Bé, avui ja fa més d'una setmana que sóc aquí i realment no sé si m'ha passat volant o no. Sí que és veritat que m'ha passat molt ràpida la setmana però alhora també diria que fa molt que sóc aquí. Amb això, demà a la tarda començaran les meves vanaces de quatre dies (bé, de fet comencen dissabte, però com que treballo pel matí, a la tarda ja seré lliure).
Aquest any, ens han fet coincidir els dies de festa amb en Johannes, el company suec amb qui ja vaig treballar l'any passat. Per aquest cop hem decidit que anirem fent autostop fins a Akureyri, la segona ciutat més gran d'Islàndia, al nord de l'illa. La distància del trajecte seria d'uns 700 km, però com que només hi ha una carretera, fer autostop no és massa difícil, simplement cal agafar-la en el sentit correcte. En tot cas, si tenim problemes per tornar sempre podem agafar un bus que amb una mica de sort, al dir que som personal de l'hotel, ens faran descompte.
No sé si m'enduré l'ordinador per l'aventura així que molt probablement ja us en faci un resum amb fotografies quan torni.
Ahir no vaig escriure res perquè tampoc tenia massa temps per fer-ho. Pel matí vam sortir amb en Vacláv per penjar la Slackline a algun lloc. Tot i això, ens vam passar la meitat del temps buscant lloc perquè el terra, al ser majoritàriament cendra, no agafa del tot bé les pedres i al tensar la corda cedia la terra i se les enduia. Només les pedres més grosses, que tenen molta part enterrada no cedien, però aquestes obliguen a col·locar-la a llocs alts, i per tant es poden fer menys coses o fins i tot resulta impossible aprendre'n. Alguna cosa vam trobar però intentarem buscar més, que de roques sí que no en falten. Després a la tarda va començar el meu torn de cambrer. Va venir un grup d'alemanys de qui més avall parlaré.
Avui m'ha tocat fer el torn de 9 a 17 que té pinta de ser el més aborrit. Perquè ho dic? Amb comparació a l'any passat, em fa l'efecte que anem bastant més ràpids a l'hora de netejar les habitacions (de fet amb l'arribada dels xecs, que són molt treballadors, ja es va notar l'any passat) i això de fet fa que sigui menys aborrit perquè les coses es fan més ràpid i menys monòtones. Tot i això, també hi ha una contra i és que si has de treballar durant vuit hores, si acabes abans has de començar a fer feines qualsevols, és a dir, anar tota l'estona a preguntar a la jefa què toca fer, i es clar, avui no hi havia massa cosa a fer i he plegat abans (val molt bé, menys hores de treball, però també menys sou i vulguis que no les hores lliures no acaben de faltar de moment). En tot cas, hi ha altres torns com neteja d'habitacions+cuina que són més divertits.
Ara mateix, mentre escric aquesta entrada estic descansant les cames. He aprofitat, després de sopar (ah! sopem a les 6 pels que no ho sapigueu) per sortir a córrer una mica. He sortit quan ha parat de ploure, tot i que la pluja que hi ha aquí per l'estiu no és gens desagradable pel meu gust, és molt fina i subtil i realment no molesta per sortir a córrer ja que igualment acabes xop de suar. He escollit un recorregut d'uns 6km que és circular i fa un tros de la carretera i surt per un camí secundari que porta a Hvoll [Kfotl] (un alberg) i Mariubakki (una granja). Últimament, quan sortia a córrer per Sant Cugat anavem fins a Sant Medir, o fins i tot aquests últims cops fins a la Font Groga. He decidit fer dues voltes al recorregut per fer-ho més similar a la distància del recorregut a Sant Medir tot i que aquest recorregut no té gens de desnivell. Possiblement decidiré fer-hi tres voltes més endavant. Us deixo un petit google maps amb el recorregut:
Cal reconeixer que tot i estar a Islàndia, el recorregut és més monòton que els de collserola. A part que per on vaig és per una carretera asfaltada i un camí de pedres, els voltant són del camp de lava, bastant igual per tot arreu. Tot i això, hi ha algun rierol que queda molt bé a la zona i vas trobant grups d'ovelles sempre que et miren amb molta atenció que no facis res fora del normal (també els veig una mica d'intriga als ulls, de què coi dec estar fent per aquí corrent). No he volgut parar per fer fotos perquè a més la llum no era molt bona.
