dimarts, de juliol 26, 2011

Una mica de llengua

Avui volia parlar una mica de llengua, ja porto una mica més de dues setmanes i ja em sento una mica capacitat de poder-ne parlar. Ara, no us espanteu, intentaré no ser massa tècnic, vull mostrar una mica el funcionament en general de la llengua islandesa, alguns trucs i símils amb d'altres llengües germàniques i indoeuropees en general i una mica la situació lingüística de l'islandès dins i fora de l'illa.

L'islandès és una llengua germànica i dins d'aquestes, si no m'equivoco és escandinava occidental. Diguem que per ordre de similaritat a l'islandès tindríem:
Faroès > Suec, Noruec, Danès > Alemany, Holandès, Anglès
Espero que s'entengui. Com que jo d'aquestes sé el suec, l'alemany i l'anglès doncs tinc una mica d'aventatge, però cal dir que no molta ja que l'islandès és una llengua molt difícil (dit per molta gent) i jo crec que és per dues raons principals:
  • Gramàtica complicada: La gramàtica del islandès és similar a l'alemanya, tots els noms poden tenir tres gèneres (masculí , femení o neutre), nombre (singular, plural) i cas (nominatiu, acusatiu, datiu i genitiu). Encara s'afegeix la dificultat que l'article definit (el, la) s'afegeix darrere del nom (com en el suec). Així hús és "casa" i húsið és "la casa". La dificultat gramatical afegida, que jo crec que el fa encara més difícil que l'alemany, és que casi totes les paraules canvien segons el cas, per exemple "Pastís gros" és Stór kaka [stour kaaka] però "Veig un pastís gros" és Ég sér stóra köku. [Ieg sie stoura kökü] Això ja reflexa una mica la dificultat, però cal recordar que hi ha 3 casos a part del nominatiu (el "normal") i que Noms, Adjectius i fins i tot els numerals 1,2,3 i 4 es conjuguen en nombre, gènere (els noms no) i cas.
  • Molt pocs manlleus: La llengua islandesa ha estat aïllada durant molt temps de les influències d'altres llengües com podríen ser el llatí (i grec), l'alemany, el francès o l'anglès. A més, en general, les polítiques lingüístiques són molt conservadores en el sentit d'intentar manllevar el mínim de paraules extrangeres i inventar-les ells. Així doncs, paraules tan internacionals com podríen ser telèfon (telefon, telephone...) o televisió (television, TV...) són sími i sjónvarp [siounvarp] (similar al Ferhnseher alemany). Això fa doncs que ni en les converses normals puguis identificar paraules extrangeres fàcilment. Un altre exemple podria ser el "fantàstic" (fantastisch (alemany), fantastisk (suec), fantastic (anglès)) és frábært [fraubairt].
Vista la dificultat de l'islandès us ensenyaré quatre símils amb altres llengües. Principalment:
  • Vocabulari: Principalment és vocabulari germànic i per tant pots identificar-lo sabent suec, i de vegades alemany/anglès. Per exemple Eyja [eiia] (øya [öia] en noruec, ö en suec i curiosament illa en català, tot i que crec que és casualitat). Takk (tak en suec, danke en alemany, thanks en anglès). Bæ bæ [bai bai] (bye bye en anglès). Drekka (dricka en suec, trinken en alemany, drink en anglès) i blá [blau] (blau en català).
  • Conjugació verbal: A diferència de l'anglès o el suec i similarment a l'alemany i al català, els verbs també es conjuguen segons la persona. El més típic és que per la primera persona del singular acabi en vocal (com en alemany) Ég sé o acabi en r (com en suec) Ég er. Per la segona del singular és típic que acabi amb r (com en suec) þú sér o amb t (com l'alemany) þú ert. Per la tercera, sol acabar amb r (com en suec) han sér, hún er. Per al plural, la primera persona casi sempre acaba amb -um (com en català, que acaba amb -em) við sjáum, við erum. Per la segona acaben amb -ið (com amb l'alemany en -t) þið sjáið, þið eruð. Finalment la tercera sol ser com l'infinitiu (com en alemany) þeir sjá, þær eru.
Acabat això tan tècnic, parlaré una mica de la situació de l'islandès i també una mica el fet d'aprendre llengües minoritàries.
L'islandès es parla només a Islàndia i la majoria dels seus habitants parlen també l'anglès, alguns amb una mica d'accent marcat, però el parlen. Del tema de l'anglès sempre se'n parla molt, de nou es demostra que en un país on no hi ha doblatge amb prou feines l'anglès es parla molt millor. Per altra banda és obligatori, si no m'equivoco, aprendre danès a l'escola, però podríem dir que passa una mica com amb l'anglès a catalunya i espanya, la gent l'aprèn a l'escola però són pocs els que realment el saben parlar. Hi ha molts joves que passen un any d'intercanvi a dinamarca o noruega per practicar el danès o el noruec.
En els últims anys la immigració ha crescut, com a tot arreu, i es veu que a Islàndia hi ha majoritàriament polonesos. Com que ja es mouen prou bé amb l'anglès i alguns fins i tot amb el polonès, n'hi ha alguns (no sé quants, ni si són molts) que no aprenen l'islandès. A més, la presència de tan turisme (jo m'atreviria a dir que al menys per l'estiu hi ha més turistes a l'illa que islandesos) l'anglès és molt extès. De vegades, islandesos es neguen a parlar l'anglès amb un telefonista o un cambrer pel fet de què estan a Islàndia i això és un tema que jo entenc perfectament, normalment si atenc una familia islandesa o bé ho intento en islandès o bé demano a alguna companya que els atengui. Si estas en el teu país, que a més és l'únic en el qual pots parlar el teu idioma és completament estúpid que t'atenguin en anglès (tu com a client islandès, el què si que pots fer en la meva opinió, és si no et molesta en aquell moment, voler iniciar la conversa en anglès i deixar que t'atenguin en anglès) però és ben clar que has de tenir el dret d'exigir l'islandès. No és pas que l'islandès es trobi en perill, crec jo, ja que a part de tenir una literatura molt forta, té un estat darrere que el recolza, però sí que cal entendre les exigències dels islandesos a voler parlar la seva llengua, de fet és totalment lògic i no sé perquè ho estic justificant.

