divendres, de juliol 13, 2012

Arribada a l'hotel

Avui ha tocat anar cap a Núpar. Ens hem llevat a una hora ben decent per sortir de Reykjavík a les 11 ja que la Fanney havia de començar a treballar a les 15. Per aquells que no m'hagueu seguit l'any passat o simplement pels qui no tenim tanta memòria, l'hotel on treballo està al mig del no-res al costat de la granja Núpar que queda a uns 50 km de Kirjubæjarklaustur [Kirkiubaiarklöistur] un poble de no més de 200 habitants que té una piscina municipal, un supermercat, un banc amb caixer automàtic, una gasolinera i un càmping. Kirjubæjarklaustur és un més dels milions de noms inpronunciables d'islàndia, els mateixos islandesos i jo mateix a partir d'ara en diré Klaustur [Klöistur], aquest petit poble queda entre Vík [Vic] i Höfn [Höpn] i està a uns 300 km de la capital. Així, hem tingut unes tres hores de viatge seguint l'única autopista (a qualsevol altre lloc no se'n diria autopista d'això) de la illa que hi dona la volta:


Mostra Camí original en un mapa més gran

Així, hem passat per tot el sud d'Islàndia. Hem parat un moment a Vík a comprar alguna cosa per menjar i finalment hem arribat a l'hotel on m'he trobat amb la Jónadóra [Iounadoura], la propietària de l'hotel i aquest any gerent juntament amb la Guðrún [Gudrun] (la Sigrún, gerent de l'any passat, aquest any ha aconseguit tirar endavant un projecte personal i ha deixat l'hotel per volcar-s'hi plenament). M'he retrobat amb tots els antics companys com en Marko (alemany), Johannes (suec), Ásdís [Ausdis] (islandesa), Sigriður [Sigridur] (islandesa), Macek [Matie] (xec) i en Guðmundur [Guzmundur] (islandès). Aquest any a més, tenim treballant tres xecs més, tres islandeses més i una altra sueca.

El primer que he fet a l'arribar ha estat buscar un lloc per muntar la Slackline (possiblement no pari aquest estiu amb el tema). Tot i no haver-hi arbres, al camp de lava hi ha moltes roques que sobresurten i donen lloc a disposicions molt interessants com la que he imporvitzat avui. Llàstima del vent que no m'ha permès avançar gaire. Tot i això, en Václav (un dels xecs) m'ha vist fer-ho i m'ha dit que ell també ho havia provat, a veure què podem fer!
La slack muntada entre dos rocs
Fent esforços per no caure

Cal dir que la cendra ha disminuït considerablement tot i que encara n'hi ha i no es pot ignorar. Més tard, hem agafat el cotxe i amb en Johannes i la Angelina (la noia sueca) hem anat cap a Skaftafell. Realment és impressionant i veure-ho per segona vegada no ha fet cap mal! Us en deixo algunes fotos:
Vista des de la cascada Hundafoss

Vista cap al desert Skeiðarsandur
L'emblemàtic Svartifoss des de lluny
El Svartifoss amb les seves impressionants formacions basàltiques

Johannes i Angelina amb el desert de fons



Finalment hem trobat un estany on, ja que feia bon temps per als islandesos (16ºC), hem decidit banyar-nos!

Sortint de l'aigua...
... per torar a saltar-hi!!
I ja sortint definitivament

Finalment us deixo una foto d'ara mateix les 22:00 quan us escric aquest post:


Un altre dia us escriuré sobre com em fascina Islàndia per ser un pais tan gran i tan petit a la vegada.

1 comentari:

Nil Roda ha dit...

Quin dia més preciós que us feia!!

Què tal els nous companys? Són del mateix rollo? bones primeres impressions?

Per aquí estem embolicats amb el tema ruta i tal, jo a més, passo per un moment de transició molt maco, ja et faré un missatge més personal un dia d'aquest si segueix el tema i t'explico.

Un petó