dissabte, de setembre 10, 2011

De Bolungarvík i cap al sud

Ahir vaig llogar una bicicleta per moure'm per la zona i realment va ser una molt bona opció. Com sempre, aquí tot funciona molt personal i com que no hi havia molta demanda de bicicletes, em van deixar llogar-la per mig dia i que la tornés l'endemà al matí. Per la tarda, em vaig trobar la noia que m'havia llogat la bicicleta per Ísafjörður i em va comentar que tindrien tancat avui, però que podia tornar quan vulgués la bicicleta i que la deixés davant d'un hotel.
Així, vaig començar a fer camí cap a Bolungarvík, el següent poble després d'Ísafjörður en direcció a la boca del fiord. El dia va començar una mica tapadot, però de seguida tots els núvols matiners es van anar esvaint i fins avui el cel s'ha mantingut totalment clar, un temps espectacular!
De camí a Bolungarvík, passes per Hnífsdalur (la vall del ganivet?), un petit poble (podríem dir un barri d'Ísafjörður) molt bonic i tranquil. Es comenta que una família del poble es va fer construir una casa per passar l'estiu a la mateixa vall, només una mica més amunt, de tant que els agrada el lloc.

De Hnvífsdalur a Bolungarvík, hi ha un túnel que els connecta, però també hi ha l'antiga carretera que actualment està una mica en obres però per la qual s'hi pot anar en bicicleta, realment no tenia ganes d'anar pel túnel en bicicleta com és d'imaginar. La carretera va resseguint la costa i en un dia tan clar podia veure tota la costa de l'altra riba del fiord alhora amb els seus petits fiords.
Finalment, vaig arribar a Bolungarvik, que de nou, és un poble més o menys gran si el compares amb Klaustur o Vík.

Just entrar al poble, hi ha una petita gasolinera on també serveixen Hamburgueses i patates fregides. Com que tenia molta gana, vaig decidir dinar allà i practicar el meu islandès. Vaig sortir-ne força ben parat de la conversa, fins i tot vaig impressionar a l'home de la benzinera amb el què vaig mantenir una conversa íntegrament en islandès.


Bolungarvík és un poble de pescadors i també té un port, que m'imagino que a l'hora adequada, és força actiu. Quan jo hi vaig passar, vaig notar una atmòsfera com si finalment hagués acabat una jornada de molta feina.

La tornada va ser molt tranquila. Per la tarda es van instal·lar uns companys bascos de Pamplona amb els què vam poder compartir experiències ja que ells estan recorrent l'illa a dit. Una parella molt simpàtica amb la qual vam compartir un sopar exquisit amb revuelto de chistorra (que en un principi havia de ser tortilla però la paella de la casa no està feta per tal delicatesse), jamón de Guijuelo boníssim i més embotits deliciosos de la zona.

Per la nit, vam sortir jo i un company americà (els dos havíem llogat bicicleta) per anar al Tungudalur, on en un principi havia acampat, per allunyar-nos de les llums de la ciutat i provar de veure aurores boreals. Vam tenir sort i en vam poder veure! Realment eren una cosa preciosa, era com una pols lluminosa que s'anava extenent pel cel lentament, com quan llences sorra a l'aigua i va caient lentament, al principi està tota concentrada però poc a poc es va esvaint? No sé si m'explico. La llàstima és que amb la càmera que tinc no vaig poder fer-ne cap foto. Pensant-ho bé, fa dues setmanes a l'hotel també en vam veure, però en aquell moment estaven força esvaïdes i no ens van convèncer (a mi i als txecs).

És una bona manera d'acabar l'estada a Islàndia. Ara, ja només em toca anar cap al sud: Reykjavík, Londres i Barcelona. El vol d'avui promet ser molt bonic perquè el cel està totalment clar i sembla ser que és així a tota l'illa!

3 comentaris:

Jaume ha dit...

Quina sort! poder veure aurores

Isabel Maria ha dit...

Trobaré a faltar el teu blog.
Benvingut i gràcies per tot el que he après amb els teus comentaris i imatges.

Nil Roda ha dit...

Ostres! No havia llegit aquest últims dos posts!! Que xulo nen! Jo subscric el comentari de l'Isabel Maria, però en present: trobo a faltar el teu blog! I a tu calamar!