El següent tema és el fet d'aprendre l'islandès o qualsevol llengua aparentment "menys útil". Per començar, jo crec que totes les llengües són útils. Quan deia que volia aprendre islandès (a catalunya encara) em vaig trobar amb més d'un que em deia "I no seria millor practicar l'anglès?" o "de què et servirà parlar islandès"? És veritat que al món segurament no hi hagi més de 400.000 parlants d'islandès, però aprendre la llengua, o alemnys fer l'esforç d'intentar-ho diu molt d'una persona i la gent del lloc realment ho aprecia. No només és la llengua, és el conèixer la nova cultura, una altra manera de fer i les immenses facilitats que això et donarà per conèixer nova gent, ja que en la seva llengua materna vulguis o no estaran més còmodes i d'alguna manera més predisposats a donar-se a conèixer i 400.000 persones són moltes a les que conèixer. Per altra banda, mai saps de què et podrà servir, la utilitat d'una llengua hi és sempre, el fet que hi hagi més o menys parlants només et dirà la PROBABILITAT que aquesta llengua et sigui útil. Ara, una probabilitat baixa no vol dir nul·la, ni molt menys. Segur que ningú es planteja el suec com una llengua útil, però en canvi a mi, el suec m'ha permès arribar a treballar en aquest hotel, perquè sense el suec no hagués pogut participar en el programa Nordjobb que m'ha donat la feina. Per tant, el nombre de parlants o la seva distribució només et diran ON has de buscar la seva utilitat. Clarament l'islandès a Brasil em servirà de ben poc, però jo busco oportunitats al nord i per tant m'és més útil que no el portuguès que és més parlat que l'islandès.
El mateix passa amb el català (suposo que ho haureu anat intuint al llarg de tot el post), clar que el català no et serà útil al Japó, però l'anglès tampoc t'ho serà molt més, si vols treballar al japó, aprèn japonès. Esclar que l'anglès t'ajudarà més que el català, però vulguis que no serà una sol·lució ràpida a curt termini però en cap cas definitiva. En canvi, si busques oportunitats a catalunya, el català et serà més útil (o hauria de ser-ho) que no l'italià o el portuguès. Però clar, no hi ha cap estat (fort, andorra no compta) darrera que recolzi el català i li doni credibilitat. És bastant fort que molta més gent conegui l'islandès que el català i en canvi l'un té més de 30 vegades més parlants que l'altre.

Espero haver-me explicat amb claretat.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hast du ein Buch, mit dem du Isländisch lernst?

Andrea

Anònim ha dit...

incoming surprise

Anònim ha dit...

T'has explicat molt bé . Disfruo molt llegint les teves aventures al teu costat Marco Polo....no res.Jo no tinc tantes oportunitats però ara a TV faran "Los Vikingos (1958)i com es diu a falta de pan buenas son tortas...je je je. Bones vacances
la rateta que escombrava l'escaleta.

Anònim ha dit...

Ben interessant, tanmateixcorregiu:

"de L'islandès", "eStès", "pel fet QUE Són a Islàndia", "És veritat que al món segurament no hi HA més de 4", "Si ETS en el teu país, (...) el quE si que pots fer (..), voler ENTAULAR la conversa en anglès", "No (tan) SOLS/SOLAMENT", "són moltes A conèixeré", *ni molt menys: ni de bon tros", "ningú es *planteja": es pensa, s'imagina, "HO vulguis O", *sol·lució: solució, "oportunitats": possibilitats, darrerE