Sobre el grup d'alemanys de qui parlava fa poc em fan encetar un tema. No és la primera vegada (aquest any sí) que em paren, per exemple un grup d'alemanys a qui he servit en alemany, per elogiar-me sobre el meu alemany, cosa que no està gens malament. La conversa segueix més o menys així:
- "Bé, és que la meva mare és d'Alemanya"
- "Ah! I què? Es va casar amb un Islandès"
- "No, de fet jo sóc de Barcelona"
i bé, aquí ja arriben tot tipus de reaccions. El fet és que molts turistes pensen a priori que sóc islandès i de fet no trobo que sigui una mala cosa de pensar, però en general puc sentir com els islandesos veuen d'una hora lluny que no sóc islandès. I és que realment, és obvi que no tinc pinta d'islandès, però no sé perquè els turistes no ho veiem. Com són els islandesos doncs? Si voleu que us digui la veritat, jo veig certes diferències entre els islandesos i els suecs. Així com al meu parer els finesos també tenen uns trets facials bastant diferenciables dels suecs, els islandesos solen ser més rossos encara. El ros dels cabells tendeix moltes vegades a blanc. És veritat que també són alts, sobre tot els homes. I pel què fa a les dones, he tingut la sensació que no són tan estilitzades com les sueques, en general una mica més rodonetes, però no menys maques. Tot i això, també m'estic adonant que la imatge que estic rebent d'islàndia és de la zona "rural" o el què ve a ser el mateix no-reykjavík. Ja preguntaré als mateixos islandesos què en pensen.
Finalment dir-vos que molt possiblement aquest any pugui anar al þjóðhátíð [Ziouzhautiz amb z castellana] o festival nacional. És un festival de música molt famós a Islàndia, el més important de fet, que se celebra a les illes Vestman (Vestmaneyjar) davant la costa sud d'Islàndia. Només hi actuen grups Islandesos em sembla, però ja m'informaré de qui va i n'escoltaré una mica de repertori. De moment m'han dit que ve un grup de reggae que es diu Hjálmar que pot estar bé! Ja us en diré el què, aquí el primer video que he trobat:
Per cert, si voleu saber alguna cosa, o que parli d'algun tema digueu-m'ho que de vegades no sé què escriure.
Avui ha tornat a ser el meu primer dia de treball. Aquest cop però, molt diferent del de farà ara un any. El fet de tornar fa que tot sigui molt més àgil i que només hagis de recordar petits detalls oblidats o aprendre noves coses que es facin lleugerament diferents de l'any passat. Tot i això, comencem pel principi.
Tot comença ahir a la nit després que publiqués el post al blog. En Lukas, germà d'en Macek [Matie], va demanar-li la mà a la seva nòvia i ara són promesos, per això (i una mica en part per la meva arribada vull pensar jo XD) vam fer una festa a "casa nostra". És bastant divertit perquè les cases de personal han quedat dividides amb la dels nois i la de les noies a l'estil furor, excepte la Pavlina, nòvia d'en Lukas, que viu amb nosaltres. Cal dir que l'any passat no era així. Bé, això venia perquè vam convidar a les noies a venir. Realment els companys de feina són molt agradables, els txecs són molt simpàtics i molt treballadors, però alhora també beuen molt. Les islandeses també són molt maques però algunes havien de servir l'esmorzar i no van tardar massa en marxar. Juntament amb les nostres veus i el magnífic talent d'en Johannes tocant l'acordió vam passar la nit cantant tots els clàssics coneguts arreu de les diverses nacionalitats que estavem allí reunides. La nit va concloure sobre les 4 amb la captura la bandera de l'hotel (algú va agafar la bandera de l'hotel i la va canviar per una d'en Bob Marley). Avui al matí ens han llevat a alguns els crits de la jefa quan ha vist el què havia passat, però la bandera s'ha tornat a canviar i realment no ha passat massa cosa, almenys que m'afecti a mi, al cap i a la fi jo no hi tenia massa a veure amb el tema. Una anècdota bastant graciosa.
Per sort jo començava torn a les 15 i per tant he pogut dormir tranquilament fins llavors. El torn d'avui ha consistit en fer de cambrer. Teníem uns holandesos, uns alemanys i uns italians. No ens ha dut massa feina ni massa poca.
