jamón de Guijuelo boníssim i més embotits deliciosos de la zona.

Per la nit, vam sortir jo i un company americà (els dos havíem llogat bicicleta) per anar al Tungudalur, on en un principi havia acampat, per allunyar-nos de les llums de la ciutat i provar de veure aurores boreals. Vam tenir sort i en vam poder veure! Realment eren una cosa preciosa, era com una pols lluminosa que s'anava extenent pel cel lentament, com quan llences sorra a l'aigua i va caient lentament, al principi està tota concentrada però poc a poc es va esvaint? No sé si m'explico. La llàstima és que amb la càmera que tinc no vaig poder fer-ne cap foto. Pensant-ho bé, fa dues setmanes a l'hotel també en vam veure, però en aquell moment estaven força esvaïdes i no ens van convèncer (a mi i als txecs).

És una bona manera d'acabar l'estada a Islàndia. Ara, ja només em toca anar cap al sud: Reykjavík, Londres i Barcelona. El vol d'avui promet ser molt bonic perquè el cel està totalment clar i sembla ser que és així a tota l'illa!

Ísafjörður, la capital del nord

Bé, ahir al matí em vaig llevar ben d'hora a Reykjavík, a les 6:30. Després d'haver anat a dormir a dos quarts d'una estava mort, però havia d'agafar l'avió a les 7:30 per marxar de l'aeroport intern de Reykjavík a les 8:00. Així, vaig agafar el bus i em vaig dirigir cap al Flugvöllur (Aeroport) on només va caldre dir el meu cognom perquè pugués tenir el meu bitllet. Anar amb avió per dins d'Islàndia és més o menys com agafar el tren, com a mínim a nivell logístic.

L'aeroport

..,i el bitllet

Tot i això, les coses no sempre van com esperem (i com ja és de costum en el meu blog em sembla) i a mig vol un motor va fallar i vam començar a caure. És broma! Això és el què hagués passat si no hi hagués controls de seguretat. Ben bé no sé què va passar però el fet és que vam haver de canviar d'avió i esperar 1 hora i mitja per fer-ho. Així, vam arribar gairebé dues hores tard a Ísafjörður, però a mi no m'esperava res ni ningú així que m'era ben indiferent.

El temps no va ser l'òptim per veure coses ja que tota l'illa estava plena de núvols (com és habitual de fet) però Reykjavík des de l'aire era molt bonica i el cel s'està aclarint dia rere dia de manera que a la tornada potser tindré més sort.
Un cop arribat, vaig anar fins al càmping de Tungudalur, un càmping preciós i amb molt bones instal·lacions, fins i tot aigua calenta gratixx que s'aprecia molt!

Tot i això, durant la nit ha fet molt de vent i he tingut fred als peus. A més, el càmping està a més d'una hora a peu d'Ísafjörður. Aquestes raons, i el fet que tinc diners que he cobrat de l'hotel, han
fet que decideixi passar les dues properes nits a un "alberg" a la ciutat, Gamla Gistihús.

El riu tunguá del tungudalur
Un dels petits afluents del tunguá que passava pel càmping
Hi havia molts bolets
La tenda
Una casa al Tungudalur

Què us en puc dir d'Ísafjörður. Quan t'acostumes a Kirkjubæjarklaustur i als serveis que ofereix un poble com aquest així com a les seves dimensions, realment veus que Ísafjörður es pot considerar una ciutat. Bàsicament, si això no ho és, llavors només Reykjavík és ciutat (i gràcies!). Així, quan vas a Islàndia, ja has de canviar una mica els estàndards. Ísafjörður és una ciutat molt maca, on hi viu força gent i té molta activitat als carrers (estàndards nòrdics!) per la latitud a la que està situada i la zona tan aïllada. Aquests dies, que són feiners, veus a tots els nens a l'escola, els joves que surten de l'institut i van a prendre alguna cosa... em recorda molt al tipus de vida de Gävle, tot i que repeteixo que la ciutat no és gran. Per altra banda, és una ciutat pesquera i realment em recorda moltíssim també als pobles de pescadors que tenim al llarg de tota la costa catalana.









Ahir vaig estar rondant pel port per preguntar si podia unir-me a algun vaixell de pesca per ajudar-los durant un dia, en principi a canvi de res. Tot i això, vaig arribar tard per hores pesqueres i em van dir que normalment fan falta molts papers per pujar en un vaixell d'aquests tot i que a Borlungavík havíen deixat pujar a més d'un en un vaixell d'aquests per ajudar. També buscaven gent per ajudar a classificar els peixos. En tot cas, jo no buscava aquesta última opció i Borlungavík està lluny si no hi puc anar amb cotxe. Així que potser deixaré aquesta opció per un altre any.

