dissabte, d’agost 06, 2011

Adventure nº2 (Seljalandsfoss & Skógarfoss)

Ja he tornat del meu petit viatge, novament "accidentat", bé, amb això només vull dir que no ha anat tal com havia planejat. Per un simple malentès vaig perdre el bus el primer dia XD el conductor va dir "half six" traduit literalent de l'islandès (i de fet com es diu en català) però jo vai entendre "half PAST six". Bé doncs, a les "half past five" vaig veure passar el bus per davant l'hotel (a la tornada només para a l'hotel si algú l'espera). Així doncs vaig haver d'aplaçar el viatge aquell dia. Com que al vespre estava cansat de menjar-me els mocs a casa nostra vaig decidir fer hores extres i treballar aquella nit, ja que almenys així m'entretenia una mica i feia algun euru de més (cara de Núñez). Així doncs, ahir vaig agafar el bus ja al migdia perquè no volia esperar més i vam anar cap al Jökullsárlón on hi feia núvol i plovia, motiu pel qual jo vaig decidir quedar-me a la cafeteria i no pujar al bus-vaixell per mullar-me.

A la tornada vam passar per Skaftafell [Skàptafetl], un parc natural amb moltíssims senders i rutes per fer. Hi penso anar en alguna de les properes vacances. També vam recollir l'Andrés que tornava cap a Reykjavík, després vam parar a Vík per menjar alguna cosa i finalment vam parar al Seljalandsfoss on jo m'hi vaig quedar mentre que la resta van continuar cap a la capital. El dia havia estat plujós i ennuvolat a tota islàndia però cap a les 19 quan vam arribar a la cascada ja no plovia.

El Seljalandsfoss és una cascada que es pot veure des de darrere
Heus aquí, la part de darrera

El Seljalandsfoss està al peu de l'Eyafjallajökull, a l'est, i he descobert que en general tota la costa sud és similar, de 5 a 30 km de plana des de la costa i de cop sorgeixen parets de 50 a 500 metres on s'originen un munt de salts d'aigua (foss). Si hagúes de ser terra d'alguna cosa, el sud podria ser terra de cascades.

Just al costat del Seljalandsfoss hi ha el càmping on vaig dormir. Aquest també presentava una cascada una mica amagada però impressionant:

Amagada darrere unes pedres tenim el Glúfrafoss
Si escalaves una mica la podies veure millor...
... i des de dalt tenies aquesta vista de la zona
El Seljalandsfoss vist des del càmping

A la recepció del càmping hi havia uns quants mapes i informacions turístiques penjades, n'hi va haver dues que em van fer gràcia, una d'elles la penjaré demà, l'altra és aquesta:
Klaustur és famós per la primera monja cremada per hertgia.... quina fama!

Si us fixeu amb l'altre text, el conductor de bus ens va explicar mentre passavem per la zona desèrtica (aquella de la que vaig parlar en aquest post), es veu que un vaixell que venia de Java ple d'espècies i altres mercaderies així com or, va quedar atrapat a les sorres de la costa islandesa quan volíen vorejar gran bretanya per evitar passar pel canal (èpoques de guerra entre anglaterra i holanda, 1600 i pico). 200 homes van arribar a l'illa però la vastedat del desert i el clima fred del moment en va matar a 140 abans que els 60 restants arribéssin a la granja més propera que van trobar. Pels islandesos però, el fet que un vaixell quedés encallat a la sorra era una loteria, no només per les mercaderies, sinó també per la fusta. La fusta era molt preuada, els arbres no creixien a l'illa i la majoria de cases de fusta eren fetes de fusta de vaixells. Així, van anar a buscar el vaixell, però amb el temps que havia passat aquest s'havia enfonsat quasi totalment en la sorra i només una mica de fusta i espècies se'n van salvar. La resta ha quedat enterrada en el gegant desert. Tot i això, cap a l'any 1970, una empresa islandesa que treballava amb sorra (no sé si la venia o què en feia) van decidir anar a buscar el vaixell i el suposat or que portava. Després de molts estudis sobre les erupcions... etc van decidir anar prenent mostres de diferents llocs a grans profunditats. Finalment van trobar una mostra de fusta que després de ser datada al laboratori va resultar ser de pels voltants del 1600. Van començar a desenterrar allò que havien trobat però va resultar ser algun vaixell alemany de la segona guerra mundial (o una cosa així) i que justament la mostra que havien pres era de fusta (tenia alguna part de fusta), d'algun arbre que possiblement hagués estat viu per l'any 1600. Havent-se gastat tot el pressupost per al projecte, l'empresa va haver de deixar-ho córrer. Així doncs, el vaixell encara és allà fora amics!