Bé, però avui us parlaré una mica del què vaig començar dient ahir: el què més em fascina d'Islàndia és la seva grandesa i petitesa a la vegada. Islàndia és una illa amb unes tres vegades més de superfície que Catalunya i en canvi té una població més petita que una quarta part de Barcelona, unes quatre vegades la de Sant Cugat. 300.000 habitants. Trobo impressionant que una nació amb tan poca gent pugui funcionar com funciona: Metges, mestres, botigues, centres comercials, restaurants, companyies telefòniques, diaris, notícies... penseu que tenen de tot. Comptant que hi ha un 65% de la població entre 15 i 64 anys, ens deixa amb 195000 persones capaces de treballar. Hi ha una universitat a Reykjavík amb carreres tan diverses com fisioteràpia amb 25 places (ho dic perquè és el què estudiarà la Fanney i m'ho ha explicat). Penseu que hi ha d'haver diversos professors per les assignatures. Hi ha diversos diaris, una televisió nacional i notícies per explicar, clar que molt probablement la magnitud dels mitjans de comunicació deu ser similar a la del cugat.cat m'imagino. Hi ha metges i hospitals als pobles principals. Reykjavík i l'àrea dels voltants té diversos centres comercials. Hi ha llibreries, i llibres en islandès, és a dir que hi ha d'haver editorials islandeses i suposo que també impremptes. Diverses companyies telefòniques, per tant gent que treballi a les botigues, tècnics per qualsevol instal·lació... etc Hi ha més d'un banc, més d'una companyia aèria amb els seus pilots d'avió i hostesses/assistents de vol.... on vull arribar és que hi ha tan poca gent i tot i això n'hi ha per tot. Creieu que a Barcelona hi ha com a mínim quatre persones que es dediquin a CADA cosa?
Avui ha tocat anar cap a Núpar. Ens hem llevat a una hora ben decent per sortir de Reykjavík a les 11 ja que la Fanney havia de començar a treballar a les 15. Per aquells que no m'hagueu seguit l'any passat o simplement pels qui no tenim tanta memòria, l'hotel on treballo està al mig del no-res al costat de la granja Núpar que queda a uns 50 km de Kirjubæjarklaustur [Kirkiubaiarklöistur] un poble de no més de 200 habitants que té una piscina municipal, un supermercat, un banc amb caixer automàtic, una gasolinera i un càmping. Kirjubæjarklaustur és un més dels milions de noms inpronunciables d'islàndia, els mateixos islandesos i jo mateix a partir d'ara en diré Klaustur [Klöistur], aquest petit poble queda entre Vík [Vic] i Höfn [Höpn] i està a uns 300 km de la capital. Així, hem tingut unes tres hores de viatge seguint l'única autopista (a qualsevol altre lloc no se'n diria autopista d'això) de la illa que hi dona la volta:
Així, hem passat per tot el sud d'Islàndia. Hem parat un moment a Vík a comprar alguna cosa per menjar i finalment hem arribat a l'hotel on m'he trobat amb la Jónadóra [Iounadoura], la propietària de l'hotel i aquest any gerent juntament amb la Guðrún [Gudrun] (la Sigrún, gerent de l'any passat, aquest any ha aconseguit tirar endavant un projecte personal i ha deixat l'hotel per volcar-s'hi plenament). M'he retrobat amb tots els antics companys com en Marko (alemany), Johannes (suec), Ásdís [Ausdis] (islandesa), Sigriður [Sigridur] (islandesa), Macek [Matie] (xec) i en Guðmundur [Guzmundur] (islandès). Aquest any a més, tenim treballant tres xecs més, tres islandeses més i una altra sueca.
El primer que he fet a l'arribar ha estat buscar un lloc per muntar la Slackline (possiblement no pari aquest estiu amb el tema). Tot i no haver-hi arbres, al camp de lava hi ha moltes roques que sobresurten i donen lloc a disposicions molt interessants com la que he imporvitzat avui. Llàstima del vent que no m'ha permès avançar gaire. Tot i això, en Václav (un dels xecs) m'ha vist fer-ho i m'ha dit que ell també ho havia provat, a veure què podem fer!