Un vespre al Tungudal

Avui al matí m'he llevat a les 10 i he fet una excursió pel Tungudal, seguint el riu que passa pel càmping:


Després he agafat el bus que va del Tungudal a Ísafjörður un cop cada 2 o 3 hores, que m'ha sortit gratis, i m'he instal·lat a l'alberg. Demà tinc pensat de llogar una bicicleta i anar fins a Borlungavík o fer alguna excursió per la zona, i a veure si amb una mica de sort alguna nit veig aurores boreals, avui fa un cel molt clar!

Bæ bæ Núpar

Avui ha estat el meu últim dia a l'hotel, de fet ara estic a Reykjavík a casa la Fanney i la seva amiga, que tenen un pis molt bonic. Ahir a la nit vam beure tots junts una mica després de la feina per última vegada i vam fer una mica de festeta.


Avui al matí hem netejat algunes habitacions i més tard hem anat a Klaustur, jo a buscar la meva targeta de dèbit. Tot i això, m'han dit que encara no havia arribat, que estava de camí cap a Vík i que possiblement a les 15:30 la tindrien. A aquella hora hem tornat al banc amb la Sigrún i encara no havia arribat. La targeta era a Vík. Sort però, que estem al "countryside" islandès (al camp) i que tothom es coneix, les coses aquí funcionen molt més personalment que a la capital. Així, calia fer alguna trucada i hem aconseguit quedar que quan el bus parés a Vik (on para per sopar) una persona em portaria la targeta. I així ha anat, quan hem arribat a Vik, a la gasolinera hi havia una dona esperant-me que m'ha portat la targeta amb la qual finalment em puc gastar els diners que he anat fent! Realment aquesta és una de les grans ventatges del camp a Islàndia, no hagués pogut passar mai això a Reykjavík (o Catalunya crec jo).

Tornats de la meva segona visita al banc, hem menjat tots pastís amb el tema "Hello Kitty" (de fet podia escollir entre Hello Kitty o Spiderman, òbviament la pregunta era retòrica).



Demà, ben d'hora al matí em llevaré per agafar el vol cap a Ísafjörður on, en principi, ha de fer bon temps (és dir, no ha de ploure massa). Mentrestant, al Mýrdalsjökull, el volcà Katla va fent de les seves i amenaça en tenir una erupció en qualsevol moment, podeu anar seguint l'activitat sismològica a la glacera aquí. Sincerament, espero que passi abans que marxi!

De Grècia a Islàndia

Poc a poc es nota com a l'hotel s'acaba la temporada, cada cop hi ha menys feina a fer, el sopar ja no és bufet sinó a la carta (ja que només tenim 2/3 habitacions per mi) i l'hotel va agonitzant. Tot i això, avui i demà serà l'últim respir de l'hotel on tot tornarà "a la normalitat" durant dos dies, ja que vindran dos grups grans, per acabar de morir definitivament la pròxima setmana. A mi però, em queden encara menys dies d'estada a l'hotel ja que el dia 6 (passat demà) deixaré definitivament la feina. Ahir vam tancar els apartaments del personal per instal·lar-nos a diverses habitacions de l'hotel ja que només erem 3 els que hi viviem. Realment és curiós viure en una de les habitacions que has estat netejant durant gairebé 2 mesos.

No sé si us havia comentat que fa una setmana o dues van venir dos txecs a treballar a l'hotel, potser us preguntareu perquè han contractat dues persones de txèquia tant al final de la temporada. La història és bastant interessant i dóna per reflexionar una mica també:

Poc a poc ja fos perquè la gent havia de tornar a la rutina, havia trobat millors feines o bé estava cansada de treballar en un lloc tan aïllat, l'hotel s'havia anat quedant sense personal, de fet ha estat una cosa que algú podria dir que ha faltat durant tota la temporada (personalment jo no m'he sentit sobreexplotat en cap moment). Tot i això, fa dues setmanes només quedariem 5 o 6 dels 15 o 16 que havíem arribat a ser en el personal de l'hotel (incloent, gerent i xef). Així doncs, la Sigrún va dedicar-se a anunciar per tot arreu que buscava personal, creant esdeveniments al facebook, a través del boca a boca i trucant a l'oficina de treball local per demanar que enviéssin a qui fos, tingués l'edat que tingués, les capacitats que tingués, fos qui fos, a treballar a l'hotel ja que necessitava personal urgentment per fer les habitacions o qualsevol altra feina que no requerís formació o experiència especial.

A l'altra punta d'Europa, si sóm al nord doncs al sud, en un hotel de la costa grega, típic hotel de platja com els que podríem trobar a qualsevol ciutat turística de la costa catalana (personalment aquest tipus d'hotels a mi em repugnen) teníem dos nois txecs que cansats de com els tractaven, a crits i amb un sou fix bastant baix, van decidir deixar la feina i tornar-se'n cap a casa. Tot i això, com que volíen seguir treballant, un d'ells es va passar tota una nit enviant currículums i sol·licituds de treball a TOTS els hotels i restaurants/bars que va trobar d'Islàndia (perquè Islàndia? Perquè els atreia l'illa tal com a mi).

