Des de dins

Avui tampoc hi haurà fotos, bàsicament perquè no hi ha temps. Tot i això es poden explicar moltes coses sense imatges. Com vaig dir ahir, avui seria un dia llarg i si no fos perquè les meves companyes, sabent que ahir vaig treballar moltes hores i avui també, m'han dit que podia marxar abans (a més demà també hi haurà força feina). Així, avui he entrat a les 9:00, tres quarts de nou per esmorzar (tot i que he descobert que necessito més temps perquè els esmorzars són més potents... ja parlaré de gastronomia un altre dia) i hem començat a fer TOTES les habitacions (exepte dues), és a dir 78 habitacions que s'havien de netejar i fer de nou. Hem sigut molta gent però ens hi hem estat des de les 9:00 fins les 18:45 (amb pauses per dinar i sopar). Això però no és tot, perquè a mi i algunes més ens ha tocat servir el sopar, de 19:00 a 23:00, però jo, com he dit, m'he pogut escapar a les 21:00. Hi ha molta feina, però cal dir que l'ambient és molt agradable i a més servir no és tan estressant normalment com n'havia tingut la primera impressió de les adolescents angleses.

Com han comentat al post anterior, és molt interessant veure tot el què passa en un hotel/restaurant des de l'altra banda, com es comporta la gent de diferents països i això. És molt interessant, avui per exemple hem tingut un grup d'alemanys i austríacs, un grup de francesos, un parell de families angleses, una danesa, francesa, belga i suïssa.

Bé, els alemanys han demanat molta crevesa i s'han estat força estona amb el postre, els anglesos de nou eren molt polite i deien thank you tota l'estona, els francesos només dominaven la seva llengua (els alemanys no ho sé perquè els he atès en alemany) i anaven força a la seva. És força interessant perquè vulguis o no, en general, sí que veus una manera de fer similar per a la gent d'un mateix lloc i fa gràcia perquè realment d'adiu força als estereotips que tenim, això no vulgui dir que hagin de ser certs en tothom, òbviament ho sabem tots crec, però sí que per norma general, o en massa, es compleixen. Per altra banda, tots pensaven que jo era italià, no crec que tingui molt accent en el meu anglès, però potser el meu físic no és precisament el d'un islandès.