La slack muntada entre dos rocs
Fent esforços per no caure
Cal dir que la cendra ha disminuït considerablement tot i que encara n'hi ha i no es pot ignorar. Més tard, hem agafat el cotxe i amb en Johannes i la Angelina (la noia sueca) hem anat cap a Skaftafell. Realment és impressionant i veure-ho per segona vegada no ha fet cap mal! Us en deixo algunes fotos:
Vista des de la cascada Hundafoss
Vista cap al desert Skeiðarsandur
L'emblemàtic Svartifoss des de lluny
El Svartifoss amb les seves impressionants formacions basàltiques
Johannes i Angelina amb el desert de fons
Finalment hem trobat un estany on, ja que feia bon temps per als islandesos (16ºC), hem decidit banyar-nos!
Sortint de l'aigua...
... per torar a saltar-hi!!
I ja sortint definitivament
Finalment us deixo una foto d'ara mateix les 22:00 quan us escric aquest post:
Un altre dia us escriuré sobre com em fascina Islàndia per ser un pais tan gran i tan petit a la vegada.
Hola a tots i totes de nou! Per tots aquells que no ho sapigueu, aquest any després de llargues deliberacions he tornat a Islàndia. A mitjans d'any la Sigrún em va oferir tornar a treballar a l'hotel i si jo havia pensat que si tornava seria per anar a treballar per una altra zona (per conèixer-la millor) vaig també pensar que em tocaria tornar a treballar amb la mateixa gent amb qui ja vaig fer amistat l'any passat i penso que aquest és un punt molt a favor de cara a l'experiència que m'espera aquesta vegada. A l'altra banda de la balança hi tenia tots els plans amb els amics, festivals de música i la ruta de l'escola d'excursionisme, així com el fet que per l'octubre me'n vaig un any a estudiar a Berlín. La decisió però, va ser presa i és que també cal pensar que rebutjar una oportunitat com aquesta seria molt difícil de justificar a priori, no?
Així doncs, ahir va iniciar el meu viatge de nou. Aquest cop vaig decidir agafar un vol directe Barcelona-Reykjavík per fer més còmode el viatge. A més, el vol sortia a les 23:40 i em va deixar tot el dia per preparar-me. El moment de marxar se'm va fer un xic estressant però realment no hi va haver cap incidència en el vol.
Aquest era el meu avió, que es dia Öræfajökull (el nom del volcà/glacera que és la llengua sud del Vatnajökull, prop de l'hotel)
A les 2:00 d'Islàndia (les 4:00 pels de casa) vaig arribar a Keflavík, l'aeroport internacional que queda a uns tres quarts d'hora de la capital. Vaig agafar el bus, i vaig arribar a les 3:30 a l'estació d'autobusos on em va recollir la Fanney, una de les companyes de l'hotel. Jo ja vaig insistir diverses vegades que no feia falta que em recollís però ella volia fer-ho i finalment jo no sóc ningú per rebutjar aquest magnífic servei. A les 4:00 (les 6:00 pels de casa) era al llit preparat per dormir.
Reykjavík a les 4:00
La meva habitació a les 4:00
El dia d'avui ha estat molt calmat, ens hem llevat quan hem volgut, després hem anat al centre comercial a arreglar uns problemes que té la Fanney amb l'internet i he aprofitat per aconseguir un mòbil islandès. Després he anat a un parc de Reykjavík on m'ha deixat la Fanney ja que ella havia d'acabar de solucionar el tema de l'internet, i jo m'hi he quedat fent Slacklining (caminar per una vaga plana tensada entre dos arbres) i prenent el sol.
Vista del parc amb la l'església Hallgrímskirkja al fons
Portar la Slackline a Islàndia és una mica agosarat perquè a l'illa gairebé no hi creixen arbres naturalment
Cal dir que la temperatura és d'uns 15ºC, fa fresqueta per nosaltres però al parc hi havia moltíssima gent prenent el sol amb l'esperança d'agafar una mica de bronzejat. També m'ha fet molta gràcia que al parc hi havia muntat un "Frisbígolf" que ve a ser com un golf on en canvi de forats hi ha una espècie de cistelles on has de deixar el frisbee. Quan ho he vist he pensat que era l'esport més random que existia. Ara, passada una hora pel parc he vist moltíssima gent jugant-hi.
