El què es veu majoritàriament és la molsa/líquens que creiexen sobre la roca volcànica (lava solidificada)També he aprofitat per fer-li una foto a la suadora de l'Escola d'Excursionisme que els monitors em van enviar!
L'Escola fa mónHe continuat pedalant per la carretera principal (la carretera 1, þjóðvegur o Ring Road), on s'hi pot anar molt tranquilament perquè passen pocs cotxes i a més sempre tenen espai per avançar-te. Mentre anava en bicicleta he pogut anar fent fotos als paisatges que normalment veig en cotxe i no tinc oportunitat de fotografiar:
Tota la zona de Kirkjubæarklaustur és gairebé totalment plana des de la costa (uns 30km) fins que començen les mintanyes de cop, apareixen com una paret
Aquest "turó" que surt del no-res no recordo com es diu, però es veu que hi ha un pavelló d'esports al Laugardalur a Reykjavík (just al costat del camping on vaig estar) que vaig veure i que està inspirat en la forma d'això.A més, això també m'ha donat la oportunitat de poder parar a visitar els llocs d'interès que hi ha entre Núpar i Klaustur, com per exemple els Dverghamrar. Dverghamrar vol dir més o menys "Turons dels nans", aquest nom va lligat a la misticitat del lloc, i es diu que era una casa de nans o d'elfs:
Entrant a Dverghamrar
Una de les parets
El final de la paret
Al costat hi ha un bosquet
Les columnes vistes des de daltRealment és un lloc molt místic i fa pensar en que allà realment s'hi havien instal·lat els nans. És en llocs com aquests que visualitzes algunes escenes del senyor dels anells o altres històries fantàstiques, és per això que a la tronada m'hi he estat una estona llegint un dels llibres d'Arn (Arvet efter Arn de Jan Guillou), que tot i no ser fantàstic, parla de l'edat mitjana a Suècia i té escenaris similars. Es veu que es contaven moltes històries sobre el lloc, però moltes s'han perdut. Una de les que no, parla d'una noia, Ólafía Pálsdottir (Ólafía filla de Pál) que vivia a la granja de Foss (just al costat) i que un dia va sentir unes veus als Dverghamrar cantant "Faðir á himna hæð" (Pare al cel) quan clarament no hi podia haver ningú. Segons això doncs, allí hi vivien uns nans cristians XD
Just al costat dels Dverghamrar hi ha la granja de Foss, i en ella hi ha el Foss á Síðu [Fos au siðu] (lit. Salt d'aigua al costat). Com he dit, les muntanyes surten de cop formant una paret, de la qual en surten moltes cascades, una d'elles és aquesta.
Foss á síðu
Una altra cascada que surt de la paret
Els voltants del þjóðvegur (Ring Road)Finalment, he arribat a Klaustur, cosa que d'entrada no m'esperava. Hi ha 22 km de Núpar a Klaustur, i els havia fet en menys d'una hora (he tardat 1:40 minuts en total, però hem de comptar que havia fet parades al camp de lava, als Dverghamrar i a la cascada). Així que he decidit fer una mica de compres pels quatre dies, possiblement vagi a Skógar demà, i mirar una mica el poble.
L'escola de Kirkjubæarklaustur
Un monument que hi ha
L'edifici on hi va haver el concert
L'església de KlausturLa tornada ha estat un infern i ara us diré el perquè. Durant l'anada no me n'havia adonat gaire, però el motiu principal pel què he tardat menys d'una hora en fer 22 km ha estat perquè pedalava en la direcció del vent (10m/s en direcció Oest). Doncs bé, a la tornada m'ha tocat fer aquests 22 quilòmetres a contravent, ja que Núpar queda a l'Est de Klaustur. Com que a més no hi ha un sol arbre i el terreny és totalment pla, no hi ha res que aturi aquest vent que m'obligava a pedalar fins i tot a les baixades! He tardat 2h30 en tornar, tot i això, arribar a "casa" ha estat molt reconfortant al final. Amb el què he tingut sort ha estat amb el temps, just quan sortia de Klaustur s'ha posat a ploure, per fortuna ha parat de ploure 10 minuts després, si una cosa prefereixo és 2:30 de bici que no 1 hora plovent.
Anar en bici per islàndia és, en general molt factible, ja que la costa (per on va el þjóðvegur) és molt plana i per tant amb prou feines hi ha desnivells. Tot i això la contra està en el temps, que pot variar molt, i en el vent, que pot ser molt fort, i si hi vas en contra estàs fora.
2 comentaris:
Ei Marc quina passada de paisatges, i tela amb amb aquestes formacions geològiques tant curioses; normal que donèssin peu a històries de nans i follets! tot això fa molt goig des d'aquí! Salut i segueix així!
pd. Soc l'Ignasi.
Publica un comentari a l'entrada