dilluns, de juliol 30, 2012

Làctics i neologismes

Avui el temps ha canviat, el cel s'ha ennuvolat i ha plogut. Tot i això, espero que es gasti ara tot el mal temps de manera que ja no en quedi per aquest cap de setmana que és quan anem cap a les Vestmannaeyjar.

La gastronomia islandesa es basa sobretot en peix (fisk), com el famós bacallà islandès (que ens arriba a l'hotel en caixes etiquetades en castellà del País Basc), i carn (kjöt), bàsicament xai. També té un paper molt important la patata, com el té en la cuina sueca. Tot i això, la llet també és molt protagonista en molts menjars islandesos (m'atreviria a dir fins i tot escandinaus).

Igual que la nostra cuina es basa moltes vegades en l'oli, la seva ho fa en la mantega (Smjör). De tipus de llet n'hi ha un munt, des de la normal i corrent (Mjólk) fins a variants més àcides com la AB-Mjólk o la Súrmjólk (literalment llet àcida). També trobem variants més sòlides com els iogurts de tots els gustos i el famós Skyr, un formatge fresc molt bo i que és molt popular a l'illa. També se'n pot trobar amb molts gustos diferents i en versió per beure. Per acabar, també hi ha un altre formatge fresc que és prou bo que es diu Kotasæla. En general doncs, es tracta de formatges i iogurts que al cap i a la fi vénen molt probablement de maneres de conservar la llet (o prendre-la quan es tornava àcida). A mi, com que m'encanta la llet i tots els seus derivats, disfruto molt amb els esmorzars i postres d'on em deixava anomenar la nata (Rjómi).

Una altra cosa que m'agrada molt de la llet és el seu envàs. M'explicaré millor: els brics de llet de la marca que tenim a l'hotel (voldria dir l'única d'Islàndia però aquest país és ple de sorpreses) tenen tots a la part del darrera una petita historieta en islandès:

"Hvað er veruleiki?
Guðmundi hafði ekki verið sagt að hann yrði myndaður allan sólarhringinn á heimili sínu og hafði því ekki hegðað sé eins og hann væri í raunveruleikabætti. Var hann þá nokkuð raunverulega í þessum raunveruleikaþætti?

Raunveruleikaþáttur er nýyrði yfir sjónvarpsþátt þar sem venjulegt fólk er myndað við tilbúnar aðstæður. Oft er reynt að koma þátttakendum í opna skjöldu eða leggja fyrir þá þrautir sem kalla á dramatísk viðbrögð. Raunveruleikaþættir eru margir og mismunadi að gerð. Lumar þú á nýyrði um tiltekna gerð raunveruleikaþátta? Farðu á www.ms.is og deildu því með öðrum."

"Afmyndun á ómynd
Augljóslega hafði hér verið myndbreytt allverulega. Þjóðhöfðinginn var orðinn tveimur höfðum hærri en eiginkonan og yfir tíu kíló voru horfin af honum framanverðum. Ljósmyndin var af þjóðhöfðingjanum eins og hefði viljað líta út.

Sögnin að myndbreyta er tilraun til íslendskunar á sögninni að fótósjoppa sem dregin er beint af heiti erlends myndvinnsluforrits. Ef til vill mætti tala um að afmynda, myndbaka eða jafnvel myndstra. Lumar þú á tillögu að mýyrði? Farðu á www.ms.is og deildu henni með öðrum."
"Rafmögnuð lesning
Sigga sat upp við dogg í rúminu með fartölvuna ofan á sænginni. Hrollurinn hríslaðist niður eftir bakinu á henni. Þetta var fyrsta rafbókin sem hún hafði lesid¡ð og þvílík spenna - hún var bókstaflega rafmögnuð. Hvernig þorði Isabella að vera í ástar við Edward - hann var alvöru vampíra!

Rafbók er nýyrði yfir bók á rafrænu formi sem hægt er að hlaða niður af netinu og lesa síðan á tölvuskjá, fartölvum, lófatölvum eða sérstökum skjábókum, einnig stundum nefnd e-bók eða netbók. Hvaða orð finnst þér best? Farðu á www.ms.is og segðu þína skoðun."
"Allt fram streymir...
Gestirnir tóku að streyma inn í stofuna með skvaldri en Haukur sussaði á þá áður en hann kveikti á tölvunni. Streymið hófst og rödd hans streymdi út um hátalarna þótt sjálfur bærði hann auðvitað ekki varirnar. Hann var stoltur af þessum útvarpsþætti, enda fyrsti þátturinn hans.

Sögnin að streyma og nafnorðið streymi eru nýyrði um þá tækni að spila hljóð- erða myndskeið á netinu. Orðið er þýðing á enska orðinu "streaming". Finnst þér þetta góð orð eða luma þú á öðrum betri? Segðu þína skoðun á www.ms.is."

Òbviament no pretenc que entengueu els textos, amb prou feines els entenc jo. Tot i això us explicaré què són: Són sempre dos paràgrafs, el primer presenta una historieta relacionada amb un neologisme. En el segon paràgraf s'explica què significa aquest neologisme i se'n discuteix una mica l'orígen així com s'anima al lector a dir-hi la seva a internet.

Jo ho trobo molt interessant perquè així vaig aprenent noves paraules. A més llegint textos, per molt que no els entenguis, sempre pots trobar alguna paraula/contrucció que et soni i n'aprens moltes de noves, de les quals algunes les oblides i altres les recordes quan arriba l'ocasió. Per altra banda també reflecteix molt bé el conservadorisme lingüístic que es dóna en l'islandès.

Una de les dificultats principals de l'idioma (a part de la seva temuda gramàtica) és el nombre ínfim de préstecs i manlleus que té. L'islandès és una llengua molt conservadora (els Víkings parlaven gairebé el mateix idioma, tot i que amb pronúncia bastant diferent, els podrien entendre perfectament) i intenta adoptar el mínim de paraules extrangeres. És per això que s'han de "reaprendre" totes les paraules. Telèfon es diu "sími" que era una antiga paraula dels Víkings per dir "fil/cable". Televisió es diu "sjónvarp" que vé de la paraula "sjón" (visió) i "varp" (projecció). En el cas dels textos anteriors, no sé a què es refereix la primera paraula (molt llarga a més) Raunveruleikaþáttur però la resta són:
  • Myndbreyta: Literalment "canviar imatges" o el què diríem nosaltres, retocar imatges.
  • Rafbók: Literalment "llibre elèctric", un e-book o llibre digital.
  • Streyma: Literalment "fluir" o el què en anglès es diu "streaming", escoltar música o veure videos d'internet.
Les llengües crec que reflecteixen molt la manera de ser de la gent, i penso que en quant al passat dels islandesos, ells el tenen molt present i volen mantenir-lo en la seva memòria, és a dir en la seva llengua.