Precisament aquests no estaven jugant al Frisbígolf
Flors amb els colors d'Islàndia
Finalment he donat una volta pel "downtown" de Reykjavík i he aconseguit trobar sense problemes el camí de tornada cap a casa. Suposo que per sopar demanaré una pizza que tenen aquí sota i demà pel matí farem via cap a l'hotel!
Vista des de la costa de Reykjavík cap a la famosa (per la gent de la capital) muntanya Esjan
Avui escric ja des de casa, el post torna a ser una simple excusa per penjar fotos i explicar una mica la meva estada a Suècia (i breument a Finlàndia)
Aparcament de bicis a l'estació de tren d'Uppsala
Parc a Gävle al costat del riu Gavleå
Salvavides per si algú s'ofegués en mig de tanta neu!
Una mica de Gavleå
El Konserthuset (casa de concerts) també conegut com Konservhuset (casa de conserves)
Ponts que passen per les petites illes que forma el riu
Més parc
Finalment, l'últim dia el vaig passar a Helsinki, a casa l'Aksu. Va ser perfecte. Només arribar vam donar una volta pels -16º que feia i després vam anar a la sauna que té a casa, sortint una vegada a la neu per posar-nos-la pel cos.
Després de la sauna, unes salsitxes a la brasa, una cerveseta i el barça. Un meravellós final pel meu viatge!
He pensat que qualsevol excusa és bona per escriure, i ja que sóc a Suècia i el blog tracta bàsicament de les meves aventures pel nord és el millor moment per a una nova entrada. Potser és una mica sintètica però intento resumir els quatre primers dies de la meva estada combinant-ho amb fotos de la meva passejada per Estocolm.
Cal anar ben abrigat!
El canal del Djurgården mig congelat
Es comenta que aquesta setmana ja passada havia de fer molt fred, tinc entès que ha nevat una mica per Catalunya (hi ha gent que no ha anat a escola??). Jo vaig pensar que no en tenia prou amb arribar als 0 graus, i vaig decidir passar aquesta onada de fred encara més al límit. Només arribar a Helsinki vaig batre el meu record personal (que jo en tingui consciència) arribant als -18º. La parada però va ser una escala i arribat a Estocolm "només" en feia -10º.
Kaknäs amb el Kaknästornet [Kaknèstunnet] (torre de Kaknäs) al darrera
Un dels meus temors de cara al viatge, a part que em cancel·lessin el segon vol (el primer l'havia comprat a Spanair si no coneixeu la història) era no trobar neu. Un temor una mica ridícul si el penso ara, però cal dir que fa dues setmanes no hi havia neu amb prou feines. El primer dia de la meva estada va ser el 2 de febrer. Vaig arribar a Arlanda (l'aeroport d'Estocolm) i vaig agafar l'exprés cap a la capital on em vaig trobar amb en Johannes, un amic que vaig fer a Islàndia quan treballàvem junts. En Johannes és un meravellós acordionista, és impressionant, i aquella mateixa nit tenia un concert en un 'garito' de la Gamla Stan (ciutat vella). La veritat és que no n'esperava menys, ell toca en un grup de progressive-metal o una cosa per l'estil i si creieu que un acordió no hi encaixa gaire és que no l'heu sentit prou (cal dir que el feia servir com a sintetitzador).
El segon dia, divendres, vaig fer una passejada per Estocolm. Vaig anar per una zona boscosa que tenen al nord de la ciutat. Kaknäs [Kaknès], un prat molt gran, i pel Djurgården [Iürgorden] uns boscos que em sembla que pertanyien al rei (literalment és "jardí d'animals"). El dia era tapadot però la neu el feia entretingut. Fins i tot vaig veure un cérvol! Al mig d'Estocolm!
Mapa de la zona de Kaknäs i el Djurgården
El tercer dia vaig agafar el tren que em portava a la meva propera destinació: Uppsala. Allà hi viu i estudia actualment l'Andreas, un amic que vaig fer a Gävle quan hi estava d'intercanvi. Aquest home és un geni dels idiomes i entre ells destaquen tres variants del Persa que ha après a l'exèrcit. Va ser molt divertit perquè vam anar a menjar un kebab i ens vam posar a parlar amb els propietaris del local sobre aquests idiomes, ells eren Kurds i no parlen persa però els idiomes tenen una mica de semblança. Al vespre vam anar al cine a veure Hamilton, una pel·lícula sueca, basada en una novel·la de Jan Guillou, l'autor de Arn. No tenen res a veure, però està molt bé el missatge que jo entenc de crítica social que tenen amagat aquestes històries. Avui he anat amb tren també cap a Gävle on els Nyman em fan d'amfitrions. A veure si faig alguna volteta per Trödje i us ensenyo una mica de fotos.
