dilluns, d’agost 08, 2011

Saga

[Traducció: Història]

Avui amics i amigues parlaré una mica de l'història d'islàndia. Tampoc és que en sigui un gran expert, però sí que us en puc explicar algunes coses i la resta la trec de llibres o internet (així ja faig jo la feina de buscar-ho i informar-me'n).

PRINCIPIS
Les primeres referències a Islàndia apareixen cap a finals del segle IV aC en fonts gregues i romanes amb el nom de Thule o Ultima Thule. De vegades Ultima Thule també podia fer referència a Groenlàndia i llavors Thule era Islàndia. Estava situada en l'anomenat Oceanus Innavigabilis. (Cal dir que el nom Ultima Thule també té connotacions en tot el misticisme al voltant de la raça ària i hi ha grups de música d'extrema dreta amb aquest nom, per exemple un de suec...)
Una representació de Thule

Cap al segle VI dC i fins al segle IX diversos monjos irlandesos, el primer d'ells Sant Brendan, van començar a habitar l'illa, però simplement per buscar l'aïllament i meditar, per tant no us imagineu que estés molt poblada. No va ser fins al 874 quan Ingolfr Arnarson va iniciar la colonització nòrdica d'Islàndia.

LANDNÁM (COLONITZACIÓ)
Abans però, va ser un suec anomenat Naddoddur el primer navegant nòrdic en arribar a les costes de l'illa i el què va canviar el nom de Thule a Snæland [Snailand] o "Terra de Neu". Poc després, un altre mariner víking anomenat Gadar Svarvarsson va rebatejar l'illa en honor seu com a Gadarshólmur (Illa de Gaddar) i va establir el primer assentament reconegut a l'illa. Més tard però, el noruec FLoki Vilgerdarson va ser qui va batejar l'illa, que no li va semblar tant terra de neu sinó més aviat de gel: Ísland.

Monument a Ingólfur a l'Ingolfshöfði

Tot i això, la colonització no s'atribueix a cap d'aquests mariners sinó al víking Noruec Ingolfr Arnarson que l'any 874 va arribar al cap Ingolfshöfði (el nom del cap en honor a ell) i un any més tard va instal·lar-se a la Badia del Fum o Reykjavík. En molt poc temps, molts víkings, sobretot noruecs, fugint de la monarquia totalitària noruega, van seguir l'exemple d'Ingólfur i van emigrar cap a Islàndia. Va ser a l'any 920 quan va istaurar-se una assamblea regional a Reykjavík que més tard s'adoptaria a altres zones i que finalment es centralitzaria en l'anomenat Alþing [Althing], l'assamblea nacional, que carregava amb els poders judicial i legislatiu. El poder executiu requeia sobre cada cap de les assamblees regionals o els caps de família.

*INCÍS RESPECTE EL NOM D'ISLÀNDIA: No sé si ues heu fixat que a part de les fotos del Jökjullsárlón, Islàndia no té gaire pinta de terra de gel com diu el seu nom. Per altra banda si analitzem el nom de Groenlandia (Grönland, Grønland, Greenland) veiem que vol dir "Terra verda". Llavors podria sorgir la pregunta "No és Islàndia molt més verda que Groenlàndia i Groenlàndia molt més gelada que Islàndia?" (Quan la vaig formular en anglès sonava millor: "Isn't Iceland much greener than Greenland and Greenland much Icier than Iceland?"). Bé, respecte això hi ha diverses teories, una és que no tenen res a veure i és pura casualitat. La teoria que els noms es poguéssin haver "traspapelat" es descarta completament. Una última i molt interessant és la que diu que els primers colonitzadors no van voler que molta gent anés a colonitzar aquella illa que podia semblar tan pròspera, per això li van posar un nom poc atractiu com "Terra de gel" per evitar els màxims curiosos. Per altra banda amb Groenlàndia va passar el contrari, el poc atractiu que pogués tenir la terra el van voler contrarrestar amb un nom maco com "Terra verda". Tot i que una teoria una mica poc plausible per mi, em sembla la més interessant. Bé seguim....


L'ERA DE LES ADVERSITATS
Les assamblees eren dirigides pels lögsögumaður però poc a poc van anar prenent poder en les decisions i la figura es va anar fent forta. L'Alþing es va anar corrompent amb el temps i finalment la legislació del país va tornar a ser la qual els colonitzadors n'havien fugit. L'única ajuda que van trobar va ser demanant ajuda de nou al rei noruec Hákon Hákonarson que no va voler desaprofitar l'oportunitat per extendre el seu poder i més tard forçar un acord unilateral per part de noruega on els islandesos serien súbdits del rei noruec. Així els islandesos van tornar on eren en un principi.
Això però, només suposava un principi en els calvaris que els tocaria viure durant molt de temps. Quan Noruega va passar a ser part de Dinamarca, a Islàndia els va passar el mateix ja que formaven part de Noruega. Els danesos van tractar malament Islàndia tallant-los tot el poder que poguéssin tenir, i si no fos prou, diverses erupcions com la del Hekla o el volcà Laki (molt aprop de Klaustur, ara ja extingit des de fa menys de 100 anys) van causar veritables catàstrofes no només per la seva lava sinó també les grans quantitas de cendra que deixaven anar. A això s'ha de sumar també les epidèmies com la pesta.

L'ACTUALITAT
A finals del segle XIX Islàndia va anar aconseguint autonomia de Dinamarca, però no prou. L'any 1918 es va signar un acord amb Dinamarca on aquesta reconeixia Islàndia com un estat independent però encara sota la corona danesa. No va ser fins el 17 de maig de l'any 1941 quan les tropes del Tercer Reich van envair Dinamarca quan Islàndia va aprofitar per declarar-se totalment independent. Aquesta declaració va quedar recolzada pels Estats Units (com no havíen d'aparèixer ells pel mig) que van situar tropes a Islàndia en cas que l'exèrcit alemany intentés agafar l'illa. Cal dir que algunes d'aquestes bases nord americanes encara existeixen.

Tampoc em vull allargar més. També vull disculpar-me per no haver escrit aquests dies, la veritat és que tenia bastanta feina i estava cansat, tenia pensat escriure aquest post des d'un principi i sabi que em portaria una mica de temps, per això no acabava de posar-m'hi.

Pels que no ho hagueu captat tot, aquí hi ha un còmic que vaig trobar penjat al càmping del Seljalandsfoss, que resumeix molt bé tot el què he explicat (cliqueu per veure'l en mida original):