Bé doncs, va passar que abans que cap islandès respongués a cap sol·licitud ni per part del facebook o del boca boca o ni tan sols per part de l'oficina de treball, va arribar un mail a la Sigrún de dos nois txecs que buscaven feina. Quatre dies més tard ja eren a l'hotel treballant.

És que no hi ha atur a Islàndia? El què diu tothom que ha sentit aquesta història (islandesos que passen per l'hotel per temes de feina, o curiosos de perquè hi ha tant personal extranger) és que l'atur islandès no és real. Simplement són gent que viu bé cobrant de l'atur i espera a trobar "la seva feina ideal". Òbviament no es pot generalitzar, però és veritat que la Sigrún no pot aguantar aquella gent que per facebook es queixa de l'atur i que no troba feina però que alhora no es mou de casa quan constantment falta personal a la meitat d'hotels de l'illa. Si busqueu feina per l'estiu, estigueu segurs que a la meitat d'hotels hi faltarà personal, potser no a principis de temporada, però sense cap dubte a mitjans d'aquesta, molt personal haurà decidit marxar, he sentit que buscaven gent a Vík (sud) i també a Húsavík (nord) així com també a l'escorxador de Höfn on hi paguen molt bé (però la feina és molt dura).

Clar que no es pot traslladar completament la situació a la que hi ha a Espanya ja que no és la mateixa (segurament sí que hi ha molt més atur "real" que a Islàndia) però sí que em ve al cap la figura dels famosos ni-ni. Per altra banda admiro molt als dos txecs que recent tornats de Grècia, d'un dia per l'altre, troben feina a Islàndia i se n'hi van directament, marxant a l'aventura.

Què dius?

Avui tornaré a escriure sobre la llengua, però aquesta vegada parlaré de les expressions més usuals i les primeres que s'aprenen i s'adopten quan s'està aprenent islandès. Aprofitaré també per fer comparacions amb altres idiomes (majoritàriament suec) i apuntar algunes curiositats.

La més bàsica de totes és "já" [iau] que vol dir sí (si mai heu jugat a l'Age of Mythology, els nòrdics parlen islandès i diuen Já). És l'expressió que més ràpid s'adapta i que fins i tot utilitzo quan parlo en anglès. En suec normalment es diu "ja" ([ia] amb una a molt tancada que gairebé podria ser [iò]) però moltes vegades, en llenguatge oral es diu simplement "aa" [aa/òò], en islandès no passa, i sempre diuen Já. Toti això, una altra manera de dir sí en els dos idiomes (tot i que em sembla que més sovint en suec) és fent una petita aspiració d'aquestes com si anessis a dir alguna cosa, també es pot dir Já/Ja aspirant (com parlant cap a dins), és una cosa bastant freqüent.

Una expressió composta és Jájá [iauiau], que bàsicament vol dir "Sí,sí" tot i que també es pot utilitzar per no dir res, omplir un silenci o donar per acabada una conversació. Ahir fullejant el diari vaig veure unes declaracions d'una persona que començaven "Jájá..."

Una altra expressió molt similar, i que a mi m'agrada molt, és Jæja [iaiia], que també es fa servir per no dir res en concret, normalment per omplir un silenci i iniciar una conversa. En el curset d'islandès que té l'universitat d'Islàndia a internet, la majoria de converses (listening) comencen amb un "Jæja...".

Com que he introduit el Sí, no discriminaré la negació, que és Nei. Amb aquesta però no conec tantes expressions... en suec (on es s'escriu Nej però es pronuncia igual) es diu moltes vegades "nää" [nèè] (una è molt oberta), però no acabo d'estar segur si es fa en islandès (molt probablement sí), tampoc sé però com ho escriurien.

Finalment, una expressió molt utilitzada, sobretot quan estas aprenent un idioma és "Què?". Depèn de l'idioma, es diu d'una manera o una altra. Normalment en català es diu "Què dius?","Com dius?","Què?", "Com?" on cap és necessariament informal. En alemany pots die "Wie bitte?" (lit "Com, siusplau?") o una mica més informal "Was?". En anglès normalment diràs "What did you say?". En suec solen dir "Vad sade du?" o simplement "Vad sa du?" que sona com [vasarü?] i vol dir "Què dèies" normalment no diuen "Vad?" (Què?). En islandès de manera més estàndard es diu "Hvað sagðirðu?" [Kva sagðirðu?] però moltes vegades, o casibé sempre, quan la situació no és formal diuen "Ha". El més curiós és que no ho fan en to interrogatiu, gairebé sona com si diguéssin "Ahà" de manera que els primers dies et pensaves que t'havien entès quan en realitat era totalment al contrari.

Aquestes són doncs, algunes de les expressions més bàsiques de l'islandès. Alguna cosa més que vulgueu saber us la puc respondre als mateixos comentaris o bé en algun post futur!