Bé, havent explicat auqesta història, seguiré amb la meva. Al càmping també vaig conèixer una parella alemanya que estaven viatjant per islàndia amb bicicleta i fent excursions. Vam estar compartint experiències i maleïnt conjuntament el vent. Al matí següent, avui, m'he despertat a les 8 i després d'esmorzar i tornar a xerrar amb els alemanys, s'han fet les 10, quan he marxat del càmping, caminant en direcció al þjóðvegur i després 5 km a l'oest on hi havia els Paradisarhellir:

Els Paradisarhellir [pàradissarhetlir] són uns forats que hi ha a la roca (el nom vol dir coves de paradís, però jo no les anomenaria així, no són massa grans).

Després d'això m'he tornat a posar en marxa més cap a l'oest i aquest cop ensenyant el polze als cotxes que passaven. No n'havien passat ni cinc, que una parella francesa m'ha deixat pujar al seu cotxe i hem fet camí cap a Skógar [Skóugar] on hi ha el Skógarfoss (Skógar vol dir boscos):

El Skógarfoss és una cascada molt ample i amb molt cabal, s'hi pot pujar pel costat
Vista des del mig
Vista des de dalt
Vista des de baix amb la suadora de l'Escola d'Excursionisme!

A continuació he seguit a dit, i de nou no han passat ni 5 cotxes que una parella d'islandesos de més de 60 anys m'han deixat pujar al seu cotxe. Ha estat una oportunitat perfecta per practicar el meu islandès perquè jo crec que no tenien gaires ganes de parlar en anglès, en canvi en islandès ens hem entès prou bé, estic molt satisfet. Aquesta parella anva cap a Vík, i una mica més enllà a veure el pont que va caure quan vaig arribar fa tres setmanes.

A Vik m'han deixat i he fet una mica de visita a la "ciutat" i la platja:
La platja de sorra negra de Vík"Vík City"

Vík no vol dir Vic, és badia, com a reykjaVÍK (badia del fum), però fa gràcia que es digui com una ciutat catalana (com la Mora de suècia). De Vík a l'hotel, l'autoestop ha estat molt difícil, he hagut de caminar durant una hora i han passat més de 40 cotxes fins que algun parés perquè hi pugés. He pogut fer alguna foto dels voltants de Vík:
Vík està envoltat de muntanyes a la vall del Mýrdalur [Mírdal] (dalur vol dir vall, així Mýrdalur és "Vall de Mý"). El nom "oficial" és Vík í Mýrdal. Un cavall! (islandès?)

La parella que després de més de 40 cotxes i una hora de camí m'ha deixat pujar ha estat la mateixa parella francesa que m'havia dut a Skógar. Així hem anat fent camí fins a l'hotel on ells m'han deixat i han seguit fent camí fins a Skaftafell que he mencionat abans.

Respecte al pont que va caure i que em va obligar a fer aquella volta el dia que vaig arribar a l'hotel va ser efecte d'activitat volcànica al volcar Katla (al Mýrdalsjökull), això va calentar l'aigua de la glacera i va fer que baixessin grans riuades pel riu Múlakvísl que es van endur el pont. Actualment hi ha un pont "provisional" nou. Es veu que tots els ponts que fan per aquesta zona són baratets perquè molt fàcilment pot arribar una riuada i endur-se'l:

PAREU! Tancat a causa del calentament del Katla (hi ha una tanca a la carretera amb aquesta senyal, ara oberta)
Aquí teniu les restes de l'antic pont. És impressionant la força que pot tenir l'aigua, segur que el meu pare ja ho deu saber això.

1 comentari:

Nil Roda ha dit...

M'ha agradat molt aquest Post, al igual com la foto amb la suadora de l'EE!! Ara feioa dies que no et llegia, entre campaments, menorques i d'altres peripècies que han acabat amb un turmell esquinçat.. Ara em posaré al dia, tot i que ja tinc ganes de veure't Marc!