diumenge, de setembre 04, 2011

De Grècia a Islàndia

Poc a poc es nota com a l'hotel s'acaba la temporada, cada cop hi ha menys feina a fer, el sopar ja no és bufet sinó a la carta (ja que només tenim 2/3 habitacions per mi) i l'hotel va agonitzant. Tot i això, avui i demà serà l'últim respir de l'hotel on tot tornarà "a la normalitat" durant dos dies, ja que vindran dos grups grans, per acabar de morir definitivament la pròxima setmana. A mi però, em queden encara menys dies d'estada a l'hotel ja que el dia 6 (passat demà) deixaré definitivament la feina. Ahir vam tancar els apartaments del personal per instal·lar-nos a diverses habitacions de l'hotel ja que només erem 3 els que hi viviem. Realment és curiós viure en una de les habitacions que has estat netejant durant gairebé 2 mesos.

No sé si us havia comentat que fa una setmana o dues van venir dos txecs a treballar a l'hotel, potser us preguntareu perquè han contractat dues persones de txèquia tant al final de la temporada. La història és bastant interessant i dóna per reflexionar una mica també:

Poc a poc ja fos perquè la gent havia de tornar a la rutina, havia trobat millors feines o bé estava cansada de treballar en un lloc tan aïllat, l'hotel s'havia anat quedant sense personal, de fet ha estat una cosa que algú podria dir que ha faltat durant tota la temporada (personalment jo no m'he sentit sobreexplotat en cap moment). Tot i això, fa dues setmanes només quedariem 5 o 6 dels 15 o 16 que havíem arribat a ser en el personal de l'hotel (incloent, gerent i xef). Així doncs, la Sigrún va dedicar-se a anunciar per tot arreu que buscava personal, creant esdeveniments al facebook, a través del boca a boca i trucant a l'oficina de treball local per demanar que enviéssin a qui fos, tingués l'edat que tingués, les capacitats que tingués, fos qui fos, a treballar a l'hotel ja que necessitava personal urgentment per fer les habitacions o qualsevol altra feina que no requerís formació o experiència especial.

A l'altra punta d'Europa, si sóm al nord doncs al sud, en un hotel de la costa grega, típic hotel de platja com els que podríem trobar a qualsevol ciutat turística de la costa catalana (personalment aquest tipus d'hotels a mi em repugnen) teníem dos nois txecs que cansats de com els tractaven, a crits i amb un sou fix bastant baix, van decidir deixar la feina i tornar-se'n cap a casa. Tot i això, com que volíen seguir treballant, un d'ells es va passar tota una nit enviant currículums i sol·licituds de treball a TOTS els hotels i restaurants/bars que va trobar d'Islàndia (perquè Islàndia? Perquè els atreia l'illa tal com a mi).

Bé doncs, va passar que abans que cap islandès respongués a cap sol·licitud ni per part del facebook o del boca boca o ni tan sols per part de l'oficina de treball, va arribar un mail a la Sigrún de dos nois txecs que buscaven feina. Quatre dies més tard ja eren a l'hotel treballant.

És que no hi ha atur a Islàndia? El què diu tothom que ha sentit aquesta història (islandesos que passen per l'hotel per temes de feina, o curiosos de perquè hi ha tant personal extranger) és que l'atur islandès no és real. Simplement són gent que viu bé cobrant de l'atur i espera a trobar "la seva feina ideal". Òbviament no es pot generalitzar, però és veritat que la Sigrún no pot aguantar aquella gent que per facebook es queixa de l'atur i que no troba feina però que alhora no es mou de casa quan constantment falta personal a la meitat d'hotels de l'illa. Si busqueu feina per l'estiu, estigueu segurs que a la meitat d'hotels hi faltarà personal, potser no a principis de temporada, però sense cap dubte a mitjans d'aquesta, molt personal haurà decidit marxar, he sentit que buscaven gent a Vík (sud) i també a Húsavík (nord) així com també a l'escorxador de Höfn on hi paguen molt bé (però la feina és molt dura).

Clar que no es pot traslladar completament la situació a la que hi ha a Espanya ja que no és la mateixa (segurament sí que hi ha molt més atur "real" que a Islàndia) però sí que em ve al cap la figura dels famosos ni-ni. Per altra banda admiro molt als dos txecs que recent tornats de Grècia, d'un dia per l'altre, troben feina a Islàndia i se n'hi van directament, marxant a l'aventura.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

bona història

Margarida Darnius ha dit...

Bona tornada a casa i molta sort.
Això si que és aprofitar el temps!!!!