dilluns, de juliol 25, 2011

Adventure nº1 (Jökulsárlón & Höfn)

Avui tinc unes quants dies per explicar, i unes quantes fotos! Així que som-hi,

el primer dia (23-JUL) vaig sortir a les 13:00 amb el bus que va cap a Jökulsárlón [Iökulsaurloun] (el llag de la glacera), com que tenien lloc hi vaig poder anar gratis. En el bus vaig conèixer un parell de Sevillans que estaven encantats amb el seu viatge, ells estaven a Reykjavík. El Jökulsárlón és un llac tan maco com diuen ser i a part dels icebergs que hi ha, s'hi poden veure molts ocells i foques, nosaltres en vam veure una!

Aquí unes quantes fotos:

Un tros de gel a la platja, hi ha blocs ben grossos, tot i això el canal que uneix el llac amb l'oceà és prou estret perquè no s'escapin els icebergs grossos Vista del Jökulsárlón (1)A les meves mans sostenc un tros de gel de més de mil anys! En en van deixar menjar un tros. És tan compacte que tarda 5 vegades més en desfer-se que el gel normal, això diuen, no ho vaig notarHi ha trossos de gel coberts de cendra que gairebé semblen roques, a mesura que naveguen van donant voltes i es "netegen" tornant-se blancs i blavosos Aquest és el vaixell-bus que et porta a fer un tomb pel llacVista del Jökulsárlón (2)

A continuació, el bus va girar cua cap a Reykjavík i jo vaig continuar per encaminar-me cap al nord. Vaig continuar per la carretera principal i al cap de menys de 30 minuts i 11 cotxes en la meva direcció, una parella Suïssa, en Patrik i la Beatrix, em van deixar pujar al seu cotxe. Ells no anaven cap a Höfn [Höp(n)] directament, van voler parar a acampar en una granja d'entremig (en realitat dues) Hali i Gerði. Jo vaig decidir unir-me a ells ja que tampoc tenia moltes ganes de seguir al nord. Vam sopar junts i vam estar parlant una mica de tot, sabent que eren d'aprop de Zürich (però no d'Aarau). Va fer un dia assolellat i molt bo.

Vista des de Gerði (1)
Vista des de Gerði (2)

El dia següent (24-JUL) a les 9:00 ens vam posar en camí cap a Höfn, entremig però, vam parar a buscar una columna basàltica que hi havia d'haver (i no vam trobar perquè més tard ens vam assabentar que l'havíem passada de llarg). Després vam anar a visitar una glacera, el Heinabergsjökull (com no, una llengua del Vatnajökull). El Heinabergsjökull feia un llac molt similar al Jökullsárlón.
No vam trobar la columna però vam veure un lloc maco igualment

Finalment, cap a les 12:00 vam arribar a Höfn, tot i que ells volien visitar la "ciutat" i ens hi vam acabar creuant un parell de vegades, els nostres camins es van separar llavors. Jo vaig anar al càmping i vaig plantar la meva tenda. Em vaig buscar un lloc mínimament arraserat

Havent dinat vaig decir fer una mica de turisme per la "ciutat", ho poso entre cometes perquè a nivell islandès es podria considerar una ciutat ja que almenys té uns carrers ben definit, però no és més que un poble de costa. Allò que anomenaríem poble, no és més que quatre granges disseminades, com podria ser Núpar o Kálfafell (aquí aprop). Höfn [Höp(n)], posant aquesta n entre parèntesi perquè amb prou feines sona, no vol dir més que Port (Hamn en suec, Hafen en alemany, Harbor en anglès), en realitat el nom complert (tot i que ningú l'utilitza) és Höfn í Hornafirði. És, com el nom indica, una ciutat costanera que bàsicament es dedica a la pesca i es nota molt amb les cases, decorades majoritàriament amb temes mariners.

Vista del port (1)
Vista del port (2)
Cartell que avisa dels ocells que hi pot haver pel camí, amb un signe de batman per alertar també
Església de Höfn

En la meva caminada vaig trobar la piscina municipal i vaig decidir banyar-m'hi. Costava 450 kr i m'hi vaig estar dues hores, a unes piscines a l'aire lliure però amb aigua calenta, dos més petites amb aigua més calenta (38-40º i 40-42º). Relament s'hi estava perfecte i a més tenia dos tobogans que sempre fa gràcia baixar. A més a més, cal dir que hi havia bastanta gent, no sé si hi ha moltes més coses a fer per la gent d'allà, però la piscina no estava gens malament.

Foto des de fora, òbivament, no vaig dur la càmera a dintre

Va fer un dia amb molts núvols i no parava d'amenaçar de ploure amb petits plugims, tot i això el temps es va comportar i no va començar a ploure fins que em vaig posar a dormir.

L'últim dia, avui, (25-JUL) m'he despertat a les 8:00 hora a la que ha acabat de ploure, ja que m'havia despertat un parell de vegades abans plovent, i he aprofitat per plegar la tenda. He esmorzat i a les 9:15 m'he encaminat cap a casa amb l'esperança que algú em portés. Tot i això, la carretera principal (Ring road o þjóðvegur) passa a 4 km de Höfn, que he hagut de fer a peu sense que ningú m'agafés, han estat només 45 minuts.

Finalment al þjóðvegur

Arribat a la carretera principal, només he hagut d'esperar 20 minuts i 4 cotxes perquè m'agafés una parella alemanya que m'ha dut entre 20 i 30 km més al sud. Just al deixar-me, 1 minut més tard, m'ha agafat una furgoneta que m'ha dut directe a l'hotel. El conductor, en Biggi, era un noi d'uns 28-29 anys (no crec que més) molt simpàtic. Es veu que és propietari, amb dos amics més, d'un club a Reykjavík (Hvíta Perlan) i amb ells té també un lloguer de cotxes. Doncs ahir a al nit, el truquen de Djúpivogur (uns 80 km al nord de Höfn) que se'ls havia espatllat el cotxe i que en volíen un de nou. Va haver de marxar de Reykjavík amb un cotxe nou i conduir uns 800 km fins a Djúpivogur, a Höfn m'havia vist però es pensava que era un excursionista (jo crec que en aquell moment no havia posat el dit perquè anava per un caminet, però amb la parella alemanya l'havíem avançat i 20 km més enllà m'ha tornat a veure així que amb 1090 km a l'esquena, sense haver parat, m'ha portat fins a l'hotel. M'ha estat explicant com és el portar un club a Reykjavík i m'ha donat el cobtacte per si mai hi vaig, realment bona gent, segurament ell també tenia ganes de xerrar una estona perquè portava moltes hores conduint. El què m'ha fet més gràcia és que allà tothom es coneix, ens ha avançat un cotxe i diu "Aquesta és la mare d'una exnòvia meva", també, "jo vaig treballar aquí perquè el pare d'una amiga meva n'és el propietari" o "en aquella gasolinera, has de pitar i llavors surt l'amo de la granja i t'atén". Així és com funcionen les coses a Islàndia!

Per acabar, una curiositat, aquesta és la pinta de les matrícules dels cotxes de les illes Faroe (Føroyar, de fer "oyar" vol dir illes en faroès, s'haurien de dir els illes Far, opino) hi havia un cotxe aparcat al càmping i m'ha fet gràcia. Demà a treballar!

La bandera de les Føroyar és blanca amb la creu vermella resseguida de blau

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Wirklich beeindruckend die Eisberge. Sehr schön!

Andrea

Nil Roda ha dit...

molt bo!!

Quina aventurilla!