Per acabar una foto dels indignats a Estocolm, cal dir que les tendes estaven buides, són valents però no inconscients!
Ahir vaig llogar una bicicleta per moure'm per la zona i realment va ser una molt bona opció. Com sempre, aquí tot funciona molt personal i com que no hi havia molta demanda de bicicletes, em van deixar llogar-la per mig dia i que la tornés l'endemà al matí. Per la tarda, em vaig trobar la noia que m'havia llogat la bicicleta per Ísafjörður i em va comentar que tindrien tancat avui, però que podia tornar quan vulgués la bicicleta i que la deixés davant d'un hotel. Així, vaig començar a fer camí cap a Bolungarvík, el següent poble després d'Ísafjörður en direcció a la boca del fiord. El dia va començar una mica tapadot, però de seguida tots els núvols matiners es van anar esvaint i fins avui el cel s'ha mantingut totalment clar, un temps espectacular! De camí a Bolungarvík, passes per Hnífsdalur (la vall del ganivet?), un petit poble (podríem dir un barri d'Ísafjörður) molt bonic i tranquil. Es comenta que una família del poble es va fer construir una casa per passar l'estiu a la mateixa vall, només una mica més amunt, de tant que els agrada el lloc. De Hnvífsdalur a Bolungarvík, hi ha un túnel que els connecta, però també hi ha l'antiga carretera que actualment està una mica en obres però per la qual s'hi pot anar en bicicleta, realment no tenia ganes d'anar pel túnel en bicicleta com és d'imaginar. La carretera va resseguint la costa i en un dia tan clar podia veure tota la costa de l'altra riba del fiord alhora amb els seus petits fiords. Finalment, vaig arribar a Bolungarvik, que de nou, és un poble més o menys gran si el compares amb Klaustur o Vík.
Just entrar al poble, hi ha una petita gasolinera on també serveixen Hamburgueses i patates fregides. Com que tenia molta gana, vaig decidir dinar allà i practicar el meu islandès. Vaig sortir-ne força ben parat de la conversa, fins i tot vaig impressionar a l'home de la benzinera amb el què vaig mantenir una conversa íntegrament en islandès.
Bolungarvík és un poble de pescadors i també té un port, que m'imagino que a l'hora adequada, és força actiu. Quan jo hi vaig passar, vaig notar una atmòsfera com si finalment hagués acabat una jornada de molta feina.
La tornada va ser molt tranquila. Per la tarda es van instal·lar uns companys bascos de Pamplona amb els què vam poder compartir experiències ja que ells estan recorrent l'illa a dit. Una parella molt simpàtica amb la qual vam compartir un sopar exquisit amb revuelto de chistorra (que en un principi havia de ser tortilla però la paella de la casa no està feta per tal delicatesse), jamón de Guijuelo boníssim i més embotits deliciosos de la zona.
Per la nit, vam sortir jo i un company americà (els dos havíem llogat bicicleta) per anar al Tungudalur, on en un principi havia acampat, per allunyar-nos de les llums de la ciutat i provar de veure aurores boreals. Vam tenir sort i en vam poder veure! Realment eren una cosa preciosa, era com una pols lluminosa que s'anava extenent pel cel lentament, com quan llences sorra a l'aigua i va caient lentament, al principi està tota concentrada però poc a poc es va esvaint? No sé si m'explico. La llàstima és que amb la càmera que tinc no vaig poder fer-ne cap foto. Pensant-ho bé, fa dues setmanes a l'hotel també en vam veure, però en aquell moment estaven força esvaïdes i no ens van convèncer (a mi i als txecs).
És una bona manera d'acabar l'estada a Islàndia. Ara, ja només em toca anar cap al sud: Reykjavík, Londres i Barcelona. El vol d'avui promet ser molt bonic perquè el cel està totalment clar i sembla ser que és així a tota l'illa!
