dijous, de setembre 01, 2011

Què dius?

Avui tornaré a escriure sobre la llengua, però aquesta vegada parlaré de les expressions més usuals i les primeres que s'aprenen i s'adopten quan s'està aprenent islandès. Aprofitaré també per fer comparacions amb altres idiomes (majoritàriament suec) i apuntar algunes curiositats.

La més bàsica de totes és "já" [iau] que vol dir sí (si mai heu jugat a l'Age of Mythology, els nòrdics parlen islandès i diuen Já). És l'expressió que més ràpid s'adapta i que fins i tot utilitzo quan parlo en anglès. En suec normalment es diu "ja" ([ia] amb una a molt tancada que gairebé podria ser [iò]) però moltes vegades, en llenguatge oral es diu simplement "aa" [aa/òò], en islandès no passa, i sempre diuen Já. Toti això, una altra manera de dir sí en els dos idiomes (tot i que em sembla que més sovint en suec) és fent una petita aspiració d'aquestes com si anessis a dir alguna cosa, també es pot dir Já/Ja aspirant (com parlant cap a dins), és una cosa bastant freqüent.

Una expressió composta és Jájá [iauiau], que bàsicament vol dir "Sí,sí" tot i que també es pot utilitzar per no dir res, omplir un silenci o donar per acabada una conversació. Ahir fullejant el diari vaig veure unes declaracions d'una persona que començaven "Jájá..."

Una altra expressió molt similar, i que a mi m'agrada molt, és Jæja [iaiia], que també es fa servir per no dir res en concret, normalment per omplir un silenci i iniciar una conversa. En el curset d'islandès que té l'universitat d'Islàndia a internet, la majoria de converses (listening) comencen amb un "Jæja...".

Com que he introduit el Sí, no discriminaré la negació, que és Nei. Amb aquesta però no conec tantes expressions... en suec (on es s'escriu Nej però es pronuncia igual) es diu moltes vegades "nää" [nèè] (una è molt oberta), però no acabo d'estar segur si es fa en islandès (molt probablement sí), tampoc sé però com ho escriurien.

Finalment, una expressió molt utilitzada, sobretot quan estas aprenent un idioma és "Què?". Depèn de l'idioma, es diu d'una manera o una altra. Normalment en català es diu "Què dius?","Com dius?","Què?", "Com?" on cap és necessariament informal. En alemany pots die "Wie bitte?" (lit "Com, siusplau?") o una mica més informal "Was?". En anglès normalment diràs "What did you say?". En suec solen dir "Vad sade du?" o simplement "Vad sa du?" que sona com [vasarü?] i vol dir "Què dèies" normalment no diuen "Vad?" (Què?). En islandès de manera més estàndard es diu "Hvað sagðirðu?" [Kva sagðirðu?] però moltes vegades, o casibé sempre, quan la situació no és formal diuen "Ha". El més curiós és que no ho fan en to interrogatiu, gairebé sona com si diguéssin "Ahà" de manera que els primers dies et pensaves que t'havien entès quan en realitat era totalment al contrari.

Aquestes són doncs, algunes de les expressions més bàsiques de l'islandès. Alguna cosa més que vulgueu saber us la puc respondre als mateixos comentaris o bé en algun post futur!

1 comentari:

Anònim ha dit...

So ein Ja, bei dem man einatmet, gibt es auch im Deutschen, ich kann mich vor allem von meiner Mutter daran erinnern. Das scheint so eine germanische Eigenart zu sein.

Andrea